Dissabte de la Tercera Setmana de Quaresma
Lc 18, 9-14
Massa temps fa que camino sense un nord del tot definit. Vaig, del tot dispers, d’un lloc a Quan m’apropo a Déu, amb sinceritat de cor, cauen les màscares i les mentides pel seu propi pes. Àdhuc les meves bones intencions i projectes, prop d’Ell, queden petits...
La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!
Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.
Quan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat...
G R À C I E S!
La nostra capacitat d’estimar és tan petita al costat de l’Amor de Déu amb el qual ens estima d’una manera particular a cadascú de nosaltres!
Quan m’apropo a Déu, amb cor sincer, sense disfresses..., només puc que reconèixer la meva petitesa i... acceptar el convit que Ell em fa de renovar la meva vida.
Quan penso i pondero la fondària com m’estimes, Senyor... el meu cor s’estremeix i sols em ve de gust plorar. No! no pas per desesperació, menys encara per desànim... és perquè el teu amor em torba i em commou... Fa que, amb les llàgrimes, rodolin i caiguin també les mentides damunt les quals he edificat la meva vida i, alhora, es crea un nou espai per la Vida Nova que vols colgar dins meu... Em sé feliç... Em sé estimat...
G R À C I E S!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada