Meditant l’Evangeli d’aquest cap de setmana entorn a les temptacions que va patir Jesús, m’ha vingut al cap una frase enginyosa del filòsof francès Jean-Paul Sartre. Deia: “El paper dels predicadors consisteix a temptar als dolents amb el bé”.
Segons el diccionari, temptar consisteix a “posar a prova”, i resulta reconfortant veure que Jesús va ser posat a prova com ho som nosaltres. Però el diccionari també diu que temptar és “induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment dolenta”. En aquest sentit, segons els pensador francès, quan som induïts al mal, només ens en podem sortir si en el nostre interior té més força el que ens indueix al bé.
És el que observem en les temptacions de Jesús tal com les relata l’Evangeli. El diable el vol induir a utilitzar Déu en benefici propi: “Demana que les pedres es converteixin en pans”. El vol induir a moure’s pel poder i la glòria: “Et donaré l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes”. I el vol induir a l’èxit fàcil i a l’ostentació: “Tira’t daltabaix que Déu et recollirà”.
Jesús se’n surt perquè en el seu interior hi ha unes forces del bé que tenen més pes que aquelles que l’inciten al mal: s’alimenta de la Paraula viva de Déu, el Pare dóna tant de sentit i plenitud a la seva vida que no necessita l’ostentació, el poder, l’èxit i la glòria.
En l’inici del temps litúrgic de la Quaresma penso que en el camí de la meva conversió no haig de posar l’accent en la privació o la renúncia de tot allò que pot ser per mi una temptació cap al mal, sinó que més aviat haig de reforçar el pes del que em tempta cap al bé.
La garantia més segura per no caure en la temptació del mal és aconseguir que em tempti molt més el fet de sentir-me estimat per Déu, d’experimentar la plenitud de la vida que Ell m’ofereix...
Segons el diccionari, temptar consisteix a “posar a prova”, i resulta reconfortant veure que Jesús va ser posat a prova com ho som nosaltres. Però el diccionari també diu que temptar és “induir o tractar d’induir algú a alguna cosa, especialment dolenta”. En aquest sentit, segons els pensador francès, quan som induïts al mal, només ens en podem sortir si en el nostre interior té més força el que ens indueix al bé.
És el que observem en les temptacions de Jesús tal com les relata l’Evangeli. El diable el vol induir a utilitzar Déu en benefici propi: “Demana que les pedres es converteixin en pans”. El vol induir a moure’s pel poder i la glòria: “Et donaré l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes”. I el vol induir a l’èxit fàcil i a l’ostentació: “Tira’t daltabaix que Déu et recollirà”.
Jesús se’n surt perquè en el seu interior hi ha unes forces del bé que tenen més pes que aquelles que l’inciten al mal: s’alimenta de la Paraula viva de Déu, el Pare dóna tant de sentit i plenitud a la seva vida que no necessita l’ostentació, el poder, l’èxit i la glòria.
En l’inici del temps litúrgic de la Quaresma penso que en el camí de la meva conversió no haig de posar l’accent en la privació o la renúncia de tot allò que pot ser per mi una temptació cap al mal, sinó que més aviat haig de reforçar el pes del que em tempta cap al bé.
La garantia més segura per no caure en la temptació del mal és aconseguir que em tempti molt més el fet de sentir-me estimat per Déu, d’experimentar la plenitud de la vida que Ell m’ofereix...
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada