Diuen i no fan

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY

5 novembre 2017

Jesús fa unes crítiques molt dures a aquells fariseus i mestres de la Llei. Aquestes crítiques, ho  hem de reconèixer amb humilitat, també poden anar dirigides a tots nosaltres.

Però notem que no són paraules per enfonsar, sinó per purificar i renovar el nostre cor, perquè Jesús no ve a destruir, sinó a salvar.

"No feu com ells perquè diuen i no fan". És la primera crítica que fa Jesús. És una invitació a revisar la sinceritat de la nostra vida. Nosaltres som molt bons "dissertadors": en sabem molt, de parlar. Però, de vegades, som molt poc coherents.

Sens dubte que tenim bons desigs i quan parlem dels nostres ideals, ho diem amb sinceritat. Però potser, en la pràctica, la nostra vida no respon sempre a allò que prediquem i defensem. I davant del Senyor, el que compta no és tant el que diem, sinó la realitat que vivim.

De fet el què vivim configura en gran part el què som. Si, ni que sigui amb raó, deixem niar en nosaltres la indignació crua, que després es convertirà en ira i venjança, serem això. Llavors, com podrem parlar de l’estimació de l’evangeli? del perdó de Jesús? I si ho diguéssim, Ell ens podria recitar el “diuen i no fan”.

És clau en tot moment de la nostra vida el què deixem que entri dins nostre, i en especialment en els moments d’impotència de rebre el cop de la injustícia. Caldrà denunciar-la amb fermesa, profèticament. I caldrà que en nosaltres continuï la fortalesa de la pau. Aquest baluard, el baluard de la intenció sempre neta de Jesús no es pogué destruir per la calumnia, per la presó; ni per la creu. Ans al contrari, va fructificar més. Fins a vèncer. Als apòstols els va costar mantenir net el seu interior, a creure en la fortalesa del cor, a dir i també fer, fins que no van confiar en l’Esperit de la veritat que ve de Déu.