Només que tinguéssiu fe

2 octubre 2016

diumenge XXVII durant l'any

Tenir fe no és creure únicament en unes veritats teòriques, aquelles que cada diumenge  recitem al «CREDO». És clar que les hem de creure. Però tenir fe és molt més que tot això. És creure en una persona: en Jesús. 

Però no en un Jesús històric que va viure fa dos mil anys, sinó en un Jesús vivent, en un Jesús ressuscitat que segueix tenint influència en la meva vida. 

A través del seu Esperit que tots portem dins i que ens impulsa a obrar el bé. 

A través de la paraula seva, que cada diumenge escoltem i que és llum per a la nostra vida. A través de l'amor als germans que, quan és sincer, és l'amor de Jesús. 

Això és tenir fe. Una cosa realment important per a nosaltres. Per aquesta raó, perquè ens importa molt, nosaltres hauríem de fer sovint aquella mateixa petició que van fer els apòstols: «Doneu-nos més fe». Realment, tota la nostra vida canviaria si la nostra fe fos viva. Perquè quan es té fe, totes les coses es veuen amb la llum de Déu que és portadora de joia i d'esperança.

Assemblea Parroquial i agenda

ASSEMBLEA PARROQUIAL

diumenge 16 d'octubre

de 10'00h a 12'30h (i després l'eucaristia)

TOTHOM HI ÉS NECESSARI!

Agenda de la setmana:

El just viurà perquè ha cregut

Senyor, no em cal plantar cap morera al mar, i per això no et demano tanta fe com un gra de mostassa. 

Però sí que et demano almenys un polsim de fe per creure, en la malaltia, que hi ha salut, en la freda indiferència, que hi ha bondat, en el fragor de la guerra, que hi ha pau, en la foscor de la mort, que venç la vida. 

No em donis més fe de la que puc suportar sense perdre el seny, no et demano signes celestials, missatges ni aparicions, en tinc prou amb el teu evangeli. 

Et demano, això sí, prou fe per no perdre l'esperança, per viure confiat en la teva promesa, per caminar encara que no vegi la meta, per buscar sempre la teva empremta i l'espurna de bondat que queda en mi i en cada ésser humà. 

Parenostre...

Dades sobre l'acció de Càritas al 2015

L’acció de CARITAS es valora des del ser acollit, respectat, estimat. Per tant, la dignitat de la seva acció deu ser impossible valorar-la del tot, i menys quantificar-la. Però les dades ajuden a saber on ens trobem. Us oferim unes dades prou significatives per conèixer l’acció de Caritas a tot l’Estat Espanyol, inclosa la nostra de Sant Feliu.

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals...

25 de setembre de 2016

diumenge XXVI durant l'any

Aquell home ric no fa cap mal al pobre Llàtzer: senzillament l'ignora. Però el Senyor el  condemna precisament per això: perquè se'n despreocupa, perquè no ha fet res per ajudar-lo. 

Queda molt clar, pel desenllaç de la paràbola, que Déu no vol de cap manera que uns tinguin de tot i d'altres els manqui el que és estrictament necessari per a viure. 

Aquesta situació és fruit de l'egoisme humà i no pas de la voluntat de Déu. Però això, no sols passava en temps de Jesús, sinó que també segueix passant ara. I d'aquesta situació, d'alguna manera, tots ens n'hauríem de sentir responsables. 

Des de la meva situació concreta, què faig per aconseguir que el món, la societat, vagin canviant cap a una major solidaritat? Què en faig del meu temps? No en podria dedicar una part al servei dels altres?

I què en faig dels meus recursos econòmics? Dir senzillament, "Com que m'ho he guanyat, m'ho puc permetre", no és cap criteri evangèlic. Sobretot ara que hi ha tantes persones que passen greus necessitats. Només cal fixar-se en les imatges que sovint veiem a la televisió. 

Evidentment, nosaltres no ho podem resoldre tot, però sí podem aportar la nostra goteta d'aigua. El criteri del "tot o res" és un mal criteri, perquè sol acabar en el "res". És el que acostumem a fer quan els problemes ens sobrepassen: optem per no fer res. Però aquesta actitud no ajuda a resoldre les coses.  Val més fer allò que està al nostre abast, encara que sigui poc, i deixar la resta en mans del Senyor.

Inici de la catequesi

Diumenge 2 d'octubre a les 11'00h

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

El Regne, d'Emmanuel Carrère.

ES RECOMANA....

El Regne, d'Emmanuel Carrère.

Llibres Anagrama, Barcelona 2015 

Un llibre que no es pot situar en cap dels gèneres literaris habituals, perquè n'agafa molts alhora. I un llibre tremendament atractiu, fascinant, que enganxa... i que permet aprendre moltes coses i intuir-ne moltes altres.

Recapte per la Mensa del Cor

El dissabte 1 d'octubre, recapte de Productes d'Higiene Personal als  supermercats Bon Preu, Lidl, Aldi, Condis, JR i Simply.

Pregàries de Taizé 2016 - 2017 a Vilanova i la Geltrú

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

A la pregària per la Fe

Aquest diumenge 25, a les 7 del vespre, s’inicien les trobades de Formació d’Adults, amb el Sr. Andreu Moix, escriptor, que ens parlarà sobre A LA PREGARIA PER LA FE. 

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

Pregària per la solidaritat

Senyor Jesús, deien els criticaires del teu temps que eres amic de menjar i beure, com si això fos dolent.

Gaudir sanament de les coses bones que tu has creat no pot ser pecat.

VINE A TOCAR AMB NOSALTRES!!

El Grup Instrumental de Santa Maria de la Geltrú

Ha començat un nou curs. Un nou curs escolar, un nou curs per les extraescolars, un nou curs per la catequesis... però hi ha un nou curs del Grup Instrumental?

Doncs si, el nou curs també ha començat pel Grup Instrumental. Hem de preparar les misses dominicals, la missa de Nadal, el concert de Sant Esteve...

Tot i ser un grup força nombrós... volem créixer, volem fer viure la música a molta més gent... volem que tota la Geltrú vingui a tocar amb nosaltres.

Per això comencen les classes de guitarra i flauta dolça per tal d’iniciar en aquests instruments a nous membres. Per tenir nous músics.

Aquells que volgueu aprendre a tocar la guitarra o la flauta busqueu al Manel Casals o a la Ester Lorente. Ells us explicaran com funciona tot plegat.

Concert Solidari Contra la pobresa Infantil

Emmarcat dintre el cicle de 24 concerts que s'ha celebrat per tota Catalunya i en benefici de les diferents Càritas Diocesanes, el proper diumenge 13 de novembre a les 19h i a l'Auditori Eduard Toldrà, l'orquestra Unesco Barcelona interpretarà el concert per a Clarinet i la Simfonia concertant de W.A. Mozart. En aquest cas, els beneficis del concert es destinaran a Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i al seu programa de Família i infància.

Floriran

Els teus deserts floriran.

Roger de Taizé

No podem ser servidors de Déu i de les riqueses

18 setembre 2016

diumenge XXV durant l'any

Evidentment, tots nosaltres tenim riqueses, és a dir, diners, qualitats, temps, influències... Tot  això són "riqueses" que hem rebut del Senyor i que hem de saber utilitzar degudament. 

Però, de vegades, som incoherents. 

Les persones que tenen com objectiu de la seva vida viure bé, passar-s'ho bé, saben perfectament com han d'utilitzar tots els seus recursos per aconseguir aquesta finalitat. 

Totes les seves energies, tot el seu temps, totes les seves qualitats s'orienten a guanyar diners o, com diuen, "a gaudir de la vida". Encara que aquesta actitud porti sempre a una buidor de cor, a una vida estèril, que no produeix autèntica felicitat. 

Però, almenys, són coherents: utilitzem tots els seus recursos per aconseguir l'objectiu que consideren prioritari en la seva vida. 

Nosaltres, en canvi, diem que volem ser fidels al Senyor que ens crida a estimar-lo i a estimar els altres i que ens crida també a anar construint un món més d'acord amb el seu pla. 

Volem això perquè estem segurs que aquesta orientació de la vida és l'única que té sentit, que omple el cor i que ens porta cap a Déu, que és la font de l'autèntica felicitat. N'estem plenament convençuts d'això. 

Però, llavors, la pregunta que ens podem fer és si som coherents amb aquest plantejament. És a dir, què en faig del meu temps, de les meves qualitats, dels meus diners? Em serveixen realment per acostar-me cap a Déu?

Cal reconèixer amb humilitat que sovint donem la impressió que l'objectiu de la nostra vida sigui el mateix que tenen els "homes del món", per dir-ho en frase evangèlica. 

No som coherents. Diem que volem ser "servidors de Déu", però de fet, en la pràctica, som més aviat "servidors de les riqueses". Potser per això no acabem de trobar la pau interior: tenim el cor dividit.

La Paràbola de la Indiferència

Els cristians hem escrit durant molt de temps unes histories ben diferents de les que va escriure Jesús. Els protagonistes de les nostres històries eren sempre la gent d'ordre, les persones formals, complidores de la llei, mentre que a les de Jesús ho eren sovint els pecadors i els marginats. Les històries dels cristians tractaven sovint temes com anar a missa, pregar o seguir la moral sexual, mentre que les de Jesús tractaven gairebé sempre sobre l'exigència d'estimar. A les nostres històries importaven molt les paraules, les definicions, les regles i les lleis. A les de Jesús, els fets, les experiències. 

no deixis que el meu cor s'aferri als ídols del poder i del tenir

Senyor,
no deixis que el meu cor s'aferri als ídols del poder i del tenir.

Estimar-te a tu amb tot el cor no m'aparta de reconèixer i de gaudir
la bondat de totes
les coses que has creat,
però m'allibera de l'ànsia, de l'avarícia,
de l'ambició, de la por de no tenir mai prou.

Junta de l’Amicret

Divendres vinent, 23 de setembre, a les del 8 del vespre, hi haurà la reunió de la Junta de l’Amicret.

12 anys en camí com a Església diocesana

Avui, 12 de setembre de 2016, fa 12 anys que inicià el seu ministeri el bisbe Agustí Cortés

El 12 de setembre de 2004 Mons. Agustí Cortés va arribar a la capital del Baix Llorebregat per començar, com a primer bisbe de la nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, una nova etapa del poble cristià en aquest territori.

La Parròquia de Sant Llorenç va esdevenir catedral i en aquest temple va tenir lloc la celebració religiosa d'entrada oficial del bisbe Agustí. Avui presidirà l'eucaristia de les 20h, per donar gràcies a Déu d'aquest camí recorrecut fins ara com a Església diocesana.

Notícia extreta del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Inscripcions Catequesi Familiar

Els propers dies 26, 27 i 28 de setembre, de sis a dos quarts de vuit de la tarda al despatx de Catequesi. 

El proper 2 d'octubre a les 11h del matí s'inicia un nou curs de catequesi familiar a la parròquia. Aquest curs té la novetat d'estrenar un nou temari per a tots els infants, tant els de Primera Comunió com els de Continuada. És un temari elaborat pels propis catequistes buscant la manera de motivar els infants i als pares que s'acosten a la nostra parròquia. Esperem que sigui al gust de tothom. 

Tu ets una benedicció

Tu ets una benedicció per als altres. D'això, Déu te'n creu capaç. No has d'acomplir res a fi d'esdevenir una benedicció per als altres. Només et cal ser tu mateix. Tal com ets, en la teva singularitat, ets una benedicció per als altres. No et menyspreïs i estigues agraït pel fet que Déu t'ha escollit perquè siguis font de benedicció per als altres.

Anselm Grün

Al cel hi haurà alegria per un sol pecador convertit

11 setembre 2016

diumenge XXIV durant l'any

Sens dubte que tots som pecadors. Però, com deia un sant baró: "Sóc una calamitat; però una  calamitat molt estimada de Déu". Tots nosaltres som ovelles perdudes, monedes que Déu cerca escombrant fins el darrer racó de la casa. 

I ho fa perquè ens estima, perquè ens vol al seu costat. Perquè sap que és l'únic lloc on nosaltres hi trobarem la pau, l'esperança i l'estimació que tant necessitem. 

Per això, quan ens convertim, no sols hi ha alegria al cel: també n'hi ha, i molt gran, al nostre cor. Només podem ser feliços prop del Senyor. Una alegria que regenera i transforma la nostra vida. Ho hem vist en sant Pau, que, de gran pecador es va transformar en el més gran apòstol de Jesucrist. I avuí potser ho podem veure en la ja Santa Teresa de Calcuta. Ella que és considerava una pecadora hauria trobat la regeneració de la seva vida en acompanyar els més perduts.

Sempre sorprèn, quan llegim en l’evangeli, l'expressió, que en el cel hi haurà gran alegria per "un sol" pecador convertit. Nosaltres podríem pensar que l'èxit es donaria, si es convertissin "molts" Jesús, en canvi, només parla de la conversió "d'un sol" pecador. 

Això ens fa veure que cada un de nosaltres val immensament als seus ulls: som, sóc el seu "tresor".  

Els Drets de les Nacions en la Doctrina Social de l'Església

La Doctrina Social de l’Església parteix de l’afirmació de l’alt valor i primacia de les cultures desenvolupades pels grups humans en diferents territoris, doncs són la forma peculiar com els humans es relacionen amb la Creació, amb Déu i entre ells. ... Partint d’aquesta prèvia, el pensament social de l’Església entén les nacions com  aquelles comunitats humanes de persones unides per lligams diversos, especialment per la cultura. Per això, les nacions existeixen per la cultura i per a la cultura. Les nacions són aquelles comunitats que posseeixen una història que supera la història de l’individu i de la família, en les quals hi té un paper fonamental la llengua.

En aquest sentit, l’Església lloa als pobles que han mantingut la seva cultura, llengua i identitat malgrat les invasions i agressions. Per això, fa una positiva valoració del nacionalisme o patriotisme, entès com l’amor que es deu a la pròpia pàtria i la dedicació al seu servei en favor del bé comú. Alhora, rebutja amb força aquell nacionalisme exacerbat, impositiu o violent, que consisteix en la dominació, l’abús de drets o l’opressió de minories, així com condemna el terrorisme en qualsevol forma.

D’acord amb aquesta visió, la doctrina social subratlla que les nacions gaudeixen d’una sèrie de drets dels quals no se’ls pot privar, que són els mateixos drets humans considerats a escala comunitària: el dret a l’existència com a nacions, a la llibertat, a ser subjectes socio-polítics, a ser responsables i a gestionar els propis afers, al senyoratge real en tots els camps, al propi destí, al seu esdevenidor, a mantenir i desenvolupar la pròpia identitat a fi de cooperar lliurement amb els altres, a la pròpia llengua i cultura i a gaudir d’una “sobirania espiritual” que els permeti modelar la pròpia vida i cultura d’acord amb les seves tradicions, la qual cosa exigeix una grau suficient i equitatiu d’autogovern. El respecte d’aquests drets és fonament de la justícia i la pau.

Certament, afirma l’Església que aquests drets no equivalen necessàriament a disposar de sobirania política i constituïr-se en la forma jurídica Estat: diverses nacions poden compartir un mateix Estat, sempre que es respecti un clima de llibertat, garantida pel respecte al dret a l’autodeterminació dels pobles. Els drets de les nacions no són il•limitats, com no ho és cap dret, ja que estan sotmesos al bé comú i a la dignitat i als drets de les persones i de les minories. Per tant, no existeix un dret unilateral i il•limitat de secessió, però en determinades circumstàncies i condicions (cal un judici ètic particular de cada cas), valorant-ne totes les conseqüències i respectant el bé comú, pot ser admissible que una nació es constitueixi en Estat, ja que tampoc existeix un dret unilateral i il•limitat dels Estats existents a imposar unilateralment qualsevol tipus d’unitat política.

Aquests drets són vàlids per a totes les nacions, tinguin o no Estat propi, ja que no descansen sobre normes jurídiques (per exemple una Constitució), sinó sobre principis morals. Són drets naturals i en conseqüència, originaris i inalienables. Per això cal distingir netament entre nació i Estat. Un Estat pot aplegar diferents nacions, igual que una nació pot estendre’s en diferents estats. Diferents fórmules són possibles mentre es respectin els drets dels pobles i el bé comú i, en cas de conflicte, es cerquin solucions mitjançant el diàleg sincer.

(extret de Justícia i Pau Barcelona)

Romeria a Montserrat 2016 (programa)

Aprendre a estimar

Senyor, quan tingui gana, dóna'm algú que necessiti menjar;

Quan tingui set, dóna'm algú que necessiti aigua;

Quan senti fred, dóna'm algú que necessiti calor.

Quan pateixi, dóna'm algú que necessiti consol;

Quan la meva creu sembli pesada, deixa compartir la creu de l'altre;

Romeria 2016: Fem Via a Montserrat!

Romeria Jove

Enguany, la Romeria a Montserrat serà els dies 16, 17 i 18 de setembre, i allí la Romeria Jove s'unirà als altres romeus de la ciutat.

Com sempre, aquesta començarà el divendres amb el romiatge a peu (Vilanova - Montserrat) i, un cop arribats dissabte al migdia, es farà nit a l'alberg.

La Romeria Jove l'organitza la Fita - Joves Cristians de Vilanova i la Geltrú, i en la reunió del dimecres 14 de setembre, a les 20'30h a l'església de Sant Antoni es concretaran els detalls.

Junta de Càritas Interparroquial

Dimarts vinent, 13 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la rectoria de Sant Antoni hi haurà la reunió de la Junta de Caritas Interparroquial.

Verema Solidària

La Verema Solidària és una experiència solidària que vincula territori, vi i sensibilitat social.

Qualsevol que ho desitgi podrà veremar i gaudir d’un dia a la vinya aportant fons per a entitats que lluiten contra la pobresa i l’exclusió social.

Intencions d'oració del Papa - setembre de 2016

El Vídeo del Papa és una iniciativa global desenvolupada per la Xarxa Mundial de Pregària del Papa (Apostolat de l'Oració) per col·laborar en la difusió de les intencions mensuals del Sant Pare sobre els reptes de la humanitat.

... si no renuncia a tot el que té

diumenge XXIII durant l'any

4 setembre 2016

És possible que, en algun moment de la nostra vida, hàgim de definir-nos davant de qüestions  difícils: un negoci brut, un amor egoista, una causa injusta, una petició d'ajut...

L'evangeli deixa ben clar que a l'hora de prendre la decisió, allò que ha de passar per damunt de tot, ha de ser Jesús. No hi ha d'haver res que estigui per damunt d'aquesta fidelitat. Res. 

Amb tot, no confonguem les coses. És evident que ser cristià suposa renúncies. Evident. 

Però això no significa quedar-nos buits. Al contrari: és renunciar a certes coses, però per quedar-nos més plens: més plens de l'amor del Senyor que és l'única font de la joia, de la pau, de l'esperança autèntiques. 

No tinguem por de renunciar per Jesús: no hi sortirem perdent. Ell mai no es deixa vèncer en generositat. Renunciar per Jesús, no és empobrir-se, sinó enriquir-se: és una bona inversió. 

Això ens fa comprendre també l'afirmació de Jesús, que diu que l'hem d'estimar més a Ell que els pares, esposa, fills o germans. 

No tinguem por: aquesta preferència per Jesús no suposa deixar oblidats o abandonats aquells que més estimem. 

Perquè l'amor de Déu no exclou, sinó que integra. L'amor sincer a Déu, dóna més tendresa i més profunditat a l'amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, espòs o esposa, fills o germans. 

Perquè l'acostament al Senyor va destruint el nostre egoisme que és l'obstacle que ens impedeix d'estimar de veritat. 

Posem l'amor de Jesús en el centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no ens n’haurem de penedir.

Estimar-te més que a ningú

Senyor Jesús, estimar-te més que a ningú no és menystenir la família, els amics, els pobres o el meu país, ni menystenir-me a mi mateix.

Estimar-te més que a ningú
vol dir reconèixer en tu el fonament de cada vida humana i la força que ens empeny cap a la meta.

Som duals

Les persones som duals, vivim internament dividides, en conflicte amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per això els símbols que triem perquè ens representin, per identificar-nos-hi, també han de ser duals.

Els aficionats a l’esport manifesten la seva identitat no només reconeixent-se en uns colors, sinó també abocant la seva agressivitat envers uns colors contraris. Tots els equips esportius tenen un equip considerat “de màxima rivalitat”. I molts ciutadans i ciutadanes manifesten la seva identitat nacional no només identificant-se amb una bandera o senyera, sinó també abocant sentiments negatius envers una nació rival.

PELEGRINATGE 2016 a Lourdes

Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

22 al 26 setembre

Acompanya persones amb malaltia i/o amb discapacitat en l’any de la misericòrdia.
(inscripcions fins al 8 setembre – M. Carme Santacana)