DIUMENGE IV DURANT L’ANY
29 gener 2017
Nosaltres coneixem moltes persones que són pobres, que ploren, que passen dificultats ... , i no veiem pas que siguin felices. Llavors, què passa aquí?
Jesús, en les benaurances, no ens vol pas dir que pel sol fet de ser pobres o de sofrir, nosaltres automàticament serem feliços. No ens vol dir això.
Ens vol dir que si creiem en Ell, si li fem confiança, si acceptem plenament el seu missatge, llavors sí que serem feliços, passi el que passi en la nostra vida, perquè sentirem que Déu és al costat nostre estimant-nos. I això ens farà trobar sentit a qualsevol situació.
En aquest evangeli hi ha la invitació a contemplar les meves pròpies mancances: els meus problemes econòmics, els meus plors i sofriments, les meves fams -mai no estem satisfets del tot i sempre tenim fam d'alguna cosa-, els menyspreus rebuts...
Jesús em diu que, malgrat això, no m'haig d'enfonsar, perquè aquestes mancances em convertiran en preferit del Senyor. El tindré més a prop.
Les benaurances ens fan veure que mai no tenim motius per estar enfonsats i desesperançats, perquè en el fons de tota situació humana Déu sempre hi és present. I Déu és el fonament de l'autèntica felicitat.
Comprendre això és molt important perquè, en els moments de crisi, allò que ens salva és tenir clar que mai no estem sols, que Déu sempre és amb nosaltres. I això dóna pau.
Per tant, el camí de les benaurances és la situació en què es troben aquells que han decidit fiar-se de Jesús i s'esforcen per viure d'acord amb l'evangeli.
