Déu és sempre més gran que el nostre cor esquifit: més gran, més lliure, d'una bonesa desbordant.
Andreu Marqués
divendres, 28 d’agost del 2015
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes
L’home, o la dona, val allò que val el seu cor, és a dir, allò que desitja, allò que estima, les motivacions que porta dins. Perquè, tal com ha dit Jesús, es pot honorar Déu amb els llavis, es poden complir moltes normes externes, però tenir el cor allunya de Déu.
És en el fons del nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament nosaltres mateixos i on ens juguem la vida.
A què dono importància jo? Realment és important als ulls de Déu?
És signe de saviesa saber diferenciar les coses que tenen autèntica importància, d’aquelles que es poden relativitzar sense empobrir el nostre cor ni destorbar una bona relació amb Déu i amb els altres.
Però aquesta saviesa és una llum que ve de dalt que només es pot adquirir a través d’una pregària sincera.
.
És en el fons del nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament nosaltres mateixos i on ens juguem la vida.
A què dono importància jo? Realment és important als ulls de Déu?
És signe de saviesa saber diferenciar les coses que tenen autèntica importància, d’aquelles que es poden relativitzar sense empobrir el nostre cor ni destorbar una bona relació amb Déu i amb els altres.
Però aquesta saviesa és una llum que ve de dalt que només es pot adquirir a través d’una pregària sincera.
.
Lectures del proper diumenge
Diumenge XXIII de durant l’any
- Isaïes 35,4-7: Les orelles dels sords s’obriran i la llengua del mut cridarà de goig.
- Jaume 2,1-5: ¿No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los hereus del Regne?
- Marc 7,31-37: Fa que hi sentin els sords i que els muts parlin.
Romeria a Montserrat
La Romeria a Montserrat de les parròquies de Vilanova i la Geltrú serà del 18 al 23 de setembre. Per inscripcions el dissabtes 29 d’agost i 5 i 12 de setembre de 17:30 a 21 h a la parròquia Immaculada Concepció C/ Llibertat 143 1r pis.
Qué és ser cristià
L'Evangeli no para de subratllar la veritable imatge de Déu; el do de Déu és que l'home surti lliurement del seu mon tancat, estimi i vis¬qui. Aquí ressona el moment central del misteri de Jesús. El do de Déu no va ser baixar Jesús de la creu, sinó fer possible en Ell, com a Fill, l'amor més sublim fins al do total de la vida. El missatge evan¬gèlic és difícil, però, en el fons, és el més humà. El do de Déu no consisteix en alliberar l'home dels seus problemes, sinó fer possible que afronti la difícil tasca de viure.
Mn. Gaspar Mora, teòleg
L'Autor i la Frase
Acostumo a dir que la necessitat de seguretat és una de les temptacions més grans de la fe..
Jose Ignacio Gonzalez Faus
Agenda
____________
imatge de portada extreta de pixbay
imatge de portada extreta de pixbay
dilluns, 24 d’agost del 2015
Senyor, a qui aniríem?
Només vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut
És un acte de Simó Pere de confiança en Jesús. És creure que allò que ha trobat en Jesús, no ho trobarà en ningú més. És creure que Ell no ens fallarà mai. Els homes sí que sovint fallen: però Jesús, no. Ell és aquell que no falla mai.Preguntem-nos si creiem de veritat que només Jesús té paraules de vida eterna. Davant nostre se’ns ofereixen molts camins: alguns enganyosos, que no porten pas a la vida, sinó a la mort.
Jesús no força mai la nostra llibertat, però ens ofereix el seu camí. Un camí que ens impulsa a estimar, a sentir-nos tots germans, a treballar per millorar el nostre entorn. Quina resposta li dono?
Jo haig de voler seguir Jesús, no pas perquè sempre ho he fet així o perquè és la tradició de la meva família. Jo vull seguir-lo per opció personal.
I, precisament per això, perquè és una opció lliure, donarà sentit a tota la meva vida i serà llavor de vida eterna. Per a mi i per a tots els qui m’envolten.
Lectures del proper diumenge, 30 d'agost
Diumenge XXII de durant l’any
- Deuteronomi 4,1-8: No afegiu res als manaments que jo us dono...
- Jaume 1,17-27: Heu de posar en pràctica la Paraula.
- Marc 7,1-23: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.
Qué és ser cristià
La gràcia sublim de Déu és que nosaltres obrim lliurement el nostre cor i ens preocupem per la pau, la justícia i l'amor. L'obra més gran de Déu ha estat la decisió més difícil de l'home: l'amor de Jesús fins a donar la vida en la creu. Les nostres vides no són sinó participació d'aquell misteri inefable.
Posem en relleu alguns accents. Dir que la vida cristiana és gràcia de Déu no significa que Déu la dóna a uns i a altres no. El do de Déu és Ell mateix, que es dóna com a Vida per a tots els homes. "Déu dóna sense límits l'Esperit" (Jo 3,34). Aquest és el centre del missatge cristià. "Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixe¬ment de la veritat" (1 Tm 2,4). Déu dóna als homes gratuïtament i in¬condicionalment el seu Esperit perquè tots els homes surtin del seu món tancat, estimin i tinguin vida.
Mn. Gaspar Mora, teòleg
L'Autor i la Frase
Viure una vida amb sentit és orientar-se vers l'horitzó, però fruint, a la vegada, de la brisa que bufa aquí i ara.
Agenda
____________
imatge de portada extreta de pixbay
imatge de portada extreta de pixbay
dissabte, 22 d’agost del 2015
Una vida bella
"Perquè una vida sigui bella, no cal tenir capacitats extraordinàries o grans facilitats: hi ha una felicitat profunda en el do humil de la pròpia persona."
dijous, 13 d’agost del 2015
Una persona ressuscitada
Una persona ressuscitada és aquella que sap valorar el que té: la vida, el sol, el mar, la muntanya, l’amor de parella, els fills, la fe ... En dóna gràcies a Déu i en gaudeix a fons.
És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Una persona ressuscitada, és aquella que és sensible a les necessitats dels altres i que sap estimar i compartir, perquè sap que és, de veritat, els braços, els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.
És aquella que, sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit.
Viure així, com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”.
És aquella que, malgrat les dificultats, viu sempre amb l’alegria al cor i el somriure als llavis fent amable la convivència i el rostre de Déu.
Una persona ressuscitada, és aquella que és sensible a les necessitats dels altres i que sap estimar i compartir, perquè sap que és, de veritat, els braços, els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.
És aquella que, sentint-se “sarment”, torna a començar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençuda que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada “hivern” de l’esperit.
 |
| L'Eucaristia, de Nicolas Poussin (1647) |
Viure així, com a ressuscitats, no és cap utopia: és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús i que s’actualitza a cada eucaristia quan la rebem amb fe: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”.
 |
| Sagrament de l'Eucaristia, Bisbat de Sant Feliu de LLobregat |
Lectures del proper diumenge
Diumenge XXI de durant l’any
- Josuè 24,1-18: Volem adorar el Senyor, que és el nostre Déu.
- Efes 5,21-32: Això és un misteri molt gran, ho dic de Crist i de l’Església.
- Joan 6,60-69: Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.
PELEGRINATGE A TAIZÉ
Un bon grup dels nostres joves marxen de pelegrinatge d’estiu a Taizé del 16 al 23 d’agost. Els portem a la pregària per què sigui un bon moment de trobada amb Jesús i tornin enfortits.
Qué és ser cristià?
Ser lliure s'entén fer el que la persona vol. L'Evangeli valora aquest alliberament, però no acaba aquí. Ser lliure és viure en funció de la vida veritable, més enllà de tot el que ho limita, fins i tot l'egois¬me personal i els interessos del propi grup. La Llibertat cristiana es-tà, com en altres temes, en terra de ningú. Veu com a positiva la valo¬ració actual de la llibertat, que ha portat a l'immens moviment d'alli¬berament de persones, de grups humans, de pobles, i que encara és al cor de la nostra postmodernitat. Ser cristià és ser lliure de tot, tam¬bé dels propis interessos, en funció de la vida veritable d'amor, de justícia, de servei, de pau..
Mn. Gaspar Mora, teòleg
El vídeo
Agenda
divendres, 7 d’agost del 2015
Jo sóc el pa que dóna la vida
Tots hem viscut nits d’aquelles que se’ns fan eternes. Que restem desvetllats sense poder agafar el son, que desitjaríem que mai no arribés el matí perquè ens sentim sense forces per afrontar la crua realitat que ens toca viure.
També es va trobar en aquesta situació el profeta Elies (primera lectura). Intentava ser fidel al Senyor, però és perseguit i s’ha d’escapar. I queda descoratjat i abatut. Però Déu no l’abandona: li fa arribar un pa que li dóna força per continuar endavant. És tot un símbol que també es fa realitat en la vida de cadascun de nosaltres. Déu tampoc ens abandona en les nostres dificultats. Ho veiem a l’evangeli. Jesucrist ens ofereix un pa que dóna força, un pa que dóna vida. Aquest pa és Ell mateix, el Fill de Déu, el nostre Salvador.
Ell és el nostre company de camí; Ell és la força que en moments de defallença també ens diu: "Aixeca’t i menja que tens molt de camí a fer". El Senyor, certament, no ens solucionarà els problemes, però sí ens farà sentir que ens estima, que ens comprèn, que lluita al costat nostre. I qui se sent estimat i comprès sempre troba forces per seguir lluitant. Allò que és més dur és la soledat, però mai no es fa llarg el camí al costat d’un bon Amic.
També es va trobar en aquesta situació el profeta Elies (primera lectura). Intentava ser fidel al Senyor, però és perseguit i s’ha d’escapar. I queda descoratjat i abatut. Però Déu no l’abandona: li fa arribar un pa que li dóna força per continuar endavant. És tot un símbol que també es fa realitat en la vida de cadascun de nosaltres. Déu tampoc ens abandona en les nostres dificultats. Ho veiem a l’evangeli. Jesucrist ens ofereix un pa que dóna força, un pa que dóna vida. Aquest pa és Ell mateix, el Fill de Déu, el nostre Salvador.
Ell és el nostre company de camí; Ell és la força que en moments de defallença també ens diu: "Aixeca’t i menja que tens molt de camí a fer". El Senyor, certament, no ens solucionarà els problemes, però sí ens farà sentir que ens estima, que ens comprèn, que lluita al costat nostre. I qui se sent estimat i comprès sempre troba forces per seguir lluitant. Allò que és més dur és la soledat, però mai no es fa llarg el camí al costat d’un bon Amic.
Lectures del proper diumenge
Diumenge XX de durant l’any
- Proverbis 9,1-6: Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins.
- Efes 5,15-20: Mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor.
- Joan 6,51-58: La meva carn és veritable menjar.
Festa Major de la Geltrú
L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU
- Ofici de Festa Major de La Geltrú:
dissabte 15 d'agost, a les 10'30h. - Vespres Cantades honorant la gloriosa assumpció al cel de Maria:
dissabte 15 d'agost a les 19'00h
El vídeo
Agenda
____________
imatge de portada extreta de pixbay
imatge de portada extreta de pixbay
Subscriure's a:
Missatges (Atom)