dissabte, 29 de setembre del 2018

La missió encomanada

diumenge XXVI de durant l'any

30 de setembre 2018

La defensa de la veritat queda sovint deslegitimada si manca la caritat. És inadmissible pensar que podem  reduir i encasellar l’acció de l’Esperit de Jesús a partir dels nostres càlculs i les nostres mires humanes. «El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d’on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l’Esperit», diu Jesús (Jn 3,8).

El deixeble Joan es creu que posseeix tota l’autoritat per poder decidir qui pot formar part del grup de seguidors de Jesús i qui n’ha de restar exclòs, o el que és més greu encara, qui pot emprar i obrar valent-se del nom de Jesús. La resposta del Mestre és contundent: «Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres».

L’amplada de mires de Jesús prové d’un cor enorme i misericordiós. Sabem prou bé que l’elecció dels dotze no es va fer com seleccionaríem el personal que ha de formar part d’una empresa o oficina. Jesús no va demanar mai el currículum vitae als qui havien de formar part del grup dels Apòstols: «Va cridar els que va voler, i ells anaren cap a Jesús».


És ell qui escull amb gratuïtat els deixebles, i no són pas les pròpies capacitats les que fan que hom sigui mereixedor de ser anomenat Apòstol. Aquesta perspectiva és fonamental per comprendre els drets i deures que hom ha de tenir en l’estructura de l’Església, i per fer-ne un ús adequat, amb esperit de servei humil i senzill. 

La missió del Apòstols, escollits per Jesús per predicar l’Evangeli i anunciar el Regne de Déu suposa obrir-se a una realitat immensa en la qual Déu va escrivint la seva història de salvació. En aquesta història, els petits, els senzills, els pobres i els necessitats tenen una prioritat als ulls de Crist, i pels quals cal dedicar temps i esforç. La grandesa de la fe consisteix, doncs, no en creure’s superior per una mena de privilegi rebut, com si els que no tinguessin fe fossin inferiors, sinó en viure amb agraïment, no extingint l’Esperit Sant, sinó examinant-ho tot, i retenint el que és bo.

divendres, 28 de setembre del 2018

Nou sínode de Bisbes dedicat als joves i la vocació

El Papa Francesc ha establert que a l’octubre del 2018 se celebrarà la XV Assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes el tema dels quals serà: «Els joves, la fe i el discerniment vocacional».


El propòsit d’aquest Sínode és acompanyar als joves en el seu camí existencial cap a la maduresa perquè, mitjançant un procés de discerniment, descobreixin el seu projecte de vida i ho realitzin amb alegria obrint-se a la trobada amb Déu i amb els éssers humans i participant activament en l’edificació de l’Església i de la societat.

El passat 13 de gener de 2017 es va presentar a Roma el Document Preparatori que amb la finalitat de conèixer les diverses realitats locals dels joves entre 16 i 29 anys. A Vilanova, un grup de joves de les parròquies junt amb amics no parroquians van treballar el material previ i es van enviar les conclusions al Sínode. Tot plegat portem-ho a la pregària, que el Senyor en faci un bon fruit. Estiguem-hi atents.

dijous, 27 de setembre del 2018

Èxode III

LLEGIM LA BIBLIA 

La festa de Pasqua, el Pa Àzim, l’ofrena dels primogènits, el Pas del Mar Roig, són els grans relats que porten gravat en el cor els jueus, i és clar, Jesús.



  • Llegir: Ex 12,1-51 (la Pasqua i sortida d’Egipte)
  • Llegir: Ex 14,1-31 (El pas del Mar Roig)
  • Llegir: Ex 15,1-21 (Càntic de Moisès)

Paraules de vida

PREGÀRIA

Les teves paraules, Senyor, sempre són paraules de vida. Sovint hi trobem consol i confort per afrontar les adversitats. Altres vegades, com passa avui, la teva veu és profètica, de denúncia contra la injustícia, de combat contra el mal. 

No són paraules políticament correctes, poden ferir sensibilitats. Tant de bo! Hi ha consciències que necessiten ser sacsejades. 

Hi ha massa injustícia, massa desigualtat, massa corrupció, massa egoisme en el nostre món perquè puguem pensar que tu no tens res a denunciar, que només has vingut a dir coses amables. 

La teva paraula és penetrant com una espasa de doble tall. 

Si us plau, no passis de llarg sense treure a la llum els meus pecats, les meves incoherències, les meves falsedats. 

Només tu pots ferir i curar la ferida. 

Pelegrinatge al Sud d'Itàlia

...................................................................................................................................................................
La Puglia, Apulia, Basilicata i Santuari del Pare Pío.

del 24 de setembre a l'1 d'octubre de 2018

dimecres, 26 de setembre del 2018

La clau del sentit de la vida

Joan Ferrés Prats

És un conte oriental molt conegut. L’explica en un dels seus llibres el jesuïta Anthony de Mello. El protagonista és Mullah Nasruddin, personatge molt popular a l’orient entre els segles XIII i XV, una mena d’antiheroi de l’islam. Diu que una nit un veí del poble troba a Mullah Nasrudin de genolls al mig d’una plaça.

- ¿Què busques, Mullah?

dimarts, 25 de setembre del 2018

Present i futur de l'Església, i Músiques del Retaules

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Amb el desig de retrobar-nos en aquest nou curs, aquest diumenge 30, a les 7, a la sala d’Assaig, ens acompanyarà el Jordi Valls. Amb la seva habitual convicció JORDI VALLS ens parlarà del tema PRESENT I FUTUR DE L’ESGLÉSIA (També a Catalunya).

MÚSIQUES DEL RETAULE

2on Cicle de Música Sacra. dissabte 6, a les 20:30h.

El grup Tente en el Aire es dedica a la interpretació de la música antiga mitjançant criteris històrics informats i instruments d’època i és compost per músics especialistes. Tente en el Aire s’ha proposat difondre el llegat musical novohispà, bo i reconeixent-lo com una part històrica i cultural molt important del passat mexicà.

Esperem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió i promoció.
Les entrades es poden adquirir de forma avançada i al mateix dia, individual o abonament pel tot el cicle, i amb descomptes pels socis.

CATEQUESI D’INFANTS i CONFIRMACIÓ

INSCRIPCIONS. Santa Maria de la Geltrú
dimarts 17.30h a 19h, o a la sagristia


dissabte, 22 de setembre del 2018

Caminant de Galilea vers Jerusalem?

DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY

22 de setembre 2018

Sovint la menció geogràfica del camí té una importància rellevant en l’evangeli. No es tracta només  d’ubicar l’escena en un punt concret del mapa ni de fer una crònica de l’itinerari que el Senyor realitza amb el seu grup de seguidors. El camí de Galilea a Jerusalem simbolitza el camí vital dels deixebles i el seu creixement espiritual seguint els passos del seu Mestre. És també el camí que la comunitat cristiana realitza diumenge rere diumenge al llarg de tot l’any litúrgic. Jesús camina davant els deixebles mentre ells van discutint sobre quines són les prioritats que els ocupen. El diumenge, quan ens retrobem a l’Eucaristia, arribem a l’església carregant al damunt els problemes i neguits de la setmana i, d’alguna manera, els posem damunt l’altar. Aleshores Jesús interpel·là els deixebles: «¿Què discutíeu pel camí?». Després dels ritus introductoris de la missa, d’una manera semblant, la Paraula irromp enmig del poble reunit per oferir-li l’aliment espiritual i situar-lo novament en els viaranys de Déu.

Quan Jesús es refereix a si mateix amb l’expressió «el Fill de l’home» vol conduir els seus interlocutors a aquella visió del profeta Daniel –relatada en el capítol setè del seu llibre– que anunciava al poble oprimit la proximitat d’un Regne gloriós. Daniel els comunicava que Déu mateix donaria aquest Regne a un misteriós «Fill de l’home», com a representant del poble sotmès al dolor i al sofriment. Jesús transforma aquella imprecisa visió del profeta en una realitat plena i universal. El Fill de l’home, que és ell mateix, representa ara la totalitat de la família humana la qual, necessitada de ser alliberada del pecat i del mal que l’oprimeixen, serà elevada al pla salvador de Déu. Jesús, Déu encarnat, es lliura a si mateix per la humanitat sencera, per redimir-la Després que el Fill de l’home caurà en mans dels homes i serà martiritzat fins a la mort, «ressuscitarà al cap de tres dies». Aleshores totes les paraules que Jesús va pronunciar i tots els signes que va realitzar faran ressò en els deixebles. Ells mateixos comprendran llavors que el cristianisme consisteix en donar-se als altres imitant l’Amor amb què Jesús ha estimat, un Amor viscut fins a l’extrem. Els qui formem l’Església, si volem mantenir una vida veritablement evangèlica, haurem de quedar sempre lluny d’ambicions, enveges, lluites, baralles i tot afany de poder: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». 

Déu ho buscarà amb tu...



No preguis Déu mirant al cel, mira cap endins!           
No cerquis Déu lluny de tu, sinó en tu mateix... 
No demanis a Déu allò que et cal:  
busca-ho tu mateix!, i Déu ho buscarà amb tu   
perquè ja t'ho ha donat com a promesa i com a meta 
a fi que tu ho assoleixis...

                                                                    Sant Agustí

divendres, 21 de setembre del 2018

el teu amor ens permet viure sense rivalitats ni enveges

PREGÀRIA


Les gelosies i enveges sorgeixen de l'íntim dolor de creure que no som prou estimats, que un altre ens ha robat el lloc en el cor d'algú que voldríem que ens mirés i que ara temem que ens ignorí. 

Siguin més o menys justificades, en el fons són malalties de l'ànima, d'un cor creat a la mesura de Déu i que cap amor humà pot sadollar. 

Però els qui hem rebut la Paraula de Déu no tenim dret a sentir-nos així. 

Ni que una mare pogués oblidar el fill de les seves entranyes, Déu mai no ens oblidaria. 

Ell ens coneix un per un i ha enviat el seu Fill no a salvar la humanitat en abstracte sinó cadascú de nosaltres. 

Gràcies, Pare, perquè el teu amor ens permet viure sense rivalitats ni enveges. Tu ens envies a comunicar aquest amor acollint i servint especialment els que menys compten als ulls del món. 

dimecres, 19 de setembre del 2018

Èxode II

LLEGIM LA BIBLIA 

L’opressió d'Israel porta a Déu a actuar i envia Moisès i Aaron. És el marc on Déu actuarà segons la promesa que va fer.


  • Llegir: Ex 4,1-17 (inici missió de Moisès)
  • Llegir: Ex 5,1-6,9 (Moisès davant del faraó)
  • Llegir: Ex 7,8-11,10 (les 7 plagues)

dimarts, 18 de setembre del 2018

Dedicació de la nova capella de la Mercè

Mare de Déu de la Mercè, de Vilanova i la Geltrú
Agenda
del 23 al 30 de setembre

Aquest diumenge 23, vigília de la Festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, a les 6 de la tarda el bisbe Agustí beneirà i dedicarà la nova Capella de la Mercè situada la Collada (carrer Agricultura). Formant part de la Parròquia de Sant Joan Baptista, una comunitat catòlica feia anys que es 
reunia en una casa particular en aquell barri i Mn. Agustí hi celebrava la missa. 

Ara, en un terreny municipal per equipaments religiosos, el Bisbat de Sant Feliu i la Parròquia de Sant Joan Baptista, han construït una capella modesta però bonica i funcional per acollir la comunitat i la pastoral que se’n derivi. Aquesta comunitat continuarà formant part de la Parròquia de Sant Joan B. Ha estat molt ben acollida pel barri.

La Capella la presidirà un magnífic i antic Sant Crist de talla, obra de l’escultor capelladí Joan Campoy i una Mare de Déu de la Mercè molt bonica creada per l’escultora Myriam De Lafforest per a l’ocasió.

Capella de la Mare de Déu de la Mercè, de Vilanova i la Geltrú

CATEQUESI D’INFANTS

inscripcions: Santa Maria de la Geltrú, dies 24, 25 i 26 de setembre, de de 17.30h a 19.30h.
Cal estar cursant com a mínim el 3er de primària


MÚSIQUES DEL RETAULE

2on Cicle de Música Sacra: dissabte 29,  a les 20:30h.

De Canendi Elegantia

Polifonies religioses del Renaixement a Catalunya

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú


Grup de vuit cantants masculins, set dels quals han estat membres de l’Escolania de Montserrat i dos han cantat a la Capella Reial de Catalunya. El grup centra el seu repertori en la interpretació de la polifonia europea del Renaixement, amb una atenció especial a la recuperació dels polifonistes catalans.
Esperem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió i promoció.
Les entrades es poden adquirir de forma avançada i al mateix dia, individual o abonament pel tot el cicle, i amb descomptes pels socis.

LA FITA

Dissabte 29, a 2/4 d’1 del migdia es reunirà la Junta dels joves La Fita.

Calendari de Curs de l'Esplai

Des d'aquest vincle us podeu descarregar el calendari del curs 2018-2018 del Centre d'Esplai La Geltrú.

RECORDATORIS:

HORARI DE MISSES D’HIVERN

A partir del 22 de setembre, DISSABTES: 18:30h.

CONFIRMACIÓ

Fem dues crides a la preparar-se pel sagrament de la Confirmació. Una als joves la parròquia a partir de 3r d’ESO i una altra crida als adults que vulguin repensar, refer, iniciar... la seva fe amb la possibilitat d’acabar rebent la confirmació en una preparació personalitzada.

dissabte, 15 de setembre del 2018

Qui soc jo per a vosaltres?

DIUMENGE XXIV DE DURANT L’ANY

16 de setembre 2018

No serveixen respostes purament acadèmiques o conceptuals, sinó que se’ns demana una resposta nascuda de l’encontre i l’experiència amb Ell. Del coneixement històric de Jesús no en sabem gran cosa; sobre el coneixement bíblic i teològic, s’han escrit milers i milers de llibres; però el coneixement que aquí se’ns demana és el coneixement nascut de l’experiència, de la interioritat de cadascú, i de l’encontre i la relació amb Ell.

I no serveixen les respostes precipitades. Quan Pere respon «Vós sou el Messies» aquesta paraula encara no era per a ell prou significativa, com després li retreu Jesús: «No penses com Déu, sinó com els homes...». Pere pensava massa en un Messies triomfant, entenent el triomf com ho entenem els homes, no com ho entén Déu...

D’altra part, a la segona part del text trobem, d’alguna manera, un complement de la primera. Conèixer el Crist comporta saber que seguir-lo és portar com Ell les creus que ens toquin a la vida, i que el seu seguiment és molt absorbent: «cal perdre la vida per Ell i per l’Evangeli». I «si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi...».

«Agafar la creu i perdre la vida» no és una crida a l’ascetisme per l’ascetisme.

Jesús home va participar de les joies i les esperances dels homes i dones del seu temps; alhora, però, va assumir les responsabilitats i les exigències que li marcava la vida.

Les creus les du la vida, i quan Jesús parla de «salvar la vida» ens convida a acceptar les febleses nascudes sovint de la pròpia condició humana, i, sobre tot, les incomprensions de mantenir-se fidel a una conducta ètica i compromesa. «Negar-se a si mateix» no és caure en una baixa autoestima, sinó posar la nostra coherència i les nostres responsabilitats per damunt dels nostres propis interessos, i això comporta molts cops moltes creus.

Acceptar la figura de Crist a la nostra vida és acceptar el seu destí i les paradoxes que comporta el seu missatge. Seran moltes les dificultats i contradiccions que ens tocarà patir pel fet de ser cristians, però sabem que la creu acabarà en la resurrecció, i que aquest món injust i precari esdevindrà un «cel nou i una terra nova».

divendres, 14 de setembre del 2018

No hi ha res més important


Ara i aquí sóc davant de Déu. Ara i aquí no hi ha res més important en la meva vida. Res més que estar per ell, com ell ha estat i estarà per mi. M’assereno, respiro i m’obro a la seva tendresa, al seu amor.


Èxode I

LLEGIM LA BIBLIA 

El segon llibre del Pentateuc lliga les diverses etapes que fonamenten la identitat del poble d’Israel: pressió, alliberament, pasqua, aliança, llei i desert.


  • Llegir: Ex 1,1-22 (Israelites esclaus a Egipte)
  • Llegir: Ex 2,1-25 (Origen de Moisès)
  • Llegir: Ex 3,1-20 (Déu crida a Moisès)

Senzill

PREGÀRIA

M'agradaria, Senyor, que tot fos més senzill: que els governs decretin que viurem en pau, que els drets humans són d'obligat compliment i que l'única tasca dels polítics serà procurar el màxim benestar per a tothom. 

M'agradaria manar sobre mi mateix i expulsar del meu cor el virus de la ira, el dimoni de l'ambició, el corc de la lascívia i l'enveja i tants altres mals esperits que viuen en mi. 

Però no és tan senzill: cal lluitar un combat diari, i a vegades tinc la temptació de fer-me enrere. 


Per això és tan important saber que tu has estat el primer a carregar la teva creu, on hi ha clavats tots els pecats de la humanitat, i que amb la meva petita creu no faig altra cosa que acompanyar-te pel camí que duu a la vida. 

Confirmació a Vilanova i la Geltrú

Des dels grups de joves de la parròquia estem posant el curs en marxa.
Tots aquells joves a partir de 3r d’ESO que vulguin fer la confirmació ja es poden anar apuntant.
Els grups ens reunim els diumenges de 19:30 a 20:30 a la rectoria de Sant Antoni. El primer dia serà el 14 d’octubre a les 20h a la rectoria de Sant Antoni.

Joves de les parròquies de Vilanova i la Geltrú a Taizé

Per inscriure’s demanar-ho a la sagristia o al despatx. I també es poden fer les inscripcions els dies 18-19-20 de setembre de 17:30 a 19 a Sant Antoni (si algú no pogués, pot venir directament el primer dia, o trucar al contacte: 605593303).
També es fa una crida als adults que es vulguin confirmar en una preparació personalitzada.

dijous, 13 de setembre del 2018

Tres maneres d'entendre la religió

Joan Ferrés Prats

Sempre m’ha agradat conèixer l’etimologia de les paraules, saber d’on provenen, com van néixer. Això em permet comprendre més bé el sentit profund de les realitats a les que fan referència.
               
Com a creient, m’ajuda molt saber que la paraula religió prové del llatí, de les paraules re i ligare. Re significa “tornar a”, i ligare “lligar”. Ser una persona religiosa és, doncs, ser una persona que es vol tornar a lligar. Les persones naixem lligades a altres persones –els nostres pares- i necessitem lligams amb els altres per continuar creixent com a persones. Jo, per exemple, considero que no podria ser el que vull ser sense lligar-me amb la meva parella. Doncs bé, els creients pensem i sentim que per desenvolupar-nos del tot com a persones necessitem re-lligar-nos, lligar-nos encara més.

'Stabat Mater' de Giovanni Battista Pergolesi

Músiques del retaule

Les entrades es poden adquirir de forma avançada i al mateix dia, individual o abonament pel tot el cicle, i amb descomptes pels socis.

Catequesi i Inici de Curs

Agenda

OBENCS

El proper dilluns 17, a ¼ de 9 de la nit es reunirà l’equip pastoral Obencs.


CARITAS

El dimarts 18, a les 6 de la tarda es reunirà la Junta de Caritas Interparroquial a la rectoria de St Antoni Abat.


GRUP DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS

El dimarts 18, a 2/4 de 7 del vespre es reunirà el Grup de Diàleg Interreligiós a la casa Olivella de la Plaça de la Vila.


HORARI DE MISSES D’HIVERN

A partir del 22 de setembre, DISSABTES:  18:30


CATEQUESI D’INFANTS INSCRIPCIONS

Santa Maria de la Geltrú
24-25-26 de setembre, de 17.30h a 19.30h
Cal estar cursant com a mínim el 3er de primària

dimecres, 12 de setembre del 2018

14è aniversari del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat


El començament efectiu de la vida diocesana es va donar amb la celebració d’inici de ministeri del bisbe Agustí Cortés el 12 de setembre de 2004 a la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. Avui en celebrem el 14 aniversari.

El 15 de juny s'esdevingué el decret de la Santa Seu pel qual s’erigia la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat segregant de Barcelona el seu actual territori, que comprèn el Baix Llobregat, el Penedès, el Garraf i algunes poblacions de l’Anoia, el Vallès occidental i el Bages.

dissabte, 8 de setembre del 2018

Sóc sord?

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

9 de setembre 2018

És trist ser sord. Una persona que no hi sent, viu tant o més aïllada que un cec. Té molt poca comunicació  amb les persones que l’envolten. Està molt desconnectada d’aquells que l’envolten.  No sap de què parlen. 

A l'Escriptura, la sordesa sempre simbolitza la duresa de cor davant les crides i la gràcia de Déu. Per  això convé recordar que hi ha hagut un moment de la nostra vida en què cadascun de nosaltres ha mantingut l’oïda oberta a la crida de Déu. Si no hagués estat així, nosaltres avui no seríem cristians.

Ens podríem preguntar, però, si ens mantenim oberts a les crides que Déu ens va fent o si, amb el temps, ens hem anat tancant. Si fos això darrer, m’aniria empobrint espiritualment. Em quedaria raquític. Seria llàstima perquè significaria que estic anant endarrere en la meva vida. M’estic obrint o m’estic tancant?

Els miracles, a l’evangeli, sempre tenen un sentit simbòlic que va més enllà de la simple materialitat del fet que es narra. Són “signes”, que  demostren que Jesús és el Salvador anunciat pels Profetes.

En la curació d’un sord-mut, se’ns volia indicar que Jesús és Aquell que ve a destapar la nostra oïda interna i fer-nos així capaços d’obrir-nos a la veritat de Déu.
En tenim necessitat d’això. Perquè tots correm el perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i d’orientar la nostra vida d’acord amb la nostra pròpia llum, que és molt feble, i d’acord amb els nostres propis criteris que són molt curts, molt egoistes.

Cal, sobretot durant l’eucaristia, que ens esforcem per posar-nos en contacte amb Jesús, perquè obri la nostra oïda interior i faci que la seva veritat ens penetri a fons i transformi els nostres cors.

Es fa molt necessari escoltar bé la Paraula de Déu per poder millorar la nostra manera de parlar. La docilitat a la Paraula no només millora la nostra percepció auditiva sinó també la nostra comunicació oral. Com el nadó que necessita les paraules del seus pares per abandonar progressivament el balbuceig, els cristians necessitem escoltar assíduament la Paraula de Déu per fer de la nostra parla un veritable instrument de comunicació de l’Evangeli. Amb les nostres paraules, sovint pobres, limitades i senzilles, però ben amarades de l’Escriptura, potser altres oïdes s’obriran per escoltar la veu suau del Pare que s’adreça al cor humà.

El Mite d'Ícar

Joan Ferrés Prats

En la mitologia grega Ícar era fill de l’arquitecte Dèdal, que havia construït, per ordre del rei de Creta el laberint més indesxifrable del món. Però el destí va voler que Ícar fos empresonat amb el seu pare en aquest laberint. Perquè poguessin escapar, Dèdal va fabricar per tots dos unes ales fetes amb plomes i subjectades amb cera al seu cos.

gent bona

PREGÀRIA

Et preguem, Senyor, pels polítics, que fan tants debats i pronuncien tants discursos sense que, en aparença, canviïn mai els seus posicionaments. Parlen sense escoltar i, potser per això, ni els creiem ni els escoltem. 

Et preguem per tantes famílies on marit i muller pensen que ja s'ho saben tot i no tenen res a dir, on els silencis són freds i espessos, plens de rutina i desconfiança. 

Et preguem pels adolescents que sempre han tingut dificultats per a comunicar-se i que avui dia tenen més fàcil que mai tancar-se en la seva closca i evadir-se a un món de ficció. 

Et preguem per tanta gent gran que no troba qui l'escolti i que veu transcórrer les hores en un oblit buit. Segur que tu escoltes les seves pregàries. 

Envia'ls gent bona, disposada a escoltar i a parlar. 

Gènesi VI

LLEGIM LA BIBLIA 

La situació de fam del poble de Jacob contrasta amb l’èxit de Josep. Déu l’ha afavorit. Enmig de l’exili i l’acollida ja plana la promesa de Déu de tornar a la terra d’origen, i a l’estat original, Déu i el seu poble.



  • Llegir: Gn 42-45 (La descendència de Jacob/Israel a Egipte)
  • Llegir: Gn 50 (Mort de Jacob i Josep)

Romeria i inici de curs

Agenda

Recollida solidària de material escolar

Tot i que l'educació és un dret que ens iguala, l'accés al material escolar encara genera diferències entre els nostres infants i joves.
Des de Càritas es treballa perquè la tornada a l'escola sigui igual per tothom.
Durant avui dissabte 8 de setembre hi ha una recollida de material escolar al supermercat Alcampo.


ROMERIA

Un curs més arriba la Romeria a Montserrat, el cap de setmana del 14 al 16 de setembre. Tots aquells que vulgueu pujar caminant i/o passar el cap de setmana allà us podeu inscriure al següent enllaç (hi ha diverses opcions d'inscripció). 
La data límit per inscriure's és el dia 10 de setembre.
Enllaç d’inscripció: https://goo.gl/forms/MHBHR3YNWJENjLZu1

CONFIRMACIÓ

Des dels grups de joves de la parròquia estem posant el curs en marxa.
Tots aquells joves a partir de 3r d’ESO que vulguin fer la confirmació ja es poden anar apuntant.
Els grups ens reunim els diumenges de 19:30 a 20:30 a la rectoria de Sant Antoni. El primer dia serà el 14 d’octubre a les 20h a la rectoria de Sant Antoni.

Per inscriure’s demanar-ho a la sagristia o al despatx. I també es poden fer les inscripcions els dies 18-19-20 de setembre de 17:30 a 19 a Sant Antoni (si algú no pogués, pot venir directament el primer dia, o trucar al contacte: 605593303).
També es fa una crida als adults que es vulguin confirmar en una preparació personalitzada.


CATEQUESI D’INFANTS

INSCRIPCIONS a Santa Maria de la Geltrú
24-25-26 de setembre, de 17.30h a 19.30h
Cal estar cursant com a mínim el 3er de primària


HORARI DE MISSES D’HIVERN

 A partir del 22 de setembre, els DISSABTES a les 18:30

divendres, 7 de setembre del 2018

Músiques del retaule

2on Cicle de Música Sacra

L’Associació d’Amics del Retaule de Santa Maria de la Geltrú (AMICRET) és la secció de la parròquia que té l’encàrrec de cuidar i gestionar el patrimoni de la parròquia com també la promoció cultural i espiritual, reconeixent com a primer element artístic el valorat Retaule de Santa Maria. La parròquia, mitjançant l’eina de l’AMICRET ha organitzat la sona edició de Músiques del Retaule, sota la direcció artística d’Isabel Pla. Es tracta de nou d’un cicle de tres concerts de música religiosa que tindran lloc a l’església de la Geltrú els dissabtes 22 i 29 de setembre i el 6 d’octubre, a les 20:30h.

Esperem que ens ajudeu a fer-ne la màxima difusió i promoció.

Les entrades es poden adquirir de forma avançada i al mateix dia, individual o abonament pel tot el cicle, i amb descomptes pels socis.

dissabte, 1 de setembre del 2018

Poc a poc reemprenem el camí

DIUMENGE XXII DE DURANT L’ANY

2 de setembre 2018

Poc a poc les comunitats van recuperant els seus membres. Ens tornem a trobar i l’escalf que dóna l’amistat i els costums ens van bé. Poc a poc també es reprenen els pensaments de com es voldrà enfocar el nou curs, les seves activitats habituals com alguna novetat.

El canvi de ritme d’aquestes últimes setmanes potser ens han ajudat a centrar el què és més essencial.  Entorn de la nostra fe la figura de Jesús, el Fill de Déu. I entorn del nostre ser persona potser el valor de cadascú dels qui tenim al voltant. Enmig de la tensió acumulada potser, per exemple, ens havíem escandalitzat de la manera d’actuar dels altres, deixant entendre que jo actuo millor. L’home, o la dona, val allò que val el seu cor, és a dir, allò que desitja, allò que estima, les motivacions que porta dins. Perquè, tal com ha dit Jesús, es pot honorar Déu amb els llavis, es poden complir moltes normes externes, però tenir el cor  allunya de Déu.

És en el fons del nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament nosaltres mateixos i on ens juguem la vida.

Ara, a l’iniciar una nova temporada, em puc preguntar com és el meu cor? Què és el que m’impulsa a  obrar: l’estimació, l’egoisme, la por, la bondat, l’enveja...?


De vegades, ens preocupem per nimietats i, en canvi, potser no donem importància a coses que realment fan mal: per exemple la crítica als altres.

O hi  ha pares que fan un drama del vestit  o del pentinat del seu fill adolescent,  i, en canvi, potser no es preocupen d’inculcar-li actitud de  servei, cosa molt més important per a la seva fe i la seva felicitat futura.

Pot ajudar-hi pensar si realment és important als ulls de Déu. 

És signe de saviesa saber diferenciar les coses que tenen autèntica importància, d’aquelles que es poden relativitzar sense empobrir el nostre cor ni destorbar una bona relació amb Déu i amb els altres.

Però aquesta saviesa és una llum que ve de dalt que només es pot adquirir a través d’una pregària sincera.

Per això volia acabar recordant la necessitat de fer pregària. En els mesos més tranquils i quan vinguin els que ens ofeguen. No sols per adquirir aquesta saviesa que ve de dalt, sinó també per purificar el nostre cor.

La pregària ens fa descobrir allò que portem al cor. D’una banda hi ha riqueses immenses de bondat, generositat, bona voluntat... perquè tots som imatge de Déu. Tots portem dins quelcom que Déu mateix hi ha posat. Ens n’hem d’alegrar de descobrir-ho: ningú no pot pensar que és una persona de poc valor. Ningú. Tots valem molt. I hem de saber-ne donar gràcies a Déu, perquè, tot és un do seu.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall