dissabte de cendra
N’hi ha que estan profundament convençuts que no necessiten res ni ningú per ser feliços. N’hi ha molts dels que ens diem cristians que ens pensem que no ens cal “el-Crist-metge” perquè hi ha tantes coses a la vida que semblen omplir-ho tot... i, ens sentim tan satisfets sense adonar-nos que no són més que mentides que s’amaguen dins el cor...
Et necessito, Jesús! Esguarda’m amb tendresa i guareix el meu egoisme, les meves angoixes i pors, i aquesta mena d’enyorança dolorosa de Tu, de la teva VIDA, del teu AMOR, que em trenca l’ànima.
Oh, Senyor, toca el meu cor i allibera’m de les situacions d’injustícia en les que m’instal·lo, de les que provoco al meu entorn. Allibera’m de la temptació del pessimisme i del desànim que em fan arribar a creure que no tinc solució.
Et necessito, Senyor. Si! Em costa reconèixer-ho, però tinc set de Tu, Senyor... Set del teu AMOR. La felicitat que em procures i ofereixes... No te data de caducitat!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada