DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY
19 novembre 2017
"Ets un administrador dolent i gandul". Així va respondre l'amo a aquell que havia enterrat els seus diners. No els va perdre, els conservava, però no els va fer rendir.
Aquesta actitud no agrada al Senyor. Ell no ha vingut a fundar una comunitat de creients estàtica, com una espècie de museu sense vida.
Al contrari: ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transformi la pasta. És a dir, vol homes i dones coratjosos que escampin esperança i estimació pertot arreu. Que deixin l'empremta de Déu per allà on passin. Cadascú amb les qualitats que ha rebut, poques o moltes.
Sóc un creient viu o mort?
L'únic que no fa res és precisament aquell que té por del seu Senyor: que el considera un amo exigent. Quina imatge tinc de déu? La por sempre esterilitza.
Solament donaré fruit si considero Déu com un Pare que m'estima. Que m'exigeix, perquè vol el meu bé, però que té comprensió, que m'ajuda sempre a aixecar-me i que vol que visquem amb el cor ple de pau i d'esperança.
Aquesta és la imatge de Déu que ens dóna Jesús: per tant, la veritable
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada