dijous, 31 d’agost de 2017

només Tu tens paraules de vida eterna

PREGÀRIA

Saps, Senyor, que patim per tantes coses: la salut, la feina, la bona fama, l'harmonia familiar, la pau social...
i fins i tot per coses tan banals com pot ser un gol de més o de menys.

Ens fa por caure en el caos si les coses no surten tal com volem. l no ens adonem que, si no hi ha caos és perquè tu sostens tot el món en l'existència, i has donat un sentit a totes les coses que has creat.

Per això, encara que no ho entengui, confio en tu i em disposo a prendre la creu, molt més petita que la teva, i a seguir-te pel camí que tu saps on mena.

No em deixis caure en la temptació de fer-me enrere, només tu tens paraules de vida eterna, només tu saps el camí de la Vida que venç la mort i tot mal.

Parenostre...

Darwin i la Bíblia

Per a molts autors la teoria de Charles Darwin sobre l’evolució per selecció natural no és conciliable amb la Bíblia, sobretot el Gènesi, on es narra la creació de l’univers i de l’ésser humà. No s’ha d’oblidar, però, que els textos de Gènesi 1–2 són «relats dels orígens», és a dir, relats que, sense tenir cap pretensió de cientificitat, ofereixen una reflexió fonamental sobre l’univers i l’ésser humà, les seves relacions recíproques i la seva relació amb Déu.


Déu crea l’ésser humà: l’home i la dona. Així doncs, l’ésser humà ha estat volgut i creat per Déu sexualment diferenciat; d’aquí ve la perfecta igualtat i la idèntica dignitat que existeix entre l’home i la dona.  Són a semblança de Déu, és a dir, són el reflex de Déu en el món.

La tasca de l’ésser humà és, doncs, exercir aquest domini sense oblidar mai que és imatge de Déu, pertany a la terra i és una criatura dependent del Creador.

A un cert punt, Déu contempla la creació de l’ésser humà i la reté incompleta a causa de la soledat que pateix. De fet, l’ésser humà no ha estat creat per a la soledat sinó per a la relació, per comunicar-se, per compartir. I vet aquí que Déu li ofereix l’oportunitat de descobrir l’alteritat.

Solament en l’alteritat la persona manifesta la pròpia humanitat en plenitud.

Acceptar l’altre és acceptar la diversitat, i només qui accepta la diversitat és capaç de construir unitat. La creació de l’home i la dona és, per tant, el moment culminant de la creació, un perfeccionament de l’obra creadora de Déu, una revelació divina a la humanitat.

Extret de: Núria Calduch-Benages

dimarts, 15 d’agost de 2017

Bona Festa Major 2017

Festa Major de la Geltrú
Maria, a vostra ombra
Deixeu-me reposar.
L'herbei fa d'alfombra,
De música a la mar.

Si m'afligeix penombra
Volgueu-me consolar.

Mn. Pere Sitjà, 1999
.....................................................................................................................................................

dimarts, 1 d’agost de 2017

Pels i les artistes

El Vídeo del Papa

El vídeo de Papa
"L'art expressa la bellesa de la fe i dóna a conèixer la grandesa de la Creació.
És per aquest motiu que quan contemplem una obra d'art o un fenomen de la naturalesa descobrim com se'ns parla d'Ell i del seu amor.
Preguem pels artistes dels nostres temps, per tal de que a partir dels fruïts de la seva creativitat ens ajudin a descobrir la bellesa de la creació". 

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall