diumenge, 31 de gener de 2016

Records del passat Nadal

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

Aquest any els mantons i els caramels han arribat molt aviat, però encara que se'm posa la pell de gallina al sentir cantar, a ple pulmó, Els àngels de la Glòria a tota l'església de la Geltrú.




Aquest any va ser un Concert de Sant Esteve molt especial, amb una aposta a la primera part del concert que va necessitar molts assajos. Però el resultat va ser extraordinari.
Als següents enllaços podeu escoltar la música d'Antoni Urgellès i Granell, adaptada pel Pol Garcia Raventós:


Pauleta "la planxadora - Americana - Duet - Tercet

A la segona part del concert, com cada any vam cantar una selecció de nadales populars:


Espero que en gaudiu, tant o més que escoltant-ho en directe el passat 26 de desembre de 2015.

Recuperar Jesús

Sempre que el cristianisme ignora Jesús o l'oblida, corre el risc d'allunyar-se del Déu veritable i de substituir-lo per imatges distorsionades que desfiguren el seu rostre i ens impedeixen de col•laborar en el seu projecte de construir un món més alliberat, més just i més fratern. Per això és tan urgent recuperar la humanitat de Jesús.

No n'hi ha prou amb confessar Jesucrist de manera teòrica o doctrinal. Tots necessitem conèixer Jesús des d'un acostament més concret i vital als evangelis, sintonitzar amb el seu projecte, deixar-nos animar pel seu esperit, entrar en la seva relació amb el Pare, seguir-lo de prop cada dia. Aquesta és la tasca apassionant d'una comunitat que viu avui purificant la seva fe. Els qui coneixen i segueixen Jesús van gaudint, cada vegada més, de la bondat insondable de Déu.

José Antonio Pagola

Parlar d’amor

Gairebé totes les cançons i les pel•lícules d'avui parlen de l'amor. Però sovint ho entenen de manera diferent a la que ens va ensenyar Jesús. Sant Pau (1Co 12,31-13,13) ens explica amb tota claredat què vol dir estimar.

Diu que qui estima és pacient, bondadós, no es venja, busca la veritat, no s'alegra del mal dels altres... És un text molt bonic, però també molt realista, que sovint llegim en els casaments.

Valdria la pena que durant la setmana, rellegíssim, amb calma, aquesta lectura. Es tot un programa de revisió de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació.

Aquesta descripció ens fa veure que l'amor és quelcom més que un pur sentiment. L'amor és, sobretot, un compromís, un acte de voluntat: la ferma decisió de buscar el bé de l'altre, d'ajudar-lo.
L'estimació s'ha de saber concretar, en funció del grau de proximitat de les persones i de les seves necessitats de cada moment.

Estimar suposarà, de vegades, donar la mà per ajudar a superar alguna dificultat de l'altre. Altres vegades, suposarà perdonar-lo de cor o demanar perdó si veig que li he fet mal. O fer-li una demostració d'afecte si veig que està trist.

Sovint, serà escoltar-lo, perquè pugui treure allò que porta dins i que potser el fa sofrir, li fa mal. O també,  altres vegades, sobretot quan hi ha un dolor molt intens, serà purament estar al seu costat en companyia silenciosa, però disponible, com el pa sobre la taula, sempre a l'abast d'aquell que el necessita.

L'estimació sincera es pot expressar de moltes maneres. Però l'objectiu sempre és el mateix: el bé de l'altre, ajudar l'altre. Així ens estima el Senyor.

Lectures del proper diumenge

DIUMENGE V DURANT L’ANY
  • Isaïes 6,1-8: Aquí em teniu, envieu-m’hi.
  • 1Corintis 15,1-11: Això és el que tots prediquem, i això és el què vosaltres heu cregut.
  • Lluc 5,1-11: Ho deixaren tot i el seguiren.

Feliç l’home que puja al turó de Sió

Feliç l’home que puja al turó de Sió,
I com l’enamorat, a la cleda de l’altre,
I arrelat a la taula del pa i del vi en flor,
Es mira la Ciutat de David.
És aleshores que el cor fruita com la llum,
I sent el ventijol  de la veu del Senyor,
I creix en ell la lluor del matí,
I hi veu la bellesa de l’Esperit.
             
     Xiprers de Jerusalem,
     Pols i plors de tanta pena!
              
Que el Senyor t’acompanyi els anys de soledat;
Que no s’esborrin els mots de la pissarra,
Fins que no hi hagi ni pensament ni ulls;
Que un acord  insistent avivi el foc de perla,
De l’altra vida, respiració.

Feliç l’home que no s’afanya en res,
I és convidat a creure-hi, i pot cremar els sarments
Si tremola de fred, sota el domàs del cel.
              
Com gotes de rosada, tornaràs al silenci,
No remouré el solatge de la fosca cisterna,
I podràs desfermar-te i córrer com el vent.
Així, si l’invoques, et beneeix el Senyor,
I la vida i la mort són platja, floc de neu,
Llindar ben a la vora dels guals on era i és.
              
Com els encenalls de les ones,
Així és de fidel el Senyor.

Joan Terol i Santana

Recuperar Jesús


Sempre que el cristianisme ignora Jesús o l'oblida, corre el risc d'allunyar-se del Déu veritable i de substituir-lo per imatges distorsionades que desfiguren el seu rostre i ens impedeixen de col•laborar en el seu projecte de construir un món més alliberat, més just i més fratern. Per això és tan urgent recuperar la humanitat de Jesús.
No n'hi ha prou amb confessar Jesucrist de manera teòrica o doctrinal. Tots necessitem conèixer Jesús des d'un acostament més concret i vital als evangelis, sintonitzar amb el seu projecte, deixar-nos animar pel seu esperit, entrar en la seva relació amb el Pare, seguir-lo de prop cada dia. Aquesta és la tasca apassionant d'una comunitat que viu avui purificant la seva fe. Els qui coneixen i segueixen Jesús van gaudint, cada vegada més, de la bondat insondable de Déu.
José Antonio Pagola

Agenda

COMPARSES

Com l’any passat, degut a que colles comparseres entraven durant l’eucaristia, el diumenge vinent 7 de febrer, l’església romandrà tancada i se suspendrà la missa de 12.

LA CANDELERA

Dimarts, 2 de febrer a les 7 del vespre.

PREGÀRIA DE TAIZÉ

Aquest dimarts dia 2 de febrer, ens trobarem a la pregària de Taizé a l'església, de 20:30h a 21:30h.

SANT BLAI

Dimecres, 3 de febrer a les 7 del vespre, dins la missa benedicció dels aliments

FORMACIÓ PERMANENT D'ADULTS

Aquest diumenge 31 tindrem la presencia de ANNA POCH FRANCO, jove de la nostra parròquia amb un  gran bagatge humanístic  fruit de la seva estada als Estats Units. El 2014, el nombre de joves catalans que marxaven a l’estranger van ser uns 55.300 per diferents motius i durada. Serà interessant escoltar el seu testimoniatge.
La sessió, oberta a tothom, començarà a les 19 hores a la sala d'assaig de la rectoria.





____________
imatge de portada extreta de pixbay

dissabte, 30 de gener de 2016

Parlar d’amor

Gairebé totes les cançons i les pel•lícules d'avui parlen de l'amor. Però sovint ho entenen de manera diferent a la que ens va ensenyar Jesús. Sant Pau (1Co 12,31-13,13) ens explica amb tota claredat què vol dir estimar.

Diu que qui estima és pacient, bondadós, no es venja, busca la veritat, no s'alegra del mal dels altres... És un text molt bonic, però també molt realista, que sovint llegim en els casaments.

Valdria la pena que durant la setmana, rellegíssim, amb calma, aquesta lectura. Es tot un programa de revisió de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació.

Aquesta descripció ens fa veure que l'amor és quelcom més que un pur sentiment. L'amor és, sobretot, un compromís, un acte de voluntat: la ferma decisió de buscar el bé de l'altre, d'ajudar-lo.
L'estimació s'ha de saber concretar, en funció del grau de proximitat de les persones i de les seves necessitats de cada moment.

Estimar suposarà, de vegades, donar la mà per ajudar a superar alguna dificultat de l'altre. Altres vegades, suposarà perdonar-lo de cor o demanar perdó si veig que li he fet mal. O fer-li una demostració d'afecte si veig que està trist.

Sovint, serà escoltar-lo, perquè pugui treure allò que porta dins i que potser el fa sofrir, li fa mal. O també,  altres vegades, sobretot quan hi ha un dolor molt intens, serà purament estar al seu costat en companyia silenciosa, però disponible, com el pa sobre la taula, sempre a l'abast d'aquell que el necessita.

L'estimació sincera es pot expressar de moltes maneres. Però l'objectiu sempre és el mateix: el bé de l'altre, ajudar l'altre. Així ens estima el Senyor.

Records del passat Nadal

Aquest any els mantons i els caramels han arribat molt aviat, però encara que se'm posa la pell de gallina al sentir cantar, a ple pulmó, Els àngels de la Glòria a tota l'església de la Geltrú.



Aquest any va ser un Concert de Sant Esteve molt especial, amb una aposta a la primera part del concert que va necessitar molts assajos. Però el resultat va ser extraordinari.
Als següents enllaços podeu escoltar la música d'Antoni Urgellès i Granell, adaptada pel Pol Garcia Raventós:


Pauleta "la planxadora - Americana - Duet - Tercet

A la segona part del concert, com cada any vam cantar una selecció de nadales populars:


Espero que en gaudiu, tant o més que escoltant-ho en directe el passat 26 de desembre de 2015.

diumenge, 24 de gener de 2016

La vida ens la juguem a cada instant present: ara, avui

Cert que és important el demà. Pensar en el demà és signe de joventut. Significa que tenim esperança, ganes de viure, de créixer, de superar la mediocritat. És important el demà, és cert.

També és important l'ahir. Ens fa veure d'on venim, quines són les arrels que estructuren la nostra identitat. Dóna goig, per exemple, comprovar que les nostres arrels cristianes són molt fondes.

Ja fa milers d'anys, molts segles abans de Crist, que els creients, aquells que esperaven el Salvador, es reuneixen per escoltar la paraula i per compartir alegries i tristeses. I també ens fa veure que la paraula del Senyor és fidel: no falla mai.

Potser, de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Però mirant segles enrere, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes hàgim fallat, la força el Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que som nosaltres, segueix endavant.

Hem d'experimentar el goig de sentir-nos Església, comunitat de Jesús, on Ell s'hi fa present amb una força indestructible. Però una força, no ho oblidem, que no és violenta, sinó amarada d'estimació. Per això guanya.
I aquesta presència del Senyor l'hem de viure com una cosa actual: perquè encara que el futur i el passat són importants, ho és més el moment present. El Senyor actua avui, ara, en la meva vida.

De vegades, quan ens succeeixen certes coses diem: «precisament ara?» Doncs sí, ara. I hem d'estar disponibles per donar una resposta positiva al Senyor. Perquè és en aquest moment, no abans ni després, sinó ara, que allò que ens demana o ens ofereix el Senyor, serà bo i positiu per a mi.


Lectures del proper diumenge

DIUMENGE IV DURANT L’ANY
  • Jeremies 1,4-5.17-19: Et vaig fer un profeta destinat als pobles.
  • 1Corintis 12,31-13,13: La fe, l’esperança i l’amor subsisteixen, però l’amor és el més gran.
  • Lluc 4,21-30: Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és pas enviat només als jueus.

SETMANA DE PREGÀRIA PER A LA UNITAT DELS CRISTIANS

18-25 gener 2016

Enguany fa 21 anys que vam començar a celebrar la Setmana Universal de Pregària per a la Unitat dels Cristians amb una publicació semblant a la que teniu a les mans. En la setmana del 2016 volem “proclamar la grandesa del Senyor” pels molts anys en els quals hem après a veure la ‘grandesa’ del Senyor en les relacions de veritables germans que els cristians de diverses confessions cristianes tenim i sostenim actualment a la nostra terra.

Per damunt de les misèries del nostre egoisme, de les constriccions de les nostres estructures confessionals, que sempre volem considerar “els germans separats” com “els altres”, Déu, en la manifestació de la seva Misericòrdia que és Jesús el Crist, ens fa comprendre que hem de retrobar el veritable camí: l’amor de Déu manifestat en Jesucrist.

Avui, en el nostre entorn, el més petit i el més gran com és Europa, trobem com si també els cristians encara no han trobat que són veritablement “el poble de Déu” i que van, esperitats, cercant paràmetres humans, polítics, econòmics, socials i ideològics, per trobar la sortida vàlida a unes situacions que els depassen completament.

Els cristians de Letònia han preparat aquest any els textos per a la nostra setmana de pregària per a la unitat dels cristians. Un text d’ells pot servir-nos notablement als “vells cristians” que vivim a Catalunya: 
“Sant Pere diu a l’Església de la primera hora que, en la seva recerca de sentit, abans de trobar l’evangeli, no era poble. Però ara, en acollir la crida, com a llinatge escollit, amb el poder de la salvació de Déu en Jesucrist, ha esdevingut poble de Déu.

Aquesta realitat té lloc pel baptisme, comú a tots els cristians; per ell naixem de nou per l’aigua i l’Esperit Sant (cfr. Jn 3,5). Pel baptisme morim al pecat i renaixem amb Crist per a la nova vida de la gràcia en Déu. Aquest repte ens demana de ser conscients de la nostra nova identitat en Crist en tots els moments de la nostra vida”.

És un text molt bonic i molt suggerent, però, que ens proposa als cristians de casa nostra no poques preguntes pel que fa als nostres paràmetres en el treball, en la pregària i en les relacions ecumèniques.

-El que hem treballat durant més de cinquanta anys a Catalunya, s’acomoda exactament a la pregària de Jesús el Crist en l’Últim Sopar?

-O hem bastit tot un edifici que humanament és molt remarcable des d’una angolatura social, teològica i interconfessional, però poc consistent des d’una perspectiva evangèlica d’acceptació de la voluntat del Crist?

L’any 2016 pot ser un moment important, donada la situació en la qual vivim en l’àmbit local i mundial, per preguntar-nos: Com entenem la nostra crida comuna a ser “poble de Déu”? .


Agenda

CONSELL PASTORAL:

Dijous, 28 de gener, a 2/4 de 9 de la nit, es reunirà el Consell Pastoral a les sales de la rectoria.






____________
imatge de portada extreta de pixbay

divendres, 22 de gener de 2016

La porta del teu cor


Per què truques a totes les portes?

Vés i truca a les portes del teu cor.

Rumi

diumenge, 17 de gener de 2016

Convertir l’aigua en vi

És curiós: Jesús, durant les temptacions del desert, no va acceptar convertir les pedres en pa. I en canvi ara converteix l'aigua en vi, en unes noces. 

Els evangelis no ens presenten mai Jesús fent les coses perquè sí. Si escull unes noces per fer el seu primer miracle, alguna ensenyança ens vol donar. Unes noces són una aliança d'amor. Quan dues persones decideixen casar-se i compartir la seva vida és perquè s'estimen.

Que Jesús faci el seu primer miracle en unes noces significa, entre d'altres coses, que a Ell el trobarem sempre on hi hagi amor. L'estimació és el gran signe de la presència de Jesús. Allà on hi ha amor, Ell hi és sempre al mig.

Si nosaltres, de vegades, ens sentim lluny de Jesús, si no el trobem a la nostra vida, potser val la pena que ens preguntem si no serà perquè som massa egoistes i no estimem prou. A Jesús sols el trobarem en l'amor, mai en l'egoisme.

En aquest passatge Maria és clau. Ens dona un consell molt valuós, referit a Jesús: «Feu tot el que ell us digui». No sols ho deia a aquells criats. També ens ho diu a cadascun de nosaltres.

Ho faig? Faig cas de Jesús? Aquells servents sí que en van fer. I el resultat va ser que l'aigua es va convertir en vi. I és que quan fem cas de Jesús, tot allò que toquem millora: la tristesa es converteix en alegria, el desànim en esperança, la por en confiança...

Fora bo que avui ens preguntéssim sincerament si les persones amb qui em relaciono van esdevenint millors, gràcies al meu contacte. Preguntem-nos-ho i traguem-ne conseqüències.



Lectures del proper diumenge

DIUMENGE III DURANT L’ANY
  • Nehemies 8,2-10: Llegien ben clar el llibre de la Llei.
  • 1Corintis 12,12-30: Vosaltres sou el cos de Crist i part dels seus membres.
  • Lluc 1,1-4; 4,14-21: Avui s’han complert aquestes paraules de l’Escriptura

Qué és ser cristià

Hi ha sempre distància entre la pregària i la vida. Quan diem "Senyor, us estimo, perdoneu-me, doneu-me el vostre Esperit", els nostres lla¬vis estan dient unes paraules sublims, netes, plenes, sense fissura. La vida, en canvi, l'única que aquestes paraules volen expressar i ali¬mentar, no és mai tan neta, tan sense fissures. Ni estimem, ni estem penedits ni busquem el Regne amb la finor que expressen les paraules. Es la seva grandesa i la seva feblesa. Entendre aquesta distància és entendre el sofriment inevitable de la pregària, de la paraula, de to¬ta paraula cristiana. Negar això seria viure en l'engany, i desespe¬rar-se'n dient que la pregària ja no té sentit, és no entendre res de l'home..

Mn. Gaspar Mora

El vídeo



ANY SANT DE LA MISERICÒRDIA

Qüestionari per treballar sol o en grup

1.- Llegiu aquest fragment del salm 25 (v.4-11), i busqueu les paraules (noms o verbs) que serveixen per definir la misericòrdia de Déu. A part de les que surten en aquest salm, n’afegiríeu alguna altra?

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vós, perquè sé que sou bo, Senyor.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.
El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia, els ensenya el seu camí.
Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel per als qui guarden la seva aliança. Per l’amor del vostre nom, Senyor, perdoneu la meva culpa, que és molt gran.
2.- Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. Això es pot veure quan Jesús s’acosta als pobres, als malalts, i els dóna un missatge de consol, d’ànim, d’esperança; Jesús ofereix a tothom la guarició, la vida, el perdó…recordem aquella cita de l’evangeli: “m’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits…” (Lc 4,18);

això es veu sobretot en les paràboles de la misericòrdia. Aquí en donem 3 exemples, llegiu-ne almenys una: la dona pecadora perdonada (Lc 7,36-50); el bon samarità (Lc 10,25-37); el pare i els dos fills (Lc 15,11-32)…

finalment, recordem que Jesús dóna la vida a la creu per nosaltres: “ningú no té un amor més gran que el que dóna la vida pels seus amics” (Jn 15,13); la mort i la resurrecció de Jesús són la mostra màxima de l’amor i la misericòrdia Déu per la nostra salvació.
¿Som conscients del gran missatge de misericòrdia que ens porta Jesús en el seu evangeli? ¿Com i quan experimento jo aquest amor, perdó, guarició, esperança… en la meva vida?
 
3.- Jesús ens diu que nosaltres hem de ser també “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36). ¿En quins moments i situacions vivim aquest encàrrec? ¿Quan i com som testimonis i portadors d’aquesta misericòrdia envers els altres?

PREGÀRIA.
Senyor Jesucrist, vós ens heu ensenyat a ser misericordiosos com el Pare del cel, i ens heu dit que qui us veu a vós, el veu també a ell. Mostreu-nos el vostre rostre i obtindrem la salvació. La vostra mirada plena d’amor alliberà Zaqueu i Mateu de l’esclavatge del diner; l’adúltera i la Magdalena, de buscar la felicitat només en una criatura; va fer plorar Pere després de la traïció, i assegurà el Paradís al lladre penedit. Vós sou el rostre visible del Pare invisible, del Déu que manifesta la seva omnipotència sobretot amb el perdó i la misericòrdia: feu que, en el món, l’Església sigui el rostre visible de vós, el seu Senyor, ressuscitat i gloriós. Envieu el vostre Esperit i consagreu-nos a tots amb la seva unció perquè el Jubileu de la Misericòrdia sigui un any de gràcia del Senyor i la seva Església pugui, amb entusiasme renovat, portar la Bona Nova als pobres i als oprimits. Amén.
.


Agenda

SANT SEBASTIÀ

Com es tradició, celebrarem el sant a la Capella de Sant Sebastià del carrer del mateix nom de la nostra ciutat amb la missa a les 10 del matí i la benedicció i sorteig del “peix de brioix”, obsequi de la pastisseria Tretze. Des d’aquí agraïm al Josep M. Solé de la pastisseria i a la seva família que fa dècades que han vetllat per aquesta capella. Moltes gràcies. 

PEREGRINACIÓ JUBILAR

Ruta de Sant Joan XXIII  Bèrgam, Pàdua, Roma, Vaticà...
26 setembre-2 octubre
Reunió informativa 21 gener, 18:30h  Parròquia St. Joan (617·833·352)


____________
imatge de portada extreta de pixbay

dissabte, 2 de gener de 2016

Encarnar-se, acceptar-se



Que Déu s'hagi encarnat vol dir que jo m'he d'encarnar també en mi mateix (acceptant-me), en els altres (acceptant-los), en el món (acceptant-lo). Només així podré veure'm a mi, als altres i al món tal com Déu ens veu.


© La Veu de Santa Maria
Maira Gall