Espai d'Art Sean Scully - Santa Cecília de Montserrat

Intervenció d'art contemporani a l'església romànica (segle X) de Santa Cecília de Montserrat, a càrrec de l'artista de renom internacional Sean Scully.
Exposició permanent.

Consulteu activitats i horari de visites:
(00 34) 938 777 745 / www.santaceciliamontserrat.com

L'Economat de Càritas ha fet un any

El 10 de març de 2015 es posava en marxa l'Economat de Vilanova i la Geltrú, un servei de distribució d'aliments gestionat per Càritas Interparroquial de Vilanova i la Geltrú, sota la modalitat d'un supermercat, que buscar dignificar l’entrega d’aliments a les persones que més ho necessiten.

Entre març i desembre de 2015 ha atès 2.755 usuaris, 928 famílies. 

Avui és Pasqua!

Diumenge de Pasqua de Resurrecció 

Avui celebrem la festa més gran de totes les festes. La més pròpia dels cristians. És la celebració de la festa específica dels qui seguim Jesús. Avui recordem que l'Amor i la Vida han guanyat. Però no vulguem guardar-nos per a nosaltres sols aquest descobriment. El missatge pasqual és clar: «Escampeu la Bona Nova de Jesús ressuscitat pertot arreu!». Som els testimonis de Crist ressuscitat.

Creure en la Bona Nova de Jesús ressuscitat asserena els cors i dóna sentit a la vida humana. Molta gent, però, no ho sap. Som nosaltres els únics que ho podem ensenyar i demostrar.

No es tracta de forçar res, sinó de transparentar amb senzillesa, però amb convicció, aquesta fe que ens permet de viure la nostra vida amb esperança i amb la pau al cor, malgrat les dificultats que mai no ens mancaran.

Això és molt contagiós i fa molt d'impacte en aquesta societat tan insolidària, violenta i desesperançada que ens ha tocat de viure.

Que se'ns noti, doncs, que la nostra fe és una font inesgotable de joia i d'esperança que inunda de pau els nostres cors i una força que fa possible viure fent el bé i estimant. Que se'ns noti de veritat que la resurrecció de Crist ha influenciat tota la nostra vida. Que se'ns noti!

Viure com a ressuscitats

Gràcies a Jesús, un dia ressuscitarem plenament i viurem una eternitat feliç al costat Déu el nostre Pare.

Però la salvació de Jesús ens dóna també la força per començar a viure, ja en aquest món, com "persones ressuscitades".

Les persones ressuscitades són aquelles que saben valorar el que tenen: la vida, el les muntanyes, els ocells, l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe... En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.

#WhySyria

Ho sentiu? És la Setmana Santa!

Diumenge de Rams, la plaça Lledoners plena de gent, l'olor de palmes i palmons, el llorer, l'olivera... és la celebració d'inici de la Setmana Santa a La Geltrú.

Com ja diu la dita, no es pot estar a missa i repicar campanes, en el meu cas no es pot estar tocant el sac de gemecs i enregistra la celebració... Amb això vull dir que l'àudio que trobareu a continuació no inclou la part de la cerimònia de la plaça Lledoners, doncs comença amb la pregària abans de la lectura de la passió. L'any que ve miraré enginyar-me-les per poder gravar tota la celebració.

A tocar de la Pasqua!

Iniciem la gran setmana dels cristians, en la qual som invitats a contemplar i celebrar els misteris centrals de la nostra fe. El tema dominant és l’amor, un amor que s’ofereix i que acull, que es dóna i se sacrifica, que sap esperar i sap exaltar...

És temps de contemplar el misteri i de deixar-se envoltar per ell. El misteri d’aquella creu que durant segles, i en el nostre temps amb més vehemència, és diana física i cultural dels qui voldrien imposar una altra religió o visió de l’existència tot destruint o eliminant un símbol de convivència, de respecte, de veritable llibertat. La llibertat de qui estima fins a donar la seva pròpia vida per l’estimat. Perdoneu-los, que no saben el que fan.

Visquem, per tant, els ritus sagrats de la Setmana Santa, i deixem-nos provocar. Amb un advertiment. Que el clamor, l’emoció, la ritualitat, el folklore, l’exterioritat... que a vegades sobrepassen el ritu i el seu significat profund, no ofeguin l’explosió de vida de la Pasqua. Que no s’esgoti aquí l’expressió de la fe. D’aquí pot partir per encarnar-se en la inaudita alegria pasqual que orienta la vida dels cristians.

El relat de la Passió de Jesús en el dia de Rams ens convida a entrar en el drama que ell ha viscut. La narració conté una trama densa de persones i esdeveniments en què tots estem implicats; ningú no en queda fora. Constitueix un ensenyament que ens ajuda en el misteri de la seva Pasqua, davant del qual no es pot romandre indiferent o estrany: «Si volem saber qui és Déu, ens hem d’agenollar al peu de la creu» (J. Moltmann).

Tractem de confrontar-nos seriosament, amb una mica de coratge i realisme, amb el drama de la Passió de Crist. Sense quedar-nos en la fàcil emotivitat superficial, deixem-nos jutjar pel relat evangèlic; perquè, d’alguna manera, tots en som protagonistes, i no hem de tenir por de descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos en els seus personatges. .

Desconhort de Nostra Dona

Aquest diumenge de Rams, 20 de març, a les 7 a la sala d’assaig, en el context de la Formació Permanent d'Adults, l’Albert Soler i en el marc del VII Centenari de la mort de Ramon Llull, ens prepararem per a la Setmana Santa des del llibre del místic i filòsof “Desconhort de Nostra Dona” mirant la passió de Crist des del punt de vista de Maria.

Pasqua Jove 2016

-serà el divendres 25 i dissabte 26 de març al centre Aixeca't de Castellet.
-per a tots els joves de la ciutat.
-més informació: lafita.jovescristians@gmail.com

Unció dels malalts comunitària

El diumenge després de Pasqua les parròquies de Sta Maria, St Pere del Tacó, St Antoni Abat i la Frater celebrarem l UNCIÓ per tots aquelles persones que ho demanin per raó d’edat o per qüestió de salut. Aquest any ho celebrarem a Sant Antoni, el diumenge 3 d’abril en l’eucaristia de les 10:30 del matí.

Podeu demanar-ho a les respectives sagristies.

Intencions d'oració del Papa Francesc (març'16)

Càritas a la Nit Canallesca'16

Ahir divendres 11 de març, es va celebrar una nova edició de La Nit Canallesca, el sopar dels periodistes del Garraf durant el qual es distingeixen les persones i entitats que més han destacat en el darrer any en les categories de tasca social, cultura, gastronomia, esports, projecció exterior i periodisme.

L'Associació de Periodistes del Garraf va reconèixer el treball de Càritas, en la posada en marxa i funcionament de l'Economat, per la dignificació de les persones en situació de pobresa, atorgant-li el "Premi Garraf".

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres

El pecat és important. No me'l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres. Intenta destruir la nostra identitat d'imatges d'un Déu que és Amor. I destrueix igualment la vida corporal de Jesús: el porta a la mort. Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor.

Però no oblidem que l'important no és no-caure: això és impossible. L'important és reconèixer que he estat infidel a l'amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè jo m'hi pugui agafar i recomençar de nou.

Aquelles paraules que diu a la dona, «Tampoc jo no et condemno», valen també per a nosaltres: ens han d'omplir d'esperança.

Jesús, en l’evangeli, ens ve a dir: «Quan no tinguis ningú que et comprengui, quan els altres et condemnen, quan et sentis perdut i no sàpigues a qui recórrer, recorda que Déu és el teu amic. Ell està a favor teu. Comprèn la teva debilitat i, fins i tot, el teu pecat».

Però després d'escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat, "expressió viva de la bondat de Déu pertot arreu on passem".

Memento Mori

A l'Imperi Romà, els generals que havien aconseguit conquestes importants desfilaven per la ciutat fent ostentació del seu botí. Diuen túniques de porpra i or, lluïen una corona de llorer i pintura vermella a la cara. El poble els aclamava mentre passejaven asseguts en un tro. La cerimònia, però, incloïa un contrapunt que també formava part del ritual. Durant aquell dia de glòria un esclau acompanyava el general victoriós i li anava xiuxiuejant en llatí a l’orella: "Memento mori", que significa "Recorda que moriràs". 

Es feia per evitar que l'heroi fos envaït per un orgull desmesurat. Se li recordava com d’efímer era el seu èxit, fent-li present en aquells moments la inexorable realitat de la mort. El xiuxiueig del “Memento mori” els recordava que havien de saber encaixar aquells moments de glòria en una visió més global de la vida, assumint-ne els límits.

En aquest aspecte no es pot dir que hàgim avançat. Avui també busquem la glòria, l’èxit, la fama, el reconeixement, però ara fem tot el possible per eliminar el record de la mort, per oblidar-la, per viure com si mai no haguéssim de morir. 

El filòsof Lou Marinoff explica que fa anys, quan anava a la feina, se solia quedar atrapat en un embotellament de trànsit a prop d'un cementiri. De vegades la retenció era tan gran que tenia temps de llegir els noms de les làpides. Diu que en aquella situació se sentia feliç d'estar viu, i que els conductors mai no tocaven el clàxons nerviosos ni intentaven fer avançaments arriscats. 

La presència de la mort dóna un altre sentit a la vida. Una bona reflexió per a la Quaresma. No es tracta que els cristians neguem el plaer de viure ni que ens neguem els plaers de la vida, que al cap i a la fi són dons de Déu. Es tracta de donar-los la dimensió que haurien de tenir, de viure l’existència sabent que només trobarem la plenitud obrint-nos al Més Enllà.

Joan Ferrés Prats

Laudato Sí: l’encíclica de l’ecologia

CONFERÈNCIES QUARESMALS

dimecres, 16 març,  20h, a les Tereses (Rbla, 77)
David Jou, poeta i científic: “Laudato Sí: l’encíclica de l’ecologia”

Horaris Setmana Santa'16

DIUMENGE DE RAMS
Comencem el camí, i aclamem Jesús amb els rams i les palmes, i afirmem així la nostra fe en ell.
9:30 — benedicció  rams  i  missa de la passió (Clarisses Divina Providència)
11:30 — benedicció rams (Pl. Lledoners) i  missa de la passió (Sta Maria de la Geltrú)


DILLUNS SANT
19:30 — celebració jubilar de reconciliació (Sant Antoni)

DIJOUS  SANT
Jesús ens mostra la seva entrega rentant els peus dels deixebles, i ens deixa, per sempre, la seva presència en el pa i el vi de l'Eucaristia.
17:00 — celebració del sant sopar (Clarisses Divina Providència)
20:00 — celebració del sant sopar  i vetlla de pregària (Sta Maria de la Geltrú)


DIVENDRES  SANT
Jesús mor a la creu. I nosaltres, amb fe i agraïment, l'adorem i el reconeixem com l'únic camí, l'única veritat, l'única vida.
08:30 — viacrucis  (des de St. Joan B.)
17:00 — celebració de la passió (Sta Maria de la Geltrú)
17:00 — celebració de la passió i viacrucis a continuació (Clarisses Divina Providència)


DISSABTE SANT
Celebrem amb tota l'ànima la resurrecció de Jesús, vencedor del pecat i de la mort. I ens unim a ell renovant el nostre Baptisme i compartint la taula de l'Eucaristia. Al·leluia!
20:00 — vetlla pasqual (Clarisses Divina Providència)
22:00 — vetlla pasqual (Sta Maria de la Geltrú)


DIUMENGE DE PASQUA
10:00 — missa de pasqua (Clarisses Divina Providència)
12:00 — missa de pasqua (Sta Maria de la Geltrú)

Acord per retornar a territori turc tots els refugiats

Arrel de l’acord al que va arribar la UE i Turquia, que permetrà retornar a territori turc tots els refugiats que han arribat a Europa el últims mesos des de la Costa del mar Egeu, les entitats socials d’Església que treballen amb immigrants i refugiats, han elaborat un comunicat conjunt de rebuig davant d’aquesta situació:

Foto de Càritas Diocesana de Sant Feliu de LLobregat

Les entitats d'acció social de l'Església que treballen amb refugiats i migrants -caritas, CONFER, el Sector Social de la Companyia de Jesús i Justícia i Pau- expressen la seva consternació i el seu més absolut rebuig davant l'acord assolit ahir a Brussel•les entre la Unió Europea i Turquia que permetrà retornar a territori turc a tots els refugiats que en els últims mesos han arribat a Europa des de les costes de l'Egeu.

Aquestes entitats volen denunciar un acord inèdit, que suposa un gir radical en la política migratòria i un seriós retrocés en matèria de drets humans. De fet, la Unió Europea ha decidit comprar, amb el desemborsament d'una partida extraordinària de 3.000 milions d'euros addicionals al Govern d'Ankara i altres contrapartides, la contenció dels refugiats fora de les fronteres comunitàries i permetre la devolució -fins i tot col•lectiva- a Turquia de totes les persones refugiades que arriben a la Unió.

Amb això, la imatge d'una Europa dels mercaders torna a emergir com escandalós colofó a la llarga sèrie d'accions caòtiques, confuses i repressives que en els últims mesos vénen adoptant-se contra els refugiats a la Frontera Est.

L'acord adoptat amb Turquia viola els convenis internacionals i europeus ratificats pels Estats membres que prohibeixen expressament la devolució de persones que són objecte de persecució o víctimes de guerra. És, per tant, inaplicable. A més, suposarà un increment més gran encara de l'immens saldo de sofriment, dolor i mort per part dels que segueixen arriscant cada dia les seves vides mentre busquen benestar, seguretat i protecció a les portes d'Europa.

Demanem als Estats membres que defensin la Convenció de Ginebra i s'atinguen als valors proclamats en les seves constitucions. Instem una vegada més a la UE que ofereixi canals legals i segurs per accedir al nostre territori, garantint la protecció dels drets humans i la dignitat d'aquestes persones que fugen del terror i la desesperació.

Convidem a la comunitat cristiana i a tota la societat a expressar el seu rebuig inequívoc a aquest acord, que condemna a tots aquests éssers humans -dones i nens en la seva majoria- a veure retallats els seus anhels de llibertat.

Com el Papa Francesc va assenyalar en el seu discurs davant el Parlament Europeu, "Europa serà capaç de fer front a les problemàtiques associades a la immigració (...) si és capaç d'adoptar polítiques correctes, valents i concretes que ajudin els països d'origen en el seu desenvolupament sociopolític i a la superació dels seus conflictes interns -causa principal d'aquest fenomen-, en lloc de polítiques d'interès, que augmenten i alimenten aquests conflictes. Cal actuar sobre les causes i no només sobre els efectes ".

Informacions

• Nota conjunta de les Entitats d'acció social de l'Església a Espanya
• Nota de la Comissió Episcopal de les migracions
• La ONU advierte a la UE de que “la expulsión colectiva” está prohibida ( El País)
• "El Crit dels Refugiats" Blogg d'Alberto del Pozo, voluntari de Càritas Catalunya, sobre la crisi dels refugiats.

La pregària de Jesús

La pregària de Jesús serà la conferència quaresmal que dirigirà el Sr. Bisbe Agustí a la S.E. Catedral-Parròquia de Sant Llorenç, el proper 13 de març, a les 17,30 h., amb l’acompanyament musical a l’orgue del seminarista Joan Francesc Cortès i la soprano Paz Juan.

A continuació, a les 19 h., el Bisbe presidirà l’Eucaristia del V Diumenge de Quaresma.

Imperfeccions

Beneïm i reverenciem la vida amb totes les seves imperfeccions, perquè aquesta és l'escletxa per on es manifesta, delicadament i tendrament, aquell que és l'únic Sant.

La misericòrdia, nucli de l’Evangeli i de la nostra fe

El que movia Jesús en totes les circumstàncies era la misericòrdia, amb la qual llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats. En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia.

En aquestes paràboles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe, perquè la misericòrdia es mostra com la força que tot ho venç, que omple d’amor el cor i que consola amb el perdó. La paràbola del Fill pròdig ofereix un profund ensenyament. La misericòrdia no és solament l’obrar i l’estil del Pare, sinó que es converteix en el criteri per saber qui són realment els seus fills. Estem cridats a viure de misericòrdia perquè a nosaltres, en primer lloc, se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses és l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir, tal com reconeixem tot pregant el Parenostre. El perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per assolir la serenitat del cor. Ho assegura i promet Jesús en les «Benaurances», que encapçalen el Sermó de la Muntanya: «Feliços els compassius: Déu els compadirà».

El Terme Mig

La ciència de vegades ens sorprèn. Diuen que els que pateixen esquizofrènia ho manifesten amb un gran alliberament d'un neurotransmissor, la dopamina, i que si se'ls boqueja la dopamina per curar-los, se'ls pot provocar Parkinson, que es caracteritza per una baixa activitat d'aquest neurotransmissor.

L'organisme equilibrat es manifesta, doncs, en l'activitat justa de la dopamina, ni massa ni massa poca.

Aristòtil ja deia que la virtut, que és el fonament de l'ètica, s'ha d'entendre com el terme mig entre dos excessos. El valor és un terme mig entre el temor i la temeritat. La generositat, entre l'avarícia i la prodigalitat. No és estrany que a la saviesa popular s’afirmi que "Totes les masses piquen". Voldria dir que fins i tot la virtut, si es passa de rosca, pot arribar a esdevenir pecat.

Els set pecats capitals es podrien entendre com una forma equivocada de cercar la felicitat i el bé. La supèrbia seria una exageració de l'amor a un mateix. L'avarícia, una exageració de l'esperit d'estalvi. La mandra, una exageració del descans que els cristians tenim instaurat com a precepte. La luxúria, una exageració de l'ús equilibrat de la sexualitat. La golafreria, en fi, una exageració de la virtut d'alimentar el propi cos.

La prova que Déu ha volgut posar el comportament madur en el terme mig la tenim en descobriments de la ciència com el que he explicat, o en un altre fet al Japó. Allà els investigadors de la salut han comprovat que el sistema immunològic dels nadons s'està debilitant degut a l'obsessió dels pares i mares per impedir que els gèrmens ataquin els seus fills. Ningú no dirà que no calgui preocupar-se per la salut del nadó, però quan la preocupació esdevé obsessió i s’abusa dels medicaments, s'acaben generant uns resultats tant o més perniciosos que els que es pretenen evitar.

Joan Ferrés Prats

Projecte Arwijoc

L’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura desenvolupa un projecte de recerca sobre “Apps religioses, webs interactius i joves no metropolitans a Catalunya (Arwijoc)”, amb l'objectiu d'investigar la influència i el consum de la religió digital per part dels joves adolescents catalans de fora de l’àrea metropolitana, de 12 a 18 anys, així com identificar maneres i formats d’interacció, creativitat i participació en fòrums i webs religioses.

Per col·laborar amb la investigació, es demana als joves catalans de 12 a 18 anys de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona que responguin un breu i anònim qüestionari on line: Qüestionari Arwijoc.

La llibertat que necessites

La majoria de vegades no tenim veritable voluntat, sinó vel·leïtat. Voldríem, però no volem; voldríem si no calgués sortir de la mandra habitual, afrontar tal treball, superar tals obstacles, però no volem aconseguir el fi a un preu tan alt. Ens servim amb fluixedat de les nostres facultats i defallim a mig camí.

Per aconseguir fermesa de voluntat i prevenir-se de la inconstància, convé formar-se conviccions, prescriure's un sistema de conducta, no obrar a l'atzar. Molt sovint, la varietat d'esdeveniments i de circumstàncies i l'escassesa de la nostra previsió ens obliga amb freqüència a modificar els plans concebuts; però no impedeix que el puguem formar, no autoritza per lliurar-se cegament al curs de les coses i anar a l'aventura.

Francesc Torralba

Sopar Mans Unides

•Dissabte vinent, 12 de març, a les 8 del vespre a l’Orfeó Vilanoví.

•L’aportació serà a partir de 10€. Possibilitat de FILA 0.

•Informació i tiquets del sopar aquest dilluns de 5 a 8 al mateix Orfeó.

•El recaptat està destinat al projecte d’enguany a la Índia i encarregat a tot el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Ulleres del racisme

RACIST GLASSES
Posted by Rudy Mancuso on divendres, 15 / gener / 2016

La Misericòrdia

CONFERÈNCIES QUARESMALS

“La Misericòrdia”, P. Ramon Olomí, claretià

dimecres, 9 març, 20h a les Tereses (Rbla. 77)

Diumenge V de Quaresma

• Isaïes 43,16-21: Estic a punt de fer una cosa nova, perquè en la solitud begui el meu poble.
• Filips3,8-14: Per Crist m’he avingut a perdre tot avantatge, el meu desig és configurar-me a la seva mort.
• Joan 8,1-11: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.

Jo sóc el cep i vosaltres les sarments

Pla Pastoral 2015-2018

El passat Consell Pastoral va començar a treballar el Pla Pastoral diocesà pels propers tres anys.

El seu fons teològic i espiritual s’expressa en la paràbola del cep i les sarments, prenent tres missatges essencials d'aquest passatge evangèlic:

"Manteniu-vos en el meu amor" 2015-2016

"Estimeu-vos els uns als altres" 2016-2017

"Doneu fruit" 2017-2018

Materials del pla diocesa:

• Cartell
• Presentació al Full Dominical
• Carpeta desplegable
• Tríptic 2015-2016
• Carta del delegat d'Evangelització i Apostolat Seglar
• Fitxa per treballar el jubileu de la misericòrdia en grup

Més informació a la web del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.