dijous 1r de Quaresma
Estudiem: carreres, graus, màsters, mòduls... sense la certesa que al final trobem feina; menys encara que la feina que trobem sigui la que havíem somniat, per la qual hem estudiat.
Ens casem, però sense plenes garanties de construir una família estable i feliç.
Confiem en els altres, però amb alguna que altra recança...
Semblaria prou assenyat desconfiar dels altres i posar les nostres expectatives d’èxit en les pròpies fortaleses, qualitats, aptituds...
Passa, però, que hi ha moments i situacions (més que no ens pensem) en els que les nostres forces i capacitats són insuficients... I, aleshores... què?
Un cop més, Senyor, em poso davant teu, a la teva presència. Vull parlar amb Tu, em cal el teu ajut. Gràcies al testimoni del teu Fill, Jesús, sóc aquí i malgrat encara hi hagi interrogants i dubtes dins meu, la Creu del teu Crist m’encoratja a confiar en la teva Bondat. Em costa, cert! No m’és fàcil... però a mesura que sóc amb Tu, que passo més temps amb Tu... em vaig adonant no sols que confiar en Tu és possible, tanmateix assenyat i necessari.
Jo tic set de Tu...,
tinc set del teu amor!
Jo tinc set de Tu...,
oh font de llibertat!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada