dissabte 2n de Quaresma
Lc 15, 1-3.11-32
La frase de l’Evangeli els fariseus i els mestres de la Llei la digueren, escandalitzats, com una acusació. Avui nosaltres, tu mateixa, tu mateix, te la pots dir com una benedicció!!!
Jesús ha inaugurat una manera nova i distinta de mirar-te, de mirar-nos! Ell veu en tu, en tots i cadascun de nosaltres, molt més que la meva feblesa, que el meu pecat...
Jesús, oh Crist! Gràcies! Gràcies infinites per acollir-me tal i com sóc! Prou sé que el teu estimar és molt més gran, generós i misericordiós que no pas el judici sobre els meus pecats... A casa teva, Senyor, en el teu cor, hi ha espai de sobres per recomençar, per acollir-me, guarir les meves ferides i fer-me un home nou! Dins aquest cor teu, Crist Senyor, dins aquest cor teu obert de bat a bat i acollidor, em descobreixo a mi mateix, reconec qui sóc i com sóc, em trobo a mi tal qual! En el Pa de l’Eucaristia, la teva mateixa VIDA que has volgut compartir amb mi, rau la força que em cal per empeltar-me al teu VIURE, per configurar-me a la teva CREU..., per modelar-me a semblança teu... Saber-me estimat amb aquesta desmesura, amb aquesta bogeria... ho és tot!
Gràcies, GRÀCIES!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada