II Jornada Mundial dels Pobres

Diumenge XXXIII de durant l’any

18 de novembre de 2018

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC

1. «Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34, 7). Les paraules del salmista es tornen també nostres a partir del moment en què som cridats a trobar les situacions diverses de sofriment i marginació en les que viuen tants germans i germanes, que habitualment designem amb el terme general de “pobres”. Qui escriu aquestes paraules no és aliè a aquesta condició, al contrari. Ell té experiència directa de la pobresa i, no obstant això, la transforma en un cant de lloança i d’acció de gràcies al Senyor. Aquest salm ens permet també avui comprendre qui són els veritables pobres als que estem cridats a tornar la nostra mirada per escoltar el seu crit i reconèixer les seves necessitats.

Se’ns diu, abans de res, que el Senyor escolta els pobres que l’invoquen i que és bo amb aquells que cerquen refugi en Ell amb el cor destrossat per la tristesa, la soledat i l’exclusió. Escolta els que són atropellats en la seva dignitat i, malgrat això, tenen la força d’alçar la seva mirada vers les altures per a rebre llum i consol. Escolta aquells que són perseguits en nom d’una falsa justícia, oprimits per polítiques indignes d’aquest nom i atemorits per la violència; i tot i així saben que en Déu tenen el seu Salvador. El que sorgeix d’aquesta pregària és abans de res el sentiment d’abandonament i confiança en un Pare que escolta i acull. En el mateix sentit d’aquestes paraules podem comprendre més a fons el que Jesús va proclamar amb les benaurances: «Feliços els pobres en l’esperit, el regne dels cels és per a ells» (Mt 5, 3).

El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY

19 novembre 2017

"Ets un administrador dolent i gandul". Així va respondre l'amo a aquell que havia enterrat els seus diners. No els va perdre, els conservava, però no els va fer rendir. 

Aquesta actitud no agrada al Senyor. Ell no ha vingut a fundar una comunitat de creients estàtica, com una espècie de museu sense vida. 

Al contrari: ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transformi la pasta. És a dir, vol homes i dones coratjosos que escampin esperança i estimació pertot arreu. Que deixin l'empremta de Déu per allà on passin. Cadascú amb les qualitats que ha rebut, poques o moltes. 

Sóc un creient viu o mort? 

L'únic que no fa res és precisament aquell que té por del seu Senyor: que el considera un amo exigent. Quina imatge tinc de déu? La por sempre esterilitza. 

Solament donaré fruit si considero Déu com un Pare que m'estima. Que m'exigeix, perquè vol el meu bé, però que té comprensió, que m'ajuda sempre a aixecar-me i que vol que visquem amb el cor ple de pau i d'esperança. 

Aquesta és la imatge de Déu que ens dóna Jesús: per tant, la veritable

...us guanyareu per sempre la vostra vida!

diumenge XXXIII durant l'any

13 de novembre de 2016

En tota vida humana hi ha dificultats, i el fet de tenir fe no ens en dispensa pas. En això som com tothom. 

Però la nostra actitud, com a deixebles de Jesús, sí que ha de ser diferent. Ell ens ha dit: «Serà una ocasió de donar testimoni». 

És en els moments difícils, quan cada u dóna la talla de sí mateix i quan es posa de manifest la sinceritat de la nostra fe i confiança en el Senyor. Quan, humanament parlant, tot ens va bé, segurament no hi ha gaires diferències externes entre els creients i aquells que no ho són. 

És en els moments de foscor quan hem de demostrar que som homes i dones de fe. És en els moments de desànim, quan se'ns enfonsen les seguretats humanes, que hem de demostrar que som homes i dones d'esperança. 

I és en els moments d'enfrontaments, que hem de demostrar que som homes i dones que no guardem rancor per ningú. Això sí que és donar testimoni. 

I no tinguem por: enfrontem-nos amb les dificultats ben convençuts que portem dins la força del Senyor que ens dóna la seguretat de la victòria final. «Sofrint amb constància, us guanyareu per sempre la vostra vida» -ens ha dit Jesús. Ens ho hem de creure.   

cel i terra passaran, però les meves paraules no passaran

No ens hem d'espantar si, de vegades, el cel se'ns enfosqueix i trontollen les coses en què confiàvem: la salut, la feina, els diners, el prestigi, les influències, les persones que ens envolten ... Tot això passa, però el Senyor, amb la seva força i amb la seva estimació, roman per sempre al costat nostre.
De què podem tenir por?
Ni ens hem d'angoixar perquè ens caiguin "fulles i flors" com en temps de tardor, és a dir, perquè tinguem fracassos i decepcions. És signe precursor de la primavera: renaixerem a una vida més plena. Trobarem un sentit més lluminós a la nostra vida. L'evangeli d'aquest diumenge ens ha de portar esperança. La Paraula del Senyor que ens estima, ens anuncia la destrucció de coses caduques, però també ens garanteix l'arribada de la seva salvació. I les seves paraules "no passaran" .

Lectures del proper diumenge

Diumenge XXXIV Jesucrist, Rei de tot el món

• Daniel 7,13-14: La seva sobirania és eterna.
• Apocalipsi 1,5-8: El sobirà ha fet de nosaltres una casa reial.
• Joan 18,33-37: Teniu raó: jo sóc rei.

Agenda

CONSELL PASTORAL

Es reunirà aquest dijous, 19 de novembre, a les 9 de la nit a la sagristia

ACOSTA’T A L’EVANGELI

El proper diumenge 22, a les 11 de matí els coordinadors de cada grup ens reunirem a l’església per repartir les fitxes i explicar alguna novetat. Si us plau confirmeu la vostra assistència pel mail o comunicant-ho a algun dels organitzadors.

SANTA GERTRUDIS

També, aquest proper diumenge, en la missa de les 12 del migdia celebrarem la festa de la nostra copatrona. Al acabar la missa hi haurà el concertet amb diferents músics de la parròquia.

____________
imatge de portada extreta de pixbay