diumenge, 31 de març del 2019

I se n'anà a trobar el seu pare

Diumenge de la Quarta Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 15,1-3.11-32

La quaresma ens presenta dos reptes.
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, dispossat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.


Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot alló que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!

dissabte, 30 de març del 2019

La misericòrdia, nucli de l’Evangeli i de la nostra fe

DIUMENGE IV DE QUARESMA
31 de març 2019

El que movia Jesús en totes les circumstàncies era la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia.

En aquestes paràboles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó. La paràbola del Fill pròdig ofereix un profund ensenyament. En efecte, què serien la nostra cultura, l'art, i més en general la nostra civilització, sense aquesta revelació d'un Déu Pare ple de misericòrdia? No deixa mai de commoure'ns, i cada vegada que l'escoltem o la llegim té la capacitat de suggerir-nos significats sempre nous. Aquest text evangèlic té, sobretot, el poder de parlar-nos de Déu, de donar-nos a conèixer el seu rostre, millor encara, el seu cor. Des que Jesús ens va parlar del Pare misericordiós, les coses ja no són com abans; ara coneixem a Déu: és el nostre Pare, que per amor ens ha creat lliures i dotats de consciència, que sofreix si ens perdem i que fa festa si tornem. Per això, la relació amb ell es construeix a través d'una història, com li succeeix a tot fill amb els seus pares: a l'inici depèn d'ells; després reivindica la seva pròpia autonomia; i finalment —si es dóna un desenvolupament positiu— arriba a una relació madura, basada en l'agraïment i en l'amor autèntic. La misericòrdia no és solament l’obrar i l’estil del Pare, sinó que es converteix en el criteri per saber qui són realment els seus fills. Estem cridats a viure de misericòrdia perquè a nosaltres, en primer lloc, se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses és l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir, tal com reconeixem tot pregant el Parenostre. El perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per assolir la serenitat del cor. Ho assegura i promet Jesús en les «Benaurances», que encapçalen el Sermó de la Muntanya: «Feliços els compassius: Déu els compadirà».

La Vocació Cristiana

  1. Em plantejo què espera Déu de la meva vida?
  2. Poso les meves capacitats al servei del món i de l’Església?
  3. Poso dificultats (mandra, excuses, edat...) a les demandes que se’m  fan per servir als altres?
  4. Li demano a Déu que es faci la seva voluntat, i no la meva, en les dificultats o decisions de la vida?

Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador

Dissabte de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 18, 9-14 

Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. Vaig, del tot dispers, d’un lloc a Quan m’apropo a Déu, amb sinceritat de cor, cauen les màscares i les mentides pel seu propi pes. Àdhuc les meves bones intencions i projectes, prop d’Ell, queden petits...
La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!
Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.


Quan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova  que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat... 
G R À C I E S!

divendres, 29 de març del 2019

2on Llibre dels Reis i IV

LLEGIM LA BIBLIA 


Llegir:
  • 2Re 23,1-3  (Renovació de l’aliança)
  • 2Re 23,21-30 (Celebració de la Pasqua i el rei Josies)
  • 2Re 23,36-24,17 (Joaquim rei de Judà i primera deportació)
  • 2Re 25,1-30 (Incendi de Jerusalem. Segona deportació. Jeconies)

Ell (Déu) és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'Ell,

Divendres de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Mc 12, 28b-34 

Eiiii, que sembla fàcil i no ho és! Reconèixer com a únic Déu veritable el Pare de Jesús és perillós i incòmode. Perquè l’opció per Ell em demana de tallar amb tots els altres déus falsos en els quals sovint hi poso la meva esperança, confiança: l’aparença, el plaer, els diners, ... Perquè optar pel Déu de Jesucrist em demana de viure la vida amb responsabilitat, entusiasme i lliurament vers els altres!


Tu, només tu, Déu veritable, ets tot el que jo desitjo, tot allò que espero, tot allò que cerco, tot allò que estimo. I malgrat no sempre sigui així... ensenya’m a estimar-te, cercar-te, confiar en tu, desitjar-te amb tot el meu cor, amb tota la meva ànima, amb tot el meu pensament...


dijous, 28 de març del 2019

necessitem obrir els ulls

PREGÀRIA

Senyor, volem tornar a casa, però primer necessitem obrir els ulls per no deixar-nos entabanar per qualsevol somni.

Volem estar preparats per gaudir del teu amor, sent conscients del privilegi que suposa. No el mereixem, si no, no seria amor. 

No volem desaprofitar l'ocasió, dilapidar el teu llegat, malbaratar tot el que has fet per nosaltres. 
Ensenya'ns a agrair el que ens has donat gratuïtament, perquè el més preuat no té preu. 
Però no sempre en som prou conscients, com sempre ens has donat el millor no ho sabem apreciar. 
Dóna’ns la humilitat per reconèixer que ens hem equivocat, el coratge per aixecar-nos i anar a trobar-te.
Concedeix-nos la part més valuosa de la teva herència: la convicció de saber-nos fills teus. Gràcies per revelar-te com un Déu de misericòrdia, que desitja, encara més que nosaltres, poder-nos abraçar. 

Ser sant no costa gaire, però és difícil arribar-hi

Agenda
de l'1 al 7 d'abril

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Aquest diumenge 31, a les 7 del vespre, a la rectoria de la Geltrú, sessió de  Formació Permanent d’Adults amb MANEL CASALS amb el títol: “Ser sant no costa gaire, però és difícil arribar-hi”. 

VIACRUCIS ARXIPRESTAL AL VINYET

diumenge, 7 d’abril
Sortida amb autocar de l’estació a les 17h. Al Vinyet, a les 17:30 acollida prèvia i després el viacrucis. 


VIA CRUCIS

divendres de quaresma a 18:30

“COMUNICACIÓ-COMUNIÓ ECLESIAL ” 

CONFERÈNCIES QUARESMALS
divendres 5 abril, a les 20.45h a Parròquia de Sant Bartomeu a Sitges, a càrrec de Mn. Francesc Romeu.
Proper dia: 9 d’abril a Ribes 

D'altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel

Dijous de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 11, 14-23 

Qui més, qui menys, ens agrada de tenir-ho tot sota control. Ens agrada que les coses lliguin i quadrin a la primera. Volem que tot vagi a to amb els nostres esquemes i expectatives. En segons quins temes, no ens agraden gaire les sorpreses de darrera hora...
I... Vés per on! En l’estimar no hi ha manera de controlar res ni de tenir-ne garanties... O confies que l’altre t’estima... o res!


Senyor, augmenta la meva fe. Que sàpiga acollir la teva presència en el meu quotidià com un regal d’amor i no pas com una constant ingerència en la meva vida. Ensenya’m a confiar en Tu sense intentar controlar-te o manipular-te

dimecres, 27 de març del 2019

Cançó Marinera

Joan Ferrés Prats

M’ha fet il·lusió ensopegar amb uns versos que m’havien fascinat quan era jove i que havia oblidat del tot. Els va escriure el poeta castellà León Felipe, que va viure molts anys exiliat a Mèxic. El poema es titula Canción marinera. Fa molts anys el va convertir en una cançó el cantautor extremeny Luis Pastor.

No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes

Dimecres de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 5, 17-19

Déu no canvia. Cert que Ell s’ha revel·lat al seu poble, al llarg del segles, de formes i maneres distintes. Que de moltes maneres ha fet arribar el seu missatge. Aquest, però, el missatge, ha estat sempre el mateix... D’una forma o altra ens ha parlat del seu amor immens. Un amor que vol fer arribar a tothom sense distincions de cap mena. Jesús és el missatge immutable de Déu fet carn, fet vida, fet home! En Jesús de Natzaret Déu es revel·la com un Déu d’amor, tot ell excés.

La invariable veritat de Déu, aquest estimar per damunt de tot estimar, ens dóna a conèixer la raó darrera i fonamental del nostre ésser: som convidats a acollir i viure aquesta doll d’amor immens!


Ajuda’m, Senyor, a acceptar, sens dubtes, el teu amor, i a romandre-hi fidel. Que sàpiga i vulgui viure sempre en aquesta aliança de tendresa i d’amor. Amb tot el meu cor, el meu enteniment, amb totes les forces de les que sóc capaç. 

dimarts, 26 de març del 2019

No et dic set vegades, sinó setanta vegades set

Dimarts de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 18, 21-35 

Perdonar és difícil. S’hi barreja el meu orgull, la sensació de seguretat...
De fet, la dificultat de perdonar és..., tan humana, tan lògica...
Per poder vèncer aquesta mena de bloqueig, Jesús ens convida a començar a fer i sentir com Déu mateix. Si Déu està disposat a perdonar totes les meves limitacions i febleses..., com puc justificar la duresa del meu cor davant les febleses i les limitacions de qui m’envolta?


¿D’on em vidrà la llibertat i el coratge que em cal per perdonar?
Per allargar la mà i oferir el meu servei a qui em va fer mal?
Per poder ser amable i cordial amb aquell que em va insultar?
¿D’on, si no és de Tu, Senyor, del teu testimoni d’amor incondicional i de la desmesura del teu estimar-me?

dilluns, 25 de març del 2019

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació

Dilluns de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 4, 24-30

Com Jesús, també nosaltres (de vegades) som profetes no acceptats. Som menystinguts pels amics, els companys de feina o d’estudi. Ridiculitzats per les nostres idees i opinions no gens en sintonia amb el pensament de la majoria de la societat.

Hi ha persones que no responen a les nostres trucades telefòniques o els nostres missatges a causa de la nostra fidelitat a l’Evangeli.
És dur sentir-se exclòs de la sinagoga i del “nostre poble”, sense ser compresos en la nostres fe i opcions de vida.
Sovint, és en aquestes situacions de saber-nos fora del sistema, on trobem el Crist. Ell hi és al costat nostra, fidel en la nostra fidelitat. Complagut de no quedar-se sol. Complagut de saber que pot comptar amb nosaltres tot acollint la seva Paraula i esforçant-nos per viure-la. Tot i que sigui a contra corrent del món i la societat.


Contra la pressió de les majories...
Malgrat els meus propis dubtes...
Quan fora tant fàcil abandonar, desistir...
Àdhuc quan la fe fereix...
Fes-me, Senyor, fidel al teu Evangeli!

diumenge, 24 de març del 2019

...a veure si dóna fruit d'ara endavant...

Diumenge de la Tercera Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 15, 1-3.11-32 


A Déu sols li cal una espurna d’esperança en nosaltres per tal de donar-nos una nova oportunitat. Ell no ens deixa. Som nosaltres qui ens allunyem. De totes a totes, és a les nostres mans la responsabilitat de viure una vida digna, una vida plena de fruits, una vida amb sentit.

Sóc conscient, Senyor, que sovint la meva vida és buida. Que davant segons quines situacions i persones, les meves paraules són profundament amargues. I que no sempre he estat bon company, fill, germà, pare...
On, Senyor? On, si no en Tu, podré trobar la veritable alegria del viure? On, de qui? Amb qui aprendré a donar fruits  d’alegria?

dissabte, 23 de març del 2019

La bardissa i la figuera

DIUMENGE III DE QUARESMA

24 de març 2019

Els tres darrers diumenges de Quaresma tenen per eix central la conversió i la renovació de la vida dels batejats. El present se centra en la doble imatge de la bardissa i la figuera. Moisès, després de la teofania de la bardissa que cremava i del diàleg amb Déu, deixa el pasturatge i torna a Egipte. La seva vida canvia radicalment i es converteix en missatger i realitzador dels plans de Déu. La bardissa de la muntanya de l’Horeb canvia la vida de Moisès. El Senyor l’envià a tornar a recórrer el camí i tornar a Egipte amb la missió d’alliberar i rescatar el seu poble de les mans del faraó. Jesús, camí a Jerusalem, instrueix i alena els deixebles. Els ensenya a saber llegir els signes dels temps i els invita a canviar de vida, a convertir-se. El vinyater de la figuera que no dona fruit, prega i suplica l’amo un any més. Intentarà per tots els mitjans aconseguir que doni fruits saborosos. La figuera té un any més per produir figues, en cas contrari serà tallada de soca-rel, que ocupa un terreny sense donar fruit. Jesús exposa en l’evangeli uns casos amb l’eslògan final «si no us convertiu, tots acabareu igual». Qui no es converteixi serà exclòs de la salvació.

Per no ser exclòs de la salvació convé que meditem els textos bíblics que ens parlen de l’esperit de conversió. Examinem-nos, en aquest diumenge de Quaresma, sobre la nostra conversió personal i comunitària, que sense conversió no hi ha salvació:

  1. Convertir-se consisteix a trencar amb el pecat i recuperar la comunió amb Déu, l’Església i els germans.
  2. Convertir-se consisteix a tornar a la fidelitat de les promeses baptismals.
  3. Convertir-se consisteix a tornar a entrar en l’esfera de la divinitat.
  4. Convertir-se consisteix en renéixer de nou de l’aigua i de l’Esperit.
  5. Convertir-se consisteix en canviar radicalment de manera de viure.
  6. Convertir-se consisteix en reordenar la vida segons la santedat i la bondat de Déu.
  7. Convertir-se consisteix en col·laborar amb la gràcia en la vida quotidiana.
  8. Convertir-se no sols consisteix en complir pràctiques externes sinó en viure l’esperit de les benaurances i caminar amb Crist.
  9. Convertir-se no sols consisteix en corregir algun defecte, sinó en adquirir una constant capacitat de fer el bé.
  10. Convertir-se no sols consisteix en no faltar a la caritat sinó en estar disposat a construir amor fratern.

L’Església, en el temps de Quaresma, no es limita a la meditació o l’ascesi personal sinó que s’obre a horitzons nous de l’Evangeli. És un moment privilegiat per tornar a la divinitat i impulsar la retrobada amb les nostres arrels. La comunitat resa i dejuna per tornar a la divinitat amb sinceritat de veritat. La reentrada en l’esfera divina és convertir-se i tornar a renéixer de nou en l’aigua i en l’Esperit.

Quan algú s’acosta a la bardissa experimenta la proximitat de Déu i, a la vegada, es comprèn millor la missió encomanada pel Senyor. Ser figuera fecunda significa donar fruits de bones obres. No acostar-se a la bardissa és romandre en la llunyania i en l’esclavatge. No ser figuera fecunda és viure en l’esterilitat de la vida.

Tu ets el vent que ens empeny per seguir endavant

PREGÀRIA


Senyor, volem canviar de vida per poder acollir-te com mereixes.
Volem convertir-nos, canviar de mentalitat, pensar d'una altra manera.
Per ser amics teus no podem seguir encadenats als nostres egoismes. Ens hem d'obrir, ser generosos, hospitalaris, servicials, solidaris. Si no, estem fingint estimar-te.
Però també és cert que com més estem amb tu, com més llegim sobre tu, com més contemplem la teva vida, més ganes tenim de canviar, de ser diferents, de ser com tu ets.
Posa en el nostre cor el desig de convertir-nos, de canviar el rumb de les nostres vides, perquè, per molt allunyats que estiguem de tu, desitgem que la nostra nau avanci en la direcció correcta.
No volem naufragar en les nostres mesquineses, ni quedar ancorats en els nostres seguretats. Tu ets l'horitzó que ens esperona a anar cada cop més lluny.
Tu ets el vent que ens empeny per seguir endavant.

Parenostre...

aquest home acull els pecadors i menja amb ells

dissabte 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 15, 1-3.11-32 

La frase de l’Evangeli els fariseus i els mestres de la Llei la digueren, escandalitzats, com una acusació. Avui nosaltres, tu mateixa, tu mateix, te la pots dir com una benedicció!!!
Jesús ha inaugurat una manera nova i distinta de mirar-te, de mirar-nos! Ell veu en tu, en tots i cadascun de nosaltres, molt més que la meva feblesa, que el meu pecat...

Jesús, oh Crist! Gràcies! Gràcies infinites per acollir-me tal i com sóc! Prou sé que el teu estimar és molt més gran, generós i misericordiós que no pas el judici sobre els meus pecats... A casa teva, Senyor, en el teu cor, hi ha espai de sobres per recomençar, per acollir-me, guarir les meves ferides i fer-me un home nou! Dins aquest cor teu, Crist Senyor, dins aquest cor teu obert de bat a bat i acollidor, em descobreixo a mi mateix, reconec qui sóc i com sóc, em trobo a mi tal qual! En el Pa de l’Eucaristia, la teva mateixa VIDA que has volgut compartir amb mi, rau la força que em cal per empeltar-me al teu VIURE, per configurar-me a la teva CREU..., per modelar-me a semblança teu... Saber-me estimat amb aquesta desmesura, amb aquesta bogeria... ho és tot!
Gràcies, GRÀCIES!

divendres, 22 de març del 2019

L'Acompanyament

  1. Em preocupo de les necessitats dels altres?
  2. Dedico temps a escoltar pacientment a les persones?
  3. Confio a altres persones de la Parròquia el que em passa per dintre, per deixar-me interpel·lar per elles?
  4. Dedico temps a estar amb les persones i a acompanyar-les a on em necessitin?


el Regne de Déu us serà pres

divendres 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 21, 33-43.45-46

Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.

No és possible escalar un cim amb unes xancles. Bo i que feixugues, hauré de posar-me unes botes ben fermes.
No aconseguiré de fer el camí de la Quaresma mentre la meva atenció continuï, encara, distreta en mil coses del tot trivials, i forçant a Jesús a un “zàping” a tota velocitat pels diferents aspectes del meu existir.
Aquests quaranta dies (i tota la meva vida) només tindran del tot sentit si hi ha un diàleg seriós i sincer entre el missatge que Déu m’adreça i la meva realitat.

Senyor, tu coneixes del tot les meves contradiccions. Saps com t’estimo amb els llavis i, alhora, et nego amb els fets. Saps que crec en Tu però que prenc les meves decisions, sovint, sense escoltar-te ni tenir present la teva Paraula, el teu Evangeli.
Senyor, no et cansis mai de mi!

dijous, 21 de març del 2019

Conferències Quaresmals i Trobada de Catequistes

Agenda
del 25 al 31 de març

“ACOLLIR LA PARULA DE DÉU ”

CONFERÈNCIES QUARESMALS
dimarts 26 març a les 20.30h a Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Manel Simó.
Propers dies: 5 d’abril a Sitges i 9 d’abril a Ribes.

“Catequesi a la Llum de la Bíblia”

Dissabte 30 de març, de 4 a 6, a Sant Joan de Sitges, TROBADA DE CATEQUISTES DEL GARRAF.   Més informació a la coordinador de Catequesi.

VIA CRUCIS

divendres de quaresma a 18:30







Llàtzer

dijous 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 16, 19-31

“Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el portal del ric, amb tot el cos nafrat... ”


Al costat de la casa d’aquell famós, també dins una parada del metro a la gran ciutat, a la porta d’una botiga o d’un centre comercial... Al costat de casa teva, en el mateix bloc de veïns, quan vas a buscar el diari o fas cua per comprar el pa... Si et decideixes a obrir els ulls amb honestedat, és tan fàcil que quan els obris vegis algú que sofreix...
No regalis ni un instant al teu cervell per intentar analitzar i descobrir de qui és la culpa. I, en un primer moment, si m’apures, ni t’entretinguis en pensar si pots, o no, fer quelcom per ell. N’hi ha prou, per començar, que t’esforcis en fer-te sensible al dolor, la misèria i la feblesa de l’altre. Ser sensible i acceptar-la!

Senyor, voldria parlar amb Tu, pregar... Tot, però, em distreu i em sento profundament dispers. Voldria pensar en Tu sense els crits dels que pateixen, sense atabalar-me pel dolor mut d’aquells que ni dret tenen a parlar, sense els gemecs dels que es dolen i no tenen qui els doni consol, sense l’angoixa continguda de qui s’arrossega a poc a poc amb els ulls mirant sempre el terra... Voldria parlar amb Tu, i tot, tot em fa nosa... I, me’n adono que Tu, oh Crist, Déu-fet-home, ets en tots i  cadascun d’ells.
Senyor... que vulgui escoltar-te!

dimecres, 20 de març del 2019

El Perdó

Joan Ferrés Prats

La paraula perdó té molta connexió amb la paraula amor, no només perquè no hi pot haver amor sense perdó ni perdó sense amor, sinó també perquè són paraules que amaguen un parany, paraules que en la vida quotidiana usem de vegades de manera enganyosa.

...entre vosaltres no ha de ser pas així...

dimecres 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 20, 17-28


Vivim enmig del foc creuat del bombardeig constant dels publicistes, les marques, les modes... Se’ns diu amb què i a què hem de jugar, com divertir-nos, com vestir, què hem de llegir, quina música escoltar. Se’ns diu com hem de viure i quin camí seguir per ser feliços. Som en un món on se’ns assegura que el plaer és més fort que qualsevol altra cosa. i que la teva realització (fonamentada, clar, en les quotes de plaer que puguis obtenir) és més important que el servei; que tot és relatiu, que no existeix la Veritat Absoluta i que de totes les “veritats” que coexisteixen no n’hi ha cap per la qual pagui la pena donar la vida.
Cal seguir aquestes corrents?
¿Serem prou agosarats i valents com per edificar un alternativa fonamentada en el Crist i el seu Evangeli?

Dóna’m, Jesús, la teva llum. Fes-me conèixer la teva Veritat. 
Ensenya’m a estimar (com Tu estimes) en comptes d’odiar;
ensenya’m a crear i construir en comptes de destruir i anorrear,
a guarir i consolar en comptes de ferir i furgar més i més en la ferida;
ensenya’m a actuar i comprometrem en comptes de defugir de les responsabilitats i "apoltronar-me" en l’aparent seguretat dels “sofàs” del meu "comodisme",
ensenya’m a cercar més el que uneix que no pas el que separa,
a alegrar-me dels èxits dels altres en comptes de ofegar-me en gelosies i enveges...
Ensenya’m a SERVIR i ESTIMAR

dimarts, 19 de març del 2019

2on Llibre dels Reis III

LLEGIM LA BIBLIA 


Llegir:

  • 2Re 19,1-7 (Ezequies consulta el profeta Isaïes)
  • 2Re 19,14-34 (Pregària d’Ezequies i resposta del Senyor )
  • 2Re 20,1-11 (Malaltia i guarició d’Ezequies)
  • 2Re 22,1-20 (Josies, rei de Judà. Descoberta el Llibre de la Llei)

Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva

dimarts 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Ps 89

“Ell em dirà: "Ets el meu pare, el meu Déu i la roca que em salva.".”

Jesús va aprendre a estimar Déu com a Pare al costat de Josep. Amb Josep i Maria el Crist va aprendre l’equilibri entre la tendresa i l’autoritat. Va rebre en herència el millor de la saviesa i de la fe del seu poble, Israel.
En Josep, Jesús troba el model adult, proper, que el farà capaç de capir el voler del Pare, la seva missió...

Bon Déu, Pare meu i Pare nostre... vaig cap a Tu sabent prou que ens aculls a tots. Obra’m els ulls del cor i de l’enteniment, per aprendre dels “joseps” que has posat a la meva vida; germans grans en la fe, “amics forts del Crist” com els hi deia Sta. Teresa, que caminant al meu costat, sols volen ser ajut per conèixer més i millor el teu Fill; coneixent-lo l’estimi, i estimant-lo el segueixi!

dilluns, 18 de març del 2019

Tal com mesureu sereu mesurats

dilluns 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 6, 36-38

 ¿Quina és la mesura que ens asseguri tenir una vida plenament feliç i amb sentit?
La prudència i l’opinió pública, recomana que siguis molt i molt curós en les teves apostes, en els teus riscs, en l’estimar.
Déu, per altra banda, fa servir una mesura del tot diferent a la del món. Es lliura del tot. Ho dóna tot sense pensar-s’ho dues vegades. I vol contagiar-te aquest tarannà.
T’atreveixes? T’hi arrisques?

Senyor, Déu i Pare meu, eixampla el meu cor per estimar com Tu.
Crist, Senyor, ensenya’m a obrir el meus braços per poder com tu abraçar i acollir tothom.
Déu, Esperit Sant, obre la meva ment, el meu pensament, i el meu desig serà capaç d’anar cada cop més i més lluny, fins arribar a la vostra mesura de l’amor que és estimar sense mesura.

diumenge, 17 de març del 2019

Mestre, és bo que estiguem aquí dalt

diumenge 2n de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 9,028-36

Ser del Crist, ser cristià, és fer experiència viva i personal de l’amor i la bondat de Déu. No ens apuntem a un estil de vida, ni a una idea o filosofia, no es tracte de subscriure un conjunt de normes, jurar unes lleis o una constitució; ser cristià ni tant sols és adherir-se a un “llibre” per més sagrat que sigui. Ser del Crist demana un encontre amb Ell, viu i ressuscitat! Res d’aparicions, ni de fantasmes o esperits que s’invoquen. Ser del Crist és creure en el Déu que és Pare, deixar-nos tocar, habitar per Ell i adonar-nos que la vida amb Ell pren un altre sentit, absolutament nou, ple i distint!

Gràcies, Senyor, per haver sortit al nostre encontre, al meu encontre! Gràcies per haver volgut ser “Déu-amb-nosaltres”, “Déu-amb-mi”, que fa camí amb mi, que ha mort a la creu i ha donat la vida per mi!

Crist, Senyor, Tu sempre estàs disposat a acollir-me, a escoltar-me, a regalar-me la teva espatlla amiga i a esdevenir bàlsam de consol per les meves ferides.

Romandre amb Tu, ser amb Tu... Sentir-te, viure’t és tan gran, tan especial... És fantàstic! Poc importa on... de fet, arreu! Poc importa quan, en quin moment... de fet, sempre! El que de debò importa és ser amb Tu...

Gràcies, Senyor, per fer-ho possible!

dissabte, 16 de març del 2019

La companyia de Déu


Avui, dir «salvació» potser és pronunciar un mot estrany per a alguns de nosaltres. En canvi, tot és senzill: ser salvats és gaudir de la companyia de Déu. 
Josep M. Rovira Belloso

Il·luminats

diumenge II de Quaresma

17 de març 2019


Els catecúmens, en arribar el primer Diumenge de Quaresma, optaven per ser batejats o retirar-se del camí  inicial. Era el dia de la decisió. Els decidits inscrivien els seus noms en el llibre dels «il·luminats o competents» per iniciar la seva preparació immediata als sagraments de la iniciació cristiana. La majoria dels catecúmens decidien continuar el camí i viure una nova vida. Els inscrits es comprometien a seguir Crist, passant de la muntanya del Tabor a la del Calvari, del joiós moment de la transfiguració a la realitat de la configuració amb Crist mort i ressuscitat.
Aquest diumenge els «il·luminats» s'obrien a l'esperança de ser submergits en les aigües baptismals per experimentar la seva transfiguració, el seu pas de les tenebres a la llum. El diumenge anterior havien optat pel Crist perquè havien superat la temptació. En el present, en veure el Crist transfigurat esperaven ser ells també transfigurats en la llum de la Vetlla Pasqual.
Jesús baixà de la muntanya del Tabor en companyia dels tres apòstols per adreçar-se amb pas segur a l'altra muntanya, el Calvari. Als «il·luminats» se'ls deia que, per arribar a la meta, calia caminar amb Jesús cap a la mort i ser, com Jesús, sacrifici agradable al Pare i oració permanent per a la salvació de la humanitat. El camí era difícil i ardu, pedregós i sacrificat però, alhora, ple d'esperances. El present diumenge, que es proclamava l'evangeli de la transfiguració de Jesús, els il·luminats s'animaven a rebre els sagraments de la iniciació cristiana perquè volien també ells ser transformats en el seu interior per les gràcies sagramentals que rebran en la nit de la Vetlla Pasqual.

La Quaresma és temps de preparació i acció quotidiana. No s'improvisa, la Nit pasqual. És una experiència espiritual que no es pot improvisar si volem que deixi petja en la comunitat cristiana i en cadascun dels seus membres. Una bona preparació a la Pasqua de Resurrecció consisteix a meditar i posar en pràctica cada dia de la Quaresma els textos litúrgics i omplir dia a dia les nostres mans de renúncies i creences.

En el Tabor, la veu de Déu proclama Jesús de Natzaret com a Fill seu. Tots, il·luminats i batejats, si volem ser transfigurats hem d'escoltar el Mestre. L'escolta no pot ser passiva. Vivim submergits en una cridòria
de veus i esdeveniments que no deixa escoltar la remor de la veu divina. La societat s'ha convertit en la fira del crit. Moltíssimes paraules buides i pocs fets.

Flor de Pasqua

La natura, que és mestra de la vida, ens ensenya que hi ha un temps per a cada cosa. 
També ens ho diu la Bíblia: hi ha un temps per sembrar i un temps per segar, un temps per esperar i un temps per recollir, un temps per plorar i un temps per riure. 

La Litúrgia, La Pregària, i la Vida Sacramental

  1. Assisteixo amb una actitud participativa a les misses del diumenge?
  2. Aprofito els espais de pregària que la Parròquia o  l'arxiprestat m'ofereix?
  3. Faig pregària personal a casa?
  4. Rebo el sagrament del perdó amb assiduïtat?
  5. Convido a altres persones a participar de les celebracions de l'Església?


Transfigura't davant nostre

PREGÀRIA

Senyor, obre els nostres cors perquè puguem percebre la grandesa de cada detall de la vida, el sentit ocult dels esdeveniments, el significat profund del que ens passa.  

Mostra'ns el camí per pujar a la muntanya des d'on poder contemplar el paisatge de la nostra història i copsar la seva bellesa en comprovar que tot té el seu lloc.  

Ensenya'ns a enlairar els nostres pensaments i no caure en la mediocritat que impregna de grisor els nostres dies.  

Ajuda'ns a submergir‐nos en la profunditat de l'oceà de l'existència, per poder contemplar la riba des de mar endins.  

Revela'ns qui ets encara que el nostre enteniment sigui massa limitat per comprendre‐ho.  

No ens deixis caure en la temptació de la incredulitat ni en la seducció dels miratges meravellosos.  

Transfigura't davant nostre perquè després siguem capaços de descobrir‐te amagat en cada batec del 
cor humà. 

Parenostre...

Amicret i Acosta't a l'Evangeli

Agenda 

CENDRA JOVE

diumenge 17 de març  a les 20h a Sta Maria de la Geltrú

col∙lecta especial pel SEMINARI

16 i 17 de març 

ASSEMBLEA AMICRET 

Diumenge, 17 març, a 13h, després de missa a la rectoria es reunirà en 
assemblea anual els socis 
i col·laboradors de l'AMICRET-PARRÒQUIA.

ACOSTA'T A L'EVANGELI

Aquest dijous 21 de març, reunió de l'equip de l'Acosta't a les 21:30 de la nit.

2on Llibre dels Reis II

Llegir:
- 2Re 12,14‐25   (Mort d'Eliseu i miracles pòstums) 
- 2Re 17,5‐23   (Reflexions sobre les causes del desastre)
- 2Re 17,24‐41   (Origen dels Samaritans) 
- 2Re 18,1‐8   (Ezequies, rei de Judà) 
- 2Re 18,9‐37   (La caiguda de Samaria i la invasió de Sennaquerib)

Doncs jo us dic...

dissabte 1r de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 5, 43-48

“Ja sabeu que es va dir... Doncs jo us dic...”

T’ho pot semblar de tant sentit però no! El missatge del Crist no és “més del mateix”! Poca broma!
Els costums, les tradicions, les normes, els preceptes, les lleis fetes pels homes... les d’abans, les d’ara..., tenen el valor que tenen.

Amb el temps ens adonem que hi ha un munt de coses que paguen de debò la pena, però també hi ha moltes més que són una veritable pèrdua de temps, d’esforç i energia! Davant el que Jesús proposa tot queda en no res! Ell mai en te prou, sempre una mica més, sempre una mica millor... Ell, i tots els qui el volem seguir podem ser qualsevol cosa menys conformistes. No al pacte amb la mediocritat i la tebior!

Tu, oh Crist, no en tens prou amb l’actuar del món, no en tens prou amb l’estimar del món... Tu, Senyor, VIUS i anuncies amb la teva Paraula i la teva pròpia VIDA, un AMOR que va més enllà de tot amor. Més gran, més profund, més intens, més sincer, més autèntic, més lliure... És la força d’aquest AMOR la que em pot deslliurar de la desesperança, l’angoixa, la tristor i el neguit que m’empresonen i ofeguen. És la força d’aquest AMOR la que em mou a tenir set de Déu, set del Pare que estima..., és aquesta mateixa força la que m’apropa a Déu, no sense esforç, però amb una alegria immensa!

Gràcies, Senyor, per la desmesura del teu AMOR!
Ajuda’m a no conformar-me mai... sempre una mica més, sempre una mica millor!

divendres, 15 de març del 2019

El que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui

divendres 1r de Quaresma

Temps de Quaresma

Ez 18, 21-28

“Us penseu que m'agrada la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor, Déu sobirà, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.”

Masses vegades ens imaginem o en han fet imaginar a Déu com si fos una barreja de policia i jutge alhora. Algú que constantment ens vigila i que te fam i set de castigar als dolents...

Jesús, Déu-amb-nosaltres, s’hi va deixar la pell i s’hi jugà la vida per fer-nos conèixer la paternitat misericordiosa de Déu. Bo i sabent-ho, hores d’ara no ens sabem avenir d’aquest Déu que s’afecta i entristeix quan els seus fills i filles malbaratem les nostres forces i energies fent el mal: ferint, enganyant, estafant... els altres. Encara avui, tot i que sabem que Jesús fou condemnat a mort per haver-nos mostrat Déu que no vol res més que l’ésser humà es salvi i visqui... Malgrat això se’ns fa difícil aquest Déu, Pare/Mare, que confia en nosaltres, que espera en nosaltres... Que davant el fill que fuig de casa somnia sempre amb el seu retorn...

Jesús, oh Crist, Tu ets el Déu viu que estima la vida. Tu saps prou per quins camins m’he perdut..., Tu saps prou on sóc, per on camino... Tu, Crist-Senyor, ets flama encesa dins el meu cor perquè m’hi vegi i pugui tornar a casa i saber-me als teus braços. Tu, Amor més enllà de tot amor, quan em saps perdut esdevens ma estesa perquè m’hi agafi fort, i m’ofereixes sempre el consol de la teva abraçada...

Gràcies!

dijous, 14 de març del 2019

“Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu i us obriran...”

dijous 1r de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 7, 7-12

Estudiem: carreres, graus, màsters, mòduls... sense la certesa que al final trobem feina; menys encara que la feina que trobem sigui la que havíem somniat, per la qual hem estudiat.
Ens casem, però sense plenes garanties de construir una família estable i feliç.
Confiem en els altres, però amb alguna que altra recança...
Semblaria prou assenyat desconfiar dels altres i posar les nostres expectatives d’èxit en les pròpies fortaleses, qualitats, aptituds...
Passa, però, que hi ha moments i situacions (més que no ens pensem) en els que les nostres forces i capacitats són insuficients... I, aleshores... què?

Un cop més, Senyor, em poso davant teu, a la teva presència. Vull parlar amb Tu, em cal el teu ajut. Gràcies al testimoni del teu Fill, Jesús, sóc aquí i malgrat encara hi hagi interrogants i dubtes dins meu, la Creu del teu Crist m’encoratja a confiar en la teva Bondat. Em costa, cert! No m’és fàcil... però a mesura que sóc amb Tu, que passo més temps amb Tu... em vaig adonant no sols que confiar en Tu és possible, tanmateix assenyat i necessari.
Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!


dimecres, 13 de març del 2019

Vés a Nínive

dimecres 1r de Quaresma

Temps de Quaresma

Jon 3, 1-10

“El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: Vés a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t'indicaré.”

 El profeta Jonàs, no podia ser de cap altra més manera, ens fa conèixer el Cor de Déu.

L’imperi sirià fou conegut per la seva violència i crueltat en les seves campanyes de conquesta. Nínive, llur capital, era el símbol de la injustícia, de l’esclavatge, de l’opressió sense mida ni miraments...
A Nínive, senyera del mal, Déu li ofereix una alternativa, una possibilitat de canvi, una opció per l’esperança.

Senyor, parla amb mi! Crida’m pel meu nom! Duc a les espatlles la meva història, els meus camins, les meves decisions... Carrego amb la meva creu, amb les meves creus... Tal vegada algunes me les hagi guanyat a pols... D’altres han estat fruit de... Simplement, m’han tocat.

Parla’m, Senyor! Pronuncia dins meu paraules que em duguin al desig de canviar-ho tot, d’ordenar-ho tot segons el vostre amor misericordiós. Pronuncia, Pare, dins meu paraules que em moguin a la set de Tu, del teu perdó, de la reconciliació amb Tu. Senyor, no et cansis de mi. No deixis de cridar-me pel meu nom, siguin els que siguin els camins que entomi. Sobretot quan m’allunyi de Tu.

Parla, Senyor, parla amb mi! Insisteix! Encara que em faci el sord, encara que no et vulgui sentir... Parla amb mi! Crida’m a la pau del saber-me estimat per Tu!

dimarts, 12 de març del 2019

“...si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres...”

dimarts 1r de Quaresma

Temps de Quaresma

Mt 6, 7-15

Ull per ull, dent per dent...,” entre els pobles, dins de casa a la família, a la feina, a l’escola, l’institut o la universitat, entre la gent d’església, en la política, el món de l’economia i les empreses, el món de la informació... Arreu! Penso que avui fins i tot anem més enllà, no ens conformem amb “l’ull per l’ull...”, avui és més aviat “els dos ulls i les ulleres per l’ull” i “la dentadura sencera –amb implants inclosos- per la dent

L’agressió i la violència dels uns ens serveix com a justificació de noves agressions. ¿Qui posseirà la saviesa (o la bogeria) i la força per posar punt i final a aquesta espiral infinita de maldat?

Déu de tendresa i de misericòrdia, un cop més has pres la iniciativa de respondre amb amor a la meva negligència i indiferència. Tu allargues la teva mà a la meva manca de fe, per enfortir-la... Tu has optat per estimar-me fins i tot quan amb els més actes, pensaments, intencions i decisions, jo m’he allunyat de tu, t’he donat l’esquena, simplement t’he ignorat o t’he abandonat...

Contagiem el teu viure! Mou el meu cor a estimar com Tu, a perdonar com Tu. A estimar i perdonar com Tu m’estimes i em perdones.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall