Diumenge de la Quarta Setmana de Quaresma
Lc 15,1-3.11-32
La quaresma ens presenta dos reptes.
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, dispossat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.
Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot alló que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!
El primer és el de la QUALITAT: cert! no ens conformem, ni ens resignem a ser uns desgraciats.
El segon és el de l’ESPERANÇA: creure que al final del camí hi ha un Pare amb els braços oberts, dispossat a acollir-nos, i amb un cor ple d’amor vers nosaltres.
Senyor, sé que sols dins teu i amb Tu seré prou capaç de trobar-me amb mi mateix.
Saps prou bé, Déu de l’excés d’amor, com se’m fa de difícil desempallegar-me de tot alló que m’esclavitza, els hàbits poc afortunats que han fet arrels dins el meu cor, el desamor fet rutina...
La teva crida, però, em posa en camí a l’encontre de l’excés d’Amor del Pare. Serà la teva LLum, oh Crist, la que em meni a gaudir la Vida Nova que ens ofereixes, esclat d’alegria, felicitat, festa!