divendres 2n de Quaresma
Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
No és possible escalar un cim amb unes xancles. Bo i que feixugues, hauré de posar-me unes botes ben fermes.No aconseguiré de fer el camí de la Quaresma mentre la meva atenció continuï, encara, distreta en mil coses del tot trivials, i forçant a Jesús a un “zàping” a tota velocitat pels diferents aspectes del meu existir.
Aquests quaranta dies (i tota la meva vida) només tindran del tot sentit si hi ha un diàleg seriós i sincer entre el missatge que Déu m’adreça i la meva realitat.
Senyor, tu coneixes del tot les meves contradiccions. Saps com t’estimo amb els llavis i, alhora, et nego amb els fets. Saps que crec en Tu però que prenc les meves decisions, sovint, sense escoltar-te ni tenir present la teva Paraula, el teu Evangeli.
Senyor, no et cansis mai de mi!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada