dimecres 1r de Quaresma
“El Senyor, per segona vegada, va comunicar a Jonàs la seva paraula. Li digué: Vés a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t'indicaré.”
El profeta Jonàs, no podia ser de cap altra més manera, ens fa conèixer el Cor de Déu.
L’imperi sirià fou conegut per la seva violència i crueltat en les seves campanyes de conquesta. Nínive, llur capital, era el símbol de la injustícia, de l’esclavatge, de l’opressió sense mida ni miraments...
A Nínive, senyera del mal, Déu li ofereix una alternativa, una possibilitat de canvi, una opció per l’esperança.
Senyor, parla amb mi! Crida’m pel meu nom! Duc a les espatlles la meva història, els meus camins, les meves decisions... Carrego amb la meva creu, amb les meves creus... Tal vegada algunes me les hagi guanyat a pols... D’altres han estat fruit de... Simplement, m’han tocat.
Parla’m, Senyor! Pronuncia dins meu paraules que em duguin al desig de canviar-ho tot, d’ordenar-ho tot segons el vostre amor misericordiós. Pronuncia, Pare, dins meu paraules que em moguin a la set de Tu, del teu perdó, de la reconciliació amb Tu. Senyor, no et cansis de mi. No deixis de cridar-me pel meu nom, siguin els que siguin els camins que entomi. Sobretot quan m’allunyi de Tu.
Parla, Senyor, parla amb mi! Insisteix! Encara que em faci el sord, encara que no et vulgui sentir... Parla amb mi! Crida’m a la pau del saber-me estimat per Tu!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada