L'Ascenció del Senyor
Jesús va viure pocs anys entre nosaltres. Però l'empremta que ens ha deixat és inesborrable. I abans d'anar-se'n definitivament a la casa del Pare, ens encarrega una missió: «Vosaltres en sou testimonis».
Som els testimonis de Jesús: som els qui hem de donar fe que Jesús no és una faula, sinó una realitat. Es un encàrrec realment seriós.
Tant si som homes, com dones; tant si som solters, com casats, separats, religiosos o viudos; tant si som comerciants, com metges, o tècnics, o treballadors, estudiants o mestresses de casa.
Per a tots, l'objectiu fonamental de la nostra vida és escampar per tot arreu la Bona Nova de Jesús: fer descobrir que tots som fills de Déu i que ens hem d'estimar com a germans. I que aquesta és la clau de la felicitat. No n'hi ha d'altra.
Però ser testimoni d’algun fet demana haver-lo viscut mínimament.
Aviat acabarem els temps forts d’aquest any litúrgic, Haurem passat l’advent, el nadal, la quaresma, la setmana santa i la pasqua. I no com celebracions aïllades sinó enmig del nostre dia a dia i del tragí d’aquest món. Si la misericòrdia reflexionada durant quaresma ha estat viscuda enmig del drama de l’èxode migratori potser podrem testimoniar com d’injust és la indiferència des de la comoditat d’estar a l’altra banda de la frontera. Si mentre hem celebrat la resurrecció de Jesús ens ha tocat plorar per la partença d’un estimat potser podrem testimoniar l’esperança que ve de Déu. Si la vivència d’un fill que es fa gran l’acompanya trobar Jesús en el pa partit, potser podrem testimoniar com n’és de il•lusionant i reconfortant que no tot passi per les nostres mans.
La qüestió no serà què testimoniem sinó què vivim, i com la fe, la celebració, l’Església en definitiva, ho acompanya.
