dimecres de cendra
“Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!”
No sé pas com m’ho faig, però per una cosa o per una altra, acabo caminant d’esquenes a Déu. Sovint, sense adonar-me, li trec ferro i em dic a mi mateix que no hi ha per tant... Ves! Una mica d’egoisme aquí, un cop de geni allà, un quedar-me sense fer res davant no pas poques injustícies al llarg del dia..., un perdre el temps i a mi mateix en tanta conversa buida o en sobredosis de sèries que poc aporten a la meva vida, un “no tenir temps” per l’Evangeli... Fins i tot em dic a mi mateix que res de tot això és greu! Pactem amb la tebior, i ens instal·lem en la mediocritat...Déu, però, em vol millor, ens vol millors!!!!
Déu meu, Déu de Misericòrdia, vull tornar a Tu! Saber-me als teus braços!
Vull sentir altra vegada l’alegria de la teva presència dins meu!
Vull acceptar amb força la teva crida a fer un tomb, a canviar i créixer!
Que la cendra d’aquest dia al meu front signe senyal de penediment i, alhora, de joia immensa!
Gràcies! Gràcies per no oblidar-te de mi! Gràcies per cridar-me i convidar-me, un cop més, a viure amb tu la joia de la pau i de l’amor.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada