Dilluns de la Tercera Setmana de Quaresma
Lc 4, 24-30
Com Jesús, també nosaltres (de vegades) som profetes no acceptats. Som menystinguts pels amics, els companys de feina o d’estudi. Ridiculitzats per les nostres idees i opinions no gens en sintonia amb el pensament de la majoria de la societat.
Hi ha persones que no responen a les nostres trucades telefòniques o els nostres missatges a causa de la nostra fidelitat a l’Evangeli.
És dur sentir-se exclòs de la sinagoga i del “nostre poble”, sense ser compresos en la nostres fe i opcions de vida.
Sovint, és en aquestes situacions de saber-nos fora del sistema, on trobem el Crist. Ell hi és al costat nostra, fidel en la nostra fidelitat. Complagut de no quedar-se sol. Complagut de saber que pot comptar amb nosaltres tot acollint la seva Paraula i esforçant-nos per viure-la. Tot i que sigui a contra corrent del món i la societat.
Contra la pressió de les majories...
Malgrat els meus propis dubtes...
Quan fora tant fàcil abandonar, desistir...
Àdhuc quan la fe fereix...
Fes-me, Senyor, fidel al teu Evangeli!
És dur sentir-se exclòs de la sinagoga i del “nostre poble”, sense ser compresos en la nostres fe i opcions de vida.
Sovint, és en aquestes situacions de saber-nos fora del sistema, on trobem el Crist. Ell hi és al costat nostra, fidel en la nostra fidelitat. Complagut de no quedar-se sol. Complagut de saber que pot comptar amb nosaltres tot acollint la seva Paraula i esforçant-nos per viure-la. Tot i que sigui a contra corrent del món i la societat.
Contra la pressió de les majories...
Malgrat els meus propis dubtes...
Quan fora tant fàcil abandonar, desistir...
Àdhuc quan la fe fereix...
Fes-me, Senyor, fidel al teu Evangeli!