Quaresma
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Quaresma. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’abril del 2019

He posat damunt d’Ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.

dilluns sant

Temps de Quaresma

Isaïes 42, 1-7

En Jesús de Natzaret s’inicia la Nova Humanitat... Però el néixer d’aquest HOME NOU, com tot part, és amb dolor, sense anestèsia epidural ni de cap altra mena. És una naixement que s’esdevé en el dolor, en la humilitat, en el lliurament tenaç, en la lluita decidida i ferma per la llibertat i la justícia. Ho va ser fa dos mil anys, i continua sent-ho avui quan cada persona decideix de fer el pas i optar per NÉIXER DE NOU!

Lloat siguis, oh Senyor, salvador meu i Déu meu! Ha estat amb teu lliurament silent i generós que has canviat el devenir de la història del món, de la humanitat sencera i de la meva biografia personal. Arribes amb un estimar suau i dolç i alhora més fort i poderós que cap altre exercit. Entres en les nostres vides, per obrir dins nostre la porta del teu cor.
Gràcies, Senyor!

diumenge, 14 d’abril del 2019

Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

Diumenge de Rams

Temps de Quaresma

Lc 19,28-40 

Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!


Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!!

dissabte, 13 d’abril del 2019

... per reunir els fills de Déu dispersos.

dissabte 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Joan 11, 45-56 

L’estratègia d’eliminar a Jesús com a solució als problemes del poble d’Israel entra ja en la seva recta final. Les autoritats del Temple, els mestres de la Llei, els fariseus, una bona colla de gent i grups socials del moment ho veuen així i n’estan convençuts!
Res més lluny de la realitat! La mort de Jesús va inaugurar un temps nou, del qual tothom, sense excepció, en podem ser partícips.
La seva mort, la seva creu, fou la gran lliçó d’amor i de vida que mai el gènere humà hagi pogut rebre, conèixer, sentir, viure...

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esp... Començo la pregària posant-me a la teva presència, sense mòbil, sense preses, respirant... fent el senyal de la creu damunt meu... Miro la creu entre les meves mans...,  aquest instrument de suplici i de mort ha esdevingut signe de la teva vida lliurada en un amor desmesurat. Un amor que ens lleva de l’aïllament per unir-nos a Tu, Déu de tendresa.  Un amor amb el que fas possible que els teus braços estesos i clavats damunt la creu s’allarguen més i més fins abastar el món..., la humanitat sencera.


divendres, 12 d’abril del 2019

...ja que he confiat a Tu la meva causa

divendres 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Jeremies 20, 10-13 

El profeta és aquell que te tots els bitllets de la loteria perquè se li compliqui la vida i l’existència per causa de Déu i la missió confiada.
El profeta sent la pressió d’arreu i tothom que el duu a desitjar deixar-ho tot i fugir, renunciar a Déu i a la missió i viure com si Déu no hi fos, com si no existís...
El profeta Jeremies, tot i ser ben enmig de la “tempesta” no cedeix a la pressió car te moltes i bones raons per romandre ferm i fidel en la fe.

Senyor, sempre que renovo el meu compromís de seguir-te i m’esforço en viure segons la teva Paraula... el meu entorn canvia: els que creia amics se’n riuen, n’hi ha qui no em pren en serio i em diu que són dèries passatgeres i que tard o d’hora els acabaré donat la raó... Jo, oh Crist, vull confiar en Tu, tot i que ja no tinc forces... No et veig, tinc la sensació d’una distància enooooorme entre Tu i jo, entre el teu projecte i el meu, entre la teva Vida i el meu viure... tot i això, estic tant i tant convençut que mai em deixaràs, que per més vegades que et falli i m’allunyi Tu SEMPRE caminaràs al meu costat, davant meu per mostrar-me el camí. Sols caldrà seguir les teves petjades... perdonar, servir i estimar!


dijous, 11 d’abril del 2019

Recorda per sempre l’aliança...

dijous 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Salm 104 

No! Déu no està amnèsic, ni canvia d’opinió. Ell ha decidit estimar-nos amb un amor exagerat, desmesurat! I, per damunt de tot, vol la nostra felicitat!
Res ni ningú el farà fer-se enrere d’aquest compromís amb nosaltres.

És fàcil haver experimentat que, amb el temps, les relacions es refreden: amics, companys, parelles, grups,... És fàcil haver viscut en primera persona, com trontollen els nostres compromisos...
Senyor Déu, el teu amor, però, roman sempre fidel. Tu ets el Déu just i ferm!
Tu, oh Crist-Senyor, el Déu que estima sempre, àdhuc quan jo m’hi poso d’esquenes. Que sempre tingui set de Tu i de la teva Paraula, del teu amor.


dimecres, 10 d’abril del 2019

... si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.

dimecres 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 8, 31-42 

Lliure de què?
Lliure per fer què?
Lliure per redescobrir i acceptar amb serenor i pau la veritat de mi mateix.
Lliure per no esdevenir un titella en mans de les meves angoixes i pors.
Lliure per ser el que Déu espera de mi...
Lliure per no ser un monstre de mi mateix.

Jesús, oh Crist, en Tu rau la força de l’AMOR que m’ALLIBERA de les meves antigues ferides, les que m’han fet, les que jo m’he fet a mi mateix i a d’altres...
En Tu, oh Senyor, l’esguard que m’asserena i dóna pau al meu cor.
En tu, oh Déu, trobo la força que em cal per dir NO a tot allò que m’oprimeix i no em deixa ser jo mateix.
En Tu, rostre de la Misericòrdia del Pare, la LLUM que encén dins meu la set, el desig de tornar a ser feliç.


dimarts, 9 d’abril del 2019

El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol...

dimarts 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 8, 21-30 

La tensió entre el Crist i els seus adversaris és un absolut “in crescendo”... La comunicació és cada cop més feble, no el volen escoltar, s’aferren als seus dogmes, normes i lleis... i al que esperen no el saben, no el volen reconèixer en aquell home de Natzaret.
Jesús, lluny de sentir-se sol, sap del cert que Déu, el Pare de Misericòrdia, és presència viva dins seu, Ell l’encoratja i alena! Ell atia el foc del seu cor preparant-lo per consumir-se en l’amor, per l’amor...

Déu de la Llum i de l’Esperança, Tu ets amb mi! SEMPRE ben a prop meu... En els dies més esplèndids i joiosos perquè ho siguin encara més, però també en els “altres dies”, els foscos, els difícils, els amargs i tristos, els durs... Sempre, Tu hi ets sempre. La teva FORÇA  em redreça. La teva SAVIESA em condueix i em guia. L’AMOR, el teu poder, m’aixeca de les meves caigudes, m’esperona, m’omple i em dóna pau, em fa feliç!
Un cop més... Gràcies, gràcies per ser-hi!


dilluns, 8 d’abril del 2019

Jo tampoc no et condemno

dilluns 5è de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 8, 1-11 

N’hi ha qui davant els errors dels altres, les febleses i les limitacions, n’hi qui davant el pecat de l’altre sols és capaç de pensar en pedres i càstigs. D’altres procuren silenciar la veu de Déu acomodant-se en una moral feta a mida...
Déu, però, te una alternativa distinta a totes aquestes opcions: LA MISERICÒRDIA! Déu ofereix INCONDICIONALMENT i A TOTHOM, el seu PERDÓ GENERÓS, fruit i conseqüència coherent del seu AMOR DESMESURAT. Déu ofereix a tothom la possibilitat de recomençar de nou.

Sento la teva veu, Senyor... suau, i alhora forta i ferma, no em judica, menys encara em condemna... Sols davant teu, Bon Déu, em sento lliure del tot. Les teves paraules apaivaguen el meus neguits i silencien les meves pors, i el teu amor m’allibera dels meus vells i nous esclavatges. En Tu, oh Crist, només en Tu, recupero la meva dignitat de fill estimat del Pare. Quan permeto la teva presència en la meva vida, aquesta m’obre el cor a l’ESPERANÇA.
Per tot, de tot..., un cop més: GRÀCIES!

diumenge, 7 d’abril del 2019

Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

Diumenge de la Cinquena Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Jn 8,1-11

A un costat: la lògica aclaparadora del mal, del pecat. A l’altra banda: Jesús. En el primer hi són els acusadors i la dona. En el segon, en nom de Déu, hi ha Jesús. Ells, amb pedres a les mans i al cor. Ella, amb el seu afligit.
Jesús ofereix a tots un nou missatge, una manera diferent de lluitar i plantar cara als errors comesos: el perdó que vol abraçar a ambdues realitats, acusadors i acusada car tots dos tenen necessitat del mateix perdó,


Senyor, Tu no vols permetre al mal, al pecat, que tinguin la darrera paraula en les nostres vides. Per això ens ofereixes a tothom, sense exclusió, una nova oportunitat, un nou camí per fer-lo amb Tu, al teu costat.

dissabte, 6 d’abril del 2019

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres

DIUMENGE V DE QUARESMA

7 d’abril 2019

El pecat és important. No me'l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres.  Intenta destruir la nostra identitat d'imatges d'un Déu que és Amor. I destrueix igualment la vida corporal de Jesús: el porta a la mort. Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor.


Però no oblidem que l'important no és no-caure: això és impossible. L'important és reconèixer que he estat infidel a l'amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè jo m'hi pugui agafar i recomençar de nou. 

Aquelles paraules que diu a la dona, «Tampoc jo no et condemno», valen també per a nosaltres: ens han d'omplir d'esperança. 

Jesús, en l’evangeli, ens ve a dir: «Quan no tinguis ningú que et comprengui, quan els altres et condemnen, quan et sentis perdut i no sàpigues a qui recórrer, recorda que Déu és el teu amic. Ell està a favor teu. Comprèn la teva debilitat i, fins i tot, el teu pecat». 

Però després d'escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat, «expressió viva de la bondat de Déu» pertot arreu on passem. 

Ningú no ha parlat mai com aquest home

dissabte 4rt de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 7, 40-53 

Molts tenim el mal costum de fer-nos un déu a mida, a tenir la pròpia imatge de Déu... Jesús ens dóna a conèixer la tendresa de Déu, Ell és el rostre de la Misericòrdia del Pare. És més assenyat acollir aquest concepte/imatge de Déu que no pas intentar ser coherents amb aquestes “versions” que ens hem fet cadascú d’Ell.

Mai ningú ha parlat com Tu, oh Crist! Només Tu tens paraules de VIDA NOVA. La teva vida, cada gest, cada mà adreçada al malalt, al pecador, al feble, al de casa i al de fora, al petit, al pobre, a l’exclòs... em confirmen que Tu ets contagi de VIDA i d’AMOR VERITABLES! Només Tu parles del Pare i fas brollar en mi el desig de conèixer-lo, adorar-lo en l’amor i el servei als altres. Només Tu tens paraules i gests que restauren i reparen, refan i guareixen la meva vida.

GRÀCIES!

Comunicació i Comunió

Per examinar-nos en Quaresma...

  1. Em preocupo del que fan altres realitats o grups de la Parròquia?
  2. Valoro i respecto la realitat de les altres parròquies de l’arxiprestat, sense buscar comparacions?
  3. Critico sense caritat a l’Església (Diòcesi o altres comunitats cristianes)?
  4. Col·laboro en iniciatives d’altres parròquies quan se’m demana?
  5. Em sento en comunió amb l’Església?

divendres, 5 d’abril del 2019

El GPS i la Quaresma

Joan Ferrés Prats

Les persones que conduïm valorem molt aquest invent conegut com a GPS. Ja sabeu, l'aparell que et guia mentre condueixes, que et va dient, segons els casos, si has de seguir recte o girar a l'esquerra a la propera cantonada. Quan no tens clar com arribar al destí, agraeixes molt disposar d’un aparell que t’indica pas per pas l’itinerari que has de fer per arribar amb èxit a la meta.

...intentaven d’agafar a Jesús...

divendres 4rt de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 7, 1-2.10.25-30 

El Crist arriba a nosaltres amb el rostre visible del Déu invisible. Arriba, en nom del Déu que ell anomena “Pare”, per convidar-nos a una vida feliç i plena de llum! Arriba per a tots, per tothom, sense excepcions, sense requisits previs ni discriminacions de cap mena. No tothom, però, estem disposats a acollir-lo i escoltar-lo... I, no oblidem, que avui com fa quasi dos mil anys, també hi ha qui urgeix en silenciar-lo i fer-lo desaparèixer.

He de decidir-me, Senyor! He de triar! Em poso de la teva banda o m’hi giro d’esquenes a tu? De vegades no és tant clar... Sempre vull nedar i guardar la roba.
Prou sé, Oh Crist, com em fa créixer romandre prop teu...; faig massa cas, però, a tot el que em distreu i prefereixo que siguis lluny de mi..., prefereixo allunyar-me jo!
Amb tot... Sóc aquí, ara, en aquesta quaresma, i parlo amb Tu, i penso en Tu, i... vull demanar-te la gràcia de ser-te fidel!

dijous, 4 d’abril del 2019

...s’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen al seu davant (...) aquests són els teus deus, Israel..

dijous 4rt de quaresma

Temps de Quaresma

Ex 32, 7-14 

Diem “Déu” de tot allò que dóna sentit a la vida, de tot allò que encamina la nostra existència i la nostra llibertat. Tants milers d’anys després de l’escena que ens narra l’Èxode, ens pot semblar una veritable fotesa afirmar que un vedell de metall sigui una divinitat mereixedora d’adoració. Però... ¿Som avui tant diferents dels antic israelites? “Adorem” algunes marques concretes i els articles que ens venen...; n’hi ha qui tracta la seva moto, cotxe, bicicleta millor que a algunes de les persones que els envolten; la moda, el “famoseo”, la música, l’esport...

Bon Déu, ajuda’m a creure en Tu. Ajuda’m a creure en la teva Paraula, en el teu missatge, en el teu projecte. Vull creure i fer un pas més! Vull creure i comprometre la meva vida en l’amor i la misericòrdia que em proposes de viure. Ajuda’m! Vull confiar en Tu, sols en Tu, sense perdre més temps del que ja he perdut “adorant” falsos déus... Només de Tu em ve la veritable pau que em fa sentir bé amb mi mateix i que, lluny d’alienar-me i desconnectar-me de la realitat, m’ajuda a tocar de peus a terra amb serenor i a confiar esperançadament...

A J U D A’ M!



dimecres, 3 d’abril del 2019

...no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la del qui m’ha enviat

dimecres 4rt de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 5, 17-30 

Créixer, fer-se adult, ser lliure..., tot plegat demana, exigeix, deslliurar-se de les pròpies “dependències”: els mecanismes, les persones, les institucions que ens vulguin lligar de mans i peus i, dominar i manipular el cor i la consciència; caldrà deslliurar-nos de tot allò  i de tots aquells que vulguin fer de nosaltres uns titelles...
¿I Déu? ¿és, o no, dins aquesta xarxa de la que necessito desfer-me per poder sentir-me lliure?

Senyor, et sóc ben sincer... De vegades se’m fa difícil confiar en Tu. La Paraula que m’adreces, els missatges que em fas arribar, els camins que em proposes... No! No veig clar que sigui el que necessito!
Tal vegada sigui por al compromís, potser per egoisme... No ho sé! Sovint, però, tinc més ganes de fer tot el contrari del que em demanes i no pas el que em proposes.
Senyor, Oh Crist, prou sé que Tu no em prens res, ni tens cap intenció de fer-ho... Tu, no em vols pas prendre res d’allò que em fa veritablement persona, veritable ésser humà. Tot el contrari!
Tu, Bon Déu, no vols més que potenciar tot allò de bo que el teu amor a colgat dins meu.
Tu, Déu de Misericòrdia, no pretens res més que donar-me totes les oportunitats que em calguin i encara alguna més...
Tu, Tendresa i Bondat infinites, aconsegueixes de fer eixir el millor de jo mateix... És per això, perquè tinc consciència que el pensar-te i sentir-te no fa res més que ajudar-me a mostrar la millor versió de mi mateix, és per això que malgrat les meves indecisions i malfiances, no puc deixar de creure en Tu i d’intentar, cada dia, de oferir-te el que sóc i lliurar-te la vida.a 

dimarts, 2 d’abril del 2019

“Aixeca’t, pren la llitera i camina.”

dimarts 4rt de quaresma

Temps de Quaresma

Jo 5, 1-3a.5-16 

El Déu que Jesús ens ha rebel·lat i en el que creiem, ens vol vius i feliços. Déu somnia amb una humanitat capaç de reflectir la seva bellesa creadora.
Déu se’ns lliura perquè tots i cadascun de nosaltres puguem gaudir d’una vida digna i feliç.

Crist, Jesús, has estès la teva mà per treure’m del pou on m’enfonsava. Poses la teva mà al meu damunt, em beneeixes i el teu perdó em dóna pau. Esguardes el meu interior i el meu cor s’omple de llum. Pronuncies el meu nom amb tendresa i descobreixo en la teva VIDA el que vols per a mi, allò que em crides a ser.

dilluns, 1 d’abril del 2019

Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

Dilluns de la Quarta Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Jo 4,43-54 

Quan la vida se’ns complica fins a l’extrem, quan veus patir els qui estimes, quan no saps què fer, ni què dir... el sentiment de solitud és aclaparador; com aïllat, impotent...sents que se’t menja per dins!
Ens aquestes situacions, però, quan la desesperança i el desànim fan niu dins el teu cor, existeix un alternativa: atansar-ser prop del Crist, mirar-lo als ulls i, sense por, demanar el seu ajut,


Senyor, et necessito.
Necessito que vinguis a casa meva, a la meva vida.
Només la teva presència durà, a mi i als qui estimo, esperança i vida.

diumenge, 31 de març del 2019

I se n'anà a trobar el seu pare

Diumenge de la Quarta Setmana de Quaresma

Temps de Quaresma

Lc 15,1-3.11-32

La quaresma ens presenta dos reptes.
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, dispossat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.


Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot alló que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!

dissabte, 30 de març del 2019

La misericòrdia, nucli de l’Evangeli i de la nostra fe

DIUMENGE IV DE QUARESMA
31 de març 2019

El que movia Jesús en totes les circumstàncies era la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia.

En aquestes paràboles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó. La paràbola del Fill pròdig ofereix un profund ensenyament. En efecte, què serien la nostra cultura, l'art, i més en general la nostra civilització, sense aquesta revelació d'un Déu Pare ple de misericòrdia? No deixa mai de commoure'ns, i cada vegada que l'escoltem o la llegim té la capacitat de suggerir-nos significats sempre nous. Aquest text evangèlic té, sobretot, el poder de parlar-nos de Déu, de donar-nos a conèixer el seu rostre, millor encara, el seu cor. Des que Jesús ens va parlar del Pare misericordiós, les coses ja no són com abans; ara coneixem a Déu: és el nostre Pare, que per amor ens ha creat lliures i dotats de consciència, que sofreix si ens perdem i que fa festa si tornem. Per això, la relació amb ell es construeix a través d'una història, com li succeeix a tot fill amb els seus pares: a l'inici depèn d'ells; després reivindica la seva pròpia autonomia; i finalment —si es dóna un desenvolupament positiu— arriba a una relació madura, basada en l'agraïment i en l'amor autèntic. La misericòrdia no és solament l’obrar i l’estil del Pare, sinó que es converteix en el criteri per saber qui són realment els seus fills. Estem cridats a viure de misericòrdia perquè a nosaltres, en primer lloc, se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses és l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir, tal com reconeixem tot pregant el Parenostre. El perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per assolir la serenitat del cor. Ho assegura i promet Jesús en les «Benaurances», que encapçalen el Sermó de la Muntanya: «Feliços els compassius: Déu els compadirà».
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall