dissabte, 26 de gener del 2019

Tal com ets, estàs bé

Tal com ets, estàs bé. Tot el que és contrari a tu és tocat per l'amor de Déu. Ets de Déu. No hi ha cap rei i cap emperador per damunt teu. Ets lliure. I estàs protegit per Déu. Segueix el teu camí sota la mirada amorosa de Déu, que et diu: "Benvingut a aquest món. Confia en la vida. Camino amb tu."
                                                                                                                             Anselm Grün

La vida ens la juguem a cada instant present: ara, avui

DIUMENGE III DURANT L’ANY

27 de gener 2019

Cert que és important el demà. Pensar en el demà és signe de joventut. Significa que tenim esperança,  ganes de viure, de créixer, de superar la mediocritat. És important el demà, és cert.

També és important l'ahir. Ens fa veure d'on venim, quines són les arrels que estructuren la nostra identitat. Dóna goig, per exemple, comprovar que les nostres arrels cristianes són molt fondes.

Ja fa milers d'anys, molts segles abans de Crist, que els creients, aquells que esperaven el Salvador, es reuneixen per escoltar la paraula i per compartir alegries i tristeses. I també ens fa veure que la paraula del Senyor és fidel: no falla mai.


Potser, de vegades, ens desanimem en contemplar com està la nostra societat i el nostre món: pensem que els valors evangèlics s'enfonsen. Però mirant segles enrere, ens adonem que malgrat els desastres històrics, malgrat que els homes hàgim fallat, la força el Senyor és més poderosa que tot això i el seu poble, és a dir la seva Església que som nosaltres, segueix endavant.

Hem d'experimentar el goig de sentir-nos Església, comunitat de Jesús, on Ell s'hi fa present amb una força indestructible. Però una força, no ho oblidem, que no és violenta, sinó amarada d'estimació. Per això guanya.

I aquesta presència del Senyor l'hem de viure com una cosa actual: perquè encara que el futur i el passat són importants, ho és més el moment present. El Senyor actua avui, ara, en la meva vida. 
De vegades, quan ens succeeixen certes coses diem: «precisament ara?» Doncs sí, ara. I hem d'estar disponibles per donar una resposta positiva al Senyor. Perquè és en aquest moment, no abans ni després, sinó ara, que allò que ens demana o ens ofereix el Senyor, serà bo i positiu per a mi.

el sentit de la teva Paraula

PREGÀRIA

Senyor, gràcies per no deixar de parlar-nos. Quan patim, se'ns fa feixuc el teu silenci. Però en llegir la teva Paraula, toma a ressonar la teva veu. 
Creiem que portes el consol als pobres, la llibertat als empresonats, la llum als encegats, la justícia als oprimits, el descans als aclaparats, i un temps de perdó i de gràcia per a tots. 
Creiem que la teva Paraula és vertadera, alimenta la nostra confiança, esvaeix les boires de la tristor i ens empeny a seguir endavant. 
Que et sapiguem escoltar per tal que avui es compleixi tot el que dius, perquè les teves paraules siguin vida de debò i s'actualitzin en cada esdeveniment, perquè aportin espurnes d'esperança en un món acostumat a les males notícies. 
Ensenya'ns a descobrir el sentit de la teva Paraula escrita en les pàgines de cada instant del nostre caminar.

Una escola innovadora

Joan Ferrés Prats

Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de visitar una de les escoles més innovadores del país. És una escola regida per unes monges. Us asseguro que em va impactar. Em van sorprendre moltes coses.

Potser ningú no s’estranyarà si dic que no hi havia cap classe on els alumnes estiguessin escoltant el mestre o la mestra. Tots estaven fent feina per parelles o en petits grups. Potser tampoc us estranyareu si dic que tots estaven treballant amb tecnologies, amb tablets i ordinadors. Però potser sí que us sorprendrà si us dic que tots els alumnes havien de dedicar un temps a treballar a l’hort.

JMJ Panamà

Agenda
del 26 de gener al 3 de febrer


Posar-se al servei dels altres no significa només estar llestos per a l’acció, sinó que també cal posar-se en diàleg amb Déu, en actitud d’escolta, com ho va fer Maria. Ella va escoltar a l’àngel i després va respondre.
Benvolguts joves: animeu-vos a entrar dins vostre i dir-li a Déu: Què vols de mi? Deixeu que el Senyor us parli; veureu com la vostra vida queda transformada i plena d’alegria. #panama2019

FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS

Aquest diumenge 27 de gener, a la sala d’assaig tindrem una nova trobada de la Formació Permanent d’Adults. Aquesta vegada anirà a càrrec de la Defensora de la ciutadania davant l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Maria Nuria Plana, de la comunitat de la Geltrú.
 

OBENCS

L’equip dels obencs es reunirà el dimecres a 2/4 de 9 de la nit.

dissabte, 19 de gener del 2019

Convertir l’aigua en vi

DIUMENGE II DURANT L’ANY

20 de gener 2019

És curiós: Jesús, durant les temptacions del desert, no va acceptar convertir les pedres en pa. I en canvi ara converteix l'aigua en vi, en unes noces.

Els evangelis no ens presenten mai Jesús fent les coses perquè sí. Si escull unes noces per fer el seu primer miracle, alguna ensenyança ens vol donar. Unes noces són una aliança d'amor. Quan dues persones decideixen casar-se i compartir la seva vida és perquè s'estimen. 

Que Jesús faci el seu primer miracle en unes noces significa, entre d'altres coses, que a Ell el trobarem sempre on hi hagi amor. L'estimació és el gran signe de la presència de Jesús. Allà on hi ha amor, Ell hi és sempre al mig. 

Si nosaltres, de vegades, ens sentim lluny de Jesús, si no el trobem a la nostra vida, potser val la pena que ens preguntem si no serà perquè som massa egoistes i no estimem prou. A Jesús sols el trobarem en l'amor, mai en l'egoisme.

En aquest passatge Maria és clau. Ens dona un consell molt valuós, referit a Jesús: «Feu tot el que ell us digui». No sols ho deia a aquells criats. També ens ho diu a cadascun de nosaltres. 

Ho faig? Faig cas de Jesús? Aquells servents sí que en van fer. I el resultat va ser que l'aigua es va convertir en vi. I és que quan fem cas de Jesús, tot allò que toquem millora: la tristesa es converteix en alegria, el desànim en esperança, la por en confiança... 

Fora bo que avui ens preguntéssim sincerament si les persones amb qui em relaciono van esdevenint millors, gràcies al meu contacte. Preguntem-nos-ho i traguem-ne conseqüències. 

La unitat dels cristians


Les relacions interconfessionals han anat evolucionant al llarg dels darrers cent anys. Des d'unes relacions hostils o, si més no, d'ignorància mútua s'ha passat a unes relacions de diàleg i fraternitat. Aquesta aproximació s'està fent en tres nivells. En primer lloc per l'exercici de la caritat ecumènica entre els caps de les diferents confessions. En segon lloc a nivell doctrinal. Els diàlegs teològics han permès aproximacions molt importants. S'ha arribat a acords molt significatius en aspectes essencials com, per exemple, el principi de la justificació per la sola fe, en la relació entre Tradició i Sagrada Escriptura, en la concepció de la missió de l'església, en la concepció del primat i d'alguns aspectes sacramentals: baptisme, eucaristia, ministeri. 

En tercer lloc a nivell de base. La relació d'amistat, de pregària unida i de col·laboració fraterna entre fidels de les diverses confessions és un aspecte tant o més important que els altres dos. 

Totes les comunitats parroquials o religioses i tots els moviments hem d'anar donant cos a una nova activitat pastoral: la pastoral ecumènica, al costat de la pastoral social, sacramental, familiar ..... ; Enguany el lema i els textos per a l'octavari han estat elaborats per les esglésies d'Indonèsia. El lema és "Cerca la justícia i només la justícia" (Dt 16, 18-20). Les nostres divisions no poden ser obstacle perquè totes les esglésies, per elles mateixes i en comunió amb totes les altres, assumeixin el repte de treballar per la justícia en un món.

Més informació:

De la superstició a la fe

Joan Ferrés Prats

De vegades des de la superstició fins a la fe hi ha un pas més petit del que podria semblar. Hi he pensat en llegir una anècdota d’aquelles que per elles mateixes defineixen una persona, una manera de ser i de fer.
La va protagonitzar Mario Quintana, un poeta i escriptor brasiler que va ser molt popular al seu país. Va morir l’any 1995. Doncs bé, deu anys abans, quan en tenia gairebé 80, va ser atropellat per un cotxe. Malgrat el dolor, la seva preocupació més gran en aquells instants va ser retenir la matrícula del vehicle que l’havia atropellat. Per què? Per demandar-lo? De cap manera! Per poder jugar aquell número a la loteria!

Gràcies per convidar-nos a la teva festa

PREGÀRIA

Senyor, gràcies per convidar-nos a la teva festa, per fer-nos partícips del banquet de la salvació, per permetre'ns gaudir de la joia de l'Evangeli, per ser els teus amics. 
Gràcies per fer-nos tastar el teu vi; que omple d'alegria els nostres cors i d'entusiasme les nostres vides; que ens fa sentir units en una celebració compartida i ens engresca a participar en una missió joiosa. 

Gràcies per convertir les piques del nostre cor de pedra en un lloc on els miracles són possibles. 
On l'odi es pot transformar en amor; i la rancúnia, en perdó; on l'egoisme esdevé generositat; i la rivalitat, cooperació;  on el desànim dona pas a l'esperança; i el desencís, a la lloança. 
Ensenya'ns a estar sempre atents per escoltar-te i dona'ns la força per fer tot el que ens diguis. Que mai deixem d'estar agraïts per participar a la festa de l'amor.

2on Llibre de Samuel II

LLEGIM LA BIBLIA 

A partir del capítol 7 comença la narració dels fets de la vida de David sota la perspectiva de la seva descendència. És la història de la successió al tron de David, que es perllongarà fins a 1Re 2. David havia volgut edificar un temple que conservés amb tot honor (arca, com si fos el palau de Deu, però Déu li fa saber, per mitjà del profeta Natan, que el temple no l'hi edificarà ell, sinó el seu fill Salomó; però li promet que el seu llinatge el succeirà perpètuament en el tron (c. 7). Aquest text és l'origen de l'esperança messiànica. L’autor de les narracions que segueixen, sens dubte testimoni presencial dels fets, explica-la grandesa i les febleses del rei David, i àdhuc el seu doble pecat d'adulteri i d'homicidi, amb un realisme que contrasta amb el to llegendari i, adulador de les cròniques reials del món antic.

Llegir: 2Sa 7,1-29 (Profecia de Natan)
Llegir: 2Sa 11,1-27 (David i Bersabé)
Llegir: 2Sa 12,1-25 (El profeta Natan reprèn David. Naixement de Salomó)

dissabte, 12 de gener del 2019

Jesús fou batejat

BAPTISME DEL SENYOR

13 de gener 2019

Avui acaba el Cicle de Nadal. La celebració ha de conservar l’ambientació nadalenca. Per a la nostra  mentalitat historicista això és sorprenent; fa vuit dies contemplàvem l’infant Jesús adorat pels mags i avui celebrem el seu baptisme, ja adult i a punt de començar el seu ministeri. La litúrgia cristiana no recorda una història sinó que celebra el misteri de Jesucrist; el seu Baptisme és també manifestació (epifania). Les esglésies de l’Orient cristià posen precisament el text del baptisme de Jesús en l’Epifania, a la qual donen la màxima importància. El baptisme de Jesús és central en el conjunt de l’Evangeli; hi apareix el seu misteri insondable. Jesús de Natzaret fou ple de l’Esperit Sant de Déu, Fill estimat del Pare. El baptisme, pòrtic de l’evangeli, és la presentació del misteri de Jesús, no amb una frase sinó amb un fet narrat. L’explicació última del fenomen Jesús de Natzaret és la seva comunió íntima amb el Pare per la força de l’Esperit Sant; Ell és el Fill de Déu. El fet del Baptisme és decisiu en la presentació del misteri de Jesús. No és un moment gloriós, ni tan sols neutre; és un moment especialment humiliant. En el Baptisme Jesús es barreja amb els homes pecadors, s’enfonsa en l’aigua del pecat i de la mort, i s’aixeca com a Fill, ple de l’Esperit de Déu. Farà el mateix a la creu, mort entre pecadors i ressuscitat després ple de Vida Nova. Baptisme i Pasqua expressen el mateix misteri, que és pròpiament el sentit últim de Jesús: la seva comunió plena amb el Pare es manifesta en la seva comunió amorosa amb els homes, pecadors i mortals, fins a perdre-ho tot i així aixecar-se ple de la vida de Déu. La Paraula del Pare: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» proclama, contra totes les nostres evidències: «Aquest és el meu Fill».


«Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc». 

Jesucrist ens bateja amb l’Esperit Sant i amb foc. El Baptisme és un signe senzill prenyat de misteri: el naixement a una vida nova, la purificació del pecat original, l’entrada en la comunitat eclesial. Tot té sentit a la llum del misteri més pregon: la participació en la mort i la resurrecció de Jesucrist per la comunió viva amb el seu Esperit. I encara aquestes paraules tenen el perill de ser reduïdes a una fórmula estereotipada. El punt de referència és sempre el mateix Jesús que per la comunió amb el Pare estima i es dona fins a la mort, vida en l’Esperit que apareix en el Baptisme i en la Pasqua. Ambdós van ser motiu d’escàndol però són l’arrel veritable de la superació del mal, el començament d’una vida nova i la constitució de la seva comunitat, «un poble ben seu, apassionat per fer el bé».

Batejats en l'Esperit

Joan Ferrés Prats

Us he de confessar que de tant en tant m’embarga un sentiment de tristesa en veure les esglésies cada vegada més buides i en pensar que segurament aquest procés seguirà creixent, si més no durant un temps. Aviat tindrem unes comunitats cristianes molt reduïdes, i en alguns casos sense pastors permanents, degut a la manca de capellans.

Ho hem de compartir

PREGÀRIA


Senyor, ensenya'ns a entrar en les aigües de la vida, perquè s'obrin els cels i puguem escoltar-te. 
Que sapiguem 
ser un més, com la gentada que anava a trobar Joan al Jordà per ser batejats.
I, sense sentir-nos ni millors ni pitjors que la resta, ens adonem que som els teus fills estimats, els teus escollits, que et complaus en nosaltres. 
Que sapiguem escoltar les paraules de Jesús, que ressonin en el nostre cor, que les meditem, que les venerem encara que no siguem capaços d'entendre-les. Són la guia que ens adreça vers Tu. 
Que no ens quedem enlluernats per la teva presència, ni en el Jordà ni en el Tabor, sinó que sortim de les aigües amb la determinació d'anar a trobar els nostres germans. 
El que hem viscut no és per a  nosaltres, ho hem de compartir. Hem d'anunciar a tots 
que també són fills estimats de Déu. 

2n Llibre de Samuel I

LLEGIM LA BIBLIA 

El segon llibre de Samuel comença presentant David regnant tan sols sobre la tribu de Judà, a Hebron, en lluita amb les tribus del Nord, que sostenen la causa de la dinastia de Saül (cc. 1-4). La generositat de David, els procediments expeditius de Joab, el seu general en cap, fan que els del Nord vagin a trobar David a Hebron, i el reconeguin també com a rei. Llavors té lloc un esdeveniment molt important en la història del poble de Déu: David conquereix la ciutat de Jerusalem, situada a la frontera, entre les tribus del Nord i la de Judà, i en fa la capital del reialme unit de les dotze tribus (c. 5). Aquesta capitalitat política esdevé, a més, religiosa quan David instal·la a Jerusalem l'arca de l'aliança, record palpable de l'alliberament d'Egipte i signe de la presència de Déu enmig del seu poble (c. 6).

Llegir: 2Sa 2,1-7 (David, rei de Judà)
Llegir: 2Sa 5,1-14, (Conquesta de Jerusalem)
Llegir: 2Sa 6,1-23 (Trasllat de l’arca a Jerusalem)

Sant Antoni i Sant Sebastià

Agenda
del 14 al 20 de gener

AMICRET

Aquest dilluns, dia 14 de gener, a les 9 de la nit, reunió de la junta d’Amicret.

FESTA ST ANTONI ABAT

dijous, 17 gener,  festa Major a la parròquia de Sant Antoni Abat l’Ofici a 2/4 d’11 seguit de la benedicció dels 3 Tombs.
(Al vespre NO HI HAURÀ MISSA a Sta Maria de la Geltrú)

APUNTEU-VOS a la sagristia de st Antoni pel 20 de gener DINAR DE GERMANOR DE ST ANTONI.

SANT SEBASTIÀ

Diumenge vinent, 20 de gener, a les 10 del  matí celebrarem la Festa del Sant a la capella que t’he dedicada al carrer St Sebastià. 
Com és tradició es farà la benedicció i el sorteig del “peix de Brioix”.

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT  DELS CRISTIANS 

18 al 25 de gener

dissabte, 5 de gener del 2019

Tots els pobles

EPIFANIA DEL SENYOR (REIS)

6 de gener 2019

La litúrgia del dia de Reis diu: «Avui, per il·luminar tots els pobles heu fet conèixer en Crist el misteri de la nostra salvació». La narració dels mags amb una marcada forma catequètica, té aquest sentit pregon. Déu estima tots els pobles, i aquest amor es manifesta en Crist com a Llum i Salvació de tots, no només jueus sinó també pagans, representats pels mags. Vol dir: tots els pobles; els del nostre món occidental i els de l’Orient i de l’Àfrica, els pobles que han viscut fa milers d’anys, les civilitzacions humanes de tots els temps... Déu, per Crist, ens crida a tots a la fe i a la vida, a una vida d’amor, de pau, d’esperança, a la comunió amb Ell. La litúrgia tambbé ens diu: «El secret és aquest: que des d’ara, per l’Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència». 


Tots els pobles i totes les cultures estan cridats a viure l’Esperit evangèlic. És el tema de la «inculturació de la fe» que hem reflexionat tan sovint. Aquest tema comporta dos accents. El primer és que cada cultura està cridada a entendre i a viure l’experiència de la fe. El sermó de la muntanya, la paràbola del bon samarità, la creu i la resurrecció de Jesús estan cridats a integrar-se en cada cultura humana. Vol dir també un altre accent; tots els pobles i totes les cultures, acollint la llum de Crist, han de corregir el que hi ha en elles de tenebra i d’inhumanitat. Inculturar no vol dir batejar-ho tot. Quan l’Evangeli entra en la cultura africana, o l’oriental, o la nostra cultura occidental, troba molta mesquinesa i inhumanitat que ha de ser purificada, salvada.

Primer Llibre de Samuel IV

LLEGIM LA BIBLIA 

Els llibres de Samuel són una obra que recull materials molt diversos sobre el període dels inicis de la monarquia a Israel. Les repeticions d'alguns episodis (inici de la carrera de David prop de Saül, intent d'aquest últim de matar David, ajuda de Jonatan a David, residència de David entre els filisteus, David que perdonà la Vida a Saül) indiquen que circulaven almenys dues versions de la vida de David, globalment coincidents però amb petites diferències de detall. L’autor del relat considera que tots aquests materials històrics són preciosos, i construeix una narració realment excepcional, vigorosa i suggerent. El conjunt, doncs, va rebre la forma que ara té, probablement després de la destrucció de Jerusalem or 587 aC). La intenció teològica de l'autor del relat es fa palesa sobretot en els discursos que pronuncien els personatges.


Llegir: 1Sa 22,6-23 (Matança dels sacerdots de Nob)
Llegir: 1Sa 26,1-25, (David torna a perdonar la vida a Saül)
Llegir: 1Sa 28,1-25 (Saül consulta el difunt Samuel)
Llegir: 1Sa 31,1-7 (Batalla de Guilboa i mort de Saül)  

Que mai defallim

PREGÀRIA

Esperem entendre els testimonis dels qui ens han precedit, però també els signes dels temps, perquè el nostre desig és cercar-te allà on siguis. 
Tanmateix, sabem que estàs ben present a prop nostre, encara que no sempre en siguem prou conscients. 
Dona'ns l'atreviment d'aquells savis que sortiren de casa, seva per trobar-te. 
Que, com ells, mai defallim en aquesta recerca, que ni les dificultats, ni el cansament ni el desànim ens puguin frenar. 
I fes-nos acollidors amb els que venen de fora, bé sigui d'Orient o de Galilea, perquè ens fan adonar de la teva presència enmig nostre. 
Sense ells som cecs, incapaços de veure la teva llum. 

La Carta als Reis

Joan Ferrés Prats

Si em permeteu que continuï amb la reflexió que vaig iniciar amb motiu del cap d’any, diré que hi ha dues maneres radicalment diferents de celebrar la festa dels Reis: la modalitat infantil i la modalitat adulta.  I aquesta classificació serveix també per definir dues maneres de viure la fe.
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall