Un fill adoptiu

És un matrimoni cristià molt compromès. Ella té un càrrec important en una institució vinculada a l’Església. Fa anys varen comprovar que no podien tenir fills i varen decidir adoptar. Els amics els deien que el costaria molt aconseguir un fill adoptat, i ells contestaven que creien que no els costaria gaire. Efectivament, no els va costar. I no va ser perquè ella es beneficiés del privilegi de tenir un càrrec, sinó perquè ho van fer d’una manera ben diferent a com ho fan la majoria de parelles en aquesta situació.

La Trinitat, una família

Allò últim i més profund que podem dir d’aquest misteri insondable que anomenem Déu és que és una família, una relació infinita d’amor. Això, i no altra cosa, és la Trinitat.

El rostre de Déu

SANTÍSSIMA TRINITAT

27 de maig 2018

Només l'amor pot donar sentit i sostenir la nostra vida. Només l'amor ens salva de la solitud. Només l'infant que se sent desitjat i estimat creix i madura harmoniosament i se sent feliç i confiat. Diem que la millor expressió humana que li escau a Déu és amor. També diem, amb tota senzillesa, que Déu és bo i ens estima. Apassionadament. I tota la nostra vida cristiana és anar descobrint com Déu es fa present a la nostra vida i té cura de nosaltres. Quan no ens sentim estimats pels nostres amics, ens envaeix la tristor i el desànim. Si no ens sentim estimats per Déu, la nostra fe esdevé inútil. 

L'estimació dels altres i cap als altres ens fa sortir del nostre isolament i ens porta a pensar que és Déu qui alimenta aquest foc que ens fa viure. Déu ens estima amb un amor entranyable i es fa present i proper en l'amor dels altres. ¿Com ho sabem? Perquè quan ens sentim estimats de veritat, ens adonem que no és un simple intercanvi de favors. Se'ns estima pel que som, gratuïtament.

Això és el que celebrem especialment avui. Aquest amor trinitari de Déu que fa estada entre nosaltres i en el nostre cor. Celebrem un misteri que es pot fer experiència íntima, personal, i a la vegada experiència que es comunica. Déu no s'ha quedat en una solitud que cal reverenciar de lluny, sinó que s'ha fet un de nosaltres, en Jesús, per tal que amb Ell i per Ell puguem sentir la seva abraçada paternal/maternal. Sentir i experimentar l'Esperit del seu amor que tot ho embolcalla, tot ho fa nou. Aquest misteri que celebrem és un misteri de comunió personal, font de vida i d'amor, que ens encamina cap als altres. Tenim la missió d’animar tothom a descobrir el rostre amorós d'aquest Déu que «ens visita», com ho pinta Rublev en la seva icona que presideix  tants espais de pregària silent i contemplativa. Entrar en la intimitat de Déu contemplant una bella icona, fruit del silenci creatiu i amorós de l'artista, no porta a allunyar-se de la realitat del món i de la vida, sinó a apropar-s'hi d'una manera nova, des de la misericòrdia, des de la mirada compassiva, des de veure l'altre com el rostre de Crist.

saber-se habitat per l'amor de Déu

PREGÀRIA

En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. 

Quina joia poder pregar i poder obrar sota la mirada i segons el projecte de Déu, que és amor fidel i entranyable. 

Quin goig saber que el món és fruit d'un acte d'amor expansiu i gratuït, i que totes les coses creades s'orienten vers la seva plenitud, que és retrobar-se en Déu. 

Quina emoció tan profunda i dolça saber que Déu es posa al nostre nivell, parla el nostre llenguatge, assumeix les nostres limitacions i carrega damunt seu les nostres culpes perquè res no ens pugui separar del seu amor. 

Com n'és d'entusiasmant saber-se habitat per l'amor de Déu i saber que compta amb nosaltres perquè el seu nom sigui cada cop més conegut i estimat. 

Elogi del dubte

La Inquisició és un dels episodis més tèrbols de la historia de l’Església. En el segle XIV el Directorium Inquisitorium, publicat per la Santa Inquisició, regulava els principis pels que s’havien de regir els suplicis, i el més important era: “Es torturarà l’acusat que vacil·li en les seves respostes”. És el reflex d’una etapa de l’Església en la que es considerava que el dubte era el contrari de la fe. Si dubtes, és que no creus prou fermament (i mereixes tortura).

Des del filòsof Descartes sabem que la ciència progressa precisament gràcies al dubte metòdic. És dubtant de tot el que creiem com ens obliguem a posar-ho a prova i així progressem en la recerca de la veritat.

Moments d'aquesta setmana passada

Final de curs de Catequesi

Aplec de l'Esperit 2018

La Dançada a Sant Antoni

Amicret, Formació Permanent d'Adults i Corpus

AGENDA SETMANAL

del 26 de maig al 3 de juny

AMICRET

Aquest dimarts 29 de maig, a ¼ de 9 de la nit reunió la Junta d’Amicret als locals parroquials.

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Aquest diumenge està previst el parlament del Sr. ENRIC BENAVENT VALLÉS, que versarà sobre "Espiritualitat i Treball Social". Serà a les 19 hores a la Sala d'Assaig. 

CORPUS

Dissabte 2 de juny,  a les 19h,

EUCARISTIA i PROCESSÓ DE CORPUS

pels carrers de la Geltrú.

HORARI D’ESTIU

De juny a setembre la missa del dissabte passa a les 19h.

Pelegrinatge a LOURDES

28 juny – 2 juliol. 5 dies (en hotel), 345 €

La notícia inesperada i impensable

PENTECOSTA

20 de maig 2018

La festa de l’Esperit Sant il·lumina un altre dels continguts substancials de l’esdeveniment singular de la Resurrecció del Senyor Jesús. Tota la història de la salvació desemboca en la figura del Ressuscitat i en l’efusió de l’Esperit de Déu sobre la primitiva Església, sobre els seguidors de Jesús i sobre la humanitat sencera. El Fill de Déu fet home ha deixat ben palesa la voluntat del Pare d’estar activament present en la vida humana. I no solament això, sinó que li dona el seu propi Esperit com a penyora d’una eternitat futura. Quelcom de definitiu i estable que solament depèn de la seva voluntat que, com a divina, no és altra que la plenitud de tot el creat.

La vinguda de l’Esperit Sant és la notícia inesperada i impensable, humanament parlant, que Déu no solament parla pels patriarques, pels profetes i fins i tot pel seu propi Fill, sinó que també es fa company perenne en la intimitat de l’home. Ara bé, aquest do ha de ser acollit lliurement per la persona i així col·laborar amb docilitat i eficàcia, segons la voluntat de Déu, tant a nivell personal com eclesial i social. 

Cal que l’home emprengui una nova vida o la completi. I això, certament, depèn de Déu. Pressuposa que Déu allibera la persona de l’antiga vida i, a través del do de l’Esperit Sant, la fa partícip de la seva mateixa vida. Si les lleis solament prescriuen o informen, l’Esperit dona vida, una vida que és riquesa divina participada. Aquesta és la novetat de la festa d’avui. 

Amb l’efusió de l’Esperit Sant, l’estat o la condició humana està marcada per un dinamisme interior que porta a voler allò que Déu vol i a complir lliurement allò que ell prescriu. L’Esperit, present en els justos, hi crea un instint tan personal que es converteix en el seu propi instint. És un instint de bé, de justícia, una inclinació a tot allò just, bo i noble. És el dinamisme de la caritat teologal. L’experiència del ressuscitat no pot deixar de concretar-se en la missió, no tant voluntarista, sinó espiritual (segons l’Esperit). El mateix Esperit que va empènyer Jesús, el Fill, empeny els autèntics creients, fills també. L’Amor no és poruc, no busca excuses. L’amor dilata i compromet.

Veniu, Esperit Sant

PREGÀRIA

Veniu, Esperit Sant, il·lumineu-nos perquè comprenguem el veritable sentit i valor de la vida i detectem els grans problemes que tenen el món tenallat: la idolatria dels diners, l'afany desmesurat de domini, la violència sobre els febles, el menyspreu dels pobres, la impunitat de la mentida, la mirada curta que no vol veure que estem fent malbé el planeta. 

Veniu i doneu-nos el coratge per continuar l'obra salvadora de Jesús: posar pau on hi ha guerra,  respecte a la vida on hi ha destrucció, fraternitat on hi ha egoisme, veritat en cada paraula i confiança en cada mirada. 

Vós que tot ho renoveu, infoneu alè fresc de nova vida allà on regna fetor de mort. 

El foc i el vent

L’escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde va dir que el camí de la paradoxa (de la contradicció aparent) és el camí de la veritat. M’encanta la frase perquè m’encanten les paradoxes. I segurament això m’ajuda en el camí de la fe, perquè la paradoxa és al nucli mateix de la fe cristiana.

A la festa de Nadal els creients celebrem la primera gran paradoxa, que Déu es fa home, que l’esperit es fa matèria. A la Pasqua celebrem una altra gran paradoxa, que la vida neix de la mort, que l’alegria neix del dolor. També a la festa de la Pentecosta celebrem una paradoxa, que la força de l’Esperit s’encarna en la feblesa de la carn. 

Crist és la vida

Agenda setmanal

del 19 al 27 de maig de 2018

APLEC DE L’ESPERIT

Tortosa 2018

Com sempre serà per Pentecosta, aquest cap de setmana, 19-20 de maig. Aquest any seran dos dies d'activitats, xerrades, pregària, música i molts moments per compartir la fe amb joves de totes les diòcesis catalanes. Ja hi ha més de 1.000 joves inscrits, un bon grup de les nostres parròquies. Enguay serà la bonica ciutat de Tortosa i el Delta de l'Ebre la ciutat i diòcesi escollida pels bisbes per demanar junts el do de l'Esperit. El riu i l’aigua serà una bona eina pel treball de l’Aplec. Ens hi adherim des de la pregària!

CARITAS

Aquest dimarts 22 de maig, a les 6 de la tarda es reunirà la Junta de Caritas.

RECÉS DE PENTECOSTA,

un moment de meditació i reflexió per apropar-nos a les festes pasquals: "L'Esperit de Jesús viu dins nostre".

Dissabte, 26 de maig de 2018, de 10:30 a 13:30 h. Església de Sant Pere de Castellet. Pantà de Foix. No cal avisar, només cal ser puntuals.
Aquesta vegada no hi ha posada en comú a la tarda.
Més informació: Aixeca't, Centre de Recessos i Acompanyament Espiritual.

No s'hi valen excuses

L’ASCENSIÓ DEL SENYOR

13 de maig 2018

La festa de l’Ascensió del Senyor posa en relleu d’una manera plàstica alguns elements del gran misteri de  la Resurrecció de Jesucrist. Sobretot cal destacar el del triomf del Ressuscitat que puja cap al cel per seure a la dreta de Pare. La vida humana de Jesucrist, feta fidelitat a la voluntat del Pare promovent la igualtat, la pau, la justícia i l’amor com a clau de les relacions humanes, té una projecció d’eternitat malgrat el fracàs humà de la creu. Coherència de vida segons els plans de Déu i esperança d’una plenitud a la qual ja ha arribat Jesucrist. I juntament amb això, la consciència clara dels deixebles de tenir a les seves mans la missió de continuar amb la proclamació del missatge de Jesús.

Es dona una continuïtat entre Jesús i els seus deixebles. Aquesta comunió de vida es realitza amb l’efusió de l’Esperit Sant que celebrarem diumenge que ve.

Amb Jesús ascendim també nosaltres a una nova escala de valors, a saber valorar les coses d'una altra manera i, sobretot, a tractar les persones amb delicadesa: "sigueu humils i amables, amb paciència, suporteu-vos els uns als altres amb caritat". Moltes vegades ens deixem portar per objectius de rigor i d’eficàcia i ens oblidem del tracte, del respecte, de les maneres com ens hem de relacionar i de com podem educar i corregir. I ens cal estar convençuts que units amb els altres, en comunió amb Jesús, podrem fer molt més i podem donar un millor testimoni. "Un sol cos i un sol Esperit, com una sola és l’esperança a que hem estat cridats". Pau va saber trobar el seu lloc en el conjunt dels apòstols, unit amb ells. Sap de que parla quan diu que formem un sol cos i que cadascú te una missió a complir. Tots i cadascun de nosaltres. 

La festa de l’Ascensió ens fa adonar que no podem perdre mai el nord de la nostra vida, i que moltes coses estan per fer i per construir, i que nosaltres hi tenim una important responsabilitat. No s'hi valen excuses. No podem dir que tot el que cal fer ho han de fer els altres, els qui tenen més autoritat i poder. Podem i hem de prendre compromisos i decisions que estan al nostre abast. Podem modificar en gran manera moltes de les injustícies i desigualtats que hi ha al nostre voltant. No ens en podem inhibir. També alguns deixebles posaven excuses, com diu el llibre dels fets: "Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?" La resposta de Jesús no es fa esperar: "Quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus". Es a dir, poseu-vos a treballar, lluitant contra el mal. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova." Apropeu-vos als altres, cureu les ferides de tota mena, doneu esperança, denuncieu la hipocresia, convideu al canvi interior i al canvi social. Enfronteu les dificultats. Sigueu fidels a les pròpies conviccions, encara que això comporti malentesos i rebuig.

EI Senyor tornarà. Ell torna cada dia. I cada vegada que celebrem l'Eucaristia es fa present, ens alimenta i ens envia. Siguem agraïts.

Acosta't a l'Evangeli

Pasqua 2018

És veritat! En els grups de “l’Acosta’t a l’Evangeli” hem treballat, en les 8 temporades que portem, 36 fragments de l’Evangeli, a més de tres fitxes complementaries.  I ho fem convençuts que per revitalitzar les nostres comunitats passa per saber en quin Jesús creiem i fer-ne experiència com a deixebles seus. Ho diu el Papa Francesc en l’última exhortació Gaudete et Exsultate: “Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat”. El jesuïta i divulgador José Antonio Pagola ens ho concreta més: 

Els que s’acosten avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l’Evangeli. El que perceben és el funcionament d’una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claredat a l’interior d’aquesta religió la Bona Notícia provinent de l’impacte provocat per Jesús fa vint segles.

D’altra banda, molts cristians no coneixen directament l’Evangeli. Tot el que saben de Jesús i el seu missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària, recordant el que han sentit de catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l’Evangeli.

Com podran proclamar-lo si no el coneixen a les seves pròpies comunitats? El Concili Vaticà II ha recordat una cosa massa oblidada en aquests moments: «L’Evangeli és, en tots els temps, el principi de tota la seva vida per l’Església». Ha arribat el moment d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on el primer és acollir l’Evangeli de Jesús.

Res pot regenerar el teixit en crisi de les nostres comunitats com la força de l’Evangeli. Només l’experiència directa i immediata de l’Evangeli pot revitalitzar l’Església. D’aquí a uns anys, quan la crisi ens obligui a centrar-nos només en l’essencial, veurem amb claredat que res és més important avui per als cristians de reunir-nos a llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics.

El primer és creure en la força regeneradora de l’Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Fan viure la vida cristiana no com a deure, sinó com irradiació i contagi. És possible introduir a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l’Evangeli, anirem recuperant la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús. (Nou començament, 20-5-2012)

Hem de ser, doncs, insistents en aquest camí. És el fonament del futur de les nostres comunitats. I si pot ser ampliar-ne les opcions. En aquest mateix Full, i després de Pentecosta us proposarem una lectura seleccionada de la Bíblia per un treball personal o per grup. Rebeu-ho com una oportunitat.

Gràcies per comptar amb mi, Senyor

PREGÀRIA

  

Gràcies per comptar amb mi, Senyor, per ser un eco de la teva veu, un reflex de la teva mirada, un batec del teu cor, un instrument a les teves mans perquè els qui són al meu voltant puguin conèixer la teva història, el teu amor, el que has fet per nosaltres. 

Gràcies perquè sé que no he de comptar amb les meves forces i capacitats, sinó amb la teva presència cada dia fins a la fi del món. 

No m'has fet immune al mal, com tu tampoc no n'eres. 

A vegades no és fàcil seguir-te, com no va ser fàcil per a tu la teva vida entre nosaltres. 

Però confio en la promesa que no ens deixaràs a mercè de la mort, que finalment el bé i la veritat vencen i que el teu Regne triomfarà. 

Trobada Pasqual

Agenda setmanal

del 13 al 20 de maig

TROBADA PASQUAL 

Penedès-Anoia-Garraf

Diumenge 13 de maig, a les 6 de la tarda tarda, a St Joan de Mediona. 

BUS: a les 4 a la plaça de l' Estació.

OBENCS

Aquest dilluns 14 de maig, es reunirà l’Equip Pastoral dels Obencs a ¼ de 9 de la nit.

SANT ISIDRE

Dimarts 15, a les 7 del vespre, veneració de la imatge i benedicció del terme.

Ets estimat!

Ets estimat. Aquestes dues paraules, si vols rebre-les veritablement, poden transformar tota la teva vida. (Un monjo de l’Església d’Orient)

Mestre i amic estimat

DIUMENGE VI de PASQUA

6 de maig 2018

En aquest sisè diumenge de Pasqua de Resurrecció enfoquem la figura del Ressuscitat des de la doble  categoria de Mestre i Amic. Per tant, abordem una dimensió d’una més gran intimitat personal amb ell. Un Ressuscitat mestre que ensenya amb autoritat pròpia i un Ressuscitat amic que busca una relació marcada per la proximitat i la confiança. L’experiència del Ressuscitat conté no solament una convicció, una certesa de fe, és a dir, que continua present en la nostra realitat mortal, sinó també la tasca de transmetre els seus ensenyaments i de mantenir amb ell una comunió íntima, on desaparegui el nivell d’inferioritat de l’alumne pel que fa al mestre (no treu la veneració que es tributa al mestre) per ocupar la igualtat de l’amic. El Ressuscitat pren la figura del Jesús de l’últim sopar de l’evangeli de sant Joan i llega als seus deixebles un únic manament: estimar com ell els ha estimat. Queda depassat l’antic manament: estima l’altre com a tu mateix.

I, per a què Jesús m'ha escollit com amic? Ell mateix ens ho diu: "Per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit". 

I donar fruit vol dir estimar com Ell ens ha estimat. Si Jesús s'ha fixat en mi, és perquè vol que faci créixer l'estimació al meu entorn. És la tasca més positiva i més gran que es pot fer en aquesta terra: escampar estimació. 

Perquè l'amor és la força que més influència té en el canvi positiu de les persones. Qui se sent estimat, es mira a si mateix amb uns altres ulls: descobreix que té més valor i més dignitat del que ell mateix s'imaginava. 

Si vols fer bé a una persona, estima-la! Això val, sobretot, per a la parella i els fills. I també per a les persones grans o malaltes, ja que és en aquestes situacions quan més es ressent la soledat de cor. I no oblidem una altra cosa: que l'estimació té una gran força evangelitzadora. 

Si ho recordem, allò que va fer créixer espectacularment el cristianisme, enmig del món romà que li era hostil -una situació semblant a la de la nostra societat actual- va ser la imatge que donaven: "Mireu com s'estimen" -deien admirats.

Substitució o Integració

Hi ha un impuls molt arrelat en el psiquisme humà que ens empeny a viure el progrés amb un esperit de trencament, com si cada descobriment que es fa hagués de comportar la mort de l'invent que l'havia precedit. Fa anys, en l'àmbit de la comunicació semblava que la invenció del cinema havia de comportar la mort del teatre, la de la televisió la mort de la ràdio i, en general, la proliferació d'imatges la mort del text escrit. La història ha demostrat que el progrés no es fa per substitució sinó per integració. Avui a Internet les imatges conviuen amb els texts escrits, i el cinema conviu amb el teatre, amb la ràdio, les sèries, els videojocs i el clips de Youtube... I el resultat d'aquesta integració és una oportunitat d'enriquiment molt més gran per a tothom.

Hauria de passar el mateix amb la religió. Amb l’entronització de la ciència algú va profetitzar la desaparició de les religions, perquè la raó substituiria la fe com a eina per donar sentit a l’existència.

Que ens deixem mirar i estimar per tu

PREGÀRIA

Quantes ferides en nom de l'amor! 

Quina paraula tan ambigua i desgastada! Quants crims, trencaments i llàgrimes de ràbia associats a aquest mot! 

Tot i així, té un magnetisme indestructible i cap altra paraula el pot substituir, perquè és el principi de tota vida i la seva font no es pot corrompre. 

L'amor neix de tu, Pare, es reflecteix en el Fill i per ell es vessa sobre tota la creació, i especialment sobre nosaltres, creats a la seva imatge i, per tant, capaços d'estimar. 

Que el teu Esperit, Senyor, restauri la bellesa i la puresa original del nostre cor, tacat pel pecat. 

Que ens deixem mirar i estimar per tu amb el teu amor entranyable, i que així aprenguem a estimar-nos els uns als altres amb tota veritat i sense reserves.