dijous, 29 de juny del 2017

Acollir-te

PREGÀRIA


No puc acollir-te en combregar si no acullo les teves paraules en l'evangeli, si no t'acullo en els germans que em poses al costat, 

també en aquell més difícil de suportar, 
també en aquell que em fa trastocar els meus plans, 
tan meus ... 

No puc dir que escolto la teva veu si en les petites i en les grans decisions no escolto la veu dels germans 
com si fos la teva, sense jutjar, 
acollint en el cor 
el ressò de la teva paraula que ells em fan arribar. 

Perdó, Senyor, perquè aquesta societat 
que a vegades es diu cristiana 
l'hem feta entre tots tancada i prepotent, sorda a la teva veu 

que crida en tants pobres i petits que arriben a les nostres fronteres i només hi troben obstacles. 

dimecres, 28 de juny del 2017

venim de Pere i Pau

En totes les enquestes que es fan sobre les institucions que mereixen confiança en el nostre país, l'Església apareix als últims llocs, de vegades a  l'últim. I això, als qui ens l'estimem, ens causa dolor, i a d'altres els fa sentir més desafecció.

No és el moment per fer una anàlisi d'aquest fet. El que sí és veritat, és que, a l'estructura i a l'àmbit més públic i en determinats temes, l'església té molt a revisar, a pensar, a dialogar, a valorar i a reformar. I això amb una certa urgència. Com també, cada u de nosaltres com a homes i dones d'Església hem de seguir amb més fidelitat i ser més coherents amb el que diem que som i a qui pertanyem.

L'Església, certament, ho sabem ben bé, està formada per homes i dones de carn i ossos, amb les nostres febleses, signe del nostre egoisme, però també, amb les nostres fortaleses, signes de la presència de l'Esperit promès i infós per Jesús.

12è sopar Solidari FEM POUS

8 de juliol


Apunteu-vos a la sagristia o als membres del grup de 3er Món.
...................................................................................................................................................................

dissabte, 24 de juny del 2017

No tingueu por!

DIUMENGE XII DURANT L’ANY

25 juny 2017

Jesús esmicola tres diferents pors que paralitzen els seus seguidors. La por als que jutjaran i maldiran de nosaltres, la por a ser ajusticiats o assassinats, la por a la pobresa i intempèrie. La confiança en Déu posa remei a les tres. En la tercera por, Jesús revela una infinita tendresa:  el Pare té comptats els nostres cabells i no ens en caurà cap que ell no ho sàpiga.


En canvi, Jesús ens pinta una por alternativa, extraordinàriament severa pels bons amadors. La por a negar el mateix Jesús. Això equivaldria a posar-se d'esquenes a la filigrana divina d'aixecar-nos de la pols, desprès del regnat del pecat d'Adam. Sant Pau compara les conseqüències, ni que siguin mítiques, de l'actuació de dos homes sols, Adam i Jesús. I es meravella que l'actuació de Jesús és d'una potència infinitament superior a la d'Adam. Contra l'ombra de mort universal Jesús contraposa la vida divina per sempre. On abundà el pecat, diu, sobreabundà la gràcia.

Actualment per desgràcia experimentem repetidament que un home sol és capaç de produir fins a centenars i milers de morts, un altre tant de ferits i un múltiple tan gros de gent tocada per la por. Ni que sigui tímidament, l'Església pot lluitar contra la por i consolar i enfortir una humanitat tan castigada com la nostra. Jesús és el repte i la solució. Encara ressona el seu enviament en missió: Aneu per tot arreu i bategeu, sí, submergiu, tothom en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit. No tingueu por!

en la mort del nen accidentat

Davant del tràgic accident succeït aquest dijous 22 de juny del 2017 a la piscina dels Club de Tennis Vilanova, amb la pèrdua d’un nen de 10 anys que amb la seva família des de fa anys rebia el suport de Càritas Vilanova i la Geltrú, ens sentim des de les parròquies una profunda consternació.
La col•laboració amb entitats esportives des de Càritas ha estat des de fa molt una bona relació a la nostra ciutat i ha donat molts bons resultats, i en seguirà donant en el futur. 
Ens unim al dol dels familiars, en aquest moments tant durs. Seguirem acompanyant-los en aquesta situació tant inesperada i dolorosa per a la família, així com per als companys i per a l’organització del casal, mostrant la seva solidaritat amb Càritas.

Envaïts per la tristor girem la mirada vers el “Déu de la vida” demanant que ens ompli a tots de la fortalesa i de l’esperança convençuda en la resurrecció.

Els focs de Sant Joan

Alguns historiadors consideren que les festes populars que ara anomenem de sant Joan tenen uns cinc segles d’existència. Fa molt de temps l’Església va decidir que aquestes festes, que se celebraven amb motiu del solstici de l’estiu (dos dies més tard, de fet), es convertirien en la festa de sant Joan Baptista.

Les tradicions populars que s’han anat transmetent al llarg dels segles són d’arrel pagana. Procedien dels països del nord del món. Des d’allà es van anar estenent per tot arreu. Tot i ser d’origen pagà, però, tenen una connexió molt potent amb l’esperit de la fe cristiana. Duen incorporats alguns dels símbols més potents de l’experiència cristiana: el foc i la llum. Es maco pensar que podem gaudir de rituals festius populars i alhora potenciar els sentiments que són a la base de la nostra fe.

Que la teva gràcia ens sostingui en el camí de la confiança i l'amor

PREGÀRIA

¿Ja no recordem on érem, d'on ens has rescatat? 

El pecat ens havia fet tots estranys els uns per als altres, llops uns contra altres. 

Ens hem arribat a pensar que és normal viure amagats, mirant de reüll, amb les portes tancades, provant d'esgarrapar alguna engruna de bondat en un món ple de maldat. 

Tu, Senyor Jesús, t'has enfrontat al pecat, has vençut la mort i has demostrat que és possible viure ja des d'ara com a germans els uns dels altres, una sola família de Déu. 

No ens deixis caure en la temptació de mirar enrere i caure de nou en la por, la sospita, la desesperança i l'egoisme a ultrança. 

Que la teva gràcia ens sostingui en el camí de la confiança i l'amor. 

Parenostre...

dissabte, 17 de juny del 2017

Més enllà del que pensem


Joan Ferrés Prats

A llarg dels segles a l’occident hem tendim a sobredimensionar el pes de la raó en el comportament humà. Hem viscut convençuts que el que ens defineix com a  persones és la racionalitat. Ho hem fet des que Aristòtil va definir l’home com a “animal racional”.

Una conseqüència d’aquest sobredimensionament de la raó és la convicció que el que els distingeix dels altres són les opinions, les creences, una convicció que apliquem també a l’àmbit de la fe. Pensem, efectivament, que el que ens distingeix dels no creients són les creences.
Els descobriments de la neurociència entorn al funcionament del cervell humà estan capgirant aquests punts de vista i estan ajudant a comprendre el pes decisiu que tenen les emocions en el comportament humà. Avui sabem amb certesa que el que ens distingeix dels altres és molt més el que sentim que el que pensem.

Dolcesa incessant del cor


L’atenció és una pau i una dolcesa incessant del cor, més enllà de tot pensament. L’ànima respira i invoca sempre Crist Jesús i només a Ell. L’ànima així abraça Crist sense cessar, l’Únic que coneix els secrets del cor.
Hesiqui de Batos

divendres, 16 de juny del 2017

Càritas ha atés 11.500 persones al Garraf durant el 2016

Càritas Interparroquial de Vilanova i la Geltrú
"La feina de Càritas al Garraf per lluitar contra els riscos d’exclusió social es diversifica per atendre nous col·lectius que amb la crisi s’han tornat més vulnerables, sobretot els infants i els treballadors que, tot i tenir un lloc de treball i un contracte, no abandonen el perill de la pobresa. En total, l’any passat Càritas va atendre 11.500 peresones al Garraf, una xifra similar a la de l’any passat, a través dels seus diferents serveis assistencials, com ara l’Economat de Vilanova."

dissabte, 10 de juny del 2017

Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell

SANTÍSSIMA TRINITAT

11 juny 2017

La imatge que jo em faci de Déu condicionarà tota la meva vida. No viu igual aquell que s'imagina Déu com un jutge dur, sever, exigent, que aquell que se l'imagina com un Pare que estima. Fins i tot la nostra conducta envers els altres queda marcada per la imatge que tenim de Déu. Quina idea tinc de Déu? N'hi ha que se l'imaginen com un personatge poderós que ens vigila des del cel estant, per poder-nos castigar si desobeïm les seves lleis. Altres, se l’imaginen com una mena de "gran motor", que ho fa anar tot i que ens mou a nosaltres com si fóssim titelles. O altres pensen que és algú a qui podem utilitzar perquè ens resolgui els problemes, o per posar-lo a favor nostre quan tenim conflictes amb algú. 

Però tot això són únicament idees nostres, massa humanes, que no responen a la realitat. Solament les Escriptures, que és allà on Déu se'ns revela, ens poden donar l'autèntica imatge de Déu:
"un Déu compassiu i benigne". Inspira tanta confiança, que Moisès s'atreveix a dir-li: "Vingueu vós mateix a acompanyar-nos". I Ell accepta, i es fa present enmig del seu poble: es fa un Déu proper. "El Déu de l'amor i de la pau", que és "gràcia" i "do", és a dir, regal gratuït. Ell se'ns dóna a canvi de res. Quina sort, la nostra! I Jesús ens diu fins on ha arribat l'amor del Pare que "estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell".

Cal reconèixer que la imatge de Déu que ens transmeten les Escriptures és impressionant: un Déu proper, ple d'amor i de preocupació per a cada un de nosaltres i respectuós de la nostra llibertat. 

Això ens ha de fer descobrir que l'únic mòbil de la nostra fidelitat ha de ser l'amor i no pas la por. Nosaltres hem de ser fidels. Però hem de ser fidels perquè estimem, perquè estem agraïts i no pas perquè tinguem por.   

divendres, 9 de juny del 2017

Memòria de Càritas 2016

Càritas Interparroquial de Vilanova i la Geltrú:


En la proximitat del dia de Corpus, que es celebra el proper dijous 15 de juny, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa pública la seva memòria social, que recull l’acció de les diferents Càritas de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat ( Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i part de l’Anoia).

qui sóc

PREGÀRIA

No acabo de comprendre del tot 'qui sóc, i per això no em cal comprendre't la tu del tot per creure que si existeixo és perquè m'has pensat i estimat i que, si per un moment el deixessis d'estimar, tot el món s'esvairia. 

A vegades jo no sé com explicar-me, i tu parles totes les llengües i t'expresses en la bellesa de la natura, l'elegància de les lleis físiques, el sentit de la història i la cultura i el valor incomparable de cada persona. 

Ets tan comunicatiu que t'has encarnat per viure la nostra vida i parlar la nostra llengua, i que així puguem veure i aprendre el que podem arribar a ser amb tu. 

Ets més íntim a mi que jo mateix, la força del teu amor és tan poderosa que orienta tots els meus passos, i l'alè del teu esperit tan subtil i delicat que m'inspira i m'impulsa vers una llibertat cada cop més gran. 

dijous, 8 de juny del 2017

Dóna la teva opinió pel Sínode

La delegació de pastoral juvenil com la vocacional entomen amb responsabilitat i alegria la coordinació del treball demanat pel Sínode dels Bisbes sobre el tema “els joves, la fe i el discerniment vocacional”.

Com vàreu rebre la setmana passada, us animem a donar la vostra opinió a través del següent qüestionari. Feu circular el link perquè la majoria de joves de les parròquies hi puguin dir la seva. No us preocupeu si no coneixeu la resposta de totes les preguntes!!

dilluns, 5 de juny del 2017

Confirmacions 2017

...................................................................................................................................................................

diumenge, 4 de juny del 2017

Eliminar el comerç d'armes

El Vídeo del Papa

El vídeo de Papa
"És una contradicció absurda parlar de pau, negociar la pau i, al mateix temps, promoure o permetre el comerç d'armes. 

Aquesta guerra d'allà, aquella altra, de veritat és una guerra per problemes o és una guerra comercial per vendre aquestes armes en el comerç ilegal i perquè s'enriqueixin els mercaders de la mort?

Acabem amb aquesta situació. Demanem tots plegats pels responsables de les nacions, perquè es comprometin amb decisió a posar fi al comerç de les armes, que causa tantes víctimes innocents»". 

dissabte, 3 de juny del 2017

Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres

PENTECOSTA

4 juny 2017

Jesús se n'ha anat, però continua present en aquest món a través nostre, perquè portem dins el seu mateix Esperit. Som els seus enviats, tenim la  mateixa missió que Ell tenia: escampar pertot arreu la Bona Nova de  l'evangeli. Però el nostre missatge sols tindrà credibilitat en la mesura que siguem capaços de ser de veritat un nou Jesús. És a dir, en la mesura que siguem capaços de viure d'acord amb tot allò que escoltem en els evangelis. 
Per exemple, parlant un llenguatge des del cor, que sigui entenedor per a tothom "tal com l'Esperit els concedia de parlar". És a dir, que expressi estimació, perquè aquest llenguatge és l'únic que tothom comprèn. O, per exemple, posant els dons, que Déu ens ha donat, al servei dels altres, sentint-nos de veritat tots germans, cos de Crist, tal com demana St. Pau. O també sentint-nos impulsats a perdonar tal com ens ha dit Jesús. És així com serem també capaços de ser missatgers de la "pau", aquest gran do de Jesús ressuscitat, potser el que més necessita el nostre món. 
Vivint així és com donarem un testimoni eloqüent que l'Esperit de Jesús, que és un esperit d'Amor, roman entre nosaltres. Serà un signe clar que demostrarà que nosaltres creiem allò que proclamem. I llavors sí que tindrem credibilitat. 

Seqüència de Pentecosta

Veniu, oh Sant Esperit,  des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu,  deu‐nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il∙lumina.  

Vós sou el consolador, de l'ànima Habitador,  i dolcíssim refrigeri.  

En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.  

Oh divina Claredat,  visiteu la intimitat  del cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós  no li deu vostre socors divinal, que bé li sia.  

Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.  

Tot l'indòmit endolciu;  tot el fred encalentiu; regiu el qui s'esgarria.  

Deu als fidels confiats  dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena.  

El mèrit de la virtut,  el camí de la salut,  la joia immortal i plena.

Com visc l'amor cristià


Potser tenim una idea errònia del que implica estimar. 
Potser  identifiquem  l'amor  cristià  amb  un  romanticisme carrincló  i  no  ens  hem  adonat  que  l'amor  que  ens  demana Jesús és l'amor de les petites obres: 
  • Els dos peixos i els cinc pans dels deixebles (Mt 14,17). 
  • L'acte de caritat de donar un got d'aigua (Mt 10,42). 
  • Tot allò que fem als més petits (Lc 18,16). 
  • Compartir la nostra alegria i el nostre dolor (Lc 7,32). 
  • Les dues monedes petites de la viuda (Lc 21,3). 
  • Del plorar davant la mort d'un amic (Jn 11,42). 
  • Les  obres  de  misericòrdia  que  fem  als  qui  ho  necessiten (Mt 25). 

Dóna'm  la  força  suficient  per  fer  les  costoses  petites  obres que sí puc realitzar; posa'm en el camí del Regne dels qui fan les obres dels fills de Déu, perquè l'amor (desprès) al proïsme és l'autèntic amor a Déu: 
«Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat» (1Jn 3,18). Amén. 
Manuel Juarez

Mozart

Cors Isquione i Bitxac / Camerata Eduard Toldrà

Dissabte 10 de juny, a les 9 del vespre, a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú de Vilanova i la Geltrú.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall