Gènesi V

LLEGIM LA BIBLIA 

La historia de Josep és un punt i a part del relat dels patriarques. Està pensada com a una unitat (cap. 37-50), com una novel·la històrica de gran càrrega de saviesa. Josep és presentat amb es virtuts típiques del savi (humilitat, magnanimitat, prudència, domini de si mateix, temor de Déu...). Déu també aquí el suprem conductor dels esdeveniments. A més, la història de Josep té la funció d’unir la història patriarcal amb l’Èxode.

En aquest relat (amb incongruències literàries) s’expressa com Déu recondueix en el temps el mal que genera el ressentiment (dels germans) i la ira i trampes (de Jacob).

• Llegir: Gn 37,1-36 (Josep)
• Llegir: Gn 39,1-41,57 (Josep, Putifar i el Faraó)

___________________

Llegeix totes les publicacions de la sèrie 'Llegim la Bíblia'.

Mares de Déu Trobades

Agenda

del 2 al 9 de setembre

OBENCS

La propera reunió per preparar el curs serà dilluns 3 a les 9 de la nit.

AMICRET

la Junta es reunirà dimarts 4, a ¼ de 9 de la nit. 

Festivitat de les “Mares de Déu Trobades”

dissabte, 8 de setembre, es celebrarà en la missa vespertina de les 7 del vespre.

MÚSIQUES DEL RETAULE

2on Cicle de Música Sacra

L’Associació d’Amics del Retaule de Santa Maria de la Geltrú (AMICRET) és la secció de la parròquia que té l’encàrrec de cuidar i gestionar el patrimoni de la parròquia com també la promoció cultural i espiritual, reconeixent com a primer element artístic el valorat Retaule de Santa Maria. La parròquia, mitjançant l’eina de l’AMICRET ha organitzat la sona edició de Músiques del Retaule, sota la direcció artística d’Isabel Pla. Es tracta de nou d’un cicle de tres concerts de música religiosa que tindran lloc a l’església de la Geltrú els dissabtes 22 i 29 de setembre i el 6 d’octubre, a les 20:30h.

Esperem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió i promoció.

Les entrades es poden adquirir de forma avançada i al mateix dia, individual o abonament pel tot el cicle, i amb descomptes pels socis.

Deslliura'm de sentir-me rebutjat per tu

PREGÀRIA

Senyor, deslliura'm dels escrúpols, dels sentiments de culpabilitat malignes que atenallen  algunes persones, no els deixen créixer i madurar i els fan sentir-se rebutjats per tu. 

És clar que hi ha un sentiment de culpa sa, que ens fa reaccionar quan pequem i ens esperona a reparar el mal comès i a reprendre el bon camí confiats en el perdó de Déu, que és compassiu i benigne. 

En canvi, el mal esperit ens enganya quan ens vol fer creure que no som dignes de perdó, que no ens hem penedit prou bé, que cal tornar-hi una i altra vegada. 

Déu no ens salva perquè en som dignes sinó perquè ho necessitem, i no ens demana que siguem perfectes abans d'estimar-nos, sinó que ens fa capaços d'estimar i de caminar, així, cap a la perfecció. 

Tenir raó, tenir raons

Fa 25 segles el filòsof grec Aristòtil va descriure l'home com a animal racional. Des de llavors la cultura occidental ha mantingut entronitzada la raó com el component distintiu de l’ésser humà i com a norma suprema del comportament. 
Potser toca revisar aquesta entronització. Se m’ha acudit fer-ho posant en relació dues cites aparentment contradictòries, que trobo molt clarificadores al respecte.