El noi creixia i es feia fort

LA SAGRADA FAMÍLIA

31 desembre 2017

"El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor".

Jesús, malgrat ser Fill de  Déu, va voler passar per la mateixa experiència que nosaltres: viure en una família. I és en el sí d'aquesta família, amb Maria i Josep, on Ell, Jesús, va anar creixent, fent-se fort i entenimentat i va aprendre a estimar Déu i els altres.

Com és l'ambient a casa meva? Realment ens ajuda a tots a créixer, a progressar? 

Subratllem "tots" perquè, de vegades més o menys conscientment, hi pot haver a casa alguna víctima: poden ser els avis, una mica abandonats, pot ser la mare o el pare que van sobrecarregats, pot ser un dels fills que tal vegada és menys valorat i apreciat... o poden ser altres membres de la família. 

Avui, festa de la Sagrada Família, pot ser un bon moment per revisar amb sinceritat si a casa tots s'hi troben bé: si tots ens sentim estimats, si tots ens ajudem mútuament a créixer sense excloure ningú.

Fixem-nos en l’admiració que els pares, Josep i Maria, senten davant del que es diu del nen, sobretot en el moment en què Simeó profetitza el sentit i la finalitat de la seva vida. També en aquesta actitud d’escolta admirada trobem un exemple a imitar. Hem rebut el do de la fe gràcies al testimoni dels altres creients. Molts de nosaltres vam rebre aquest do en el si de la nostra família. Ells ens van iniciar en la fe, oferint-nos les beceroles sense les quals no haguéssim arribat a ser creients adults i madurs. Com de rellevant segueix sent l’actitud d’escolta tant per a iniciar-nos en la fe com per anar-hi madurant! Parant atenció al testimoni, generació rere generació, anem transmetent-nos la fe: fa falta un emissor i també un receptor. Avui sembla que, en les nostres famílies, ens manquen totes dues coses. Per això resulta tan complicat evangelitzar, despertar o iniciar en la fe les generacions més joves. Avui pot ser una bona ocasió per agrair als nostres avis el fet d’haver-nos llegat el do de la fe i per recordar que, en aquest sentit, el compromís de la família segueix sent insubstituïble. No hi deu haver cap manera millor d’honorar els pares i els grans.

Matrimoni, camí d'amor

Dificultat

Un projecte de parella irreal i poc consistent: això té lloc quan LA PARELLA DESCUIDA  EL CREIXEMENT PERSONAL, quan no té prou cura de l’amor recíproc i la relació no es basa en la confiança i en la veritat. Confio?

Solució

El PROJECTE DE PARELLA REAL: ens preocupa el creixement de l’altre tant com el propi? Què fem i com ho fem per créixer en l’amor?

Següent

Carta de Déu als esposos

«Aquesta carta, no us arribarà per correu ni per e-mail. La teniu escrita en el els vostres cors i la podreu llegir sempre que connecteu amb la meva Llum a través de la pregària. Diu així: 

Sóc jo qui us va crear l'un per a l'altre perquè no us sentíssiu sols i poguéssiu experimentar la força i la suavitat de l'amor. Desitjava que us ajudéssiu mútuament a créixer fins a esdevenir aquella persona única que jo vull que sigueu. Sou conscients que la vostra parella és un regal meu? Valoreu-la! 

La vostra major riquesa no són els diners sinó la vostra estimació. Procureu «regar-la» amb un diàleg freqüent i sincer i feu-la créixer a través d'aquelles petites atencions i delicadeses que barren el pas a la rutina, l'enemic de l'amor. Feu coses junts, però respecteu també un àmbit de llibertat per a cadascú. 

Us he fet participar del meu poder creador perquè tinguéssiu l'alegria de poder portar fills al món. Us els confio perquè els ensenyeu a ser solidaris, a estimar la pau i a sentir-se també fills meus. No oblideu que, a través dels fills, esteu creant el món del demà! 

Estigueu molt units, però no us quedeu tancats a casa. Sortiu a fora i escampeu pertot arreu la meva bondat. Les persones amb qui us relacioneu han de descobrir, a través vostre, que jo no sóc un jutge sever sinó un Déu que comprèn, que perdona i estima. Vosaltres sou els testimonis del meu amor. No em decebeu! 

Des del dia del casament, porteu dins una Llum i una Força especial. 

Demaneu-me-la sempre que la necessiteu i jo no us fallaré. I recordeu, sobretot, que també porteu dins el meu Amor que és el llaç que us manté units. No malverseu aquest tresor! 

Quan un dels dos se'n vagi d'aquest món -aquest moment arribarà!-, recordeu que seguirà vivint al meu costat, a la llar definitiva, on esperarà l'altre. Després ja no hi haurà mai més separació. Restareu per sempre amb mi, i amb les persones que estimeu, allà on ja no hi ha tristeses, sinó només goig per a tots. 

Aquest és el meu projecte per a vosaltres. Us agrada? El vostre Pare del cel que us espera i us estima». 

Lluís Armengol Bernils, SJ

Per les famílies del temps d'avui

PREGÀRIA

Senyor Jesús, tu que vas viure en una família que tenia ben poc de «normal» però que va buscar sempre de sotmetre's a la voluntat amorosa del Pare, et prego per les famílies del temps d'avui: no perquè siguin «normals» sinó perquè busquin també la teva voluntat. 

Que tantes parelles que comencen una convivència fràgil, sense compromís, mirant de provar si es trobaran a gust, s'ajudin a madurar mútuament en l'amor i vagin construint un projecte seriós de vida d'acord amb la teva voluntat. 

Que les persones que fan de la seva parella un objecte de domini, a vegades fins arribar a la violència, es converteixin i es curin de la seva perversió, i que les víctimes rebin protecció i l'oportunitat d'una nova vida. 

Que les persones i les parelles homosexuals s'esforcin, com tothom, en un camí de maduració i d'integració de la seva conducta segons els criteris de l’evangeli, i se sentin valorades i estimades dins l'Església tal com Déu les estima.

Parenostre...

Convit al Concert de Sant Esteve 2017

Amics i amigues de la Geltrú,

Tot i que vaig començar el meu ministeri sacerdotal a la Geltrú, l’estiu de 1957, de fet he passat 58 anys fora de la nostra bonica ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara bé, en moltes ocasions havia participat en Festes Majors i, no cal dir, també després de celebrar el dia de Sant Esteve en família, em feia present al Concert de la Parròquia.

Però hi ha un fet per a mi molt important: havent conegut el Grup Instrumental de Santa Maria de la Geltrú, llargs anys dirigit pel meu cunyat, després diaca, Albert Tort, al cel sigui, us vàreu fer presents, una colla d’anys, a la parròquia de Sant Vicenç màrtir, de Sant Vicenç dels Horts, dintre del Cicle Nadalenc, fent les delícies del bons feligresos que cada any hi varen participar. Aleshores, fruit d’aquells encontres, alguns d’entre vosaltres ho recordeu, neix el Grup Musical de la Parròquia de Sant Vicenç dels Horts, dirigit pel mateix director, el meu amic en Francesc Jornet, amb l’ajut imprescindible d’en Roc Escala, i avui amb 39 anys de servei generós en les festes i actes més importants de la parròquia. Moltes gràcies a vosaltres!

XL Cantada Popular de Nadales / Concert de Sant Esteve

Amics i amigues de la Geltrú,
Tot i que vaig començar el meu ministeri sacerdotal a la Geltrú, l’estiu de 1957, de fet he passat 58 anys fora de la nostra bonica ciutat de Vilanova i la Geltrú. Ara bé, en moltes ocasions havia participat en Festes Majors i, no cal dir, també després de celebrar el dia de Sant Esteve en família, em feia present al Concert de la Parròquia.

Però hi ha un fet per a mi molt important: havent conegut el Grup Instrumental de Santa Maria de la Geltrú, llargs anys dirigit pel meu cunyat, després diaca, Albert Tort, al cel sigui, us vàreu fer presents, una colla d’anys, a la parròquia de Sant Vicenç màrtir, de Sant Vicenç dels Horts, dintre del Cicle Nadalenc,... (continua llegint)

PROGRAMA

1ª part

Valsos

Fantasia sobre Greensleeves,
R. Vauyhan Williams
arrg. C. A. Tort

Bacarola  ( Contes de Hoffman )
Jacques Offenbach
arrg. Pol Garcia Raventós

Tema de Lara ( Dr. Zhivago )
M. Jarre
arrg. Jordi Valls

Eldelweiss
Richard Rodgers
arrg. Cesar Zumel

Moon River
Henrry Mancini
adapt. chorale  Alain Langrée

El bell Danubi blau
J. Strauss
arrg. Jordi Valls

2ª part

Nadales Populars

Fum, fum, fum
Ha nascut el Déu Infant
O arbre sant
La marxa dels Reis
El pobre alegre
Cançó de l’estrella
On aneu ?
Els pastorets
El rabadà
El dimoni escuat
Els àngels de la glòria

Déu t’ha concedit el seu favor

DIUMENGE 4art D’ADVENT

24 desembre 2017

Déu entra al món a través de la humilitat d’una donzella, i s’abaixa fent-se home. La Història de la Salvació comença per la petitesa, per l’abaixament, per la humilitat. Avui acaba l’Advent i s’inicia ja, amagat al si de Maria, el misteri de Nadal, Déu amb nosaltres. Déu no es va buscar una estança reial per a néixer, sinó una caseta humil de Natzaret; Déu no es fixà en títols nobiliaris, sinó en una noia humil de poble.

I tot això esdevé mitjançant un diàleg entre el cel i la terra, entre un mitjancer celestial, Gabriel, l’àngel encarregat d’anunciar els grans misteris, i Maria, la donzella escollida d’entre totes les dones. 

De sobte, l’àngel penetra en l’estança i la saluda amb paraules sublims, i la noia, en sentir-les, s’esglaià:

«qui sóc jo perquè em diguis "plena de gràcia i el Senyor és amb tu”?

Qui sóc jo per sentir-me tan estimada de Déu?»

I, a semblança dels anuncis celestials a l’Antic Testament, l’àngel la cerciora i la conforta: «Certament, tu no ets pas res humanament, però Déu ha posat en tu la seva mirada, t’ha escollit i farà en tu tot allò que tenia predestinat de realitzar des de l’eternitat. Tu seràs la terra que acollirà el gra que ha de germinar. I el fill que naixerà de tu acomplirà les profecies fetes a David, serà el seu fill promès i s’anomenarà Fill de l’Altíssim. Heretarà el seu tron i serà rei per sempre».

Maria es fa col·laboradora del pla salvífic de Déu. No ho entén pas tot, no, però creu. Es llença en mans de Déu. I això és el que veurem reflectit al llarg de tot l’Evangeli. Així serà en sentir les paraules dels pastors; i en la pèrdua i trobada del Nen Jesús al temple i la seva resposta. En les paraules d’independència de Jesús a Canà respecte a la seva mare. En les paraules de ser “mares i germans” adreçades als qui guarden les seves paraules. I, sobretot, en la mort del seu Fill a la creu.

En totes aquestes escenes Maria era l’esclava del Senyor, i obeïa sense comprendre. Però a la fi va ser premiada amb l’experiència de la Resurrecció de Jesús i, finalment, amb la glorificació al costat del seu Fill al cel.

Nadal a la Geltrú

 desembre de 2017

   (totes les misses ferials són a les 19h, com és costum)

diumenge 24 

• 18:30h Missa del Gall familiar 
• 23:30h Vetlla de Nadal (Poema de Nadal)
• 00:00h Missa del Gall
  i pessebre vivent organitzat per l’esplai.

dilluns 25

• 12:00h - Missa de Nadal

dimarts 26

• 10:00h - Missa de St. Esteve
• 22:00h - Concert de St. Esteve Grup Instrumental.

divendres 29

• 19:30h - Pregària interconfessional a l’Església Evangèlica Romana Emanuel

diumenge 31

• 12:00h - Missa de la Sagrada Família.

gener de 2018

dilluns1

• 12:00h Sta. Maria – Cap d’Any

divendres 5

(no hi ha missa vespertina)

dissabte 6

• 12:00h - Reis.

Podeu portar aliments(llegums, arròs, conserves)  i productes d’higiene personal per Càritas.

Conte de Nadal

Acabo de llegir un vell conte italià. Té unes similituds molt significatives amb la paràbola evangèlica del fill pròdig, però és ambientat en el temps de Nadal. Diu que un noi va marxar de casa seva i va malgastar tot el que havia rebut, no solament els diners, sinó també la salut i l'honor. De tant en tant li venia al cap la idea de tornar a casa seva, però la refusava de seguida, unes vegades pel temor de no ser ben rebut i unes altres perquè no se sentia capaç de refer la seva vida.
Un any, quan s'acostava la nit de Nadal, es va animar a escriure als seus, demanant perdó per tot allò que havia fet. Els explicava que no gosava tornar, per bé que ho desitjava amb tot el cor.

Sentim la teva veu amiga

PREGÀRIA

No t'ofenguis, Senyor Déu, però a vegades em recordes aquell amic una mica ximple que tenia de jove i que de tant en tant es despenjava amb una proposta inesperada que a voltes m'obria a noves dimensions i altres m'ajudava a descobrir els meus límits. 

El meu amic no era tan agosarat com l'àngel amic de Maria: la seva proposta li va canviar la vida i li va fer superar tot límit humà. 

Avui et prego per mi i per tothom, però sobretot pels joves.

La societat de consum els incita a omplir-se les vides de falsedats i ximpleries que només serveixen per tenir-los distrets i convertir-los en carn de canó. 

Tant de bo que sentin la teva veu amiga que els obre la vida a noves dimensions i els convida a la ximpleria inigualable de fer-se disponibles a la teva voluntat i al servei dels altres. 

Testimoni de la Llum

DIUMENGE 3er D’ADVENT

17 desembre 2017

La vida i del missatge de Joan Baptista: “testimoni de la Llum”, “veu que ens crida a aplanar el camí del Senyor” era la referència tant buscada en aquell temps. No és un testimoni com el dels sacerdots i fariseus que l’interroguen; la seva resposta no és el resultat d’un compendi ben aprés, és fruit més aviat de l’escolta atenta de les esperances i dels sofriments del seu poble i de la meditació assídua de Déu.

El testimoni veritable no surt de la rauxa d’un moment, necessita del silenci del desert per pregar, per aprendre no només a mirar la vida sinó a veure-hi l’invisible que li dóna sentit i finalitat; veure i contemplar la llum de Déu que il·lumina la seva raó i el seu sentiment. El testimoni no és tampoc propaganda i prou, la seva finalitat no és l’erudició, no adoctrina fins a la sacietat; viu, irradia i contagia. Habitat més per convenciments que per creences, la seva vida, desvetlla novament la confiança en la bondat del cor de l’home que sempre és capaç de convertir-se dels seus valors líquids si troba la solidesa de l’amor de veritat. El testimoni no pretén capgirà el cervell de ningú, proposa en positiu el que entén per voluntat salvadora de Déu. Viu convertint-se constantment, no tracta de salvar els altres sinó de compartir la salvació que ell experimenta. El testimoni, des de la claror de la mirada de Déu, examina i valora el present i es queda amb allò que no participa de l’ombra del mal. Així aplana el camí perquè el qui cerca vagi trobant a Aquell que, tot i que diu no conèixer, ja és ben a prop seu.

Advent: silenci, escolta, confiança, naixement

El temps que hem passat a cobert del ventre de la nostra mare ens ha permès d’aproximar-nos per primer cop, amb suavitat i tranquil·litat, a la lliçó vital de l’Advent, que es pot resumir en quatre paraules lluminoses: silenci, escolta, confiança, naixement.

Sigrid Haas

Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment

(Marc 13, 33)

• Sempre és el moment, per això cal vigilar, estar despert. L’avinguda de Déu en les nostres vides demana una actitud de vigilància constant, i amb els llums encesos.
• El Senyor ve a casa meva. On em trobo? Estic dormint? O potser entretingut i capficat per coses supèrflues? 
• El faig esperar, perquè sóc mandrós? O perquè m’he tornat sord a la seva crida?
• Sóc una porta tancada que em malfio de tothom? O bé, sóc una porta oberta, sempre apunt per acollir?
• La vida que visc, traspua esperança? El meu cor és un cor obert a l’esperança?
• Enyoro o espero? Em refugio en el passat o lluito pel futur?
• ¿Prego confiadament per no caure en el desànim davant d’un món tan desgavellat? 
• ¿La meva vida es pot dir que és un estimar constant? 
• ¿Procuro viure de manera senzilla, perquè altres puguin senzillament viure?
• ¿Aprenc cada dia a perdonar els altres, sabent que el perdó m’humanitza i m’allibera profundament?
• De quina manera espero el Nadal? Com m’hi preparo?

El teu compromís millora el món

La manca de compromís és una de les característiques de la nostra societat, en la qual gairebé tot és tan sols per a una estona. Les noves generacions es relacionen pensant que el compromís amb la família, amb els amics, a l’escola, a la feina no és important. Avui en dia parlar de compromís sembla

que estigui passat de moda o que sigui conservador. Parlar de compromís és anar contracorrent.

A Càritas no parlem d’un compromís qualsevol, parlem del compromís cristià que configura la persona en tota la seva integritat, és social i caritatiu, arrelat en l’Evangeli, en el ser en els altres i per als altres. Es tracta d’ un compromís que neix en la fe en un Déu Trinitat: Déu Pare que ens estima a tots incondicionalment i que ens confereix a tots la mateixa dignitat; Déu Fill que dóna la vida per alliberar-nos de les esclavituds quotidianes i ens salva de les ombres; i Déu Esperit que anima i encoratja l’amor que habita en cada ésser humà i l’indueix a caminar en comunitat per ser sal i llum en el món.

vingui a nosaltres el vostre Regne

PREGÀRIA

L'Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres, 

no el sufoquem! 

Déu no ens ha enviat per anunciar-nos a nosaltres mateixos, sinó per portar la Bona Nova als desvalguts. 

No m'ha de fer por buidar-me de mi mateix per omplir la meva vida de la fam dels desnodrits, 

de la por dels fugitius, 

de la ignorància dels que no tenen escola, 

del fred dels que no tenen llar, 

de la desesperança dels que no tenen futur. 

La Bona Nova que hem d'anunciar és que Déu vol un món on tothom hi càpiga, un món en què l'alegria d'uns no sigui la desgràcia d'uns altres. 

Aquest món ja és entre nosaltres però encara no el coneixem. 

L'ha inaugurat Jesús i s'anomena Regne de Déu. 

Pare, vingui a nosaltres el vostre Regne. 

Preparar els camins, convertir-se a Déu

DIUMENGE 2on D’ADVENT

10 desembre 2017

Encara que és cert que l’Advent no té un aspecte tant penitencial com la Quaresma, podem considerar que com a temps de preparació per celebrar i experimentar l’arribada del Senyor, també aquest temps litúrgic exigeix un esperit de conversió. És necessari guiar-nos vers el qui ve, orientar-nos cap a Ell des del fons del nostre ésser, perquè, altrament, no és possible la trobada. Hem d’esperar i avançar la seva arribada (com ens diu avui Pere), facilitar-la, amb la nostra actitud. 

L’oració del Parenostre pot ens ajudar a orientar-nos cap a Déu, trobar-nos cara a cara, veure en el seu rostre de Pare el reflex del nostre ser fills d’adopció. Quan li demanem que el seu nom sigui santificat, que perdoni les nostres culpes, que no ens deixi a mercè de la temptació... recuperem la nostra veritable identitat, perquè ens convertim, ens girem cap a Déu. I això fa possible que estiguem a punt per a la trobada amb el qui ve. No estarà de més que rubriquem aquest retorn al Pare participant en la celebració del sagrament de la Penitència. 

Què és el que haig de canviar de la meva vida, per facilitar el camí al Senyor? Cadascú s'ho sap. Revisem-nos sincerament per tal de descobrir què em va apropant al Senyor, per potenciar-ho. I què me'n va apartant per rebutjar-ho. 

Perquè és precisament aquest obstacle el que em produeix tristesa, el que destorba que l'esperança arribi més plenament a la meva vida i el que em treu el coratge de donar-me més joiosament als altres. 

Lluny del Senyor no hi ha pau, ni alegria vertadera, ni desig de fer-me disponible als altres. Lluny del Senyor tot és fosc i fred. Ens n’hem de convèncer d'això.

PREGÀRIA

Senyor, 

no permetis que caiguem en la temptació d'instal·lar-nos i creure que, això de ser cristians, ja ho tenim per la mà. 

No permetis que caiguem en la temptació de creure que no hi ha res afer, que la gent no fa cas de tu i que val més passar desapercebuts per tal de no prendre mal. 

Ens cal obrir camí perquè puguis arribar al cor dels que no et troben a faltar perquè es pensen que ho tenen tot, dels que estan atordits de tant soroll, dels què ja no confien que ningú els pugui ajudar ... 

Sí, la cura del planeta que ens sosté, la lluita contra la fam i la misèria, el desig d'un món més pacífic, d'una política més participativa, d'una economia més justa, d'unes famílies més felices són signes que ens anuncien que és possible canviar coses i que, potser sense saber-ho, el món continua desitjant la teva vinguda. 

L'Evangeli del dit i la lluna

La meditació de l’Evangeli d’aquest cap de setmana m’ha fet pensar en aquell proverbi xinès atribuït a Confuci i que es va fer popular en el maig del 68 francès: “Quan el dit assenyala la lluna, el ximple mira el dit”.

Mirar el dit en comptes de la lluna és la temptació en la que caiem els cristians quan ens fascina el missatger en comptes de sentir-nos fascinats pel missatge, quan ens fixem més en Joan Baptista que en Jesús al que ve a anunciar, quan ens preocupem més per la llei que no pas per la vida interior de la que la llei hauria de ser un reflex, quan posem més interès en l’Església o en els capellans que no pas en Jesús i l’Evangeli.

Avisos

Els grups es trobaran fins el 24 de desembre

CARITAS

El dijous 14 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, als locals de la parròquia de St Joan Baptista, ens trobarem tots els voluntaris de CARITAS INTERPARROQUIAL per celebrar el Nadal i pregar per la Terra com St Francesc d’Assís. Tothom hi està convidat i serà un bon moment per convidar a persones que podrien ser futurs voluntaris.

ACTES DE NADAL

El proper dissabte 16 de desembre, durant tot el dia a la plaça i a tota la Geltrú s’inicien els actes de Nadal. I especialment a les 6 de la tarda amb la plantada del pi a la plaça  de l’Assumpció.

CONCERT DE NADAL

El dissabte 16, a les 8 del vespre, a l’església de La Geltrú podrem escoltar com ja es tradicional el Concert de Nadal de la coral Orfeó Vilanoví i altres dues corals convidades.

CATEQUESI: Es recorda a les famílies de la catequesi que diumenge 17 hi haurà la celebració del Nadal a l’hora de la catequesi.

II Cicle de Concerts d'Advent

Pro restauració dels vitralls de la capella

Clàudia Añor i Carles Vallès

11 dedesembre de 2017, a les 19'00h

Escolta't, si el vols escoltar

Com pots demanar que Déu t’escolti si tu no t’escoltes a tu mateix? Si estàs distret, si estàs pendent de tot i de res, sempre a la superfície de tu mateix. Respira, fes silenci, confia. Ara i aquí és el moment de Déu.

Temps d'espera

Diuen  que  per  reservar  taula  al  prestigiós  restaurant  Le  Caprice  de  Londres  cal esperar 3 o 4 setmanes. Per a aconseguir una moto Harley‐Davidson Softail Deuce cal esperar  de  sis  a  divuit  mesos.  Per  poder  comprar  un  cotxe  Aston  Martin  V12 Vanquish  cal  esperar  dos  anys.  També  dos  anys  per  poder  fer‐se  soci  del Reebok Sports  Club/NY,  el  gimnàs  més  modern  del  món.  Cal  esperar  entre  dos  i  tres  anys perquè t’esmolin una espasa japonesa. Aconseguir a Singapur els bolsos Kelly i Birkin, d'Hermés, exigeix una espera de  tres anys. Cal esperar 5 anys per poder obtenir un  rellotge  Rolex  Daytona.  Cal  esperar  18  anys  per  a  aconseguir  un  abonament  de
temporada de l’equip de bàsquet dels New York Giants, i no menys de 25 anys per
poder ser propietari d'una bústia de l'oficina postal GPO (General Post Office), que té segles d'antiguitat.
Per descomptat, en tots aquests casos, a l’alt preu en temps d’espera cal afegir‐hi un a
altíssim preu en diners.
Si ens  fixem en la relació entre el cost i el valor, als cristians el Nadal ens surt molt
més a compte. No hi ha punt de comparació pel que fa a l’interès del regal que se’ns  ofereix. A curt, a mig i a llarg termini, podem estar segurs que Jesús omplirà la nostra vida molt més que tots els reclams esmentats abans. En tenim garantia, encara que la  publicitat  no  ens  el  presenti  com  el  regal  més  sublim  que  podem  aconseguir.  I aquesta garantia no té caducitat.
Això sí, hem d’esperar les quatre setmanes de l’Advent i hem de pagar el preu d’una
preparació  intensa  durant  aquestes  setmanes.  Com  més  a  punt  tinguem  el  nostre esperit quan arribi el Nadal, més intensa serà la felicitat pel regal que Déu ens farà.
  

Joan Ferrés Prats

Vine, Senyor

PREGÀRIA 

Nosaltres som

l'argila i tu el
terrisser.
Vine, Senyor,
i fes de la massa
informe de les
nostres vides
i del nostre món
un instrument útil,
bell i únic.
Vine i sorprèn‐nos
amb la teva
manera
de venir
humil,
dèbil
i silenciosa.
Vine
a fer del nostre
món un lloc de
pau,
justícia
i fraternitat,
espai de
convivència
i confiança mútua
on ningú no sigui
exclòs, perseguit,
considerat inútil o
menys digne.
On els més petits
ocupin els llocs
d'honor
i els més capaços
sentin el goig de
poder ocupar els
llocs de servei,
on el silenci ens
permeti estar
atents
i obrir el cor
i les oïdes a qui té
alguna cosa a dir
i per a escoltar
la teva paraula,
que és font de
vida.

Parenostre......

Agenda setmanal

del 3 al 10 de desembre

Pregària de Taizé

Aquest dilluns 4 de desembre, ens trobarem a la pregària de Taizé a la capella de SANT SEBASTIÀ (al costat de la Plaça de la Vila), a 2/4 de 9 de la nit.

En aquesta capella s’hi farà la pregària per advent, quaresma i pasqua. Es organitzada conjuntament per les parròquies St Joan Baptista, Sta Maria de la Geltrú, St Antoni Abat i la comunitat Ortodoxa romanesa.

MISSES 

Dijous 7, a les 7  del vespre 
(vigília entre setmana)

Divendres 8, a les 12 del migdia 
SOLEMNITAT IMMACULADA

L’altra vinguda del Senyor

DIUMENGE 1er D’ADVENT 

3 desembre 2017

Advent -que és una paraula que significa "VINGUDA" - ens recorda que Jesús va venir en la humilitat de Betlem i que un dia tornarà gloriós als finals dels temps. 

 

Calendari d'Advent

Entre aquests dos moments, transcorre la nostra vida, on Ell hi és sempre present, sobretot amb la seva estimació. Mai no ens deixa sols.

Però hi ha una altra vinguda del Senyor, que massa sovint oblidem: la que Ell realitza a través de cadascun de nosaltres: servint-se de mi.

Per això, l'Advent, ha de ser també el moment de renovar, com a creients, el compromís de fer present Jesús enmig del món. És una tasca irrenunciable que tenim especialment encomanada.

Qualsevol gest de solidaritat, d'amistat sincera, és signe de la bondat de Déu, de la presència de Jesús aquí a la terra. Cadascun de nosaltres ha de ser "ADVENT": presència de Crist enmig del món.

I no ens hem d'espantar per la magnitud de la tasca afer. En això hem de ser persones esperançades i possibilistes: fem el que puguem i la resta ja la farà el Senyor. I visquem en pau.

S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

26 novembre 2017

Cal reconèixer que aquest Jesús Rei de Tot el Món, la festa del qual celebrem avui, és un Rei sorprenent, paradoxal. Perquè, d'una banda, s'asseu al tron i jutja. Però, de l'altra, s'identifica amb els germans més petits: "Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi".

On vaig a estimar i servir el Senyor?

Potser nosaltres l'anem a buscar a les altures, i ell es troba en la petitesa, en la persona necessitada i abandonada de tothom, en els petits gestos d'estimació de cada dia.

I fixem-nos en aquella pregunta tan significativa que fan els justos de la paràbola: "Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar de beure ... ?".

Això vol dir que aquesta presència del Senyor en els petits no era patent. No es tractava de persones que es veiés que eren bones, que reflectissin el rostre de Jesús. De cap manera.

Ni els justos se'n van adonar, que el Senyor hi fos. Però ell hi era de veritat. I per això, a tots aquells que se'n van compadir, ara el Senyor els ho recompensa.

En els temps que corren ens podem sentir immersos involuntàriament en informacions de legalitat, judicials, fiscals, etc. Les quals, sovint, les teníem llunyanes. Ara experimentem que són necessàries per a la convivència però que també que són eines per exercir un veritable poder. Un poder que afecta a l’altre per què és valorat, qüestionat, jutjat. L‘objectiu sempre serà que l’altre en rebi un bé de tot plegat. Però hi deu haver diverses maneres d’aplicar aquest poder. Un poder que d’alguna manera també tots tenim en els nostres àmbits. La paradoxa del “Rei de tot el món” ens pot marcar el camí de com fer us del nostre poder, com valorar, com qüestionar, jutjar...

I si estem urgits a trobar aquest Rei en els petits com ens diu la paràbola, també ens caldrà vigilar que al utilitzar el nostre poder, el nostre jutjar, en l’àmbit que sigui, no empetiteixi ningú, no esquarteri la dignitat de ningú. No fos cas que ho féssim al “Rei de tot el món”.

Jornada Mundial dels Pobres

ACOLLIR

• ¿Com ens sentim nosaltres quan escoltem? ¿Sentim dolor, ràbia o impotència? ¿Tendim a jutjar l’altre? ¿Ens sentim enganyats? ¿Ens identifiquem amb el que li passa? ¿Com treballem aquests sentiments que se’ns desvetllen? ¿Què hi diu l’Evangeli?
• ¿Sabem acollir l’altre com un regal de Déu? ¿Acollim sense jutjar?
• ¿Quins espais compartim amb els més pobres? ¿Es troben ben acollits a les nostres celebracions, sortides i trobades? ¿Els convidem? ¿Els donem protagonisme? ¿Com ens hi relacionem?
• ¿Com ens ressona aquest text: Gènesi 18,1-15?
• ¿I aquest altre: Mateu 25,31-46?

Acosta't a l'Evangeli - Trobada grups

TROBADA DE TOTS ELS GRUPS:
DIUMENGE 3 desembre a les 13:00, a Sta. Maria de la Geltrú, treballarem conjuntament la FITXA 2 (No es perdrà ni un dels vostres cabells)

Agenda setmanal

 del 27 de novembre al 3 de desembre

AMICRET

Diumenge 26, a la 1 del migdia, reunió per fer valoració del cicle de concerts “Musiques del Retaule 2017”.

OBENCS

Dimarts 27, reunió de l’equip dels Obencs a ¼ de 9 de la nit.

CARITAS

Dimarts 28, a les 6 de la tarda a la rectoria de Sant Antoni, reunió de la Junta de Caritas.

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Aquest diumenge el tema versarà sobre "Esdevenir ferment dins la massa: L'acollida i l'hospitalitat" i ens la exposarà el seminarista XAVIER MONTANÉ. Com de costum a les 7 del vespre a la Sala d'Assaig.

II Cicle de Concerts d'Advent de la Casa d'Ampara

Pro restauració dels vitralls de la capella

LIDIA PUJOL(veu) i PAU FIGUERES (guitarra), l'1 de desembre de 2017, 19 hores

Sor Lucia al centenari de la F.St. Antoni Abat

SOR LUCIA CARAM PARTICIPA EN EL CENTENARI DE LA FUNDACIÓ SANT ANTONI ABAT

Amb motiu dels actes del Centenari de la Fundació, SOR LUCIA ens acompanyarà per fer una xerrada :
Dilluns 27 novembre 2017,  18’30h, al CÍRCOL CATÒLIC.

Vine, beneït del Pare

PREGÀRIA

Tanco els ulls i imagino: quina satisfacció, quina plenitud quan senti dir al Senyor: «Vine, beneït del Pare».

Obro els ulls i escolto el mateix «vine» en el famolenc i l'assedegat, el malalt i el vell solitari, el pres, el refugiat, el sense sostre...

Penso: quina sort haver-te reconegut, quin privilegi escoltar la teva paraula i saber quin és el camí que porta cap a tu.

l quin goig també saber que et fas trobadís amb tanta gent que no et coneix però que té el cor obert per a estimar i les mans lliures per ajudar i fer costat a qui ho necessita. La teva voluntat és que no es perdi res de tot el que el Pare t'ha donat.

Per això has fet de la creu el tron des d'on regnes, escampant misericòrdia i perdó envers totes les criatures.

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY

19 novembre 2017

"Ets un administrador dolent i gandul". Així va respondre l'amo a aquell que havia enterrat els seus diners. No els va perdre, els conservava, però no els va fer rendir. 

Aquesta actitud no agrada al Senyor. Ell no ha vingut a fundar una comunitat de creients estàtica, com una espècie de museu sense vida. 

Al contrari: ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transformi la pasta. És a dir, vol homes i dones coratjosos que escampin esperança i estimació pertot arreu. Que deixin l'empremta de Déu per allà on passin. Cadascú amb les qualitats que ha rebut, poques o moltes. 

Sóc un creient viu o mort? 

L'únic que no fa res és precisament aquell que té por del seu Senyor: que el considera un amo exigent. Quina imatge tinc de déu? La por sempre esterilitza. 

Solament donaré fruit si considero Déu com un Pare que m'estima. Que m'exigeix, perquè vol el meu bé, però que té comprensió, que m'ajuda sempre a aixecar-me i que vol que visquem amb el cor ple de pau i d'esperança. 

Aquesta és la imatge de Déu que ens dóna Jesús: per tant, la veritable

La Devoció de Santa Gertrudis a Santa Maria de la Geltrú

Extret de THESAURI GUIALTRUDE

Recull d’Articles de Mn. Miquel Nicolau Faura.

Col. “Documents i estudis de l’A.P.G.”, núm. 2; 1996 pp70-72

L'Ecònom de la Geltrú. Març de 1929. 

Els geltrunencs tenien gran afecte i devoció a la co-patrona la gloriosa verge Santa Gertrudis, dita la Magna, com ho proven les moltes alhajes que posseïa la seva imatge en l'any 1731, qual inventari donarem en altre número. 

Però com per acabar la segona part de l'església es necessités l'obra de tots els recursos pecuniaris, acudiren en súplica al Superior per a vendre dites alhajes de Santa Gertrudis, a fi d'esmerçar son producte en la construcció de l'església. 

Diu aixís: «Molt R. Senyor. Senyor. Lo Rnt. Rector y Obrers de la Parroquial Igglesia de Sta. Maria de la Geltrú, Bisbat de Barña, posats a la obediència de V. Reia. ab lo degut respecte y major veneració diuen y representau a V. Rcia.; que Sta. Gertrudis Patrona de esta Igglesia se troba ab moltes joyes y altres difarents alhajas de or y plata y perlas preciosas totas donadas a la Santa per los fets christians y devots de ella, totas las quals cosas tant solament serveixen de un pur adorno per la Santa, y com la obra de dita Igglesia necessitia de alguns diners pera concluir la Igglesia (del que tant necessitam). Suplicam a V. Rcia, los dits Rnt. Rector y Obrers rendidament se servesca decretar de que ditas joyas y alajas de Santa Gertrudis las pugan applicar la obra de la Igglesia...

Supliràs tot allò que calgui

PREGÀRIA

No sé què diuen els llibres d'autoajuda, però em sembla, Senyor, que el primer pas per a créixer i ser feliç deu ser agrair el que sóc, perquè és així com m'has volgut fer. 

En comptes de torturar-me pensant en el que no sóc i no sé, procuro pensar que el que sóc i sé fer pot convertir-se en un do en bé dels que m'has posat al costat i en una benedicció per a mi mateix. 

És clar que m'agradaria millorar, i m'adono que no ho podré fer si rebutjo el que sóc. 

Accepto les meves limitacions, agraeixo l'ajuda dels germans que em donen un cop de mà, i em concentro a fer rendir les potencialitats que m'has regalat. l sé que, al capdavall, tu supliràs tot allò que calgui i em convidaràs a entrar a casa teva. 

Agenda Setmanal

del 20 al 26 de novembre

GRUP DE DIALEG INTERRELIGIÓS

Aquest proper dimarts 21, la parròquia de la Geltrú participarà en el Grup de Diàleg Interreligiós que es va crear el curs passat a la ciutat.

Jornada Mundial dels Pobres

ESCOLTAR

• ¿Quines són les necessitats de les persones que s’adrecen a les nostres Càritas? ¿Què els passa? ¿Què ens expressen? ¿Com ho viuen? ¿On troben respostes? ¿Quines són les causes de les situacions en què es troben?

• ¿Quines són les necessitats de les persones que viuen en el nostre entorn més immediat, a la feina, a la família, en el nostre barri o poble?

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l

DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY

12 novembre 2017

VIUS O FUNCIONES?

Quan era jove, en els grups de fe treballàvem aquest eslògan que s’havia fet popular a París en la revolució de maig del 68: “Vius o funciones?” Funciones com una màquina que va fent, que va tirant, de manera rutinària, amb el pilot automàtic posat, anant al dia, subsistint a flor de pell, sense esperit, sense profunditat? O vius amb la intensitat, la profunditat i la il·lusió que et proporciona el fet de mantenir una flama encesa en el teu interior?

M’han vingut al cap aquests records en meditar sobre l’evangeli d’aquest cap de setmana. Com les deu noies de l’evangeli, també nosaltres, els creients, hem acceptat la invitació a les noces de l’Espòs. Com elles, ens hem posat en camí cap a la festa de noces. Però això no garanteix que no correm el risc, com les noies sense seny, d’adormir-nos, el risc que en qualsevol moment s’apagui la llum que havíem encès en el nostre interior.

Per poder gaudir de les noces és fonamental acceptar la invitació de l’Espòs i posar-nos en camí, però és encara més important mantenir la llum encesa. Sense una flama encesa en el nostre interior funcionem però no vivim, estem adormits fins i tot quan és de dia. Només amb la flama encesa podem dir que estem vius i il·lusionats fins i tot quan és de nit.

La pregària és el gran antídot contra la temptació d’adormir-nos, de caure en la rutina, de limitar-nos a funcionar. La pregària ens posa en contacte amb Jesús, que és la Llum del món. Precisament per això, la pregària manté encesa en el nostre interior la llum que dóna escalf, sentit i plenitud a les nostres vides.

Jesús ens espera al final del camí, en la festa de les noces de l’Espòs, però alhora està fent camí amb nosaltres, ajudant-nos a viure, a vetllar, a conservar-nos desperts, a mantenir la flama encesa.

Joan Ferrés

Cobla de Ministrers de la ciutat de tarragona al 1r Cicle de Música Sacra

MÚSIQUES DEL RETAULE

1er Cicle de Música Sacra

El dissabte 18 de novembre, a les 20:30, el cicle comptarà amb la presència del

COBLA DE MINISTRERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA

Ja des de principis del segle XIV, amb l’arribada de la relíquia de Santa Tecla a la ciutat de Tarragona, la música interpretada per les cobles de ministrers ha estat present a la ciutat.

L’any 2002 per la festivitat de Santa Tecla, Tarragona recuperà la formació de la Cobla de Ministrers del Consell Municipal, documentada com una de les més antigues d’Europa per fer el Toc de Crida des de la balconada de l’Ajuntament. L’any 2005 per les festes de Sant Magí, es recuperà la formació muntada a cavall per encapçalar el Convit juntament amb els estandarts de la ciutat.

Aquesta cobla només actua a Tarragona executant els seus tocs protocol·laris, abillats amb la roba distintiva dels antics consellers de la ciutat. Aquesta mateixa cobla, quan actua en diferents moments i diferents ciutats i variades funcions (Cant de la Sibil·la, concerts, seguicis, processons, tocs corporatius...) passa a anomenar-se Cobla de Ministrers de la Ciutat de Tarragona.
Les entrades es poden adquirir el divendres 17 a la Rectoria

L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

PREGÀRIA

Senyor, tant de bo que m'agafis despert quan et presentis en la meva vida...
-en la persona de l'amic inoportú que necessita ser escoltat ara mateix,
-en el moment de prendre una decisió en què em cal optar entre els meus interessos o el bé més gran que puc fer,
-en la malaltia que em limita i em fa perdre les ganes de viure,
-en la rutina diària de la família i la feina, que és la manera ordinària que m'ofereixes per a créixer en l'amor i trobar-me amb tu.

Senyor,
tu ets l'espòs que esperem.

Tant de bo que visquem sempre en esperança, és a dir, en actitud d'espera activa, sense conformar-nos amb els petits plaers d'aquest món que passa ni adormir-nos en una rutina inconscient.

Que el dia que entrem a la festa de l'amor puguem gaudir-ne i entendre'n el llenguatge.

Obrim Portes

Des de mitjans d'octubre d'enguany, un grup de voluntaris de la parròquia ha iniciat un projecte per a poder tenir oberta l'església els dissabtes i diumenges al matí, així com els festius. L'horari d'obertura és de 10.30h a 13.30h.

Amb aquesta iniciativa el vol permetre visitar l'església de Santa Maria de la Geltrú i conèixer la seva arquitectura i el seu retaule barroc.

L'experiència d'aquests primers dies d'obrir les portes ha estat molt positiva, amb una bona afluència de públic, tant de persones que passant per allà entren a veure el temple, com per altres que venen atretes per la informació que apareix en guies turístiques o ressenyes a portals d'internet.

Conjuntament amb aquesta iniciativa s'ha preparat una visita guiada, que s'ha oferta a escoles i instituts de la ciutat, i que també es pot concertar al correu visitaguiadageltru@gmail.com .

Agenda Setmanal

Setmana del 13 al 19 de novembre

Institució d'Acòlit

Aquest dilluns 13 de novembre, a les 19:30 a la capella del Seminari, el nostre seminarista Xavier Montané serà instituït ACÒLIT.

Encomanem-lo i donem-ne gràcies a Déu.

CÀRITAS

Dimarts 14, a les 6 de la tarda a St. Antoni, es reunirà la Junta de Caritas.

STA GERTRUDIS

Celebrarem la festivitat de la Santa el diumenge 19 de novembre en la missa de 12. Hi participarà la moixiganaga.

Som del Senyor, viure en el si de Déu

Dia de Recés

Dissabte 11 de novembre de 2017, de 10'30h a 13'30h

Església de Sant Pere de Castellet, Castellet i la Gornal

UN ESPAI I UN TEMPS PER DEIXAR-SE SORPRENDRE COM ACTUA DÉU EN LA NOSTRA VIDA, TRANSFORMANT-LA

Prepara’t per viure una experiència espiritual.

Per a més informació: Aixeca't, Centre de Recessos i Acompanyament Espiritual.

Mn. Valentí: 938.980.051

Amb tu, som una gran família

Com cada any per aquestes dates, l'Església, al nostre país, dedica un dia a fer una col·lecta extraordinària per a cadascuna de les Esglésies locals diocesanes. Aquest any el lema de la “Diada de Germanor” és “Amb tu, som una gran família” i vol conscienciar tots els fidels de la necessitat d'ajudar l'Església perquè serveixi millor i més adequadament en tots els camps en què treballa a favor de la societat (Càritas, serveis d'acollida, formació i catequesi, Seminaris, conservació i construcció de temples, celebracions sacramentals, pastoral de joventut, esplais i colònies d'estiu, pastoral familiar, pastoral de la salut, atenció pastoral en els centres penitenciaris, mitjans de comunicació social, moviments laïcals, atenció a la gent gran, missions i ajuda al tercer món, i altres).

L'esperança

L’esperança no és la convicció que les coses sortiran bé, sinó la certesa que les coses tenen sentit, independentment del resultat final.

Vaclav Havel (1936-2011)

Diuen i no fan

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY

5 novembre 2017

Jesús fa unes crítiques molt dures a aquells fariseus i mestres de la Llei. Aquestes crítiques, ho  hem de reconèixer amb humilitat, també poden anar dirigides a tots nosaltres.

Però notem que no són paraules per enfonsar, sinó per purificar i renovar el nostre cor, perquè Jesús no ve a destruir, sinó a salvar.

"No feu com ells perquè diuen i no fan". És la primera crítica que fa Jesús. És una invitació a revisar la sinceritat de la nostra vida. Nosaltres som molt bons "dissertadors": en sabem molt, de parlar. Però, de vegades, som molt poc coherents.

Sens dubte que tenim bons desigs i quan parlem dels nostres ideals, ho diem amb sinceritat. Però potser, en la pràctica, la nostra vida no respon sempre a allò que prediquem i defensem. I davant del Senyor, el que compta no és tant el que diem, sinó la realitat que vivim.

De fet el què vivim configura en gran part el què som. Si, ni que sigui amb raó, deixem niar en nosaltres la indignació crua, que després es convertirà en ira i venjança, serem això. Llavors, com podrem parlar de l’estimació de l’evangeli? del perdó de Jesús? I si ho diguéssim, Ell ens podria recitar el “diuen i no fan”.

És clau en tot moment de la nostra vida el què deixem que entri dins nostre, i en especialment en els moments d’impotència de rebre el cop de la injustícia. Caldrà denunciar-la amb fermesa, profèticament. I caldrà que en nosaltres continuï la fortalesa de la pau. Aquest baluard, el baluard de la intenció sempre neta de Jesús no es pogué destruir per la calumnia, per la presó; ni per la creu. Ans al contrari, va fructificar més. Fins a vèncer. Als apòstols els va costar mantenir net el seu interior, a creure en la fortalesa del cor, a dir i també fer, fins que no van confiar en l’Esperit de la veritat que ve de Déu.