dissabte, 23 de febrer del 2019

Una Mare bona

Senyor, et dono gràcies perquè no només no t’avergonyeixis de mi, de les meves repetides mancances i distraccions, sinó que confies en la meva delicadesa i en la meva bondat per portar la bona notícia a tothom que tu ets una Mare bona.

"Estimeu el vostres enemics...”

DIUMENGE VII DURANT L’ANY

24 de febrer 2019

«...feu bé als qui no us estimen». Realment és una petició ben difícil la que ens fa el Senyor. Potser la paraula enemic és excessiva en el nostre context, ja que les nostres relacions habituals acostumen a ser respectuoses i educades. Doncs, diem-ne, el meu contrari, el qui em té aversió o jo a ell, el qui tinc com opositor, el qui vull lluny de mi, el qui em fa la guerra... potser jo a ell, o simplement el qui no ens caiem bé.

Estimar els enemics, fer el bé a qui no ens estima, parar l’altra galta..., són propostes que només s’entenen des de la profunda convicció de Jesús que el mal, l’odi o la violència no es podran superar mai anant pel mateix camí. Cal buscar la reconciliació i la pau començant per pacificar el propi cor i fent a l’altra persona allò que voldria que em fessin a mi. Quan llegim aquestes frases avui, tenim la sort de poder fer quelcom que no era a l’abast dels qui les sentien per primer cop: Fixar-nos en la manera d’actuar de Jesús al llarg de la seva vida. Aquestes paraules d’avui són també reflex no només del seu pensament, sinó de la seva manera de fer. Ell no va voler fer ni va deixar que els deixebles fessin res contra els samaritans que no el volien rebre (Lc 9,53-55). Va impedir que els deixebles actuessin amb violència quan el van agafar a l’hort de les Oliveres (Mt 26,52-53). Va fer reflexionar aquell que li va donar una bufetada (Jn 18,22-23). I especialment va pregar al Pare que perdonés els qui l’estaven crucificant, i encara els va disculpar (Lc 23,34).

I això és ben actual en la nostra vida diària, on som testimonis de tanta violència verbal i fins i tot física en tots els àmbits de la vida. O la violència que s’exerceix de manera amagada, indirecte, provocant una pressió volgudament insoportable. 

Per això pot ser bo donar relleu a l’anomenada «regla d’or» que apareix al centre de l’evangeli: «Feu als altres allò que voleu que ells us facin».

A partir de la regla d’or, les paraules de Jesús canvien una mica. Compara la vida del deixeble amb la de la persona que viu sense fe. També el qui no té fe fa el bé als seus amics o a les persones de la seva família o actua per altruisme. Ara bé, el fet de tenir fe i de voler viure com a deixebles de Jesús ens ha de moure a donar un pas més. I aquest pas consisteix a prendre com a model de la nostra actuació l’amor compassiu i misericordiós del Pare. O el viure com a filles i fills de l’Altíssim.

Al cap i a la fi, tot el que Jesús fa i ens proposa de fer, és fruit de la relació filial, íntima i fidel que l’uneix al Pare. Dit amb paraules de Pau, se’ns demana que comencem ja ara a viure com «el segon home», és a dir, com Jesucrist, deixant que la força de l’Esperit i de la resurrecció actuïn en la nostra vida.

divendres, 22 de febrer del 2019

Diumenge de Comparses

Avís

Com ja fa uns anys, el diumenge de COMPARSES, 3 de febrer, no hi haurà missa el diumenge a les 12 del matí. 
Hi haurà missa a St Antoni Abat a 19:30h.


El dilluns 4 i dimarts 5, al Monestir de la Providència, a les 7 del vespre hi haurà exposició del Santíssim i missa en les Jornades Eucarístiques prèvies a la quaresma. 
Per aquesta raó no hi haurà missa ferial ni a la Geltrú ni a Sant Antoni Abat. 

dijous, 21 de febrer del 2019

Filles de la Caritat, moltíssimes gràcies!


Després de més de 140 anys de presència ininterrompuda a Vilanova i la Geltrú, l'ordre de les Filles de la Caritat tanca la comunitat vilanovina que estava ubicada a la Fundació Casa d'Empara. 

Actualment les 4 germanes de l'ordre feien tasques de suport i d'acompanyament espiritual a la residència assistida que ara es redistribuiran majoritàriament en el voluntariat de la Fundació. 

La sortida de l'ordre deixa un regust agredolç: d'una banda, 140 anys de servei són un orgull i podem comptar per milers els vilanovins i vilanovines que han gaudit del bon tracte de les germanes (a l'escola La Miraculosa o a la residència Casa d'Empara) i d'altra banda les germanes generen un "buit espiritual" que costarà d'omplir. En donem gràcies a Déu pel seu lliurament i les encomanem de tot cor al Senyor a les seves noves destinacions. 

Mai la ciutat de Vilanova podrà agrair a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül tot allò que elles han fet.

1er Llibre dels Reis III

LLEGIM LA BIBLIA 

Hem vist primer Israel unificat en un sol regne, sota Salomó. Després ve el cisma de Jeroboam, que inicia la història dels dos regnes, el del Nord o Israel, i el del Sud o Judà, fins a la destrucció de Samaria (722 aC). En aquesta història construïda a partir dels reis d'Israel i de Judà s'intercalen dos grans cicles profètics: el d'Elies (1Re 17-2Re 1) i el d'Eliseu (2Re 2-8.9.13).


Llegir:

  • 1Re 17,1-24 (Elies i la viuda de Sarepta)
  • 1Re 18,1-46 (Elies al Carmel)
  • 1Re 19,1-21 (Fugida d’Elies i la crida a Eliseu)

Misericordiosos

PREGÀRIA


Senyor, ensenya'ns a estimar, nosaltres no en sabem. El nostre cor està ferit i supura ràbia 
i rancúnia. 
No entenem qui ens ha fet mal. 
Calma les tempestes del nostre interior. Guareix les nostres nafres. 
Asserena les nostres passions destructives. Allibera'ns de l'amor propi. 
Mostra'ns com ens estimes malgrat les nostres mancances. 
Il·lumina'ns i fes que veiem els altres com a fills teus i germans nostres. 
Que siguem capaços  d'entendre les seves ferides i així perdonar-los de tot cor, com tu ens has perdonat a cadascú de nosaltres. 
Fes-nos forts per poder renunciar a fer mal. Fes-nos valents i que el nostre coratge apagui el desig de revenja. 
Fes-nos com tu que perdones, estimes i mai abandones ningú. 
Fes-nos misericordiosos tal com tu ho ets. 

La pàgina en blanc

Joan Ferrés Prats

S’han escrit moltes pàgines sobre la pàgina en blanc. És una experiència que coneixen molt bé els escriptors professionals, però que, si fa no fa, tots hem tingut oportunitat de fer alguna vegada a la nostra vida. Es tracta d’aquella sensació de mandra, de buidor, d’impotència o fins i tot d’angoixa que experimenten de vegades les persones que estan assegudes davant d’una pàgina que necessiten omplir (o que els agradaria omplir) i no saben amb què, amb quin contingut. O no sabem com.

dissabte, 16 de febrer del 2019

Gratitud i acceptació

Qui contempla agraït la seva vida, accepta tot el que li esdevé.


Sòc feliç?

DIUMENGE VI DURANT L’ANY

17 de febrer 2019

La felicitat és una aspiració humana profunda. Les nostres actuacions, d'una manera més o menys conscient, s'orienten a trobar la felicitat.

Podria ser interessant que cadascun de nosaltres ens preguntéssim què vol dir per a mi ser feliç: què necessitaria tenir i què necessitaria eliminar de la meva vida per tal que jo em sentís feliç. Què?

Ben segur que les respostes no serien plenament coincidents, perquè cada persona és feliç a la seva manera, com també sofreix a la seva manera.

Però, sigui quina sigui la nostra resposta, l'experiència ens diu que la felicitat no ens la dóna els béns materials perquè no omplen el nostre cor. Ni tampoc les persones perquè sovint ens deceben o, almenys, perquè no poden omplir plenament el nostre cor. Llavors, què?


La felicitat és una cosa interior que només la podem trobar en Déu, l'única font autèntica de la joia, la pau, l'esperança, l'Amor. Però no tothom sap trobar Déu.

Molts pensen que la diferència entre creients i no creients, consisteix en que els primers accepten uns dogmes i els altres no. Però pròpiament, la diferència no és aquesta, sinó la diversa orientació fonamental de la vida.

La vertadera diferència entre el creient i el no creient, passa per fiar-se més de Déu que dels recursos humans o a l'inrevés. El «pobre», segons les Escriptures, és aquell que posa tota la seva confiança en el Senyor.

Jesús no diu que són feliços perquè la pobresa sigui un bé en ella mateixa, sinó que són feliços perquè Déu està al seu costat i perquè tenen la promesa del Regne del Cel, que és la riquesa més gran. 
Aquí hi ha una invitació que ens fa Jesús, contemplar les meves pròpies mancances reals: els meus problemes econòmics; els meus plors i sofriments reals; els menyspreus rebuts, les meves fams insatisfetes: sempre ens manquen coses... 

Jesús em diu que no m'enfonsi, que no m'entristeixi, perquè aquestes mancances em convertiran en preferit del Senyor. I això dóna esperança, perquè em fa descobrir que les etapes de sofriment que passo en la meva vida, no són inútils, sinó que poden ser molt fecundes.

divendres, 15 de febrer del 2019

1er Llibre dels Reis II

LLEGIM LA BIBLIA 

En els capítols proposats es descriu la saviesa i la magnificència de Salomó, el fill de David, però se subratlla el fet més important: la construcció del temple i la seva solemne dedicació. Amb tot no es deixen de banda les febleses i els pecats dels darrers temps d’aquest gran rei, tal com en el 2on llibre de Samuel no s’havia passat per alt el pecat de David.


dijous, 14 de febrer del 2019

Ensenya'ns a estimar

PREGÀRIA

Senyor, ensenya'ns a estimar, nosaltres no en sabem. 

El nostre cor està ferit i supura ràbia i rancúnia. No entenem qui ens ha fet mal. 

Calma les tempestes del nostre interior. Guareix les nostres nafres. 

Asserena les nostres passions destructives. Allibera'ns de l'amor propi. 

Mostra'ns com ens estimes malgrat les nostres mancances. 

Il·lumina'ns i fes que veiem els altres com a fills teus i germans nostres. 

Que siguem capaços d'entendre les seves ferides i així perdonar-los de tot cor, com tu ens has perdonat a cadascú de nosaltres. 

Fes-nos forts per poder renunciar a fer mal. Fes-nos valents i que el nostre coratge apagui el desig de revenja. 

Fes-nos com tu que perdones, estimes i mai abandones ningú. 

Fes-nos misericordiosos tal com tu ho ets. 

dimecres, 13 de febrer del 2019

La crida del convers

Joan Ferrés Prats

Meditant l’Evangeli del cap de setmana passat, (Lluc 5,1-11: Ho deixaren tot i el seguiren) m’ha sobrevingut un sentiment que m’envaeix de tant en tant: un sentiment d’enveja de les persones converses. Per descomptat, estic content d’haver rebut la fe dels meus pares des de ben petit, d’haver estat creient tota la meva vida.

dimarts, 12 de febrer del 2019

Admissió a Ordres i Grup de Diàleg Interreligiós

Agenda
del 16 al 24 de febrer

Confirmació

Diumenge 17 de febrer, a les 6 de la tarda, es durà a terme la reunió dels pares dels joves de 1er i 2on de confirmació a St Antoni.

Formació Permanent d'Adults

El diumenge 17 de febrer, a les 7 del vespre, Roser Caminal, benedictina. 

Grup de Diàleg Interreligiós

El proper dimarts, 19 de febrer, a les 6 de la tarda és reuniran els membres del grup a la Casa Olivella.

Admissió a Ordres

El dijous, 21 febrer, 19:30, al Seminari de Barcelona, el seminarista de les nostres parròquies Xavier Montané rebrà l’Admissió a Ordres en el camí cap a esdevenir prevere.
El podem acompanyar en la pregària.
En donem gràcies a Déu.

Camino de Santiago 2019 

Grup de Famílies de la Geltrú

pelegrinatge els dies 17-21 de juliol entre Puente la Reina i Logronyo
Etapes:
- Puente La Reina - Lorca: 13, 3 km
- Lorca - Estella - Ázqueta: 16,1 km
- Ázqueta - Los Arcos: 13, 8 km
- Los Arcos - Torres del Río - Viana: 17,8 km
- Viana - Logronyo: 9,5 km.

Més informació a les sagristies i pabordiagalg@gmail.com

dilluns, 11 de febrer del 2019

Nota dels bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors


"En les darreres setmanes, l’Església Catòlica a Catalunya s’ha vist sacsejada per algunes notícies referides a abusos de menors, que ens omplen de vergonya i de dolor, ja que alguns dels agressors eren persones consagrades o sacerdots.

dissabte, 9 de febrer del 2019

Pescador d’homes

DIUMENGE V DURANT L’ANY

10 de febrer 2019

Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l'empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir ser «pescadors d'homes».

A l'evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar en mig del mar, sol, envoltat d'aigua per tot arreu, encara segueix sent una experiència impressionant.

El mar impressiona. I el «mar» de la vida també. Perquè en el món també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.

Ser «pescadors d'homes», significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, en mig d'aquest «mar» que és el nostre món.

És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa ...

¡Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar pertot arreu l'empremta de la bondat de Déu! D'un Déu que tot ho vol omplir de llum, d'esperança, d'amistat, d'alegria ...

divendres, 8 de febrer del 2019

1er Llibre dels Reis I

LLEGIM LA BIBLIA 


El primer llibre de Reis és la conclusió e la història de la successió al tron de David, el compliment de la promesa de Déu a David de donar-li un llinatge perpetu.

Judici de Salomó

Llegir:

  • 1Re 2,1-11 (Testament i mort de David)
  • 1Re 3,16-28 (Judici de Salomó)

Mans Unides

Davant el món, la RAÓ i la FE ens permeten reflexionar i fer-nos càrrec de la realitat. La duresa de les dades que ens presenta la realitat ens mostra la necessitat de basar-nos en criteris que ens venen donats del diàleg entre la nostra raó humana i la nostra fe cristiana per poder prendre una postura a favor dels exclosos i contra la injustícia. La fe aporta una perspectiva que reforça encara més el nostre compromís en la construcció d'aquest món més just. Il·luminada per l'Evangeli i la Doctrina Social de l'Església, ens ensenya que la pobresa i la fam són contràries a la dignitat humana i al pla de Déu. Que l'ésser humà és autor, principi i fi de tot projecte social, econòmic, polític i cultural. I per això els béns i el seu ús han de ser universals, perquè estan destinats per a la satisfacció de les legítimes necessitats de les persones. Sobretot, cal rescabalar d'aquests béns els desposseïts per causa de la nostra injustícia, en primer lloc, els més empobrits, pels quals l'Església, seguint el Mestre, ha fet opció.

Com diu el papa Francesc en el seu missatge a la FAO en la Jornada Mundial de l'Alimentació del 2018, "el futur no habita als núvols, sinó que es construeix en suscitar i acompanyar processos de més humanització. Podem somiar un futur sense fam, però això només és legítim si ens entestem en processos tangibles, relacions vitals, plans operatius i compromisos reals." 

En aquest primer any d'un trienni en què treballarem sobre els drets humans, pretenem abordar alguns sectors d'intervenció que poden contribuir a fer efectiu el dret al desenvolupament: l'educació, la salut, l’aigua i el sanejament, la igualtat de drets i l’apoderament de les dones, l’alimentació i els mitjans per una vida digne, i la iniciativa per al desenvolupament.

Goig interior

PREGÀRIA

Senyor, volem ser com aquell arbre arrelat ran del torrent, que es manté sempre verd i no deixa de donar fruit. 

Volem arrelar vora l'aigua de la teva Paraula. Ens renova per dins. Ens omple de vida i d'esperança.  
Però de vegades no l'entenem. Contradiu el que veiem entorn nostre. El que ens promet sembla impossible. 

O potser s'han endurit les nostres arrels i no ens deixem amarar del teu Esperit. 

Per això necessitem escoltar una i una altra vegada el que ens dius, rellegir-ho, repetir-ho, meditar-ho, per tal que penetri dins nostre, perquè ens fecundi, perquè es faci part de nosaltres mateixos. Aleshores ens sentim benaurats, privilegiats, feliços. 


Ens inunda un goig interior, una certesa, una pau que ningú no ens la podrà arrabassar. 

La llavor que dóna fruit

Agenda
del 9 al 17 de febrer de 2019

COL·LECTA PER MANS UNIDES

9 i 10 de febrer:
Projecte de la Fundació FUCAI a MANAURE (Colòmbia)de defensa dels drets del poble Wayúu i millora de les seves condicions de vida.

Mare de Déu de LOURDES

Dilluns 11 de febrer
18:30 Rosari i benedicció amb el Santíssim
19:00 Missa de la Mare de Déu


"La llavor que dóna fruit"

Recés de Meditació i Reflexió "Aixeca't"

Dissabte, 16 febrer 2019 de 10'30 a 13'30h.

Al Monestir de  la Mare de Déu del Carme de les Monges Carmelites de Vilafranca del Penedès, carretera de Sant Martí Sarroca.

No cal avisar, només ser puntuals per començar a les 10'30h.
Més informació: Mn. Valentí. 938980051.

AMICRET

Diumenge, 17 de febrer, a la 1 del migdia reunió de la Junta d’Amicret a les sales de la parròquia.

dissabte, 2 de febrer del 2019

Parlar d’amor

DIUMENGE IV DURANT L’ANY

3 de febrer 2019

Gairebé totes les cançons i les pel·lícules d'avui parlen de l'amor. Però sovint ho entenen de manera diferent a la que ens va ensenyar Jesús. Sant Pau (1Co 12,31-13,13) ens explica amb tota claredat què vol dir estimar. 
Diu que qui estima és pacient, bondadós, no es venja, busca la veritat, no s'alegra del mal dels altres... És un text molt bonic, però també molt realista, que sovint llegim en els casaments. 
Valdria la pena que durant la setmana, rellegíssim, amb calma, aquesta lectura. Es tot un programa de revisió de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació. 
Aquesta descripció ens fa veure que l'amor és quelcom més que un pur sentiment. L'amor és, sobretot, un compromís, un acte de voluntat: la ferma decisió de buscar el bé de l'altre, d'ajudar-lo. 
L'estimació s'ha de saber concretar, en funció del grau de proximitat de les persones i de les seves necessitats de cada moment. 
Estimar suposarà, de vegades, donar la mà per ajudar a superar alguna dificultat de l'altre. Altres vegades, suposarà perdonar-lo de cor o demanar perdó si veig que li he fet mal. O fer-li una demostració d'afecte si veig que està trist. 
Sovint, serà escoltar-lo, perquè pugui treure allò que porta dins i que potser el fa sofrir, li fa mal. O també,  altres vegades, sobretot quan hi ha un dolor molt intens, serà purament estar al seu costat en companyia silenciosa, però disponible, com el pa sobre la taula, sempre a l'abast d'aquell que el necessita. 

L'estimació sincera es pot expressar de moltes maneres. Però l'objectiu sempre és el mateix: el bé de l'altre, ajudar l'altre. Així ens estima el Senyor.

Acompanyar la llibertat en Crist

Agenda
del 2 al 9 de febrer de 2019

TAIZÉ

Aquest dilluns, 4 de febrer, ens trobarem en la pregària de Taizé a 2/4 de 9 de la nit a La Geltrú.

CONSELL PASTORAL

Dijous, 7 de febrer, a 2/4 de 9 de la nit reunió del Consell Pastoral a la sala d’assaig.


Jornada Apostolat seglar de Catalunya

Un any més, la Comissió interdiocesana d’Apostolat Seglar de la Tarraconense (CIAS) convoca a tots els responsables de grups a la Jornada interdiocesana d’Apostolat Seglar.
Enguany, en continuïtat amb la Jornada de l’any passat, la proposta és fer un pas més: aprofundir en què significa acompanyar la vida cristiana i quin paper hi juguen els laics i laiques amb alguna responsabilitat parroquial o diocesana d’acompanyar persones, i alhora proposar una formació bàsica per a fer aquest acompanyament, amb sintonia amb la darrera l’Assemblea General del Sínode.
Inscripcions:
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat aseglar@bisbatsantfeliu.cat 
Mn. Josep Torrente Bruna, delegat

9 de febrer a la Casa de l'Església (Sant Feliu de Llobregat)

Col·lecta per Mans Unides

Proper cap de setmana 9 i 10 de febrer
Projecte de la Fundació FUCAI a MANAURE (Colòmbia)de defensa dels drets del poble Wayúu i millora de les seves condicions de vida.

Pensar en Déu, sentir a Déu

Joan Ferrés Prats

En una petita investigació feta a la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) varem tenir l’oportunitat de comprovar que estudiants universitaris –nois i noies- que veien de manera regular un programa de televisió escombraria (Mujeres Y Hombres Y Viceversa) en feien una avaluació molt crítica. Es a dir, eren conscients que el programa era dolent, però se’l miraven cada dia. 

Es una demostració pràctica del que diuen els científics que han estudiat el funcionament del cervell humà: que quan ens trobem davant de qualsevol realitat, les persones no ens movem pel que aquesta realitat ens fa pensar, sinó pel que ens fa sentir.

Que la teva Paraula trobi en nosaltres terra bona

PREGÀRIA

Senyor, gràcies perquè no has deixat d'enviar-nos els teus profetes. 
Perdó perquè voldríem que ens parlessis directament a nosaltres, voldríem ser de nou els protagonistes de la història, però tu, com un bon pedagog, ens vas donant pistes perquè aprenguem a trobar-te, a descobrir-te amagat en els esdeveniments. 
Perdó per no saber acollir aquells que tu ens envies per interpel·lar-nos, per desinstal·lar-nos de les nostres comoditats, de les nostres rutines. 
Perdó per tenir el cor endurit i no saber escoltar les seves paraules, i tampoc el seu exemple o el seu neguit. 
I si no sabem trobar-te en el que tenim al costat, com podem aspirar a veure't més enllà del nostre món, o més endins en el nostre cor! 
Senyor, no et cansis de parlar-nos, malgrat no estiguem atents, encara que no et fem cas. 
Fes que la teva Paraula trobi en nosaltres terra bona i pugui germinar. 


2on Llibre de Samuel i IV

LLEGIM LA BIBLIA 

En aquest apèndix als llibres de Samuel se’ns transcriu un dels salms que se li atribueixen directament a David. La tradició considera David autor dels 150 salms que coneixem. Tal com sigui el sentit dels salms lliguen perfectament amb els sentiments de lloança, petició de perdó, etc del David que hem conegut en els llibres de Samuel.

Llegir: 2Sa 22,1-51 (Salm de  David)
Llegir: 2Sa 23,1-7 (Oracle de David)
Llegir: 2Sa 24,1-25 (Perdó pel pecat del cens)
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall