Il·luminats

diumenge II de Quaresma

17 de març 2019

Els catecúmens, en arribar el primer Diumenge de Quaresma, optaven per ser batejats o retirar-se del camí  inicial. Era el dia de la decisió. Els decidits inscrivien els seus noms en el llibre dels «il·luminats o competents» per iniciar la seva preparació immediata als sagraments de la iniciació cristiana. La majoria dels catecúmens decidien continuar el camí i viure una nova vida. Els inscrits es comprometien a seguir Crist, passant de la muntanya del Tabor a la del Calvari, del joiós moment de la transfiguració a la realitat de la configuració amb Crist mort i ressuscitat.

Aquest diumenge els «il·luminats» s'obrien a l'esperança de ser submergits en les aigües baptismals per experimentar la seva transfiguració, el seu pas de les tenebres a la llum. El diumenge anterior havien optat pel Crist perquè havien superat la temptació. En el present, en veure el Crist transfigurat esperaven ser ells també transfigurats en la llum de la Vetlla Pasqual.

Jesús baixà de la muntanya del Tabor en companyia dels tres apòstols per adreçar-se amb pas segur a l'altra muntanya, el Calvari. Als «il·luminats» se'ls deia que, per arribar a la meta, calia caminar amb Jesús cap a la mort i ser, com Jesús, sacrifici agradable al Pare i oració permanent per a la salvació de la humanitat. El camí era difícil i ardu, pedregós i sacrificat però, alhora, ple d'esperances. El present diumenge, que es proclamava l'evangeli de la transfiguració de Jesús, els il·luminats s'animaven a rebre els sagraments de la iniciació cristiana perquè volien també ells ser transformats en el seu interior per les gràcies sagramentals que rebran en la nit de la Vetlla Pasqual.

La Quaresma és temps de preparació i acció quotidiana. No s'improvisa, la Nit pasqual. És una experiència espiritual que no es pot improvisar si volem que deixi petja en la comunitat cristiana i en cadascun dels seus membres. Una bona preparació a la Pasqua de Resurrecció consisteix a meditar i posar en pràctica cada dia de la Quaresma els textos litúrgics i omplir dia a dia les nostres mans de renúncies i creences.

En el Tabor, la veu de Déu proclama Jesús de Natzaret com a Fill seu. Tots, il·luminats i batejats, si volem ser transfigurats hem d'escoltar el Mestre. L'escolta no pot ser passiva. Vivim submergits en una cridòria

de veus i esdeveniments que no deixa escoltar la remor de la veu divina. La societat s'ha convertit en la fira del crit. Moltíssimes paraules buides i pocs fets.