diumenge, 29 d’octubre de 2017

Reverència per la vida

Reverència per la vida: jo sóc vida que vol viure enmig de vida que vol viure. Cada dia, a tota hora, aquesta convicció m’acompanya. El bé és mantenir i afavorir la vida; el mal és destruir la vida i impedir-la.

Albert Schweitzer (1875-1965)

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix

DIUMENGE XXX DURANT L’ANY

29 octubre 2017

Qui estima ha guanyat, ha valgut la pena que vingués a aquest món, encara que no hagi fet cap cosa espectacular. Perquè quan s'estima no hi ha coses petites. Qui estima ja se'n pot anar tranquil, perquè ha deixat un rastre inesborrable que romandrà més enllà de la seva mort. 

I, a l'inrevés, qui no estima, qui fa les coses per egoisme, per satisfer la seva vanitat, ha malversat la vida, per més coses que hagi fet. Perquè l'única cosa que dóna valor a allò que fem, és la càrrega d'estimació que hi hem posat.

divendres, 27 d’octubre de 2017

La festa del camí de les Benaurances


La invitació a la santedat que suposa la proclamació de les benaurances, situada ben bé en portada del primer gran discurs de Jesús, és adreçada a la multitud i no pas al grup selecte dels deixebles. I segurament per això proposa una varietat de camins, tants com les vuit benaurances, tenint en compte la varietat dels éssers humans a qui s'adreçava.  Quan hi reflexionem, ens semblen un repte.

Però Jesús les proposa com els camins pels quals podem assolir la felicitat. Perquè, encara que ja som fills de Déu, encara no s'ha manifestat com serem. El repte és, doncs, deixar enrere les rèmores del pecat i començar a viure d'acord amb allò que som destinats a ser. 

En aquest camí vers la plenitud, és molt important sentir que formem part d'un gran poble, part del qual ja ha arribat a la meta. Des d'allí, ells ens esperonen perquè no defallim.

dijous, 26 d’octubre de 2017

Agenda setmanal

del d'octubre al 5 de novembre 

OBENCS

Dilluns vinent, 30 d’octubre, a 1/4 de 9 de la nit reunió de l’equip pastoral dels Obencs.


TOTS SANTS

Solemnitat

  • Missa de Vigília (entre setmana) a les 7
  • Missa del dia a les 12.

Fidels difunts


dimecres, 25 d’octubre de 2017

Músiques del Retaule

1er Cicle de Música Sacra

Associació d'Amics del Retaule de Santa Maria de la Geltrú

Tenim el goig de comunicar-vos que l’Associació d’Amics del Retaule de Santa Maria de la Geltrú (AMICRET) ha organitzat la primera edició de Músiques del Retaule, sota la direcció artística d’Isabel Pla, professora de l’Escola Conservatori de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’un cicle de tres concerts de música religiosa que tindran lloc a l’església de la Geltrú els tres primers dissabtes de novembre a les 20:30.

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Estimar. Sense límits.

PREGÀRIA

Quan parles d'estimar, no et refereixes a sentir afecte ni admets cap mena de límit o frontera. 

Tanta mala fama que té encara l'Antic Testament, i resulta que hi prohibeixes maltractar i oprimir els immigrants. 

Tanta mala fama, i resulta que carregues contra els usurers que es queden en penyora el mantell del pobre. 

Tant de bo que els nostres polítics i banquers fessin una mica de cas al Déu de l'Antic Testament. 

Avui et prego per ells, perquè es converteixin. 
És igual si combreguen cada dia o si no trepitgen mai una església, però que es converteixin a la justícia, que no puguin dormir tranquils mentre hi hagi un país en guerra, una frontera tancada, 
un ésser humà que passa gana o algú que dorm al carrer. 

Que es converteixin abans no sigui massa tard i que puguin experimentar el teu perdó. 

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Presència càlida


Gaudir de Déu, d’aquella presència càlida que acull, que ens escolta, fins i tot quan no tenim paraules per expressar el que sentim. Descansar en Déu tot el que desitgem, tot el que patim, el fracàs que ens costa d’assumir... Descansar en Déu la nostra vida.


Darío Mollá

dissabte, 21 d’octubre de 2017

Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

DIUMENGE XXIX DURANT L’ANY

22 octubre 2017

Jesús, amb la seva resposta, estableix una escala de valors, en la qual Déu ocupa el primer lloc: "Retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu". 


Amb aquestes paraules Jesús ens vol dir dues coses: que hi ha una tasca humana a fer, però que cal subordinar-ho tot a la voluntat de Déu. 

Cal treballar per transformar el món. La fe no ens eximeix d'aquesta tasca. Al contrari, ens hi impulsa, però sempre en la direcció del projecte de Déu. Que d’aquí no se n’extregui l’excusa de que la fe ha de quedar tancada a la sagristia. Quina serà sinó la llavor de Déu plantada en el cor del cristià la que transformi el món en el seu Regne?

No oblidem que col•laborar en el creixement del bé comú és una molt bona manera de donar glòria a Déu.

També ens fa veure que Jesús rebutja la hipocresia: actuar de mala fe, aparentar allò que no som, l'engany encobert... La hipocresia destrueix la fraternitat humana. Per això Jesús la rebutja frontalment. 

L'eucaristia és un bon moment per demanar al Senyor un cor net, transparent, capaç de treballar per al bé comú, sense segones intencions.

divendres, 20 d’octubre de 2017

Ciril Montaner Fabré

Sacerdot, màrtir geltrunenc

A Vilanova i la Geltrú, província i diòcesi de Barcelona (actualment bisbat de Sant Feliu de Llobregat), nasqué el P. Ciril, el dia 16 de febrer de 1873. Era el cinquè dels set fills del matrimoni Joan Montaner Artigas i Bernardina Fabré Rovirosa, es van casar a Sant Antoni Abat el 24 de desembre de 1863, però van anar a viure a la Geltrú, al carrer Barcelona, 31. Fou batejat a l'església parroquial de Santa Maria de la Geltrú el 23 de febrer, vuit dies després d'haver nascut.

Per part de mare, Bernardina Fabré Rovirosa, és d'una família molt coneguda a la vila. L'avi, Agustí Fabré Gumà, era carreter, l'oncle Pere Fabré Rovirosa tenia una empresa de lloguer de carruatges, i la família va ser coneguda amb el sobrenom de "Peret Agustinet". Les dues generacions següents van ser basters i finalment tenien una botiga de maletes i bolsos al carrer Caputxins. El darrer de la nissaga, Josep Fabre Nin (1916-2001) va escriure tres llibres sobre el món dels basters, l'ofici i la seva relació amb els cavalls, els carruatges i els seus guarniments. Sempre va estar estretament relacionat amb els Tres Tombs.

Ciril Montaner Fabré. Sacerdot i màrtir de la  Geltrú

La Primera Comunió la va rebre a la parròquia de Santa Maria de la Secuita, bisbat i província de Tarragona, on s'havia traslladat la seva família l'any 1884, encara que dos anys més tard retornaven a Vilanova i la Geltrú. 

dijous, 19 d’octubre de 2017

Inici grups de joves


Aquest diumenge 15 d'octubre van iniciar les activitats del curs 2017-2018 dels grups de joves i de confirmació de la parròquia.

Es van aplegar al voltant de la cinquantena.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Entusiasme sospitós


El passat dissabte van començar les activitats del Centre d'Esplai de la Geltrú.
Enguany, tots els dissabtes a la tarda, més de 230 infants ompliran els locals de la parròquia i plaçes i carrers del barri.

L'equip educatiu de l'esplai comparteix amb nosaltres l'article "Entusisme Sospitós", de Carles Capdevila:

Agenda setmanal

del 23 al 29 d'octubre de 2017

AMICRET

Dilluns vinent, 23 d’octubre, a 2/4 de 9 de la nit reunió de la junta d’Amicret als locals de la rectoria.

CARITAS

Dimarts, 24 d’octubre, a 2/4 de 6 de la tarda reunió de la JUNTA de CARITAS

Concert Homenatge a Mossèn Jaume Berdoy

Concert homenatge a Mossèn Jaume Berdoy a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès

dóna'm valor per a dir les coses pel seu nom

PREGÀRIA

El món continua ple de fariseus.  Ensenya'm, Senyor, i dóna'm valor per a dir les coses pel seu nom. 

¿Per què hem de donar el bonic nom de "paradisos fiscals» a les coves d'Alí Babà on es refugien els botins del narcotràfic, de la prostitució i dels magnats que no volen pagar impostos? 


¿Per què diem "pagar en negre» i no diem estafar les escoles, els hospitals, la seguretat social, la xarxa de transports i tots els serveis públics de què gaudim i que potser critiquem perquè no van prou bé? 

¿Per què les lleis permeten que els rics contribueixin menys que els pobres?  ¿Per què, quan Hisenda s'equivoca, és sancionat el contribuent? 

¿Per què no se'ns pregunta si volem que amb 'els nostres diners es financi l'exèrcit o l'avortament? 

Tot això són coses del Cèsar i, en conseqüència, coses de Déu. Per això n'hem de fer pregària. 

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Convideu a la festa tothom que trobeu

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY
15 octubre 2017

Aquells homes de la paràbola van preferir anar als seus camps, als seus negocis: van rebutjar la invitació de Déu. No fem nosaltres el mateix moltes vegades? Molts prefereixen les seves petites "felicitats" en minúscula, a la FELICITAT, en majúscula, que Déu ens ofereix. És com aquells que prefereixen beure aigua estancada i pol·luïda, tot rebutjant el doll d'aigua pura i transparent que Déu ens ofereix. Quin contrasentit! 



I el més desconcertant és que quan rebutgem les invitacions del Senyor, generalment ho fem perquè creiem, més o menys conscientment, que seguint els nostres camins trobarem més fàcilment la felicitat, la nostra seguretat, la nostra pau.  I no ens adonem que el Senyor, que ens estima més del que ens estimem nosaltres mateixos, sap molt millor quins són els camins que ens porten a la plenitud, a la vida autèntica. Deixem, com hem dit en el salm 22, que ell sigui de veritat el Pastor que ens guiï! Millor prendre l'evangeli com a norma de vida. Mai no ens n'haurem de penedir. 
Però no oblidem que no n’hi ha prou d'acceptar la invitació del Senyor. Cal anar-hi amb el vestit "adequat". És a dir, nosaltres, de la nostra part, també hi hem de posar alguna cosa. 

La salvació que Déu ens ofereix no és una cosa automàtica. Nosaltres mantindrem sempre la nostra llibertat. Déu no ens salvarà mai per força. 

Cal que diguem "sí" lliurement amb esperit de conversió. 

Aquest és el nostre "vestit": un cor disponible, humil, agraït. Amb aquesta actitud no hem de témer res, perquè serem ben acollits al banquet de Déu.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Impulsats per l'esperit: "Sóc aquí, envieu-me"

Des de fa 54 anys al quart diumenge de Pasqua, diumenge del “Bon Pastor”, s’ha dedicat de manera especial a la Jornada Mundial per les Vocacions. I ara a aquesta intenció se li suma la Jornada missionera per les Vocacions Natives.


La mirada occidental segmenta la realitat amb la pretensió d’entendre-la. Des de la frontera, des d’allí on l’Esperit de Pentecosta bufa per tal d’arribar a tota raça, llengua i nació, se’ns manifesta el sentit veritable d’aquestes jornades.
L’esperança de nostra Església està posada en aquests llocs fronterers que anomenem de Missió. Destaca l’exemple de la Xina: una església perseguida, a penes sense estructura i una molt minsa jerarquia. Una església podada i esporgada... i mai aniquilada, on s’espera que l’any 2030 hi haurà el major grup de cristians del nostre món.

dijous, 12 d’octubre de 2017

Benvinguda a l'esplai

Centre d' Esplai La Geltrú, de Vilanova i la Geltrú

Aquest dissabte començarà el nou curs 2017-2018 al Centre d'Esplai La Geltrú.

Durant aquesta setmana passada s'han dut a terme les reunions explicatives inicials de cada grup, on les famílies han pogut conèixer l'equip educatiu d'aquest any, com funciona l'esplai, com es desenvoluparan les activitats, l'ideari i el projecte educatiu, o el fulard que hauran de portar els infants, entre d'altres coses.

Al llarg del trimestre l'equip anirà notificant totes les sortides, activitats de valors o colònies conjuntes previstes amb els diferents grups.

invitació al banquet del teu Regne

PREGÀRIA

Pare, cada nou dia que em regales és una invitació al banquet del teu Regne. En obrir els ulls, et vull dir gràcies. 

En trepitjar el carrer, vull saludar tothom com qui saluda els convidats a una festa. 

En posar-me a la feina, ho faig com qui ajuda a parar la taula i vetlla perquè tot estigui a punt. 

Em meravella pensar quantes vegades al dia em renoves la invitació: cada cop que tinc ocasió d'ajudar un necessitat, de respondre amb un somriure a un retret, d'oferir consol o companyia...

Cada cop que trobo una església oberta o que em ve al pensament un passatge de l'evangeli, cada cop que recordo que m'estimes, que em coneixes millor que jo mateix i que no deixes mai d'esperar-me. 

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Celebració d’enviament

TROBADA DE CATEQUISTES

Trobada de Catequistes al Bisbat de Sant Feliu de LLobregat

a la Casa de l’Església, diumenge passat, 8 d’octubre
..................................................................................................................................................................

Drets dels treballadors i desocupats

El Vídeo del Papa

El vídeo de Papa
"Hem de recordar sempre la dignitat i els drets dels treballadors, denunciar les situacions en les que es violen aquests drets, i ajudar a que contribueixi a un autèntic progrés de les persones i la societat.

Demanem pel món del treball, per a es pugui assegurar el respecte i la protecció dels seus drets  que tothom, i es doni als desocupats la oportunitat de contribuir amb el treball a la construcció del Bé comú." 

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Passarà la vinya a uns altres

DIUMENGE XXVII DURANT L’ANY

8 octubre 2017

Déu sent una gran decepció per la seva vinya i els vinyaters. M'ho haig d'aplicar a mi. Déu m'ha  donat la vida amb totes les seves immenses possibilitats. Déu m'ha donat la fe sense cap mèrit meu: una fe -quin misteri!- que no tenen altres persones, potser millors que jo.


Déu m'ha omplert dels seus dons: tot allò de bo que hi ha en la meva vida és un do seu. De vegades, no som prou conscients de la mediocritat, de la buidor, de la nostra vida. La pregària ens ho fa descobrir. Però aquest descobriment, fet en clima de pregària, no ens fa mal, no ens enfonsa.
A aquell que prega, li dol d'haver obrat malament, és clar. Però no pas perquè tingui por de condemnar-se, sinó perquè comprèn que ha decebut Aquell que l'ha estimat més que ningú i a qui no ha donat la resposta d'amor que es mereixia.
I enteses així, les meves infidelitats no m'apartaran de Déu, sinó al contrari: m'hi acostaran. I ell em farà sentir que em perdona i m'impulsarà a recomençar de nou amb esperança.
Perquè la tristesa cristiana mai deprimeix, sinó que sempre és un estímul per aixecar-se. I també un impuls a tractar els altres de la mateixa forma que Déu em tracta a mi: amb comprensió.

divendres, 6 d’octubre de 2017

La No Violència

Tot és qüestió de nivells de consciència.

Hawkins aporta la seva investigació i l’experiència personal de la seva evolució espiritual. Té autoritat moral per dir que els nivells de consciència de la por, l’odi, l’orgull, la culpa, el sofriment, la no vàlua, etc., són nivells de l’ego; l’ego sempre es mou per la força. 
En canvi els nivells del coratge, la neutralitat, la voluntat espiritual, la raó, l’acceptació, l’amor, l’amor incondicional, l’alegria, la pau, són els nivells de l’esperit. L’esperit es mou pel poder de l’honestedat, la integritat, la veritat, la humilitat, la no violència. 

La no violència pertany al nivell de consciència del “poder espiritual”, mentre que la violència sempre es mou en el nivell de consciència de la “força”. La por és l’expressió de la feblesa. La por desencadena la força de la violència.

obriu-nos els ull

PREGÀRIA

Pare, obriu-nos els ulls perquè vegem la nostra vida en tota la seva profunditat;
que la nostra mirada, ampla i amorosa com la vostra, arribi a tots els qui ens envolten.

Feu-nos descobrir tot el mal que patim avui els homes, el mal que portem dins nostre, i el mal que fem als altres.

Feu-nos valorar tot el bé que fem i el que podríem fer.

Envieu el vostre Esperit jove i valent al nostre cor: transformeu-nos en fills vostres, col·laboradors de la vostra acció en el món.

Poseu a les nostres mans accions que alliberin; poseu a la nostra boca paraules que siguin llum.

Us ho demanem per Jesucrist, que és la vostra Mirada, Acció i Paraula entre nosaltres. Amén.

Agenda setmanal

del 9 al 15 d'octubre de 2017

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Aquest diumenge 8 s’inicia el curs amb la col·laboració de la Sra TERESA MARIA GARRIGA, que ens parlarà sobre “STA TERESA, UNA VIDA PER EXPERIMENTAR”. A les 7 a la sala d’assaig.

 ESGLESIA OBERTA

Els voluntaris per poder engegar “Església Oberta” es reuniran aquest diumenge 7, després de la missa de 12.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest dilluns dia 8 d’octubre, tindrà lloc la pregària de Taizé a l'església, a les 20:30h.
PREGAR PELS ESDEVENIMENTS QUE VIU EL PAÍS

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Beneir



Quan us lleveu, beneïu el nou dia, que desborda d’una abundància de béns que les vostres benediccions faran aparèixer. Perquè beneir significa reconèixer el bé infinit que forma part integrant de la mateixa trama de l’univers. Aquest bé espera només un senyal vostre per poder manifestar-se.

Quan trobeu la gent al carrer, a l’autobús, al vostre lloc de treball, beneïu tothom. La pau de la vostra benedicció serà la companya del seu camí i l’aura del seu perfum discret serà una llum al seu itinerari. Beneïu els que us trobeu, vesseu una benedicció sobre la seva salut, el seu treball, la seva joia, la seva relació amb Déu, amb ells mateixos i amb els altres. Beneïu-los en els seus béns i recursos. Beneïu-los de totes les maneres imaginables, perquè aquestes benediccions no només escampen llavors de guarició, sinó que algun dia brotaran com a flors de goig en els espais àrids de la vostra mateixa vida.

Mentre passegeu, beneïu el vostre poble o la vostra ciutat, beneïu els que la governen i els seus educadors, infermeres, escombriaires, sacerdots i prostitutes. Quan algú us transmeti agressivitat, còlera o falta de bondat, per petita que sigui, responeu amb una benedicció silenciosa. Beneïu-los totalment, sincerament, joiosament, perquè aquestes benediccions són un escut que els protegeix de la ignorància de les seves maldats, i canvia la direcció de la sageta que us han llançat.

Beneir significa desitjar i estimar incondicionalment, totalment i sense cap reserva el bé il·limitat –per als altres i per a tots els esdeveniments de la vida–, fent-lo aflorar de les fonts més profundes i més íntimes del vostre ésser. Això significa venerar i considerar amb total admiració el que sempre és un do del Creador, malgrat que de vegades pugui semblar el contrari. Qui sigui afectat per la vostra benedicció és un ésser privilegiat, consagrat, complet. Beneir significa invocar la protecció divina sobre algú o sobre alguna cosa, pensar-hi amb un reconeixement profund, evocar-lo amb agraïment. Significa, a més, cridar la felicitat perquè vingui sobre ell, atès que nosaltres no som mai la font de la benedicció, sinó simplement uns testimonis joiosos de l’abundància de la vida.

Beneir-ho tot, beneir tothom, sense cap discriminació, és la forma suprema de donar, perquè aquells que beneïu mai no sabran d’on va arribar aquell raig de sol que, de sobte, va trencar els núvols del seu cel, i vosaltres rarament sereu testimonis d’aquesta llum que ha il·luminat la seva vida.

Quan a la vostra jornada passi alguna cosa inesperada que us desconcerti i us faci malbé els plans, esclateu en benediccions, perquè aleshores la vida està a punt d’ensenyar-vos una lliçó, encara que la seva copa pugui resultar amarga. Perquè aquest esdeveniment que us sembla tan indesitjable, de fet l’heu suscitat vosaltres mateixos per aprendre la lliçó que us passaria per alt si dubtéssiu a l’hora de beneir-lo. Les proves són benediccions ocultes. I legions d’àngels els segueixen els passos.

Beneir significa reconèixer una bellesa omnipresent, oculta als ulls materials. És activar la llei universal de l’atracció que, des del fons de l’univers, portarà a la vostra vida exactament el que necessiteu en el moment present per créixer, avançar i omplir la copa de la vostra joia.

Quan passeu per davant d’una presó, aboqueu una benedicció sobre els seus habitants, sobre la seva innocència i la seva llibertat, sobre la seva bondat, sobre la puresa de la seva essència última, sobre el seu perdó incondicional. Perquè només es pot ser presoner de la imatge que un té d’ell mateix i un home lliure pot caminar sense cadenes pel pati d’una presó, de la mateixa manera que els ciutadans d’un país lliure poden ser presoners quan la por s’instal·la en el seu pensament.

Quan passeu per davant d’un hospital, beneïu-ne els pacients, vesseu la benedicció sobre la plenitud de la seva salut, perquè fins i tot en el sofriment i en la malaltia, aquesta plenitud està esperant per ser descoberta. I quan veureu algú sofrint i plorant, o que se sent destrossat per la vida, beneïu-lo en la seva vitalitat i en la seva joia: perquè els sentits només ensenyen la cara oculta de l’esplendor i de la perfecció últimes, que només l’ull interior pot copsar.

És impossible beneir i jutjar alhora. Mantingueu en vosaltres, per tant, aquest desig de beneir com una ressonància interior incessant i com una pregària perpètua i silenciosa, perquè d’aquesta manera sereu de la mena de persones que són artesanes de la pau, i un dia descobrireu arreu el rostre mateix de Déu.

I, sobretot, no us oblideu de beneir la persona meravellosa, absolutament bella en la seva natura veritable i tan digna d’amor, que sou vosaltres mateixos.


Pierre Pradervand
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall