divendres 1r de Quaresma
“Us penseu que m'agrada la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor, Déu sobirà, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.”
Masses vegades ens imaginem o en han fet imaginar a Déu com si fos una barreja de policia i jutge alhora. Algú que constantment ens vigila i que te fam i set de castigar als dolents...
Jesús, Déu-amb-nosaltres, s’hi va deixar la pell i s’hi jugà la vida per fer-nos conèixer la paternitat misericordiosa de Déu. Bo i sabent-ho, hores d’ara no ens sabem avenir d’aquest Déu que s’afecta i entristeix quan els seus fills i filles malbaratem les nostres forces i energies fent el mal: ferint, enganyant, estafant... els altres. Encara avui, tot i que sabem que Jesús fou condemnat a mort per haver-nos mostrat Déu que no vol res més que l’ésser humà es salvi i visqui... Malgrat això se’ns fa difícil aquest Déu, Pare/Mare, que confia en nosaltres, que espera en nosaltres... Que davant el fill que fuig de casa somnia sempre amb el seu retorn...
Jesús, oh Crist, Tu ets el Déu viu que estima la vida. Tu saps prou per quins camins m’he perdut..., Tu saps prou on sóc, per on camino... Tu, Crist-Senyor, ets flama encesa dins el meu cor perquè m’hi vegi i pugui tornar a casa i saber-me als teus braços. Tu, Amor més enllà de tot amor, quan em saps perdut esdevens ma estesa perquè m’hi agafi fort, i m’ofereixes sempre el consol de la teva abraçada...
Gràcies!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada