dissabte, 30 de setembre de 2017

...i anà a la vinya

DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY

1 octubre 2017

La primera reacció que tenim quan se’ns demana una cosa, moltes vegades és una desposta instintiva, superficial, pròpia del temperament de cada u. Uns tenen tendència a dir sempre que sí. Altres, més aviat hi posen obstacles.
Però aquesta primera reacció sol ser una reacció poc lliure: no hem tingut temps de mesurar-ne totes les conseqüències. No és el meu “jo” profund qui es compromet en el “sí” o en el “no”.
En canvi, allò que fem o deixem de fer després d’haver-hi reflexionat i haver sospesat els “pros” i “contres”, això és el que mostra realment qui som.
El que compta en la vida, i davant Déu, no són tant les paraules, sinó els fets. Allò que em defineix no és tant el meu parlar, sinó el meu obrar.


Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians. I, de vegades, hem de reconèixer que no hi ha massa coincidència entre el que dic i el que faig.

Per això hem d’agrair al Senyor que tingui tanta paciència amb nosaltres: que sàpiga esperar, quan en un primer moment el refusem.
És un signe de la seva bondat, de la gran estimació que ens té. Estimar és creure en l’altre. El Senyor creu encara en la nostra capacitat de conversió. Esforcem-nos per no decebre’l.
I sapiguem imitar-lo: tinguem paciència amb els altres.

divendres, 29 de setembre de 2017

App litúrgia de les hores, en català


Després de la nova edició de la Litúrgia de les Hores en català que va sortir a la llum el mes de setembre de 2016, tenim ara el goig de presentar l’aplicació per als sistemes Android i IPhone de telefonia mòbil de la mateixa Litúrgia de les Hores en català, amb la mateixa versió del text oficial preparat per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Amb aquesta APP, amb la qual es pot accedir a totes les hores de l’ofici diví i que cada usuari podrà utilitzar amb el propi de la diòcesi on es trobi, volem contribuir a estendre la pràctica de la pregària de l’Església en tota la comunitat del Poble de Déu. Són ja molts els fidels i les comunitats que han trobat en la Litúrgia de les Hores el camí de la fidelitat en la pregària de cada dia i van redescobrint amb goig els tresors que conté la pregària de l’Església, i hi tenen una font d’espiritualitat.

Tant de bo, doncs, aquest mitjà tan propi dels nostres temps, faciliti que les hores de la vida quotidiana de cada fidel i de cada comunitat puguin ser viscudes més intensament amb el Senyor en la comunió eclesial.

Enllaços per descarregar l'aplicació:

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist

PREGÀRIA


Ell no es va aferrar als seus privilegis divins i es va fer com qualsevol de nosaltres, i va arribar a tocar fons per tal de tomar al Pare portant amb ell tota la humanitat rescatada de la mort. 

Per això ens coneixes tan bé, Jesús, i no et podem enganyar amb paraules pietoses quan entrem a l'església. 

Per a tu compten els fets, les actituds amb què ens comportem quan sortim a la vida de cada dia. 

A la taula del banquet celestial ens tocarà seure al costat d’adúlteres, prostitutes, traïdors i corruptes. Alguns et van seguir com a deixebles, camí de Jerusalem. 

Potser no fóra mala idea començar-nos a acostumar a aquesta mena de companyies i a no considerar-nos millors que ells, perquè no hi ha sant sense passat ni pecador sense futur. 


Horari d'Hivern

A partir del cap de setmana vinent, tornem a l’horari de misses de durant el curs: Dissabtes a les 18:30.

La resta no varia.

Parròquia de Santa Maria de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú

Trobada de catequistes

i animadors de pastoral de joventut

Celebració d’enviament al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, a la Casa de l’Església, el diumenge 8 d’octubre a les 17h.

Per a totes les catequistes i animadors de joves

L'1-o des de la fe


Joan Ferrés Prats

Aquest no és pas un cap de setmana qualsevol. Potser aquest escrit no és l’espai adient per prendre partit per cap de les opcions en litigi, però els cristians estem obligats a pensar i a viure des de la fe i des de l’Evangeli tota la nostra existència, inclosos els moments més crítics i conflictius. I aquest ho és. I és des de la fe i l’Evangeli que em vénen al cap tres petites reflexions.

La primera té a veure amb el compromís cristià, que ha de ser un compromís evangèlic. Ens hem de comprometre en la realitat de cada dia, sobretot en les situacions conflictives. Si hi ha una actitud que no és cristiana, és la de rentar-se les mans, encara que es faci amb la suposada bona intenció de no tenir-les brutes. Rentar-se-les és l’actitud que va adoptar Pons Pilat, i és a les antípodes de l’exigència cristiana. Ara bé, ens hem de comprometre, per descomptat, posant-nos al servei de la causa que considerem més justa, més evangèlica.

La segona reflexió té a veure amb el compliment de la llei. Jesús diu a l’Evangeli que no ha vingut a abolir la llei. Els cristians, doncs, l’hem d’acatar. Però Jesús també diu que la persona és més important que el dissabte, és a dir, més important que la llei. Hem de pensar, doncs, en cada cas com servim millor la persona, com servim millor totes les persones, i en aquest sentit ens hem de posar al servei  d’aquella llei que considerem més propera a l’Evangeli per ser més propera a la persona.

Agenda setmanal

del 2 al 8 d'octubre

OBENCS

Dilluns, 2 d’octubre, a les 9 de la nit reunió de l’equip pastoral Obencs.

CONSELL PASTORAL

Dijous 5 d’octubre està prevista la reunió del Consell Pastoral, a les 20:30 a les sales de la rectoria.

dissabte, 23 de setembre de 2017

Tens enveja perquè jo sóc generós?

DIUMENGE XXV DURANT L’ANY

24 setembre 2017

El Senyor convida a tothom, també a nosaltres, a treballar a la seva vinya: és la condició per a rebre el “jornal”, el regal de Déu.

Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor.

Voldrà dir, per exemple, ser factors de la veritat, sabent comprendre i respectar tothom. Voldrà dir donar la mà a aquell que es troba sol i necessitat o indefens. Buscar el ser just. O també, treballar en la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre entorn.

En un món com el nostre fan falta persones que creguin fermament que el Bé és més fort que el Mal, que l’amor és la força més poderosa que existeix. Fan falta persones que s’ho creguin i que visquin d’acord.

Ens pregunta, com en la paràbola: “Què feu tot el dia desvagats?”.
Donem-li la nostra resposta. I no oblidem que estar “desvagats” no significa no fer res, sinó deixar de fer coses que facin créixer el regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, l’esperança. 


Butlletí Pregària.cat

Canvis a PregariaCat

Des de Pregaria.cat comencen el nou curs realitzant una reforma progressiva del seu portal web. Trobareu continguts habituals que reprenem però també noves seccions. Algunes ja s'han posat en marxa i d'altres s'aniran incorporant durant els propers mesos. A partir d'ara trobareu els continguts dividits en 3 eixos: PREGA, amb recursos de pregària, CONEIX, amb reflexions i lectures que ens ajudaran a pregar millor, i ACTUA, amb propostes concretes per posar la pregària en obres.


Tant si ja coneixeu el web com si no, us convidem a passejar-vos per les diverses propostes i descobrir les novetats.

Us animem també, si ho voleu, a fer-nos arribar els vostres comentaris o suggeriments a pregaria@pregaria.cat 

Arran del moment polític i social de Catalunya

Els bisbes catalans han publicat aquesta nota arran del moment polític i social de Catalunya. 

NOTA DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

En aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya, que viu un moment delicat de la seva història.

Demanem també a Déu per totes les persones que tenen la responsabilitat en el govern de les diferents administracions públiques, de la gestió del bé comú i de la convivència social.
L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble.

Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau.

Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots.






DECLARACIÓ CONJUNTA DELS MONESTIRS BENEDICTINS I CISTERCENCS FEMENINS CATALANS

Avançar-nos a estimar el proïsme

PREGÀRIA

Gràcies, Pare, perquè fas sortir el sol sobre justos i injustos, perquè has obert les portes del banquet als vianants, als pobres i als invàlids, perquè no negues el teu Esperit a qui t'invoca. 

Gràcies perquè, com els bons pares de la terra, no deixes d'estimar ni negues l'aliment al fill que has hagut de reprendre. 

Així els fills anem aprenent que som estimats incondicionalment, no pas com a premi d'una bona conducta. I això no ens fa irresponsables sinó més confiats i agraïts, i desitjosos d'escampar al nostre voltant el secret de l'amor que ens ha estat revelat. 

Si Déu ens ha estimat primer, també nosaltres ens hem d'avançar a estimar el proïsme

Avís Formació Permanent d'Adults

Aquest diumenge 24, últim de mes, no es farà la conferència habitual, i queda programada pel diumenge 8 del proper mes d’octubre.

dissabte, 16 de setembre de 2017

que perdonis setanta vegades set

DIUMENGE XXIV DURANT L’ANY

17 setembre 2017

Ens vol dir que cal perdonar sempre. “Setanta vegades set” és un hebraisme que significa  “sempre”.

Però hem d’admetre que perdonar ens costa. La tendència natural és que quedem ressentits amb aquells que ens fan ofès. Tots coneixem persones que no es parlen: veïns, companys de feina, i fins i tot membres d’una mateixa família o comunitat.


Això es molt trist, perquè sembla que faci inútil la salvació de Jesús, que ha donat la vida precisament perquè tots ens  estiméssim com a germans. No perdonar és, d’alguna manera, destruir la seva salvació: anul·lar-la.

Guardo ressentiment  en el meu cor? Hi ha algú de qui em sento distanciat i caldria que m’hi reconciliés? Seria un acte de llibertat interior.

Més d’un cop creiem justificat venjar-nos d’algú, bé sigui amb una paraula o amb una negativa o amb una decisió determinada. Però és un error, perquè llavors vivim esclaus d’un sentiment destructiu. Creiem ser lliures, però de fet vivim més encadenats que mai.

En canvi, el perdó és una gran font de llibertat. És la increïble possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca inesborrable de la seva misericòrdia.

divendres, 15 de setembre de 2017

Confirmació

Els adolescents de 14 anys o més, ja es poden inscriure als grups de Confirmació. Demanar-ho a la sagristia.

També tots els adults que voldrien rebre el sagrament seguint una acollida personalitzada. 

Pare, perdona'ls

¿Qui no té alguna persona amb qui prefereix no trobar-se perquè la seva presència li desperta sentiments de ràbia o desconfiança?


Tant se val que hi hagi motius justificats o no, tu ens has dit que no jutgem i no serem jutjats.

Tu ens manes que perdonem tantes vegades com calgui, perquè això mateix és el que has fet i continues fent sempre que cal.
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”.
Tots es van retirar, i tu vas oferir una nova vida a aquella adúltera.

El “Pare, perdona'ls” que vas pronunciar des de la creu ressona en les nostres oïdes cada cop que sentim "jo t’absolc dels teus pecats”.
Si et portes així amb nosaltres, com no haurem de perdonar qualsevol ofensa que puguem rebre?

La Por a Matar


Joan Ferrés Prats

En un estudi fet als EEUU amb soldats de la Segona Guerra Mundial es va descobrir que no arribaven al 20% els que havien disparat a l'enemic, fins i tot quan eren atacats. Conclusió: la dificultat de l’exèrcit per assolir els objectius no provenia tant de la por dels soldats a ser matats com de la por a matar. Anys després, els investigadors van repetir l’estudi amb soldats de la Guerra de Corea. El 55% havien disparat a matar. Els investigadors va tornar-hi a la Guerra de Vietnam, i el percentatge dels que havien disparat a matar havia pujat fins al 90%.

Agenda del 18 al 24 de setembre


AMICRET

Dilluns vinent, 18 de setembre, a 2/4 de 9 de la nit reunió de la junta d’Amicret als locals de la rectoria

OBENCS

Dilluns, 18 de setembre, a les 9 de la nit reunió de l’equip pastoral.

GRUP DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Aquest dimarts 19 a les 18:30h, es reuneixen els representants de les diferents confessions religioses presents a Vilanova i la Geltrú compartint un diàleg.

dissabte, 9 de setembre de 2017

...t’hauràs guanyat el germà

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY

10 setembre 2017

Es trist tenir a prop una persona que té l’hàbit de criticar, perquè sempre és causa de tensions,  desunió i suspicàcies. Una persona així, encara que no pretengui directament fer mal, de fet sempre en fa. Sempre.


Déu ens ha fet el gran do de la paraula. Em serveix per aixecar o per enfonsar els altres? Per crear unió o desunió? No oblidem allò que es diu: que la llengua és “l’arma més perillosa” que tenim.
N’hi ha d’altres que no critiquen, però se’n van a l’extrem contrari: se’n desentenem. Diuen: “Jo no em fico mai amb ningú”. I ho diuen com si fos un mèrit.

Potser sí que alguna vegada  significarà una autèntica actitud de respecte a l’altre. Potser sí. Però, sovint, darrere d’aquestes paraules s’hi amaga l’actitud d’aquell que té per norma viure  exclusivament per a ell mateix i els altres “que s’espavilin”, “és problema seu”, “ja s’ho trobaran”.
Però això no és considerar l’altre com un germà a qui cal ajudar i estimar. Això, diguem-ho clar, és egoisme.

L’amor no es mostra únicament dient paraules de lloança. Sinó també, quan cal, amb una paraula de correcció. Però feta des de l’estimació.

Quan som nosaltres els qui rebem la correcció, hem de saber acceptar-ho sense perdre la pau. De moment, potser ens sabrà greu, però ben segur que  ens ajudarà a progressar.

Ens coneixeríem molt millor nosaltres mateixos si sabéssim escoltar amb pau tot el que els altres veuen en nosaltres. Reconèixer els propis defectes és el primer pas per a millorar.

divendres, 8 de setembre de 2017

Que sàpiga agrair la correcció d'un germà

PREGÀRIA

"No és el meu problema". Quantes vegades m'he inhibit i, en nom d'una tolerància mal entesa, he deixat que el meu germà vagi per un camí errat, amb risc de prendre mal i de fer mal!

"¿Saps el que ha fet en tal?" Quantes vegades he parlat amb qui no havia de fer-ho i he callat quan havia de parlar! Valent per l'esquena i covard cara a cara!

Ajuda'm, Senyor, a estimar de debò el meu germà, fes que les meves paraules no siguin per ferir o rebaixar sinó per ajudar a créixer.

Ensenya'm també a acceptar les correccions, que l'orgull no m'exasperi quan algú critica les meves accions.

Que sàpiga agrair la correcció d'un germà.

L'Agonia de les llengües


Joan Ferrés Prats

Aquest cap de setmana s’allarga un dia més amb la celebració de l’11 de setembre, en un moment molt especial de la nostra història. El full parroquial no és un espai per a la confrontació política, per descomptat. Sento, doncs, la necessitat de reflexionar sobre un tema en el que penso que no hi hauria d’haver controvèrsia, sinó compromís compartit.

Catequesi d'infants - Inscripcions


Vols fer la Primera Comunió?

Vols saber qui és JESÚS?

Vols passar una bona estona?


APUNTA’T A LA CATEQUESI D’INFANTS DE LA TEVA PARRÒQUIA

Inscripcions:

[Cal estar cursant com a mínim el 3er de primària ]

dissabte, 2 de setembre de 2017

Les portes del teu cor


Per què truques a totes les portes?
Ves i truca a les portes del teu cor.
Rumi

divendres, 1 de setembre de 2017

ROMERIA A MONTSERRAT 2017


del 15 al 20 de setembre 2017


INSCRIPCIONS:  -dissabtes 2 i 9 de setembre, de 17:30 a 21h
-Parròquia Immaculada (c/ Llibertat 143, 1)

+informació a la sagristia
COMPREU EL PIN COM A SUPORT A LA ROMERIA

Per les parròquies

El Vídeo del Papa

El vídeo de Papa
"Les parròquies han d'estar en contacte amb les llars, amb el quotidià de la gent, amb la vida del poble.
Hajn de ser cases on la porta hi sigui sempre oberta por sortir a l'encontre dels altres.
I és important que la sortida sigui una clara proposta de fe.
És qüestió d'obrir les portes i deixar que Jesús surti amb tota l'alegria del seu missatge.

Demanem per les nostres parròquies,
perquè no siguin sols oficines funcionals sinó que, animades per un esperit missioner, siguin llocs de transmissió de la fe i testimoni de la caritat.". 

Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix

DIUMENGE XXII DURANT L’ANY

3 setembre 2017
Negar-se un mateix és l’actitud contrària a la nostra tendència egoista de pensar únicament en els nostres propis interessos. Jesús ens demana que siguem homes i dones disponibles, que tinguem un cor tan gran que no quedi saturat amb els nostre propis problemes i preocupacions.

Però, ai l'as, quan ens ve la por, quan la inseguretat se’ns fa evident, com ha ocorregut aquest estiu a la Rambla de Barcelona i altres llocs que són de la nostra quotidianitat, aquesta obertura de cor és prou difícil. Una vegada passat el primer moment de la reacció solidaria, testimoni de la bondat i responsabilitat més profunda, els interessos personals i partidistes tornen a dominar-ho tot, com una onada que s’havia retirat i ara torna per inundar-ho tot. És la nostra creu com a societat i amb ella hem de carregar. És la nostra manera de ser però no ens hi hem de conformar.

Carregar la creu no és simplement suportar-la. Mirant com la porta Jesús, és adonar-nos que ens fa avançar portant també les nostres creus, per amor. Fins i tot, en l’Església, “carregar les creus” pot ser construir una xarxa d’ajudar-nos mútuament a portar les nostres, per continuar avançant i si potser superant-les. És créixer, junts.

Aquests dies després dels atemptats, qui més qui menys ha obert en el seu interior el debat sobre la debilitat de la nostre societat. L’Església pot carregar aquesta creu, acompanyar la ciutadania, reconeixent les flaqueses i oferint renovar algun capacitat: la serenitat, el reconeixement, la veritat, la comprensió, el perdó, la no-violència... I en una societat analfabeta en espiritualitat l’Església pot testimoniar el mestratge de l’interior de la persona, on hi trobem Déu, font de tota la bondat que podem tenir.

Bateigs i Casaments

BATEIGS

Juny

Dia 3.- Alejandro Prado i Biedma /  Mateu Muñoz i Bosqued
Dia 10.- Imma estrada i Pérez / Gala Llorente i Sedano
Dia 17.-Luca Rodríguez i Morral
Dia 30.- Armand Palos i Lugo / Gillem Tima i Callejón

Juliol

Dia 9.- Pau Rodriguez de liebana i Ferrer
Dia 16.- Edu Quesada i Pérez
Dia 22.- Martina Jové i Tomàs / Carlota Mestres i Rossell  / Marca Hernàndez i Mestres / Lara Benito i Marcè

Agost

Dia 12.- Mariona Lucea i serra
Dia 13.- Hugo lbàñez i Gonzàlez
Dia 19.- Mauro Vivancos i Martinez.

CASAMENTS


1 abril:    Jaume Castro i Claudia Rodriguez
22 abril: Ignasi Jorba i Gemma Burcet   
19 agost: Samuel Manzano
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall