Pares, voleu acompanyar els vostres fills en el camí per conèixer a Jesús?
Dos vídeos i un deute
Després de la Festa Major, tocaria penjar els àudios de l'Ofici Solemne i les Vespres de Santa Maria, malauradament no ha estat possible obtenir els enregistraments, l'any que ve, amb més previsió, us podrem oferir aquests enregistraments, especialment les noves vespres cantades que hem estrenat aquest any.
Mentrestant, us deixo dos vídeos, el primer és un recull de fotos històriques del Grup d'Acòlits, recopilades pel Sergi Anson, actual responsable del grup, que és qui ha fet el muntatge. Aquest vídeo es va presentar a la trobada del passat 21 de maig de 2016.
L'altre vídeo que us presento és el resultat d'una expedició al campanar per mirar de descobrir els misteris que amaga la campana que marca els quarts... per veure-la d'aprop, en Jordi Minella va aportar les seves dots de pilot de drones, aconseguint unes imatges espectaculars. Val a dir que ens ho vem passar la mar de bé i que és una experiència que repetirem.
el qui s'humilia..
diumenge XXII durant l'any
Quan les persones es presenten amb senzillesa, resulten agradables, meravelloses, perquè transparenten el reflex de Déu que són.
Només quan algú es deixa corrompre per l'egoisme, pel desig d'estar per damunt dels altres, és quan es perd la senzillesa, i comencen les enveges, el malestar i les baralles.
Jesús, conscient de la importància de la senzillesa, ens ha advertit: "Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit". Això mateix ja ho havia dit a les benaurances: "Feliços els humils: són ells qui posseiran el país". (Mt 5,5) Val a dir que, fins i tot, en un món tan sofisticat i materialista com el nostre, continuem admirant les persones senzilles: fàcilment ens guanyen el cor. Els autosuficients i orgullosos, en canvi, ens resulten repel·lents.
Però no confonguem la humilitat, amb la timidesa o l'encongiment. No és això. La humilitat, tal com diu santa Teresa, és la veritat. Ser humil, suposa reconèixer tot allò de bo que hi ha en nosaltres. No faltaria més. No fer-ho, significaria ser desagraït, perquè tot és un do de Déu.
Però suposa, igualment, reconèixer els nostres defectes i limitacions. I és en això on més fàcilment fallem: ens costa, de vegades, de reconèixer-ho. I llavors, fàcilment podem caure en la temptació de creure'ns millors que els altres. I això no és bo.
dijous, 25 d’agost del 2016
Reunió Animadors Joves
El proper divendres, 2 de setembre, al vespre a l’orfeó, es convoca la reunió dels animadors de joves per acabar de preparar el proper curs.
dimarts, 23 d’agost del 2016
Sortida de Joves
Un grup de joves de les parròquies seran de travessa de final d’estiu els propers dies, 30, 31 i 1 de setembre per la serra del Montsant.
Els portem en la pregària.
Parròquia de Santa Maria de la Geltrú
dissabte, 20 d’agost del 2016
Vindrà gent d'Orient i d'Occident, del Nord i del Sud
diumenge XXI durant l'any
El Senyor ofereix la seva salvació a tothom. Però ningú se salvarà per força, ni per casualitat. Només se salvaran aquells que de veritat vulguin salvar-se: aquells que apreciïn la salvació que ens ofereix Jesús i s'esforcin sincerament per seguir el camí que Ell va fer. No n'hi ha prou de dir-se cristià, o si voleu, de "fer" de cristià. "Menjàvem i bevíem amb vós"- li deien justificant-se. Però el Senyor els respon: "No sé d'on sou". Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal".
El camí de salvació no consisteix, per tant, en "fer" de cristià, sinó en "ser-ho" de veritat.
Vull dir, que no és suficient estar batejat i anar a missa, sinó que comporta una transformació de la pròpia vida, fent un esforç sincer per assemblar-nos a Jesús, que va passar per tot arreu fent el bé i estimant.
divendres, 19 d’agost del 2016
Romeria a Montserrat 2016 (inscripcions)
INSCRIPCIONS
Dissabtes: 13,20,27 d'agost i 3 de setembreHorari: 17:30h a 20:30h
Lloc: Parròquia Immaculada Concepció. c/ Llibertat n° 143, 1r pis
Per ajudar...compreu el PIN
dijous, 18 d’agost del 2016
Somio una església...
Senyor, m'agradaria que les teves esglésies fossin una imatge del Regne que ens prepares.
Somio una església de portes estretes perquè no puguem passar si anem massa inflats o si portem les butxaques massa plenes. Portes estretes però, això sí, a peu pla, sense barreres arquitectòniques, perquè hi puguin entrar els vells i els invàlids, els infants que encara no caminen i tots els que van per la vida arrossegant carros i motxilles pesants.
Somio una església de portes estretes perquè no puguem passar si anem massa inflats o si portem les butxaques massa plenes. Portes estretes però, això sí, a peu pla, sense barreres arquitectòniques, perquè hi puguin entrar els vells i els invàlids, els infants que encara no caminen i tots els que van per la vida arrossegant carros i motxilles pesants.
La parròquia a la xarxa
- el nostre blog "La Veu de Santa Maria",
- el butlletí digital que se'n desprèn,
- i la informació que oferim a Google, des de la plataforma Google My Business (visible principalment des de Google Maps).
En el blog anem publicant setmanalment informacions parroquials i diocesanes, reflexions, pregàries, etc. i el diumenge a primera hora s'envia el butlletí per mail a totes les persones subscrites.
La informació a Google l'hem afegit per complementar el servei que ofereix la pròpia plataforma i poder ser més precisos en les recerques que fan els i les internautes.
Però, i quin impacte tenim fins al moment?
dijous, 11 d’agost del 2016
No he vingut a portar la pau, sinó la divisió
diumenge XX durant l'any
No confonguem les coses: hi pot haver una pau i una unió falses, no volgudes per Jesús. Ell no vol una pau mandrosa: la pau dels qui s’instal•len en la vida còmoda de la mediocritat. Jesús no vol una pau que sigui fruit de l'evasió de responsabilitats.
Si, per evitar-nos problemes i complicacions, no protestéssim contra la mentida, contra l'abús dels dèbils, contra la injustícia, llavors, tal vegada no crearíem crispacions. Potser no.
Però sols seria una pau i unió aparents, falses. Certament no seria la pau i la unió que vol Jesús, l'única que és sòlida, ferma, autèntica: l'única capaç de construir un món solidari, el Regne de Déu.
M'esforço per construir aquesta pau? O prefereixo callar per evitar-me complicacions?
Si fos així, no ens queixem perquè els governants, o qui sigui, contemplen passivament el que passa en tants llocs de la nostra societat i del nostre món. Nosaltres, estaríem fent el mateix.
Hem de reconèixer que, sovint, som bastant incoherents. Nosaltres parlem molt, però potser en la pràctica, sols aspirem a un cristianisme «light», que s'evadeix de prendre compromisos. Però això no soluciona res.
¿Què penso, quan vaig a caminar?
Avui, aquest escrit, el tinc clar i decidit. Hom podria dir: caminar. Sí, però no només, en l’aspecte mecànic, moure les cames, el cos… No, vull dir què fas mentalment. Tots els sentits treballen i no només, repeteixen perquè ja coneixen el que t’envolta, el que sents, sinó, per descobrir tot el que observes, des del mateix trepig fins l’aire que t’embolcalla i que avui, ha fet que la Liueta digués: “Amb aquest aire val la pena caminar”. Bé, anem al gra. Amb tota sinceritat, mentre faig la caminada penso moltes coses, que no només les veig, sinó que les recordo, com pot ser, l’agraïment a Déu per tot. També, el fet que, gairebé cada dia, pots caminar. En recordar persones, situacions que no només fan trobar-te content, sinó, sobretot, per aquells que no tenen prou forces per aprofitar-ho. De vegades, aquella notícia, aquell fet, aquell record que t’esperona per a sortir de tu mateix i pensar i desitjar pels altres el que en aquells moments et fa feliç.
Estimada bona Mare...
A tu no t'ho podem dir.
Celebrem que ja ets del tot, en cos i ànima, prop del teu Fill i Germà nostre, participant de la vida divina que és amor, pau, joia i llum per sempre.
No ets lluny de nosaltres, perquè allà on ets no hi ha distàncies... Ets Mare de cor gran, avesada a sofrir, a esperar i a confiar.
Ets dona de cor decidit, valenta i ferma. No et vas fer enrere en sentir les paraules misterioses de l'àngel ni en veure els sofriments infligits al teu Fill.
Bécquer
Quin missatge extraordinari de tendresa, aquest de Gustavo Adolfo Bécquer: “El alma que puede hablar con los ojos, también puede besar con la mirada.”
Hi ha tantes coses que no entenem fins que no topem amb elles... Com escriure poesia. Com pregar a l’infinit. Com plorar el silenci. Com necessitar el silenci. Com lluitar amb tu mateix sabent que perdràs. Com captar el valor del present. “L’ànima que pot parlar amb els ulls, també pot besar amb la mirada”. Si un dia una ànima així et besa insolentment amb la mirada... estàs perdut: et deixarà tocat per sempre.
Maria-Josep Hernàndez
Actes litúrgics de la Festa Major de la Geltrú
a les 10:30
Ofici de Festa Major de La Geltrú
L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU
a les 19:00
Vespres Cantades honorant la gloriosa assumpció al cel de Maria
Sopar a la fresca de Festa major
Com cada any la parròquia posarà taules i cadires davant la rectoria diumenge 14 a partir de les 9 de la nit per sopar junts.
Va bé que us apunteu a la sagristia per tenir una previsió de quants podem ser.
Parròquia de Santa Maria de la Geltrú
dissabte, 6 d’agost del 2016
Estigueu a punt també vosaltres
diumenge XIX durant l'any
La proposta de Jesús moltes vegades se’ns apareix com anar contra corrent. L’objectiu de la nostra vida sembla que és tenir les coses ben assegurades, tenir casa, que la feina sigui ben estable, que puguem disposar d’uns mitjans que ens mantinguin un bon nivell de vida... Quan veiem persones que s’instal·len en la inestabilitat arrufem el nas, veiem una generació que ja es troba en la maduresa de la joventut i que en canvi sembla que rebutja la mena de societat que hem construït i que a nosaltres ens fa viure –pensem– amb un benestar acceptable. I també veiem persones que renuncien a la nostra societat occidental i van a recollir exiliats que naufraguen al Mediterrani o van a compartir situacions, mirades amb els nostres ulls, molt difícils.
I aquesta és la proposta sorprenent de Jesús: «Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessitin».
Jesús darrera d’aquesta proposta vol oferir un estil diferent de viure: «Estigueu a punt». És a dir, que res no sigui obstacle per connectar amb el que Déu vol de nosaltres. I per això cal que aquell que esperem sigui Jesús, que no el confonguem amb cap altra realitat. I esperar Jesús és arraconar la por. Ell sí que pensa en nosaltres, sí que som la seva dèria. I és així que «feliços vosaltres», que això és el que pretén la proposta de Jesús.
El Xai o l'Anyell
El xai o l’anyell representa Jesús, que sent innocent, va acceptar morir per la salvació de tothom. Recorda en Isaïes (53,7) l’actitud dòcil, en l’Èxode (12,1s) l’anyell pasqual, i recorda també el nom que Joan Baptista li dóna al veure Jesús.
En les cartes de Pau i en l’Apocalipsi (representat amb el llibre i els 7 segells) es desenvolupa el signe de Jesús com l’anyell de Déu sacrificat per expiar els pecats. Aquest tipus d’expiació ja era ben present en la Llei Mosaica.
No tingueu por, petit ramat
«No tingueu por, petit ramat".
A vegades tenim enyorança de temps passats
en què érem
més i més influents,
i tenim por de viure a la intempèrie, en un
ambient fred i a vegades hostil.
Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia
Conviure en la diversitat, en el diàleg, en el compartir la multiculturalitat». Aquesta va ser la crida que va fer dissabte el papa Francesc en la Vigília de pregària amb els joves. En un món amb tants conflictes i amb tantes violències, el Papa va exhortar els joves a viure d'una altra manera, per així, arrelats en l'Evangeli, fer possible un món més fratern. Per això va encoratjar els joves a construir ponts en compte d'alçar murs, que no fan sinó separar i dividir pobles i persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)