dissabte, 24 de febrer del 2018

Transfigurar-me

DIUMENGE II de QUARESMA

5 febrer 2018

Què em demana Déu a mi, ara, perquè la meva vida es pugui renovar: a nivell personal, familiar, laboral,  comunitari...? 
El seguiment de Jesús és per a persones esforçades, per als qui no es conformen amb "anar fent". La conversió que ens suggereix el relat del mont Tabor, és una transformació de tota la persona. I cadascú sap quins aspectes seus cal "transfigurar", per arribar a ser més plenament evangèlics. 
Pot ser el nostre egoisme, el nostre mal humor habitual, el nostre pessimisme i manca d'esperança, no estimar prou, la nostra mandra o covardia, conformar-se amb la mediocritat de vida... Cadascú s'ho sap. 

Però ens hem d'esforçar, perquè "la inèrcia sempre perd": abandonar-se sempre porta al fracàs més absolut. L'únic que cal és fer-ho amb confiança. 

Els deixebles veuen un Jesús nou i fascinant. Jesús sempre ha estat així. El que passa és que no se n'havien adonat perquè el miraven amb una mirada superficial, poc penetrant, massa humana. Ara, en contacte amb el núvol, que és el signe de la presència de Déu, els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment. 

Aquesta experiència també la podem fer nosaltres a un altre nivell. Déu ens ha posat al costat persones meravelloses. Però sovint la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n'adonem de veritat quan ja se n'han anat d'aquest món.  
La pregària sincera ens afina la vista i ens fa veure les coses i les persones amb una llum nova. Aquesta llum no falseja la realitat, sinó que en fa descobrir aspectes vertaders que se'ns escapen, si sols la mirem amb ulls humans.

Matrimoni, camí d'amor (9)

Dificultat:

L’ARRIBADA DE CADA FILL COMPORTA UN REEQUILIBRI

en la relació. Així com pot intensificar l’amor, també pot afeblir-lo si la identificació amb el fill desplaça la parella. Com reacciono quan sento que els fills em desplacen de la parella?


Solució:

CANVIAR EL JUDICI PEL DIÀLEG.

Dialoguem o discutim? Com és el nostre diàleg? Què estem disposats a fer per aprendre a dialogar? Escolto l’altre o em tanco per no sentir?

anar més enllà de l'aparença de les persones

PREGÀRIA


Segur, Senyor Jesús, que Pere, Jaume i Joan van començar a mirar-te d'una altra manera després que et van veure transfigurat dalt la muntanya. 

Segur, també, que després d'aital demostració es deurien quedar parats quan els vas dir: ni una paraula d'això. 

Així va ser que van aprendre a valorar la grandesa divina amagada en cada petit gest teu de bondat, de tendresa, de cura, de perdó. 

Així va Ser com van arribar a entendre que tothom qui acull un infant, dona de menjar a qui té fam, visita un malalt o un pres, és a tu a qui acull, alimenta o visita. 
  
Senyor, ensenya'm a anar més enllà de l'aparença de les persones. Que no prejutgi ningú pel seu aspecte extern i que busqui especialment la teva presència en els més petits i menys valorats pel món. 
  

El Valor de la Frustació

Joan Ferrés Prats

Mauricio Papini és un neurobiòleg argentí que investiga amb ratolins de laboratori sobre la frustració i n’extreu conclusions per a l’experiència humana. Una de les conclusions a les que ha arribat té a veure amb el sentit que des de la fe cristiana donem als problemes del dolor, del patiment, de la pèrdua.

Papini ha descobert que l’experiència de la frustració és útil als ratolins i als mamífers perquè aprenguin a adaptar-se als entrebancs que els depara la vida, als sentiments de pèrdua, a les situacions de dolor a les que tot ésser viu s’ha d’enfrontar. És gràcies a les experiències de frustració que desenvolupen unes actituds de superació.

Segona setmana de Quaresma

Agenda setmanal
del 26 de febrer al 4 de març

COR per SETMANA SANTA

diumenge a les  18:00, a la Geltrú

VIA CRUCIS

divendres de quaresma a 18:30


FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Aquest diumenge ens visita Mn. Valentí que ens parlarà sota el tema de "Els fills de la llum han de ser guerrers". Serà a les 7 de la tarda a la sala d'assaig.

AMICRET

La junta d’Amicret es reunirà dijous 1 de març a ¼ de 9 a les sales de la rectoria.

CONFERÈNCIES QUARESMALS

LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA I LA SEVA ACCIÓ PASTORAL

dimarts 27 febrer, a les 20.30h a l’Orfeó Vilanoví,
PER QUÈ UNA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA? ”, a càrrec de Mn. Joan Costa, Professor de Doctrina Social


PELEGRINATGE AL SUD D’ITÀLIA 

LA PUGLIA, APULIA, BASILICATA I SANTUARI DEL PARE PÍO
24 SETEMBRE – 1 OCTUBRE 2018
més informació Mn. Pere Milà
reunió informativa, divendres 2 març, 18:30 a l’Orfeó

divendres, 16 de febrer del 2018

La Quaresma

DIUMENGE I de QUARESMA

18 febrer 2018

El camí de la Quaresma té un significat especial per als adults que es preparen per a esdevenir cristians en la Vetlla Pasqual, tot incorporant-se a l’Església a través de la recepció dels tres sagraments de la iniciació cristiana –Baptisme, Confirmació i Eucaristia–. Per a ells és especialment un temps fort de preparació espiritual, en tant que han estat «elegits» per a rebre aquests sagraments, després d’un període llarg de discerniment i de preparació a través d’una catequesi pertinent.

Quaresma

Per als qui ja són cristians és un temps de renovació d’aquesta mateixa experiència de renovació i conversió que significa trobar-se personalment amb Jesucrist. El camí proposat en les primeres lectures d’aquest temps de Quaresma  és una marxa acompanyats d’alguns dels grans personatges i moments de la història de salvació realitzada per Déu amb Israel: l’aliança amb Noè; la fe demanada a Abraham en el sacrifici del seu fill; el camí que Déu ofereix donant la Llei a Moisès; l’experiència traumàtica i transformadora de la deportació; i l’anunci d’una nova aliança. Adonar-nos i fer adonar d’aquest camí de fe i aliança que Déu ha volgut establir de sempre amb la humanitat, amb el poble d’Israel, és insistir en la fidelitat de Déu envers nosaltres, una fidelitat que demana ser corresposta.
La Bíblia ja posa l’accent d’aquest desig en la relació de Déu amb Noè, aquell ja manifesta el seu compromís amb Noè, els seus descendents, amb tota la seva creació.

Consells pràctics per la Quaresma

Recordem els tres camins per a tots els moments de la vida cristiana –i no només del temps de Quaresma– que ens poden ajudar: almoina, pregària i dejuni.

Més enllà de la força que comporten aquestes tres paraules, a vegades els membres de les nostres comunitats ens demanen com poder dur-los a la pràctica, acostant-se a Déu i als altres. El cardenal arquebisbe emèrit de Brusel·les-Malines, Godfried Danneels, fa uns anys proposava aquests 10 consells pràctics:
  1. Prega. Cada matí el «Parenostre» i cada vespre el «Déu vos salve, Maria».
  2. Busca en l’evangeli del diumenge una petita frase que podràs meditar tota la setmana. Cada setmana aquest text es publica en el Full dominical.
  3. Cada vegada que compres un objecte que no necessites per viure –un article de luxe– dona també alguna cosa als pobres o a una entitat. Ofereix-los un petit percentatge. La sobreabundància demana ser compartida.
  4. Fes cada dia alguna cosa en bé d’algú. Abans que ell o ella t’ho demani.
  5. Quan algú et diu una paraula desagradable, no pensis que de seguida has de pagar-li amb la mateixa moneda. Això no restableix l’equilibri. De fet, caus en l’engranatge. Calla primer un minut i la roda s’aturarà.
  6. Si canvies de cadena des de fa un quart d’hora sense èxit, tanca la televisió i agafa un llibre. O parla amb els qui viuen amb tu: és millor zappejar entre humans i funciona sense comandament a distància.
  7. Durant la Quaresma aixeca’t sempre de taula amb una mica de gana. Els dietistes són encara més severs: fes això tot l’any. Una persona de cada tres pateix obesitat.
  8. «Per-donar» és el superlatiu de «donar».
  9. Sovint has promès trucar algú per telèfon o anar-lo a visitar. Fes-ho finalment.
  10. No et deixis atrapar sempre per la publicitat que anuncia un descompte. En efecte, això costa un 30% menys car. Però el teu amor a la roba igualment explota i desborda del 30%.

De la il·lusió a la realització d'un somni

Aquests dies vaig una mica tocat. Les notícies sobre Oxfam a Haití em generen molts sentiments contradictoris. Porto més de 20 anys en cooperació, treballant en diferents agències de desenvolupament i en Ajuda Humanitària, viatjant, vivint, sofrint, plorant i gaudint del treball immens que ONG’s com Oxfam o altres realitzen en situacions molt difícils. No s'imaginen que és estar al Congo, Sudan, Burundi, enmig d'un conflicte atroç volent fer alguna cosa amb sentit per alleujar el sofriment de la desemparada població civil.

Els asseguro que l'esforç que he vist desplegar a les ONG ha estat enorme i encomiable tant en el tipus de projectes com pels llocs on s'estan realitzant.

També he vist un bon nombre de conductes inapropiades per part de cooperants del nord i del sud, des de prostitució fins explotació.
Identificar aquestes conductes menyspreables i elevar-les a categoria com ho està fent The Times o altres no obeeix a l'immens bé que aquestes organitzacions estem fent en comunitats oblidades del món.
La campanya de The Times pot obeir a altres interessos molt més allunyats dels focus però tan potents com poder decidir guardar la informació 6 anys al calaix per treure-la a conveniència. Les ONG estem lluitant contra titans, grans corporacions i interessos transnacionals que els interessen un rave els drets dels ciutadans, la seva alimentació o fins a la seva supervivència. Les ONG estem realitzant la tasca dels estats en molts casos denunciant i dient allò que molesta al poder del mercat lliure, al mercat sense escrúpols. Això, per Oxfam, ha pogut tenir un preu i aquesta campanya pot formar part d'ell. No es deixin d'enganyar, segueixin donant-los suport en la seva tasca i sobretot no deixin de recolzar les seves iniciatives de justícia social i defensa dels drets humans on el que precisament manca humanitat.
No obstant això, vull denunciar també la manca de maduresa del sector. Que potser ens pensem les ONG que integrem equips impecables i impol·luts que només saben fer bones coses per on passen? Que potser no ens servim d'aquesta auto-imatge per projectar a la societat aquesta impecabilitat i impol·lutesa? Que malament ho hem fet en aquest terreny. ../..
Resulta paradoxal, però mentre perseguim la realització de valors profundament humans, no reconeixem la humanitat dels nostres equips i això implica sempre, sempre llums i ombres.
../..
Pensin que el nostre objectiu és un somni però la diferència d'un somni de veritat és que aquest és a les nostres mans, fer el que preveu la carta de drets humans no és una entelèquia, és política, són decisions. Mentre hi hagi i facin el que vulguin les forces de mercat financer i no financer que res respecta ni res considera haurem de valer-nos amb exercir una ciutadania responsable amb l'acció d'ONG que ens tornin el somni d'un món més humà per a totes i tots, inclosos els empleats i empleades d'aquestes institucions.
Jordi Cardona, cooperant

el Regne de Déu és a prop

PREGÀRIA

AI parenostre diem: No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació. 

La temptació és inherent a l'ésser humà. Ens has donat lliure albir, Senyor, i per tant la possibilitat d'apartar-nos de tu. Ho has volgut així perquè ens vols atreure per amor i no per necessitat. 

La desgràcia no és experimentar la temptació sinó sucumbir-hi, rebutjar la teva oferta franca d'amor i optar per aventures que no porten enlloc. 


Senyor Jesús, tots coneixem el desert: fracassos, desenganys, manca de forces, de sentit i de motivació per continuar. Tu hi has viscut i has vençut. Els àngels t'alimentaven. 

Ets tu mateix ara qui et dones com a aliment i ens anuncies que tenim la victòria a tocar: el Regne de Déu és a prop. 

Parenostre...

Matrimoni, Camí d'Amor (8)

Dificultat:

REPETIR LES PRÒPIES REACCIONS EMOCIONALS QUE FEREIXEN L’ALTRE

perllonga la incomunicació que de mica en mica esgota la relació i ofega l’amor. Quines reaccions emocionals meves esgoten la relació i ofeguen l’amor?

Solució:

FER CONSCIENT LA PRÒPIA VULNERABILITAT

que es manifesta en determinades reaccions emocionals per conèixer i treballar els aspectes del meu caràcter que desequilibren la relació i afebleixen la nostra estimació. Quines reaccions emocionals fan mal a l’altre i em costen d’acceptar?

Primera setmana de Quaresma

Agenda setmana
del 19 al 25 de febrer

CARITAS

dimarts 20, a les 18h, reunió de la Junta.

OBENCS

dijous 22, a les 20:15, reunió de l’equip.

LITÚRGIA

divendres 23, a les 20, a St Antoni.

SOPAR DE LA FAM

Dissabte 24, 20:30h, a l’Orfeó. Compra de tiquets a la sagristia i a l’Orfeó el 21 i 22 de 18:30 a 20h.


VIA CRUCIS

divendres de quaresma a 18:30

dimecres, 14 de febrer del 2018

Missatge del Sant Pare Francesc per la Quaresma 2018

"El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà"

(Mt 24,12)
Estimats germans i germanes,
Un  cop  més  ens  surt  a  l’encontre  la  Pasqua  del  Senyor.  Per  preparar -nos  per  rebre-la,  la  
Providència   de   Déu   ens   ofereix   cada   any   la   Quaresma,   «signe   sacramental   de   la   nostra   conversió», que anuncia i realitza la possibilitat de tornar al Senyor amb tot el cor i amb tota la vida. 

Com  tots  els  anys,  amb  aquest  missatge  desitjo  ajudar  tota  l’Església a  viure  amb  goig  i  amb  veritat  aquest  temps  de  gràcia;  i  ho  faig  inspirant-me  en  una  expressió  de  Jesús  en  l’Evangeli  de  Mateu: «El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà» (24,12). 

Aquesta frase es troba en el discurs que parla de la fi dels temps i que està ambientat en Jerusalem, en  la  muntanya  de  les  Oliveres,  precisament  allí  on  començarà  la  passió  del  Senyor.  Jesús,  responent una pregunta dels seus deixebles, anuncia una gran tribulació i descriu la situació en la que podria trobar-se la comunitat dels fidels: enfront dels esdeveniments dolorosos, alguns falsos profetes enganyaran molta gent fins a amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.

dissabte, 10 de febrer del 2018

La lepra desaparegué i quedà pur

DIUMENGE VI de DURANT L’ANY

11 febrer 2018

Hem de remarcar l’actitud del leprós de l’evangeli, que vol trencar la barrera de l’exclusió apropant-se a  Jesús, quan tenia prohibit per la llei apropar-s’hi. S’agenolla i li suplica: «Si voleu, em podeu purificar». En aquest context pot ser interessant fer una reflexió sobre la qualitat de les lleis; perquè no necessàriament una prescripció socialment legal pot ser justa. En el leprós hi veiem una actitud humil (s’agenolla), reconeix la potestat de Jesús, manifesta la seva fe en Jesús. No mira d’exigir, sinó de proposar. Jesús, tocant el malalt, s’arrisca a ser també un exclòs, i fa caure la barrera de l’exclusió perquè el malalt visqui l’encarnació de l’amor. Un sentiment ha estat el motor d’aquest acció: la compassió. 

Guarició del leprós a la Passió d'Esparreguera

Hi ha qui, comentant el terme compassió, hi afegeix el sentiment de tendresa, propi d’una sensibilitat materna; per tant el que Jesús va sentir és semblant al que una mare pot sentir pel seu fill, o també podem dir, el que sent el Pare que viu amb entranyes de misericòrdia. Així doncs, els quatre primers deixebles van aprenent de Jesús com és la missió de Jesús d’anunciar el Regne de Déu. I també a les nostres comunitats aprenem de Jesús com fer possible incloure aquells que per diferents circumstàncies viuen molt allunyats de nosaltres. Hi ha temes que, en aquest relat, poden servir per a la reflexió tant comunitària com personal, per exemple, quan diu que Jesús el «tocà amb la mà». Veurem al llarg de l’evangeli com Jesús toca leprosos, sords, cecs, dones... difunts. Ell també és tocat. Tocar indica fer-se molt proper. Per a ell, l’amor està per sobre de les lleis religioses, socials i morals; guarint, donant, per tant, la possibilitat d’entrar en el cercle dels sans, demostra que no hi ha ningú marginat per Déu, sinó que és estimat per Déu. ¿La comunitat com es fa propera als qui són assenyalats per la seva condició? ¿Com transmetre la compassió de Déu? 

Potser ara, just abans de començar la Quaresma, caldria veure com comunitàriament posem en pràctica allò que procurava fer Pau quan ens diu: «Amb tot procuro adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres». Acollir i acceptar tothom encara que en la seva vida hagin estat assenyalats com a leprosos. És important tenir ben present i no perdre mai de vista que Pau això ho deia «perquè se salvin».
Jesús entra en contacte amb el leprós pel mateix: salvar-lo. I la missió de la comunitat és també salvar-nos, respectant-nos i acollint-nos.

divendres, 9 de febrer del 2018

MATRIMONI, CAMÍ D’AMOR (7)

Dificultat:

REFUGIAR-SE EN EL JUDICI

posa en marxa una de les forces més destructives de la relació i l’amor: la crítica. Com critico l’altre? Què tapo de mi amb la crítica a l’altre?


Solució:

APRENDRE A COMUNICAR A LA PARELLA ELS SENTIMENTS DE VULNERABILITAT.

Què em fa por de la meva vulnerabilitat? De què tinc por si la comparteixo amb la parella? Què estic disposat a fer per ajudar-nos?

dijous, 8 de febrer del 2018

Dona'ns un cor obert a diàleg

PREGÀRIA

Alguns polítics fan de la desobediència una virtut, altres fan del compliment de la llei un valor absolut i indefugible. 

Jesús, tu ens dius que la llei suprema és el manament de l'amor, i per això vas transgredir normes i et vas complicar la vida, cada cop més, fins a la mort en creu. 

La teva desobediència va donar fruit i ens esperona a desobeir tantes lleis injustes que encara avui discriminen i descarten persones i justifiquen legalment comportaments clarament immorals envers els leprosos i marginats d'avui. 

Però no vas ser un provocador, com no ho era el teu deixeble Pau. No buscaves l'enfrontament sinó la conversió dels cors. En la lluita per canviar tantes situacions injustes que perduren, dóna’ns un cor pacífic i sempre obert al diàleg. 

Un intercanvi d'actituds

Joan Ferrés Prats

Si em permeteu un joc de paraules, diré que em sorprèn la capacitat que té l’Evangeli de sorprendre’m. Tant se val que hagi llegit o sentit moltes vegades un fragment determinat. Sempre és nou per mi, sempre em sobta i m’interpel·la com si el llegís per primera vegada.

Aquest cap de setmana, per exemple, l’evangeli parla d’un leprós, i no puc deixar de pensar en la quantitat de persones proscrites que avui hi ha en el nostre entorn (com els leprosos, que eren la casta més marginada del poble d’Israel). L’Evangeli diu que aquest leprós demana ajuda a Jesús, i no puc deixar de sentir-me interpel·lat i qüestionat per tantes persones que estem marginant i a les que no els prestem l’ajut que reclamen i necessiten. Parla que Jesús imposa al leprós silenci després de la seva curació, i penso que Jesús no vol una fe basada en l’espectacle. Per a Ell la curació física és sobretot un signe i una expressió d’una curació més profunda.

dilluns, 5 de febrer del 2018

No a la corrupció

El Vídeo del Papa

El Vídeo del Papa a la parròquia de la Geltrú

"Perquè aquells que tenen un poder material, polític o espiritual no es deixin dominar per la corrupció.

Què hi ha a l'arrel de l'esclavitud, de la desocupació, de l'abandó dels béns comuns i la natura? La corrupció, un procés de mort que nodreix la cultura de la mort.
Perquè l'afany de poder i de tenir no coneix límits.
La corrupció no es combat amb el silenci.
Hem de parlar-ne, denunciar els seus mals, comprendre-la per poder mostrar la voluntat de fer valer la misericòrdia sobre la mesquineria, la bellesa sobre el no-res.
Demanem junts perquè aquells que tenen un poder material, polític o espiritual no es deixin dominar per la corrupció" 

dissabte, 3 de febrer del 2018

Matrimoni, camí d'amor (6)

Dificultat:

IGNORAR LA PRÒPIA VULNERABILITAT,

i considerar-la una feblesa, la qual cosa activa encara més els jocs de poder. Què ignoro de mi? Quina vulnerabilitat tinc por de reconèixer?


Solució:

APRENDRE A SENTIR EL NOSTRE PROPI NEN-VULNERABLE

que ens acompanya sempre i necessita ser cuidat i atès. Tinc cura del meu nen vulnerable? Li presto atenció? De quina manera?

Jesús va curar molts malalts

DIUMENGE V de DURANT L’ANY

4 febrer 2018

Jesús guareix i és el que l’hi veuen fer els primers deixebles que va escollir. Aprenen d’ell a fer de  pescadors d’homes. Aprenen de Jesús a lluitar contra els mals del món. Guareix cadascú segons la seves necessitats: a la sogra de Pere li dona la mà i la incorpora a la societat, de tal manera que ella, que estava al llit paralitzada, pot fer quelcom que doni sentit a la seva vida: servir; és aleshores quan la vida pren sentit perquè pot fer, des d’aquell moment, una acció significativa.

Al capvespre, quan la llei del dissabte ja s’havia acabat i era permès desplaçar-se, llavors li porten malalts i endimoniats, víctimes del mal. Amb molt poques paraules l’evangelista ens diu la tasca de Jesús que fa present el Regne, i porta un alliberament total.

L’evangeli parla que li portaren tots els malalts. Hi ha una voluntat de fer veure que la seva tasca és per a tothom. El Senyor «conforta els cors desfets i embena les ferides» com llegim al salm. Aquesta és la tasca que ara també hem de fer i aprendre de Jesús, com els primers apòstols. ¿Som capaços de donar la mà o dir una paraula de consol, de coratge, als qui tenen el cor desfet? Per ser instruments de Jesús cal fer-se propers, amb afecte, desinteressadament, amablement, amb aquell to de veu que transmet respecte, amor.

Creients i ateus

Joan Ferrés Prats

De vegades quan s’estableixen distincions entre els creients i els ateus, quan se’ls pretén definir o distingir conceptualment, es cau en una mena de contradicció: la d'identificar als ateus amb l'ús de la raó i als creients amb l'aparcament de la raó. La manera més generosa de dir-ho seria que els ateus són a prop de la raó i els creients se situen més enllà de la raó.

Sincronitzar agendes

PREGÀRIA


Senyor Jesús, voldria sincronitzar la meva agenda amb la teva. 

Com jo, tu també tenies vida de família, primer a Natzaret amb Maria i Josep, després amb els deixebles que vas cridar. No en sabem gran cosa, però podem intuir un cert estil pel que vas fer amb la sogra de Pere: donar la mà i servir. 

Que com tu, en el meu treball no busqui tant el benefici propi i el reconeixement social com el bé comú. 

En fer bé la meva feina estic col·laborant en la creació i contribuint a la redempció del món que tu estimes. 

Que no visqui els meus moments d'intimitat tancat en una closca d'egoisme sinó gaudint de la teva presencia amorosa. Que descansi en tu i en tu trobi forces per anar sempre més enllà. 

Tríduum a la Mare de Déu de Lourdes i Diàleg Interreligiós

Agenda setmanal
del 5 a l'11 de febrer de 2018

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest dilluns, dia 5 de febrer, ens trobarem a la pregària de Taizé a l'església de La Geltrú, de 20:30h a 21:30h. 

DIALEG INTERRELIGIÓS

dimarts 6, la parròquia de la Geltrú participarà en el Grup de Diàleg Interreligiós de la ciutat.

Tríduum a la Mare de Déu de Lourdes

Dies 8, 9 i 10 de febrer
La Delegació a Vilanova de l'Hospitalitat de Lourdes i la Frater, celebraran un tríduum a la Mare de Déu de Lourdes

Dijous i divendres a les 18'30 h. Exposició del Santíssim, pregària del Rosari, Benedicció i Eucaristia 
Dissabte a les 18 h. Exposició del Santíssim, pregària del Rosari, Benedicció i (18:30h) Eucaristia a la Mare de Déu

Canvis en les MISSES

  1. Diumenge de COMPARSES
    Com ja fa uns anys,el diumenge de COMPARSES, 11 de febrer, no hi haurà missa el diumenge a les 12 del matí.
    Hi haurà missa a Sant Antoni Abat a 2/4 de 8 del vespre.
  2. El dilluns 12 i dimarts 13, al Monestir de la Providència, a les 7 del vespre hi haurà exposició del Santíssim i missa en les Jornades Eucarístiques prèvies a la quaresma. Per aquesta raó no hi haurà missa ferial ni a la Geltrú ni a Sant Antoni Abat. 

MANS UNIDES

La COL·LECTA serà el cap de setmana 17 i 18 de febrer, i el SOPAR DE LA FAM a l’Orfeó el 24 de febrer.


PELEGRINATGE AL SUD D’ITÀLIA

PARROQUIA SANT ANTONI ABAD
LA PUGLIA, APULIA, BASILICATA I SANTUARI DEL PARE PÍO
24 SETEMBRE – 1 OCTUBRE 2018
més informació Mn. Pere Milà

Déu és discret


Déu és discret. És el que Jesús ens va venir a revelar en aquesta presència activa de Déu en tot el que existeix. En el setè dia de la creació, Déu segueix creant possibilitats fascinants. 

Benjamín González Buelta
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall