Benaurances de la família

Benaurada la família que no s'edifica sobre l'areny de l'egoisme, perquè mai no se l'endurà la rierada de les llàgrimes ni mai l'abatrà la gropada de les dificultats.

Benaurada la família que des del primer dia s'esmerça a viure alhora en els dos pronoms -jo i tu-, perquè aconseguirà un nosaltres tan joiós com fecund.

Benaurada la família que sap llescar-se el pa del respecte mutu, perquè la llibertat farà estatge a la seva llar.

Benaurada la família que sap plantar al pati de casa seva l'arbre de la solidaritat, perquè veurà com les cançons del benestar fan niu a les seves branques.

Benaurada la família que té sempre oberta una finestra a la transcendència, perquè no patirà d'ofec ni morirà de tedi i avorriment.

Benaurada la família que té cura del seu llenguatge, perquè acabarà descobrint una petita meravella a sota de cada paraula.

Benaurada la família que sap reservar un plat a taula per donar-lo als que el necessiten, perquè veurà multiplicar-se la seva alegria.

Benaurada la família que sap agombolar, com si fos una filla, la petita virtut de l'amabilitat, perquè veurà néixer flors de llum al jardí de la seva convivència.

Benaurada la família que aprèn a dir de cor la paraula perdó, perquè arribarà un dia en què ja no haurà de fer-la servir més.

Benaurada la família que s'esforça a ser una petita llum en la fosca del nostre món, perquè viurà sempre en un matí que canta esperances.

Per què un Any Jubilar de la Misericòrdia?

CONFERÈNCIES QUARESMALS

dimecres 2 de març, a les 20h, a les Tereses (Rbla. 77)

Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell

Formació Permanent d'Adults

Aquest diumenge 28, a les 7 del vespre, a la sala d’assaig, tindrem una nova oportunitat de reflexió i formació amb Mn. Andreu Oller, que havia estat seminarista de la nostra parròquia. Ara, com a consiliari de l’Hospitalitat de Lourdes, ens ve a parlar sobre aquesta institució i el pelegrinar amb els malalts. També serà una oportunitat per què aquesta realitat es doni a conèixer millor entre nosaltres.

Gestos d'Amor que fan família

La fe obre la "finestra" a la presència i acció de l'Esperit i ens fa veure que, com la felicitat, la santedat està sempre lligada a petits gestos. Jesús va dir "Qui doni a beure un got d'aigua en el meu nom, no quedarà sense recompensa". Es tracta d'un petit gest com aquests gestos mínims que s'aprenen a la llar; gestos de família que es perden en l'anonimat de cada dia però que fan que cada jornada sigui diferent. Són gestos de mare, d'àvia, de pare, d'avi, de fill, de germans. Són gestos de tendresa, de delicadesa, de compassió. Són gestos del plat calent de qui espera a sopar, de l'esmorzar a primera hora de qui sap acompanyar a matinar.

Són gestos de llar. És la benedicció d'abans d'anar a dormir i l'abraçada al tornar d'una dura jornada de treball. l'amor es manifesta en coses petites, en l'atenció mínima a allò que és quotidià i que fa que la vida sempre tingui sabor a llar. La fe creix amb la pràctica i és plasmada per l'amor. Per això les nostres famílies, les nostres llars, són veritables esglésies domèstiques. És el lloc on la fe es fa vida i la vida creix en la fe. Jesús ens convida a no impedir aquests petits gestos miraculosos. Ell vol que els provoquem, que els fem créixer, que acompanyem la vida tal i com se'ns presenta, ajudant a desvetllar tots els petits gestos d'amor, signe de la seva presència viva i activa en el nostre món. Aquesta actitud a la que som convidats ens porta a preguntar-nos, avui i aquí, al final d'aquesta festa com estem treballant per viure d'aquesta manera en les nostres llars.

Papa Francesc 

Homilia en la Clausura de la VIII Trobada Mundial de les Famílies

Setmana de la Família: de l’1 al 10 de març

Diumenge IV de Quaresma

• Josuè 5,9-12: El poble de Déu després d’entrar a la terra promesa, celebra la Pasqua.
• 2Corint 5,17-21: Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist.
• Lluc 15,1-32: Aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu.

Si no us convertiu...

Davant, per exemple, de la violència i del clima de corrupció que estem vivint per tot arreu, en comptes de lamentacions estèrils, preguntem-nos per què passa això i quin grau de responsabilitat hi podria tenir jo. És a dir, no ens en rentem les mans: sentim-nos-hi implicats. Vegem-hi una crida de Déu que m'impulsa a revisar la pròpia vida, per veure si jo sóc realment portador de pau i de solidaritat, o si també estic contribuint a crear alguna mena de violència o d'injustícia al meu entorn.

És amb aquest esperit de responsabilitat que vol el Senyor que visquem els esdeveniments de cada dia. Sempre hi hem de veure una crida a la nostra conversió. A la nostra! I convertir-se vol dir transformació interior, canvi radical profund. Perquè la crida de Déu no és mai superficial, sinó que sempre va a fons: demana la renovació de tot el nostre ésser, la transformació del nostre cor.

Convertir-se és, d'alguna manera, tomar a néixer, adquirir una nova identitat: la de fill de Déu, semblant a Jesús que va passar per tot arreu fent el bé i estimant. Solament així donarem fruit.

Transfiguració de Jesús

No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.

És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.

I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...

També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.

Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.

Transfiguració de Jesús

No sols els apòstols tenien necessitat d'experiències estimulants com la transfiguració de Jesús en el Tabor. També nosaltres en necessitem. Hi ha moments de la nostra vida en què ens sentim cansats, desanimats, decebuts i plens de dubtes. Hi ha vegades que passem per experiències amargues o se'ns demanen coses que ens resulten difícils.

És llavors que necessitem tastar una mica de la felicitat que ens espera al final del camí. Necessitem saber que, malgrat tot, la nostra vida té sentit. Per això necessitem fer una experiència profunda de Déu.

I no cal que pugem a cap muntanya, perquè és una experiència que es fa en el fons del cor. De vegades serà en forma de llum que aclareix certs dubtes i porta pau; o en forma de joia profunda; o com la sensació pregona de sentir-se perdonat o molt estimat per Déu; o en forma d'impuls que ens fa reprendre el camí amb nou coratge...

També n'hi ha que troben Déu ficant-se en organitzacions que s'esforcen per anar transformant les estructures de la nostra societat, contribuint a que siguin més justes, més humanes, més fraternals, més d'acord amb el projecte de Déu.

Els camins són diversos, certament, però ningú pot prescindir de fonamentar la trobada amb el Senyor en la seva Paraula. Però, evidentment, aquesta trobada amb el Senyor no és per a quedar-nos inactius. Sempre podem tenir la temptació de Pere: refugiar-nos en una interioritat que no compromet a res. És en part una característica de les noves espiritualitats. Cal irradiar enfora aquesta llum i aquesta força que portem dins.

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE III DE QUARESMA

• Èxode 3,1-8.13-15: Jo-sóc m’envia a vosaltres.
• 1Corint 10,1-6.10-12: La vida del poble amb Moisès al desert va ser escrita per advertir-nos a nosaltres. 
• Lluc 13,1-9: Si no us convertiu, tots acabareu malament.

Per reflexionar

Quaresma interior: camí pasqual

La llibertat cristiana, en el temps litúrgic de Quaresma, rep l'oportunitat d'exercitar-se amb més consciència en el combat espiritual de la fe i la lluita contra el mal, dos aspectes inseparables de l'esdevenir creients, és a dir, col•laboradors del regne de Déu.

Les cinc setmanes que iniciem amb el signe penitencial de la imposició de la cendra volen ser una ajuda que desvetlli encara més la dimensió pasqual i baptismal del viure cristià (alliberament, consagració, purificació, fortalesa...). El fruit és aprendre a estimar cada dia més amb el cor de Déu, font d'on brolla tota autèntica obra bona (dejuni, oració, almoina.).

Per tal que aquesta oportunitat no resti desatesa seria molt positiu recordar que el Dimecres de Cendra se'ns demana canviar la nostra actitud, la nostra mentalitat (conversió). 

Canviar el malentès d'una rutina anual (grisa, adolorida i voluntariosa) d'esforç comportamental... per un pelegrinatge interior vers la joia de Pasqua! Transitar per la Quaresma amb el desig de restar més oberts al misteri de la resurrecció del Senyor.

Aquesta ruta del poble de Déu és símbol de perseverança constant, entesa com aquella «tossuderia santa» de saber- se i sentir-se fills i filles d'un Pare misericordiós, amb una missió a acomplir en la societat que ens mou a renunciar amb vigor a tants ídols i projectes enganyosos. 

La Quaresma així viscuda se'ns presenta com un repte agradable, no- voluntarista: és la fascinació de posar en joc la llibertat pròpia, col•laborant en l'acció ininterrompuda de la Gràcia.

De les variades formes de viure creativament aquest temps, una proposta podria ser de caire setmanal, agafant com a eix l'evangeli dominical:

EL DESERT (diumenge I): deixo que em condueixi i em transformi l'Esperit que guià Jesús? Les meves estones de pregària tenen com a motiu la petició i l'agraïment pel do de l'Esperit?

LA PROFECIA (diumenge II): resto indiferent a la veu de tants profetes actuals que clamen per la justícia, la solidaritat, la pau? Els meus gestos, paraules i accions neixen de l'escala de valors que ells defensen?

L'ESCOLTA (diumenge III): contemplo Jesús, tot sol, dins el meu cor, o hi són també altres ídols que m'enlluernen i desorienten?

L'AMOR INCONDICIONAL (diumenge IV): acullo la misericòrdia inesgotable del Pare envers la meva pobresa i limitació, sense cap por?

EL PERDÓ (diumenge V): contemplant la serenitat de Jesús, em deixo impactar per la seva llibertat d'esperit, que deslliura de l'opressió mental i espiritual de la culpa?

.

Gna. Teresa Rofes, carmelita descalça (o.c.d.)

El vídeo

Trobada diocesana d'adolescents i joves  

Agenda

COMISSIÓ DE LITÚRGIA

La comissió de litúrgia es reunirà dimecres 24, a 2/4 de 8 del vespre per preparar la propera setmana santa.

JOVES

Dimecres 24, a 2/4 de 9 de la nit es reuniran els joves de la Fita en comissió per prepara la Pasqua Jove d’enguany.

GRUP DE FAMILIES

El Grup de Famílies de la Geltrú, el proper diumenge 28 aniran d’excursió a Corbera de Llobregat i a l’església romànica de Sant Ponç del segle XI. Per més informació: pabordiageltru@outlook.com 

VIA CRUCIS

Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església de la Geltrú. Els diumenges a les 7 del vespre a St. Antoni.

____________
imatge de portada extreta de pixbay

Camí cap a la Resurrecció

El fet més important que celebrem els cristians és la Resurrecció de Jesús, perquè és un fet que capgira totes les nostres concepcions. Demostra que el bé és més fort que el mal, que la mort no és invencible i que aquell que estima sempre acaba guanyant: qui estima no perd mai.

Per això cada any volem celebrar la Resurrecció de Jesús, perquè és el fonament de la nostra fe i de la nostra esperança. Ens fa descobrir que viure d'acord amb l'evangeli té sentit: que val la pena viure fent el bé i estimant.

Però si volem viure aquest fet en profunditat, de manera que tingui influència real en la nostra vida, ens hi hem de preparar amb temps. No es pot improvisar.
Aquest és el sentit de la Quaresma que estem iniciant.

«Quaresma» significa «quarantena»: són quaranta dies de preparació abans de Pasqua. Quaranta dies dels quals no n'hauríem de desaprofitar ni un.
Perquè és, sobretot, temps de «gràcia»: el Senyor es vol bolcar en nosaltres per renovar-nos profundament.

Florir

L'escalf de l'amor de Déu fa florir en nosaltres fins i tot allò que estava mort.

Camí cap a la Resurrecció

El fet més important que celebrem els cristians és la Resurrecció de Jesús, perquè és un fet que capgira totes les nostres concepcions. Demostra que el bé és més fort que el mal, que la mort no és invencible i que aquell que estima sempre acaba guanyant: qui estima no perd mai.

Per això cada any volem celebrar la Resurrecció de Jesús, perquè és el fonament de la nostra fe i de la nostra esperança. Ens fa descobrir que viure d'acord amb l'evangeli té sentit: que val la pena viure fent el bé i estimant.

Però si volem viure aquest fet en profunditat, de manera que tingui influència real en la nostra vida, ens hi hem de preparar amb temps. No es pot improvisar.
Aquest és el sentit de la Quaresma que estem iniciant.

«Quaresma» significa «quarantena»: són quaranta dies de preparació abans de Pasqua. Quaranta dies dels quals no n'hauríem de desaprofitar ni un.
Perquè és, sobretot, temps de «gràcia»: el Senyor es vol bolcar en nosaltres per renovar-nos profundament.

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE II DE QUARESMA

• Gènesi 15,5-18: Déu fa una aliança amb Abraham, el creient.
• Filips 3,17-4,1:Crist ens configurà al seu cos gloriós. 
• Lluc 9,28-36: Mentre Jesús pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara.

Les obres de Misericòrdia Espirituals i Corporals

Acollir els refugiats

Des de l'estiu passat la situació dels refugiats que volen arribar o Europa fugint de la guerra a Síria ha creat sentiments d'indignació, vista l'actua¬ció dels líders europeus; i també de compassió, perquè tot plegat atemp¬ta o la dignitat de lo persono; i ,enca¬ra, de por, perquè ens toca de prop. Acollir els forasters és l'Obra de Mi¬sericòrdia Corporal que ens fa actuar davant d'aquest drama humanitari. 

Un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo (Mt 2, 1 3). 

Aquesta cita fa pensar en el nen sirià de 3 anys Ailan Kurdi, mort ofe¬gat a la platja turca de Bodrum: la seva família també va intentar salvar-li la vida però no va poder. Com a cris¬tians europeus sentirem vergonya. En Francesc-Marc Álvaro escrivia: « ... una imatge especial que fa d'obrellaunes de les nostres consciències endor¬miscades: la fotografia del nen sirià, nova icona mediàtica del dolor, ens arrosse¬ga fins el mur de silenci que s'alça quan acaba el telenotícies. I és en aquest moment que cal admetre que tenim una responsabilitat individual sobre tot això. No s'hi val a dir que és només dels polítics que hem triat». 

En un article, Anna-Bel Carbonell deia: « ... EI bot pneumàtic enmig d'una mar fosca i desafiant, els ulls desesperats dels qui hi van ... I la nena pregunta: ¿qui són aquells que van a la barca? La mare respon que és gent que fuig de països en guerra, de crisis humanitàries, que tenen gana, por, fred... I ella exclama: «Però si tots són PERSO-NES!». I abans d'anar-se'n a jugar, tor¬na a dir amb veu clara: «Són PERSO¬NES, com nosaltres, com tu i com jo!». Ens diu la carta als Hebreus: No us oblideu de practicar l’hospitalitat; grà¬cies a ella, alguns sense saber-ho, van acollir àngels (He 13,2).

PREGÀRIA

Pare misericordiós,

compadeix-te dels milers de refugiats que han deixat el seu país a causa de la guerra. 

Toca el cor dels que els poden auxiliar, fes que actuïn a favor de restablir la pau. 

Perdona'ns, Pare, pel que podríem fer i no fem! 

El vídeo

L'Autor i la Frase

“No es pot abordar l’escàndol de la pobresa promovent estratègies de contenció que únicament tranquil•litzen i converteixen els pobres en éssers domesticats i inofensius. És trist veure que darrera de suposades obres altruistes, es redueix l’altre a la passivitat, se’l nega o pitjor, s’amaguen negocis o ambicions personals. Jesús els hi diria: hipòcrites”.

Discurs del Sant Pare, Francesc, als Moviments Populars.
28-10-2014 Vaticà.  

Agenda

VIA CRUCIS

Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església de la Geltrú. Els diumenges a les 7 del vespre a St. Antoni.

JORNADES EUCARÍSTIQUES A LA PROVIDÈNCIA

El diumenge 14 de febrer a les 11 del matí s'exposarà el Santíssim a l'Església del Monestir de la Divina Providència. Els dies 15 i 16 de febrer a les 7 de la tarda, es resarà el Rosari i Trisagi. Tot seguit reserva del Santíssim.

____________
imatge de portada extreta de pixbay

La fortalesa

La fortalesa, en el context de la civilització grega, es refereix a la força d'ànim per fer front a les adversitats de la vida, però, però no tant sols per fer front als enemics exteriors, sinó també per contra els enemics interiors.

Francesc Torralba

Pescadors d’homes

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu!
D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

Pescadors d’homes

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu!
D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE I DE QUARESMA

• Deuteronomi 26,4-10: Professió de fe del poble escollit.
• Romans 10,8-13: Professió de fe del qui creu en Jesucrist.
• Lluc 4,1-13: L’Esperit el conduïa pel desert i era temptat.

EL GOLFISTA HONRAT

Si sou tan inexperts en el golf com jo, us sorprendreu. El golf és l'esport en el que es fan més trampes, perquè no hi ha cap àrbitre que obligui a respectar les regles. Cada jugador ha de decidir les seves pròpies puntuacions i penalitzacions. El golf permet, doncs, posar de manifest l'honradesa del que el practica.

A la pel·lícula La llegenda de Bagger Vance, estrenada l’any 2000, el protagonista, un golfista professional, intenta recuperar l’alt nivell que havia tingut. Quan és a prop d'aconseguir-ho, comet un error i la pilota li va al bosc. Per a aclarir el camí, mou una branqueta i la pilota li roda cap al costat. Segons les regles del joc, això ha de constar com un cop. En aquell moment de la partida el protagonista ha adquirit avantatge i té l’oportunitat, si no compta el cop, de guanyar i recobrar la glòria que havia perdut.

Pot semblar injust i absurd ser sancionat per un moviment fortuït de la pilota, però són les regles del joc. El seu jove ajudant li suplica que no faci cas del moviment de la bola: "Ha estat un accident, i en tot cas és una regla estúpida. A més, si no el compta, ningú no ho sabrà". El protagonista es gira i li diu decidit: "Jo sí. I tu també". I anota el cop.

La pel·lícula és basada en una història real, la del golfista professional Bobby Jones, que l'any 1935 va perdre una oportunitat de recuperar la glòria perduda per voler ser honrat. Es va convertir en un gran exemple de l'ideal romàntic de l'esport.

És un ideal romàntic que ens l'hauríem d'aplicar com a persones i encara més com a cristians.

Recordem la dita de Jesús: "La veritat us farà lliures". Qui fa trampes no és lliure. Demostra que no té prou valor per acceptar la realitat. La manipula, perquè està dominat per forces que no controla.

Jesús ens posa en el camí de la veritat, que és el camí de la llibertat. Ho sabem nosaltres i ho sap Déu. N’hi ha prou..

Joan Ferrés Prats

El vídeo

L'Autor i la Frase

La fortalesa, en el context de la civilització grega, es refereix a la força d'ànim per fer front a les adversitats de la vida, però, però no tant sols per fer front als enemics exteriors, sinó també per contra els enemics interiors.
.

Francesc Torralba

Agenda

DIMECRES DE CENDRA

Dimecres, 10 de febrer, en l’eucaristia de les 7 del vespre, s’imposarà la Cendra com a inici de la quaresma.

VIA CRUCIS

Els divendres de quaresma a 2/4 de 7 de la tarda farem el Via Crucis per l’interior de l’església.

SANTORAL

Dijous, 11 de febrer, en l’eucaristia de les 7 del vespre, celebrarem la Mare de Déu de Lourdes. I el divendres 12, Santa Eulàlia, Festa Major a Roquetes.

COL·LECTA MANS UNIDES

El 13 i 14 de febrer, per projectes de Guatemala, Colòmbia i Mauritània.

RECÉS DE QUARESMA

A Castellet, dissabte 13 de febrer, de 10:30 a 13:30

JORNADES EUCARÍSTIQUES A LA PROVIDÈNCIA

El diumenge 14 de febrer a les 11 del matí s'exposarà el Santíssim a l'Església del Monestir de la Divina Providència. Els dies 15 i 16 de febrer a les 7 de la tarda, es resarà el Rosari i Trisagi. Tot seguit reserva del Santíssim.

Què és ser cristià

Posar-se davant del Déu viu en la pregària posa a la llum una actitud humana tota ella plena d'amor, de perdó, d'esperança, que es reconcilia amb tota la realitat i amb els altres, siguin com siguin, sense amargor ni condemna sinó amb comunió. Es l'actitud del que desitja la vida veritable, la busca una i altra vegada, que es defineix no pel que té o pel que pot ensenyar sinó perla vida d’amori de llibertat que busca constantment.

Comporta també la plena reconciliació amb un mateix, amb les pròpies possibilitat i les pròpies limitacions, errors i pecats, sense negar-los; però aquest reconeixement no aboca a la desesperació perquè l'home se sap estimat i perdonat, sinó que aboca a l'agrament del perdó, i a una renovada recerca de la vida veritable.

Mn. Gaspar Mora

____________
imatge de portada extreta de pixbay