dissabte, 27 d’octubre del 2018

"...feu que hi vegi!"

DIUMENGE XXX DE DURANT L’ANY

28 d’octubre 2018


Quan els evangelis parla d’un cec no diu només la manca de visió física, també parla d'un home que viu en la foscor, amb els seus horitzons molt tancats, molt limitats. Parla, doncs, d’una ceguesa d’enteniment i segurament també del cor.

No ens veiem reflectits, d'alguna manera, en aquest home i la seva ceguesa?

També, de vegades, nosaltres estem a les fosques, no veiem clara la nostra fe, tenim dubtes: hi ha esdeveniments que no comprenem perquè passen, veiem exemples que ens desconcerten, sentim veus que ens impulsen a deixar de ser fidels a l'evangeli .... 

La manca de claredat pot venir per què “l’ull” no hi veu bé o per què hi ha obstacles que impedeixen la visió correcte. Caldrà, doncs, d’entrenar el sentit de la vista per què busqui i trobi la veritable llum, la força vital, l’esperança que contínuament ens passa pel davant. Si la fe és únicament un conjunt de pràctiques externes rutinàries, no ens aportarà res a la vida. Si no ens eduquem a què la fe sigui font de força i d’esperança potser l’abandonarem poc a poc per què no ens servirà de res. I si en la nostra quotidianitat només veiem el què aleatòriament  va desfilant davant nostre, tot plegat potser un obstacle per captar l’alegria veritable de viure. Què farem per què quan passi per davant nostre la llum, l’alegria, Jesús la puguem veure i alimentar-nos?

Nombres

LLEGIM LA BIBLIA 

El llibre dels Nombres vol ser la continuació del final de l’Èxode, interromput pel cos legislatiu del Levític.  Conté parts narratives, legislatives i textos profètics. La part narrativa porta el poble des del peu del Sinaí fins a les portes de la terra promesa.

Llegir
- Nm 10,11-11,35 (El poble es posa en camí)
- Nm 21, 4-9 (La serp d’aram)
- Nm 22-24 (El relat de Balaam. L’estrella)

divendres, 26 d’octubre del 2018

St. ÒSCAR ROMERO

Bisbe i Màrtir, Servidor dels Pobres

Diumenge passat a St. Pere del Vaticà el Papa Francesc va canonitzar un màrtir molt estimat a tot Amèrica, el primer arquebisbe màrtir d’aquell continent i el primer sant d’El Salvador. Sant Òscar Arnulf Romero i Goldámez (15.8.1917 Ciudad Barrios – 24.3.1980 El Salvador) fou Arquebisbe de San Salvador els darrers tres anys de la seva vida.

Sant Òscar Romero

Pastor en diverses parròquies de seu país i el 1970 fou ordenat bisbe auxiliar de San Salvador, elegint el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i fou nomenat bisbe de Santiago de María el 1974. Fou allà on va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols amb infants. Tres anys més tard, el 1977, Pau VIè. l’elegí com a Arquebisbe  de San Salvador. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del govern i l’exèrcit, i l’opressió del poble senzill. I fou l’assassinat del seu sacerdot P. Rutilio Grande, que desvetllà en ell una gran valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. La seva humilitat i coratge són una crida a la conversió, al compromís i a l'acció. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià. Fou un valent defensor dels pobres i desemparats, i divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església, amb compromís arriscat que no agradava als poderosos, a través de les seves homilies setmanals des de la Catedral i radiades, que es feren molt famoses, on condemnava els assassinats i les tortures, i on exhortava el poble a treballar per la pau i el perdó, i per una societat més justa. 

Mentre celebrava missa, a la Capella de l’Hospital Divina Providència, fou abatut d’un tret al cor per un franctirador assassí, el 24 de març de 1980 (que ara és el dia de la seva festa) i amb la seva mort lliurada va culminar una vida dedicada al servei dels seus germans, com a sacerdot i bisbe. Ell deia: “Això vol l'Església: inquietar les consciències, provocar crisi en l'hora que viu. Una Església que no provoca crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca butllofes -com diem vulgarment-, una paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”. Que St. Òscar Romero, St. Romero d’Amèrica, ens continuï “inquietant” perquè visquem i prediquem amb major coherència l’Evangeli de Jesús i l’opció preferencial pels pobres!

dijous, 25 d’octubre del 2018

Acollir i Acompanyar

PREGÀRIA

Senyor Jesús, tu anaves pel camí atent als crits dels necessitats, 
no et feies l'orni com els deixebles. 

Ajuda'm, en primer lloc, a no ser un entrebanc entre tu i els que et busquen, a no queixar-me de la nosa dels que truquen a l'església o es planten a la porta i no saben fer altra cosa que demanar, sovint amb poca gràcia. 

Tu vas sorprendre els deixebles però també vas sorprendre el cec  que va intuir que de tu podia obtenir molt més que unes monedes. 
Fes-nos la gràcia d'encertar la manera correcta d'acollir i acompanyar els marginats i exclosos, que trobin en l'Església i en la seva caritat molt més que una ajuda material, que trobin la fe que els faci capaços de veure-hi i de caminar. 

dimecres, 24 d’octubre del 2018

50 anys de diaques permanents


El 27 d’octubre, a Montserrat, l’Associació Sant Llorenç per a la promoció del Diaconat, que reuneix els diaques permanents de les diòcesis catalanes, amb les seves famílies i persones interessades amb el diaconat, celebren els 50 anys de les cinc primeres ordenacions diaconals després de la renovació del ministeri diaconal, fruit del Concili Vaticà II, i els 40 anys que la Santa Seu, concedí als bisbes espanyols el permís per tal que poguessin instaurar el diaconat renovat a les seves diòcesis. Encomanem al Senyor aquest servei ministerial de les nostres comunitats.

dimarts, 23 d’octubre del 2018

Tots Sants i Fidels Difunts

Agenda setmanal
del 28 d'octubre al 4 de novembre

ECONOMIA

El dimarts 30 a les 9 de la nit, al bisbat de Sant Feliu de Llobregat  hi haurà la trobada anual amb els responsables de les economies parroquials. 

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS “30 ANIVERSARI”

Aquest diumenge 28 d’octubre, fa 30 anys des que Mn. ANTONI DEULOFEU ens va encarrilar la nostra activitat. I ara retorna amb el títol "La nit de Reis", moment en el que va morir la Rosa Deulofeu, i sobre la que dissertarà. Amb goig ens trobarem a la Sala d'Assaig de Sta Maria de la Geltrú, a les 19 hores

TOTS SANTS

-Missa de Vigília (entre setmana) a les 7
-Missa del dia a les 12

Fidels difunts

Pregària al cementiri, a les 4 de la tarda.

dissabte, 20 d’octubre del 2018

"qui vulgui ser important..."

DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

21 d’octubre 2018

És legítim que els polítics s'esforcin per assolir el poder que els permeti dur a terme el projecte que ells consideren millor per a la societat que volen representar i liderar. Per desgràcia, el poder és llaminer i crea dependència. Per això a vegades l'únic projecte d'alguns polítics és mantenir o recuperar el poder a tota costa. És el que els va passar als fills de Zebedeu. Havien entès ben poca cosa del projecte de Jesús, però, tan bon punt van ensumar que podia haver-hi poder a repartir, es van postular com a candidats. l això va despertar les ires dels altres deu, que també tenien les seves aspiracions. L'actitud de servei que Jesús reclama als seus deixebles, i especialment als que tenen fusta de 'líders, genera unes dinàmiques totalment diferents. En comptes de polèmica, col·laboració; en comptes de rivalitat, confiança; en comptes d'acusació, diàleg; en comptes de conflicte, acord. 

A l’evangeli Jesús ens diu que ha vingut a servir i no pas a ser servit. Enfront la petició del fills del Zebedeu que esperaven un messianisme reivindicatiu de poder, Jesús els parla d’un messianisme de donació i servei. Aquest és el sentit de la vertadera autoritat cristiana. Encara avui el Papa, màxima autoritat de l’Església, és nomenat «el servent dels servents de Déu», i així ha de ser en tots els pastors i fidels que exerceixen responsabilitats en l’Església.

Servir no és només treballar. Es pot treballar per força o amargat. Aquest no és el servei cristià de l’evangeli. Servir és mirar la persona i és fer quelcom per algú que es considera germà. Servir és estar amb els ulls ben oberts per veure en què puc ajudar, com puc donar un cop de mà, com puc donar alegria a qui tinc prop meu. Servir és atendre els altres en la nostra professió, amb delicadesa i afecte. És saber somriure en el despatx, en el taller, en la feina, darrera una finestra o d’un taulell. Servir és passar de fer la meva i estar sempre amatent a ajudar, a fer un favor a l’altre, especialment al més feble. Siguem acollidors de tantes famílies desplaçades del seu país que fugen de la fam i la misèria o de la guerra. Ajudem-los en la mesura que puguem.  

Levític

LLEGIM LA BIBLIA 

El llibre de l’Èxode acaba amb la consagració del tabernacle. El llibre que el segueix, el Levític, recull una sèrie de lleis referents al culte. Aquestes lleis i ordenament interessava en primer lloc als sacerdots i als servidors del tabernacle, tots ells de la tribú de Leví, i després a tot el poble pels ritus i festes. El tabernacle és on poden trobar-se dignament amb Déu.


  • Llegir: Lv 23-25 (Calendari de les Festes d’Israel i altres prescripcions)
  • Llegir: Lv 16,2-28 (La festa de l’expiació)

Els ingredients de la vida

Joan Ferrés Prats

Un dia Alistair Cooke, periodista britànic que s’havia establert als Estats Units, es va aturar a una estació de ferrocarril rural i va veure que el cap de l'estació estava cultivant les roses del seu jardí.
- Quantes hores té la seva jornada laboral? -li va preguntar.
- Vuit hores, senyor. Cinc dies a la setmana.
- Sempre vuit hores? Els cinc dies?
- Sí, sempre el mateix.
- I per què?
- Perquè si treballés menys de vuit hores, no tindria diners per comprar roses. I si treballés més, no tindria temps per cuidar-les.

Que jo també procuri servir al bé comú

PREGÀRIA

Diuen que tenim els polítics que ens mereixem perquè som nosaltres que els votem i els atorguem la nostra representativitat. 

És clar que el nostre vot és una mica frívol quan ens guiem per l'aspecte i la simpatia del candidat més que pel seu projecte, o quan passem per alt comportaments poc honorables. 

Avui et prego, Senyor, pels nostres polítics, perquè els infonguis el sincer desig de servir el poble que representen. 

I et demano també per mi, que sigui responsable en el seguiment dels assumptes ciutadans i respectuós en les meves opinions.

Que el meu comportament personal sigui coherent amb l'honestedat que exigeixo als càrrecs públics. 

Que jo també procuri servir al bé comú i contribuir al benestar de tothom. 


XXIV Jornades de Formació i Animació Pastoral

Agenda
del 21 al 28 d'octubre

DOMUND

COL·LECTA ESPECIAL

Les diòcesis joves del tercer món no tenen suficients recursos per la seves accions pastorals i propagar la fe



Dilluns, 22 octubre, 21h

"La Paraula de Déu, ànima de la vida cristiana. Sabemllegir la Bíblia?"

Maria Claustre Solé Auguets, religiosa de la Companyia de Maria, professora de Sagrada Escriptura.


Dimarts, 23 d'octubre, 21h

"Caminem junts en Església: la sinodalitat"

Salvador Pié-Ninot, professor de Teología, rector de Santa Maria del Mar.


Dimecres, 24 d'octubre, 21h

"L'Església escolta els joves: el Sínode de la vocació i la missió"

Amparo Gómez Olmos, delegada de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat i testimonis de joves.


Dijous,25 d'octubre, 21h

"Utopies que no ho són. Reptes de Justícia i Pau en le seu 50è aniversari"

Eduard Ibañez Pulido, Director de Justícia i Pau de Barcelona.

Vilafranca del Penedès, Sala Mn, Vinnyeta

JOVES

El dissabte 27 a les 10 del matí reunió amb els no acompanyants. I a les 20:30 de la nit “Activitat La Fita” Wendoling: FITENQUES PEL MÓN


CARITAS

Dimarts 23, a les 18h a St Joan reunió de la Junta de Caritas.
I dissabte 27 a les 12, a l’Hort Humà Trobada amb els Socis de Caritas Interparroquial de Vilanova.


FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Diumenge 28 a les 19h a la Geltrú 30 ANIVERSARI  de les xerrades de Formació. Vindrà Mn. ANTONI DEULOFEU com a iniciador l’any 1988.

dissabte, 13 d’octubre del 2018

50 aniversari ESPLAI LA GELTRÚ

Presentació del 50é, 6 octubre 2018

Centre d'Esplai La Geltrú. Colònies a Font Rubí. Any 1970


El diamant

Joan Ferrés Prats

A l’hinduisme un sanniasi és una persona que és a la quarta etapa de la seva vida, la de renuncia a la vida material. En sànscrit sanniasi vol dir renunciant. Doncs bé, diuen que una vegada un sanniasi havia arribat als afores del poble i va acampar sota un arbre per passar la nit. Un habitant del poble va anar corrent fins allà i li va dir:

Èxode IV

LLEGIM LA BIBLIA 

Els últims capítols de l’Èxode estan dedicats a concretar les normes i lleis per un poble que s’estava estructurant com a tal. Tenen el seu interès. Però els capítols que proposem llegir narra el que serà una constant en l’Antic Testament les continues infidelitats dels israelites i la renovació de l’aliança de part de Déu.


  • Llegir: Ex 32-34 (Pecat i renovació de l’Aliança)

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Una petita ermita on m'esperen


Al meu interior hi ha una petita ermita, amb la seva font i el seu xiprer. Jesús hi habita i m’hi espera. No he d’aconseguir la pau, doncs. La pau ja està en mi.


Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY

7 d’octubre 2018

Cal plantejar-se una qüestió: Quin és pla de Déu per a tota persona? Quin és el pla de Déu sobre la unió? 

Els primers capítols del Gènesi ens fan veure que la vida de l'home no és plena, si ell és únicament el dominador de la natura. Necessita relacions d'igual a igual: relacions personals. Per això, Déu els posa acompanyats, de costat. 

La reacció serà de joiosa sorpresa en trobar-se amb algú amb qui compartir la vida, a qui poder estimar i per qui sentir-se estimat. 


Totes les parelles, sigui quina sigui la vostra edat, sentiu-vos interpel·lats per la paraula de Déu i moguts a recordar que hi va haver un moment de la vostra vida que vau experimentar aquesta sensació de sentir-vos fets l'un per a l'altre: això que en diem l'enamorament. És un bon moment avui per donar-ne gràcies a Déu. Perquè són moltes les coses que heu fet junts, són moltes les alegries i les penes que heu compartit. I són moltes les coses que no existirien, si vosaltres no us haguéssiu estimat  i casat o viscuts plegats. Val la pena que en doneu gràcies a Déu.

Però tots sabem també, que hi ha moltes parelles que, per diferents raons, han fracassat. S'han separat o segueixen vivint dessota d'un mateix sostre, però ja no s'estimen, amb totes les conseqüències negatives per a ells i els fills. 

L'ideal de Déu, expressat per aquelles paraules de Jesucrist, és que no es trenqui mai la comunitat de vida entre els esposos. Aquest és l'ideal. 

L’Amor matrimonial seria el signe de l'amor amb que Ell ens estima a nosaltres. Un amor sense egoisme, un amor que no s'apaga mai, malgrat que la nostra resposta, de vegades, sigui fluixa o inexistent.

Per això, el matrimoni cristià, no és mai cosa de dos, sinó de tres: Déu hi intervé per donar-hi sentit i consistència. Aquest és l'ideal que ens presenta Jesús. Cal reconèixer que aquest ideal no sempre és fàcil de complir. Però recordem que no hi ha cap ideal de Jesucrist que sigui fàcil de complir: és fàcil estimar els enemics? és fàcil perdonar sempre? o és fàcil preferir ser pobre, que ric? No, no ho és gens de fàcil. Però els cristians hem d'estar convençuts que un món que realitzés tots els ideals de Jesús, seria realment el món de Déu: és a dir, el millor per a tota la humanitat. I que val la pena que ens esforcem, encara que costi, per anar-lo fent realitat. 

Com a cristians, ens cal tenir sempre la mirada de Jesús. En la història d'algunes parelles es donen, de vegades, situacions dramàtiques. I mantenir la fidelitat en aquestes situacions és una cosa heroica. I no tothom troba la força per fer-ho. Per això, costa molt de creure que Jesús, que ha vingut a portar la salvació a tots els homes i dones, no pugui portar un raig de llum i d'esperança a les persones que es troben en aquesta situació. Com? És difícil saber-ho, perquè cada situació humana és molt complexa. Però aquestes persones han de ser conscients que Déu segueix estimant-les com a fills i filles seus i, si confien en Ell, les ajudarà a retrobar el sentit de la seva vida. 

No deixem, doncs, de fer un racó al Senyor dins les nostres llars, sigui quina sigui la nostra situació, el Senyor que ha vingut a salvar tots els homes i dónes que confien en Ell, i que coneix què hi ha en el fons del cor de cada u.

Èxode IV

LLEGIM LA BIBLIA 

L’aliança és el segon pol de l’Èxode i es situa en l’aspror del desert i el Sinaí. Aquesta experiència fa passar de ser un grup de clans a una forma més clara de poble lliure i unit.

Llegir: Ex 16,1-36 (el Mannà i les guatlles)
Llegir: Ex 19,1-25 (El Senyor proposa una aliança)
Llegir: Ex 20,1-21 (10 manaments)

Sínode dedicat als Joves i la Vocació

Les finalitats del Sínode 

Tenir cura dels joves no és una tasca facultativa per a l’Església, sinó una part substancial de la seva vocació i de la seva missió en la història. Aquesta és l’essència de l’àmbit específic del proper Sínode: de la mateixa manera que el Senyor Jesús va caminar amb els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-35), també l’Església està convidada a acompanyar tots els joves, sense excloure’n cap, vers l’alegria de l’amor. 


el seu ajut no falla mai

PREGÀRIA

¿Què hem de fer, Senyor, en aquesta societat que no es posa d'acord ni tan sols en la definició de matrimoni? Sembla que només compta el dret a conviure amb qui vulguis i gaudir sempre de satisfacció afectiva i sexual. 


Segurament hem de fer el que tu feies tal com veiem a l'evangeli: acollir tothom sense condemnar i convidar tothom a la conversió, a una nova vida d'acord amb la gràcia que Déu vessa en nosaltres. 

Tu no vas dir enlloc, Senyor, que els matrimonis cristians han de ser els més feliços i exemplars del món. 

De fet, no vas triar els teus deixebles entre la gent més preparada i refinada de la societat. 

Però sí que ens vas dir i demostrar que Déu té un pla per a tota la humanitat i per a cada ésser humà, que ell mai no es fa enrere i que el seu ajut no falla mai. 

Parenostre...

L'excel·lència humana

Joan Ferrés Prats

Una nit la gran ballarina russa Anna Pavlova, una de les millors professionals de la història, va obtenir un triomf llegendari. La sala la va aplaudir amb entusiasme durant molt de temps, va haver de sortir a saludar moltes vegades, va rebre desenes de rams de flors, es va inclinar davant el públic...

Enviament de catequistes i animadors

Agenda
del 7 al 14 d'octubre
Celebració d’enviament

CATEQUISTES i ANIMADORS de JOVES

Al Bisbat de Sant Feliu de  Llobregat; Diumenge 7 d’octubre, a les 17h, per a totes les catequistes i animadors de joves.


PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest dilluns, dia 8 de gener, ens trobarem a la  pregària de Taizé a l'església de La Geltrú, de 20:30h a 21:30h.


OBENCS

Dijous, 11 d’octubre, a les 9 de la nit reunió de l’equip pastoral Obencs.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall