dissabte, 28 de juliol de 2018

Lloança: la porta


“Anomenaràs ‘lloança’ a les teves portes.” (Is 60,18). No ho oblidis: la porta és la lloança.

diumenge, 1 de juliol de 2018

Divinitat de Jesús

DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY

1 de juliol 2018

La divinitat del Crist segueix essent el rerefons de l’evangeli. Sovint se’ns narra com la malaltia i la mort  són sota el seu senyoriu. La finitud de l’ésser humà i la seva limitació, que s’expressen en la malaltia, arriben a l’extrem de la mort. Però Jesús supera tant la malaltia com la mort. Les dues realitat són dominades per ell, ja que ell és el Fill de Déu. Aquestes idees, junt amb el rebaixament del Crist de què ens parla sant Pau, són claus en el fonament de la vida cristiana. Avui ens aniria bé aclamar: Vós, que essent ric us féreu pobre per enriquir-nos amb la vostra pobresa... Vós, que guariu les nostres malalties... Vós, que ens allibereu de la mort. Senyor, tingueu pietat.

Immortalitat

La immortalitat és el destí de l’ésser humà. Així ens ho diu el llibre de la Saviesa: «Déu creà l’home a imatge de la seva existència eterna». I així ho mostra Jesús en l’evangeli quan ressuscita la filla de Jaire. El destí de l’ésser humà és viure. Tanmateix, morim. La mort és una realitat de tota existència, tot i que «Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida», com ens diu la Saviesa. Però «l’enveja del diable va introduir la mort al món». Ara bé, Jesús vencé per sempre la mort per la seva passió i la seva creu. I compartí el seu triomf amb tots nosaltres. D’aleshores ençà, la immortalitat bat en els nostres cors. 

Fe

Més d’un testimoni dels evangelis manifesten la fe davant Jesús i els seus apòstols. Tant Jaire com la dona que patia fluixos de sang estan convençuts que Jesús pot solucionar els seus mals: la mort de la filla, el primer; la malaltia, la segona. Tenen fe en Jesús. El mateix Crist lloarà la fe de la dona: «Filla, la teva fe t’ha salvat». I a Jaire li demana que tingui fe: «Tingues fe i no tinguis por». Els dos miren, per tant, Jesús més enllà del seu aspecte humà-terrenal. Hi veuen el Fill de Déu. També podríem examinar la nostra fe. Vivim en un temps científic-tècnic on només el demostrable i empíric és valorat. En canvi, la fe es mou en un altre horitzó: creure en un altre, confiar en la seva paraula... Deixant de banda les nostres seguretats ens posem en mans de l’altre. Antigament sentíem parlar de la providència divina, els fidels confiaven en la preocupació paternal de Déu per ells. Ara, en canvi, desitgem tenir-ho tot sota control i no creiem que Déu està contínuament pendent dels seus fills. Deixem de banda les nostres ànsies de domini de les situacions que vivim i creguem amb totes les nostres forces en Jesús, el Fill de Déu, que ens ofereix una vida en plenitud.
Cada diumenge proclamem la professió de fe. Siguem conscients del que diem, de la nostra fe.

Generositat

Els cristians no som persones individualistes sinó que formem part d’una comunitat. Per això la vida d’uns té implicacions sobre altres. De tal manera que no podem permetre que uns passin estretors mentre altres viuen en l’abundor. Sant Pau ens ho recorda: Generositat, ajuda, solidaritat... han de ser trets propis de tot cristià a exemple de Jesús perquè «ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres,
per enriquir-vos amb la seva pobresa».

Sopars d'estiu

Sopar Solidari de Fem Pous, 7 de juliol

Sopar 'Sota el campanar', el 30 de juny

Gènesi 4

LLEGIM LA BIBLIA 

Els patriarques. L’interès per la biografia d’una persona es va cultivar a partir del Renaixement, fa cinc o sis segles. Els narradors de la bíblia en cap cas sentien curiositat per la vida dels contemporanis. 

El veritable interès era comunicar relacions entre Déu i els homes, de forma personal o de tot un poble. Era de molt interès, doncs, aquesta relació en els caps d’un poble, els patriarques. El què es deia d’Abraham, Isaac i Jacob era la seva pròpia història.

Llegir: Gn 12,1-20 (Crida)
Llegir: Gn 15,1-21 (Aliança)
Llegir: Gn 18, 1-15 (Mambré)
Llegir: Gn 21,1-22,19 (Isaac)
Llegir: Gn 25,19-34 (llenties) 
Llegir: Gn 27,1-40 (Jacob)
Llegir: Gn 32,23-33 (lluita Déu)

Atresorar és perdre, compartir és guanyar

PREGÀRIA

Senyor Jesús, sabem que cal pregar amb la mà al cor, però avui sant Pau ens ensenya que també cal posar la mà a la butxaca. 

Si de debò creiem que som fills d'un mateix Pare no podem restar indiferents mentre hi hagi un sol germà nostre que passi necessitat. 

¿Com pretenem que el Pare ens obri la porta si sap que hem deixat un germà que passa gana? 


Pregar no és tancar els ulls als meus germans sinó recordar que Déu ha creat la terra perquè tots hi puguem viure.

No som propietaris sinó administradors, i haurem de retre comptes de l'ús que hàgim donat als béns que Déu ens ha posat a disposició. Atresorar és perdre, compartir és guanyar

El poder de les creences

Joan Ferrés Prats

En la cultura occidental hem tendit a dissociar totalment el cos i l’esperit, com si fossin dues realitats independents, fins i tot antagòniques. El cristianisme, que va néixer i créixer en el marc d’aquesta cultura, va potenciar durant segles aquesta dissociació

Celebrem els 10 anys de Pregaria.cat amb una nova web

Ens fa molta il·lusió poder compartir amb vosaltres la nova web www.pregaria.cat que acabem d’estrenar, coincidint amb els 10 anys del naixement del nostre portal.


Hi trobareu un nou disseny, actualitzat i més àgil, i nous continguts com les "oracions d'intempèrie" i les "fitxes bíbliques". Tot plegat per seguir proposant, enfortint i actualitzant pregària i espiritualitat amb l’ajuda de formats inspiradors en el nostre temps pels creients de l’església de Catalunya i obert a totes les persones que exploren un major contacte amb la seva interioritat.

Pregariacat ha estat, al llarg d’aquests 10 anys, com un pastís d’aniversari: Déu, el Cuiner, és un de sol, però molts han estat i en són els col·laboradors/es i els gustos que han fet possible sabors ben exquisits, perquè la diversitat enriqueix el gust.

Us convidem a conèixer la nova web, a descobrir les novetats i, si ho voleu, fer-nos arribar les vostres impressions i comentaris a pregaria@pregaria.cat.

Desitgem que ens seguiu fent confiança i ens acompanyeu en aquesta nova etapa.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall