dissabte, 30 de juliol de 2016

equivocats del tot!

diumenge XVIII durant l'any,
31 juliol 2016

Aquell que va darrere dels diners, s'equivoca. No en un aspecte més o menys important de la vida, sinó que s'equivoca del tot: que no sap què vol dir viure.

La recerca dels béns materials no pot constituir la nostra principal preocupació, ni el motiu prioritari dels nostres esforços.

Per unes raons molt clares. Unes raons que també corrobora l'experiència: perquè aquesta orientació de la vida, porta a la més gran decepció i perquè no porta la felicitat.


Tots busquem ser feliços: és una tendència que Déu ha posat en nosaltres. Per això, el motiu conscient o inconscient de les nostres actuacions és sempre la felicitat: mediata o immediata; a curt termini o a llarg termini. Però, en el fons, sempre la busquem.

Però no tothom encerta el camí que hi porta. Hi ha persones que creuen que si aconseguissin determinat càrrec, o si traguessin uns «milionets» a la loteria, o si els somrigués l'èxit somiat, llavors sí que serien feliços.

Però, si ara que no tenen això, no ho són, ben segur que tampoc no ho serien si ho obtinguessin. Cal tenir les idees clares si no volem ser víctimes d'enganys i de desencisos.

La felicitat no es troba fora de nosaltres. La felicitat brolla de dins del cor. És conseqüència de saber descobrir que estem plens per dins, perquè hi portem l'Esperit de Déu, la nostra major riquesa.

És prendre consciència que allò que omple i fa feliç és deixar-se guiar per aquest Esperit que ens impulsa a estimar i respectar els altres.

Qui viu amb aquesta convicció troba sentit a qualsevol situació que li toqui de viure. No perd mai la pau interior i té coratge per tirar endavant.

dijous, 28 de juliol de 2016

Sempre positius


Amb pocs dies de diferència he llegit els resultats de tres investigacions diferents que m’han interessat perquè connecten amb la lectura que fem des de l’Evangeli de la vida i de les relacions humanes.

La psicòloga Barbara Fredrickson, de la Universaitat de Carolina del Nord, va mostrar a uns voluntaris clips de vídeo divertits, i a uns altres clips de vídeos de por. Després va demanar a tots que escriguessin en un full coses que els agradaria fer si disposessin de mitja hora lliura. Els primers voluntaris no només varen escriure moltes més coses, sinó que les que van escriure eren molt més creatives. 


Pare Nostre

Pare, que els qui creiem en tu visquem de tal manera
que et desitgin els qui encara no et coneixen, perquè aquest és el més gran honor
que et podem retre.

Que vingui el teu Regne,  encara que perquè vingui
ens calgui participar de la creu de Jesús, que no ens conformem amb un còmode benestar,  perquè la teva voluntat és que assolim la plenitud de la vida.

Dóna'ns el pa que necessitem per caminar, ensenya'ns a ser agraïts i a compartir,
i a prescindir de tantes falses necessitats amb què el consumisme ens enganya.

Tu, sempre disposat a perdonar
i a donar-nos la mà per aixecar-nos, fes que sapiguem perdonar també els qui ens fan mal i se'n penedeixen, i que siguem pacients amb els que no demanen perdó.

No permetis que caiguem en la temptació que ens aparta de tu, tant si pren forma de supèrbia, de desànim o de tancament.
Amén.

El cep i l'espiga

 
La vinya i el blat són elements típics de l'agricultura de la Mediterrània. La seva presència al llarg de la Bíblia és una constant. Per a la simbologia cristiana són expressió del darrer Sopar de Jesús amb els seus deixebles, en què el pa i el vi esdevenen sagrament del seu cos donat i de la seva sang vessada.

Panets de Santa Clara

MONESTIR DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA

Diumenge, 7 d’agost, 9:30

Celebrarem la festa dels panets de Sta Clara. Al final de la missa es beneiran. És una tradició símbol del pa que va beneir Clara, on va quedar-hi la marca de la creu.
Serà un goig compartir aquesta festa.

Mare de Déu de les Neus 2016

Ofrena del Raïm a la Mare de Déu

dimarts 4, a les 17:00

Ofici de Festa Major

MARE DE DÉU DE LES NEUS
divendres 5, a les 10:30, Església Sant Antoni Abat
(divendres a La Geltrú no hi  haurà missa)

Junta amicret

El proper dimarts, 2 d’agost, es reunirà la junta de l’Amicret, a les 8 de la nit als locals de la rectoria.


divendres, 22 de juliol de 2016

Facis la teva voluntat

DIUMENGE XVII DURANT L'ANY

La primera cosa que ens fa demanar al parenostre és: «Vingui a nosaltres el vostre Regne». És desig del Senyor que, com a cosa prioritària abans de demanar res per a mi, demani que el seu Regne sigui ben aviat una realitat entre nosaltres.
El Regne de Déu és el de la pau, de la solidaritat, de la germanor, del respecte, de la comprensió ... Aquesta és la necessitat més urgent.

Cada parenostre que diem és una petició al Senyor perquè acabin aquestes barbaritats que ens mostren cada dia els mitjans de comunicació i que porten patiment a tants germans nostres innocents.

Però, per tal que una pregària sigui sincera cal que es compleixin dues condicions. La primera, que nosaltres aportem el nostre granet de sorra, fent el que està al nostre abast. La segona, que confiem que la resta ja la farà el Senyor. Cal que siguem conscients que si el Senyor ens fa demanar que arribi el seu Regne, significa que ens ho vol concedir.
La segona cosa que ens fa demanar al parenostre és: «Faci's la vostra volun-tat». La seva: no la meva.
No sempre Déu em donarà allò que li demano. Però si la pregària és sincera, sempre serà escoltada. Si Déu no em dóna allò que li demano, és perquè em vol donar una cosa millor. Déu no canvia mai per rebaixar: sempre ho fa per millorar. Aquest és el punt essencial d'una pregària sincera: acceptar que es faci la voluntat de Déu en la meva vida. Perquè aquesta acceptació suposa que hi confiem. I això porta pau, encara que no hàgim obtingut el que demanàvem.

La nina de Kafka

És una història verídica. L'any 1923, poc abans de morir, l'escriptor Frank Kafka viu a Berlin una meravellosa historia amb la seva companya Dora Diamant.

Cada dia fan passejades pel parc. Una tarda hi troben una nena plorant. Ha perdut la seva nina. Kafka, commogut, s'asseu al seu costat i li explica que la nina ha anat de viatge. La nena no el creu. Kafka li diu que la nina li ha escrit una carta i que l'endemà la portarà.

Aprendre a estimar

 «Vanitat i més vanitat, tot és en va". Sí, la vida és en bona part una successió de desenganys. 

Il·lusions que s'esvaeixen, desgràcies inesperades, felicitats passatgeres que deixen un regust de nostàlgia.

El pelicà

Aquest animal esdevé símbol per a representar l'Eucaristia a partir de l'antiga creença que aquesta au obria el seu pit per a treure l'aliment que donava als seus pollets.

També representa la redempció de tota la humanitat mitjançant el sacrifici de Jesús quan va morir crucificat.

Animadors de cants

La propera setmana un bon grup de joves (i no tant joves) de la nostra parròquia participaran de la setmana d'estiu de formació per als animadors de cants a Montserrat.
Ens alegrem d'aquesta opció que enriqueix la nostra comunitat.

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

dissabte, 16 de juliol de 2016

Maria va escollir la millor part, l’escoltà

diumenge XVI durant l'any

Escoltar activament significa escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista del que parla.  Per tant, entra en joc una altra habilitat comunicativa, l’empatia. I constitueix la peça angular d’alguns dels hàbits que permeten una comunicació eficaç.

El professor i escriptor Stephen Covey, autor del supervendes Els 7 hàbits de les persones altament efectives, ho defineix molt bé, quan explica que escoltar de forma empàtica és “L’art de comprendre i després ser comprès”. Només quan assumim el marc de referència de l’altre podem connectar amb les seves inquietuds i sentiments. I això aporta confiança i obertura per part de la persona que parla, creant millors relacions. L’escolta activa és la pedra filosofal de les nostres habilitats comunicatives.

Sovint ens preparem per saber expressar-nos millor, persuadir, comunicar, conversar. La bona notícia és que també podem preparar-nos per escoltar. Per a això, anem a fixar-nos en el que fan o no les persones que sí escolten activament.

Què devia explicar Jesús, aquell vespre, a Maria perquè ella l'escoltés amb tanta atenció?


No ho sabem. Però sí sabem que cada diumenge, aquest mateix Jesús ens vol parlar aquí a l'eucaristia.
Tant de bo que siguem capaços d'acollir aquesta Paraula portadora de vida. I tant de bo que aquesta actitud es reflecteixi també en la nostra relació amb les persones que ens envolten.

L'Art d'Escoltar


5 coses que NO FAN els qui dominen l’art de saber escoltar

  1. No jutgen, critiquen o fan valoracions.
  2. No es distreuen, mantenen l’atenció en l’altra persona, els seus gestos, el què diu. (No observen el rellotge o el mòbil, etc.).
  3. No ofereixen consells o ajuda si no se’ls hi demana.
  4. No interrompen per explicar la seva pròpia història. 
  5. No rebutgen els sentiments de l’altra persona (Eviten dir “no passa res”, “no et preocupis”).
Olaf Meyer
Imatge d'Olaf Meyer

5 coses que FAN els qui dominen l’art de saber escoltar


Escolta'm

Quan et demano que m'escoltis i tu comences a donar-me consells, no fas el que et demano.

Quan et demano que m'escoltis i tu em dius "per què no haig de sentir-me així", estàs trepitjant els meus sentiments...

Quan et demano que m'escoltis i tu et sents que has de fer alguna cosa per solucionar els meus problemes, m'has fallat, encara que et sembli estrany...

potser és per això que algunes persones busquen l'oració...

http://quotesgram.com/img/just-listen-quotes/IcHL8J2jBA/

Perquè el silenci no dóna consells, ni tracta d'arreglar les coses...


El tetramorf

El llibre del profeta Ezequiel comença amb la visió de la glòria del Senyor i en ella destaca la presència de quatre vivents amb l'aspecte semblant a un home, un lleó, un toro i una àliga (Ez 1, 5-15), vivents que també retrobem evocats al llibre de l'Apocalipsi (Ap 4, 6-8).

Des d'Irineu de Lió (segle II) aquests quatre animals han esdevingut símbol que evoca els quatre evangelistes:
  • l'home a Mateu,
  • el lleó a Marc,
  • el toro a Lluc,
  • i l'àliga a Joan.

El somriure de la misericòrdia

Una gran obra de misericòrdia: restituir el somriure a qui l'ha perdut.


divendres, 15 de juliol de 2016

Notícies estiuenques

Vistes a la Spiaggia del Porticciolo, de la Branca

dissabte, 9 de juliol de 2016

El samarità se'n compadí

diumenge xv durant l'any

El samarità «se'n compadí» i «s'hi acostà». 

Aquesta és l'actitud fonamental per estimar i per sentir-me proïsme dels altres: ser sensible a les necessitats de les persones que m'envolten i acostar-m'hi. Després ja miraré com puc concretar el meu ajut, d'acord amb les meves possibilitats. Però, de moment, acostar-m'hi. 

Perquè, si ja d'entrada restés indiferent, tot està perdut: sempre passaré de llarg i per l'altra banda, com ho van fer el sacerdot i el levita de la paràbola. 

No podem ser persones tancades egoistament en nosaltres mateixos, sinó obertes a les persones que m'envolten. Això és el que ens demana Crist. El meu proïsme són tots aquells que la vida em posa al meu costat: aquells amb qui em trobo i veig que necessiten quelcom. 

I començant pels de la pròpia família, pels que tinc més a la vora. Seria absurd estimar els qui viuen lluny o han mort, i no fer-ho amb els que tinc a casa. Actuar així seria «fugir d'estudi». 

Òscar Camps, català de l'any 2015 i director de la ONG "Pro-Activa Open Arms"

He d'estimar, sobretot, aquells amb qui el fregadís de la vida em posa en contacte. Ells són, sobretot, el meu proïsme: la parella, els fills, els avis ... especialment, si no es poden valer per ells mateixos. 
Potser nosaltres ens sentim satisfets, dient que no els falta res, que tenen cobertes totes les seves necessitats. Però, n'estem segurs que no els falta res? 

Segurament que nosaltres actuem amb correcció. Però potser ens falta saber donar un pas més: fer-los sentir, de forma entenedora per a ells, que els estimem, que els valorem. 

Perquè, qui no se sent estimat, per més coses que tingui, no és feliç. Un cor buit no és mai feliç.

dijous, 7 de juliol de 2016

El peix


Els elements referits al món de la pesca són ben presents al llarg del Nou Testament: Jesús tria els seus primers deixebles entre un grup de pescadors per fer-los pescadors d'homes (Lc 5,10), dóna menjar a la multitud multiplicant pans i peixos (Mt 14,13-21), un cop ressuscitat menja dels peixos que els deixebles han pescat (Jn 21,10-13). 

Jo vull estimar i ajudar el proïsme

El bon samarità (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roqué (187 x 241 cm), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217)

Senyor Jesús, jo vull estimar i ajudar el proïsme, però voldria fer-ho al meu gust: ajudar a hores convingudes, estimar els qui em cauen bé o em desperten compassió.

Per això la paràbola del bon samarità em deixa inquiet: estimar un desconegut amb qui no m'uneix res, sense saber si és digne del meu ajut; estimar sense previ avís, quan tinc altres coses per fer.
Això és ser proïsme.

Aquesta paràbola també és la del bon hostaler. Cal l'ajuda d'urgència, a cop calent, però també calla cura atenta i continuada que el samarità tot sol no podia fer.

En l'hostaler veig la figura de tantes institucions, plenes de bona voluntat i de professionalitat, que atenen els pobres, els malalts, els marginats, les víctimes que hem d'anar recollint de la cuneta.

Ensenya'm, Senyor, a ser bon samarità
i bon hostaler.



Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom.
Vingui a nosaltres el vostre regne.
Faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia,
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén

dimecres, 6 de juliol de 2016

Des d'ón s'albira Déu? (III)

CREURE ÉS CONVERTIR-SE  

En conclusió, "creure des de" sempre és un "convertir-se des de". Per al qui viu en l'experiència del mal i de la injustícia, creure serà convertir-se, des de la desesperació o l'apatia opiàcia, a la responsabilitat activa a favor de la justícia, que sorgeix i s'afirma garantida amb una promesa que, per ser divina, ha de ser indefectible. 

Pelegrinatge al país de Jesús

Terra Santa

els dies 27 d'Octubre al 3 de novembre 2016

Si algú hi està interessat, pot connectar amb Mn. Mateu Santacana, que,si Déu vol, hi participarà amb un grup de Barcelona.
Tl. 93 893 08 14/ Mòbil. 689 144 6937
Informació: mateudecalafell@gmail.com.

dissabte, 2 de juliol de 2016

no hi ha vacances!

Diumenge XIV durant l'any

Tota persona humana, per més malejada que estigui, guarda en el seu cor un fons de bondat que res ni ningú no podrà mai esborrar. Totes les persones de bona voluntat, conscientment o no, troben en el seu inte¬rior la presència amorosa de Déu que les estimula a ser millors, i les ajuda a créi¬xer i a donar bons fruïts. Per això Jesús demana als seus deixebles que vagin per pobles i camins anunciant la seva Bona Nova: que tots sàpiguen que Déu treballa en els seus cors.

Cal que ho descobreixin, perquè aquest impuls que porten dins no es malversi i es perdi.


Aquí hi hem de veure també una invitació que ens fa Jesús ara que comencem les vacances: ajudar els altres a prendre consciència d'allò de bo que tenen, perquè no es perdi, sinó que doni fruit. L'estiu suposa, gairebé per a tothom, canvis en el seu tarannà de vida. Cert que, per a algunes persones, l'estiu suposarà, sens dubte, més feina: són, sobretot, aquelles que treballen en sectors relacionats amb el turisme, o potser els avis per atendre els nens mentre els pares no tenen vacances. Però, per a la major part de la gent, l'estiu suposa una disminució del seu ritme de treball: la calor, el cansament, les vacances, fa baixar aquest ritme.

No obstant, els cristians hauríem de tenir molt clar que hi ha un aspecte de la nostra vida que no pot quedar mai parat. Nosaltres, tant a l'estiu com a l'hivern, tant si som a la nostra ciutat o poble com a fora, hem d'anar irradiant per tot arreu el missatge de fe i d'esperança que Jesús ens ha deixat. És a dir: pertot arreu on hi ha un creient, s'ha de manifestar i encomanar la joia de ser homes i dones salvats. Això és irrenunciable: aquí no hi ha vacances.

Des d'on s'albira Déu? (II)


Càritas Europa denuncia que
la situació dels refugiats
posa en dubte els valors europeus

UN DÉU VERITABLEMENT DE TOTS

La sensibilitat moderna pren en aquest punt una postura decidida: o Déu és just, és a dir, estima tots els homes i es preocupa igualment de tots o, per contra, no hi ha lloc per a Déu. Un Déu injust apareix com a inadmissible. Pensar que jo puc estar embadalit a la capella donant gràcies a la divina Providència, perquè m'ha alleujat el meu mal de queixal o perquè ha fet que no em faltés res, i pensar que la mateixa Providència no es preocupa gens dels nens esquelètics que es moren de fam al Zaire o dels camperols que són portats a la mort pels interessos d'uns pocs a El Salvador, és una cosa simplement inadmissible.

L'Alfa i l'Omega


L'Alfa (A) és la primera lletra de l'alfabet grec i l'Omega (Ω) la darrera. Aquestes lletres esdevenen símbol per parlar de Jesús tot referint-se a la imatge que presenta el llibre de l'Apocalipsi: «Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi» (Ap 22,13).

Sant Cristòfol


Diumenge vinent, 10 de juliol, sortint de la missa de 12 celebrarem el sant davant de la seva capelleta de la Plaça dels Lledoners.

11è Sopar Solidari Fem Pous

dissabte 9 de juliol


A les 9 de la nit soparem plegats a la Pl. Assumpció.


Actuacions musicals de: APTER ANGELS SONG & SET52

Inscripcions Martí Burcet

divendres, 1 de juliol de 2016

Música al Castell de Ribes


© La Veu de Santa Maria
Maira Gall