dissabte, 25 de març del 2017
Sofrir i salvar el món
Les persones que sofreixen ajuden el Crist a salvar el món i a salvar-nos a
nosaltres, doncs. Recordem-ho i preguem per elles amb agraïment.
Crist, llum del món
diumenge IV de Quaresma
26 març 2017
La guarició del cec de naixement se’ns ofereix com una catequesi amb la qual ens endinsem en el misteri de Crist, llum del món, i en el misteri del baptisme cristià, en què els catecúmens són il·luminats per Crist, i amb ell –Pasqua– passen de la condició d’esclaus a la llibertat de fills de Déu. Es tracta d’una catequesi sobre Crist –respon a la pregunta: ¿qui és Jesús de Natzaret?– que és, alhora, una catequesi sagramental –respon a la pregunta: ¿què passa en la celebració dels sagraments pasquals?–.
 |
| La curacion del ciego El Greco Dresde |
La guarició de la ceguesa no és presentada com un miracle del qual un cec n’és el beneficiari, sinó com un signe que es dóna al cec perquè arribi a veure en Jesús de Natzaret l’Enviat de Déu: la guarició de la ceguesa és un signe perquè el cec cregui!
La incapacitat d’aquell home per veure la llum del dia representa la incapacitat de tot home per veure la llum de Déu que és Crist Jesús: ¡tots som aquell cec! Les diferències entre uns i altres no les estableix la ceguesa patida sinó la consciència que se’n té, ja que uns saben i reconeixen que no hi veuen mentre que altres, tot i ser cecs, diuen que hi veuen.
En la trobada de Jesús de Natzaret amb el cec de naixement, i en el camí que el cec recorre fins a la confessió de fe en el Fill de l’home, hi ha representada la trobada de Crist amb tots els cecs i el camí que tots recorrem cap a la llum de Déu que ve a il·luminar-nos. La guarició del cec és l’explicació concreta de la revelació que Jesús havia fet en dir: «Jo hede treballar fent les obres del qui m’ha enviat... Mentre sóc en el món sóc la llum del món». Guarint el cec –guarint la nostra ceguesa–, Jesús realitza l’obra de Déu i es manifesta com a llum del món.
divendres, 24 de març del 2017
El Bisbe visita l'Arxiprestat
Dins del 2on any del Pla Pastoral de la Diòcesi, hi ha reflexionar sobre la pastoral de conjunt de les comunitats parroquials en un arxiprestat. Respecte aquest punt aquest proper dijous 30 de març, el nostre ARXIPRESTAT DEL GARRAF rebrà la visita del Bisbe Agustí. Es reunirà amb el Consell Pastoral Arxiprestal i altres realitats pastorals de l’arxiprestat a Sitges per donar, també un impuls de cara a una major coordinació. S’acabarà la trobada amb el rés de les vespresFes-me generós i arriscat
PREGARIA
Santa dona samaritana, venerada en algunes esglésies amb els noms de Fotina i Svetlana, que volen dir «dona de llum», la teva set t’ha guarit la ceguera i has reconegut qui tens al davant.
Fes-me valent com tu per gosar parlar amb qui no és recomanable, per no ofegar l'anhel de veritat i de vida que sento néixer en mi, per acceptar que siguin qüestionades les meves incoherències i les meves falses seguretats.
Fes-me generós i arriscat perquè gosi comunicar als altres aquell que he trobat i m'ha canviat la vida, sabent que potser no em faran cas o fins i tot es riuran de mi perquè no sóc cap exemple de res.
N'hi ha tantes i tants com jo que necessiten un glop d'aigua viva, guarir-nos de la ceguera, un raig de llum clara, una mirada amiga i una paraula de veritat!
Parenostre...
missatge per la Quaresma 2017
La Quaresma és un nou començament, un camí que ens porta a una destinació segura: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió: el cristià està cridat a tornar a Déu «amb tot el vostre cor» (Jl 2,12), a no acontentar-se amb una vida mediocre, sinó a créixer en l’amistat amb el Senyor. Jesús és l’amic fidel que mai no ens abandona, perquè fins i tot quan pequem espera pacientment que tornem a ell, i amb aquesta espera, manifesta la seva voluntat de perdonar (cf. Homilia, 8 gener 2016).
La Quaresma és un temps propici per a intensificar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que l’Església ens ofereix: el dejuni, la pregària i l’almoina. En la base de tot hi ha la Paraula de Déu, que en aquest temps se’ns convida a escoltar i a meditar amb més freqüència. (.../...)
Papa Francesc
Viacrucis Arxiprestal Al Vinyet
El proper diumenge, 2 abril, sortida amb autocar de l’estació a les 16:45h. Al Vinyet, a les 17:30 acollida prèvia i després el viacrucis.
Agenda del 26 març a 2 d'abril
FORMACIÓ PERMANENT D’ADULTS
Aquest diumenge 26 de març, a les 7 del vespre a la sala d’assaig, el JORDI VALLS FUSTER ens actualitzarà la Reforma de Martín Luter, amb motiu del 5é Centenari de la seva proclama.CONFIRMACIÓ
Aquest diumenge 26 de març, a les 7 del vespre reunió a l’Orfeó amb els pares dels nois i noies que enguany rebran la confirmació.PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest dilluns 27 de març, ens trobarem a la pregària de Taizé a l'església, de 20:30h a 21:30h.AMICRET
Dimarts vinent, 28 de març, a 2/4 de 9 de la nit reunió de la junta d’Amicret als locals de la rectoria.EL BISBE VISITA L’ARXIPRESTAT
El proper dijous 30 de març, el nostre ARXIPRESTAT DEL GARRAF rebrà la visita del Bisbe Agustí. Es reunirà amb el Consell Pastoral Arxiprestal i altres realitats pastorals de l’arxiprestat a Sitges.ACOSTA’T A L’EVANGELI
El proper diumenge 2 d’abril, a l’1 després de la missa, a la Geltrú, reunió de tots els coordinadors i els qui vulguin dels grups per formar-nos en alguns punts al respecte.
VIACRUCIS ARXIPRESTAL AL VINYET
El proper diumenge, 2 abril, a les 17:30 al Vinyet.
diumenge, 19 de març del 2017
Dóna’ns aigua per a beure
DIUMENGE III DE QUARESMA
19 març 2017
Té set el poble en el desert, on els israelites temptaren el Senyor. Té set la dona que, en el poble de Samaria anomenat Sicar, va a treure aigua del pou de Jacob. Tenen set i pregunten per Déu el poble en els camins del desert, i la dóna en els camins de la seva vida.
¿De què tenim set nosaltres?: ¿de vida?, ¿de llibertat?, ¿de perdó?, ¿de gràcia?, ¿de saviesa divina?, ¿d’Esperit Sant?, ¿de justícia?, ¿de pau? ¿No serà que tenim set de Déu?
La comunitat cristiana, comunitat d’assedegats de Déu, s’acosta avui no al pou en el camp que donà Jacob al seu fill Josep, sinó al «do de Déu» que és Crist Jesús, el brollador d’aigua viva que Déu obrí per apagar la set de la humanitat, que en Crist pot beure la vida i la llibertat, el perdó, la reconciliació i la gràcia, la saviesa que ens permet evangelitzar el món sense que siguem del món, l’Esperit que fa de nosaltres fills en el Fill de Déu, la justícia que famegem, la pau amb què somiem.
Fes-me testimoni fidel i valent
PREGARIA
Deslliura'm també de la ceguesa dels que no veuen més enllà de les coses materials, que no intueixen que la bellesa del món,
la seva raonabilitat i l'anhel de bondat que hi ha en nosaltres són signes d'un món espiritual que té en tu el seu fonament.
En el món hi ha tantes coses fosques, enemigues de la bondat, la justícia i la veritat!
No vull tancar els ulls, no vull ser còmplice de les mentides còmodes que ens enterboleixen la mirada.
Fes-me testimoni fidel i valent del que tu mateix m'has permès veure.
Parenostre...
El Valor de la Frustació
Fa temps vaig parlar sobre de Mauricio Papini, un neurobiòleg argentí que investiga amb ratolins de laboratori sobre la frustració i a n’extreu conclusions per a l’experiència humana. Una de les conclusions a les que ha arribat té a veure amb el sentit que des de la fe cristiana donem als problemes del dolor, del patiment, de la pèrdua.
Recés de Quaresma
La creu símbol d’entrega generosa i solidària
 |
| Sant Pere de Castellet. Enric Llaó. |
Pelegrinatge a Portugal : Fàtima i Lisboa
21- 26 AGOST 2017
Podeu connectar amb:- Mn. Mateu Santacana: 686144693
- RUTH TRAVEL c/ Valencia, 247, 1º 1ª B. 08007 Barcelona. Tf: 93.467.32.44 www.ruthtravel.es / info@ruthtravel.es
dissabte, 18 de març del 2017
Un ritme profund en cadascú
Tot progressa seguint un ritme
profund en cadascú. Cal ensenyar a escoltar i respectar aquest ritme, Déu meu.
La meva vida és aquest llarg diàleg interior amb Tu. La meva energia creadora
es converteix en diàlegs interiors amb Tu.
dimecres, 15 de març del 2017
6 anys de l'inici de la Guerra a Síria
Fem una crida a la pau.
NECESSITEM Pau i Reconciliació.
La Pau És Possible a Síria!
monsenyor Antoine Audó,
bisbe d'Alep i president de Càritas de Síria
dissabte, 11 de març del 2017
Aixequeu-vos, doncs, no tingueu por
DIUMENGE II DE QUARESMA
12 de març de 2017
Els pobles russos tenen aquella imatge tan expressiva per significar un nou dia: un immens paisatge nevat, blanc, immaculat, verge, que ningú no ha tocat encara i que Déu posa, cada matí, a les meves mans. Què en vull fer?
El podem trepitjar i embrutar amb els nostres egoismes, amb les nostres amargors i pessimismes, amb les nostres infidelitats ... Però també el podem fer més esplendorós, si som capaços de fer-hi brillar el sol de l'estimació. Qui estima, no malversarà mai el dia. I farà un pas endavant en el seu camí.
Què en faig del nou dia que cada matí estreno?
M'acosta a Déu i als germans?
I no tinguem por de perdre'ns en aquest camí, perquè tenim una brúixola d'indubtable solvència: Jesús. Ell és el guia que no falla mai. El punt de referència que ens assenyala sempre la bona direcció. No ens podem equivocar. I, precisament des del núvol, surt aquella veu, la veu del Pare, que diu:
"Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo". És la guia que ens fa falta.
Dins nostre ressonen moltes veus: la de l'egoisme, la de l'amor propi, del comodisme, de l'ambició, de la mediocritat... I també, sens dubte, la veu de Jesús.
La veu de Jesús porta a la transformació definitiva, a la serenor d'esperit, a l'esperança ... "Aixequeu-vos, doncs, no tingueu por"
Vés-te'n cap al país què jo t'indicaré
PREGARIA
«Vés-te'n cap al país què jo t'indicaré».I Abraham va començar un periple, una ruta; una aventura que encara no s'ha acabat.
Va viure com a foraster en una terra que els seus descendents posseirien. Va rebre els vianants a la tenda i en ells va acollir Déu mateix.
Fes-me viure, Senyor, el camí de la vida com una aventura que només s'entén des de la teva crida incondicional.
No em deixis instal·lar mai del tot perquè no oblidi que la pàtria definitiva encara és lluny.
Ensenya'm a reconèixer-te en cada persona que em ve a l'encontre: que sàpiga honorar tothom com tu mereixes ser honorat.
l que un dia pugui gaudir, per la teva gràcia, d'aquest món, ara tan imperfecte, renovat i reconciliat en tu, convertit en un cel nou i una terra nova.
Parenostre...
divendres, 10 de març del 2017
Pujar al Tabor
Crec que ja sé per què m’ha agradat sempre tant l’evangeli del Tabor. Des de fa molts anys, quan medito l’Evangeli, sento sempre la necessitat de trobar un fragment que complementi el que estic meditant en aquell moment. Si medito en la importància de l’amor de Déu, necessito pensar que si no estimo als altres no estimo a Déu. Si medito que l’home és més important que el dissabte, em cal pensar que Jesús no ha abolit la llei. Si medito en la Passió de Crist, necessito pensar que només és un pas envers la Resurrecció. I si medito en la Resurrecció, em cal pensar que només s’hi arriba a través de la creu.
dissabte, 4 de març del 2017
Cal assumir de vegades compromisos arriscats, confiant en Déu comJesús.
DIUMENGE I DE QUARESMA
5 març 2017
Els cristians de la primera generació es van interessar molt aviat per les «temptacions» de Jesús. No volien oblidar el tipus de conflictes i lluites que va haver de superar per mantenir-se fidel a Déu. Els ajudava a no desviar-se de la seva única tasca: construir un món més humà seguint els passos de Jesús.
El relat és colpidor. Al «desert» es pot escoltar la veu de Déu, però es pot sentir també l'atracció de forces fosques que ens allunyen d'ell. El «diable» tempta Jesús emprant la Paraula de Déu i recolzant-se en salms que es resen a Israel. Fins a l'interior de la religió es pot amagar la temptació de distanciament de Déu.
A la primera temptació, Jesús es resisteix a utilitzar Déu per «convertir» les pedres en pa. El primer que necessita una persona és menjar, però «no sols de pa viu l'home». L'anhel de l'ésser humà no s'apaga alimentant el seu cos. Necessita molt més.
A la part alta del temple, el diable li suggereix buscar a Déu seguretat. Podrà viure tranquil, «sostingut per les seves mans» i caminar sense entrebancs ni riscos de cap tipus. Jesús reacciona: «No temptis el Senyor, el teu Déu».
L'última escena és impressionant. Jesús està mirant el món des d'una muntanya alta. Als seus peus se li presenten «tots els regnes» amb els seus conflictes, guerres i injustícies. Aquí vol ell introduir el regne de la pau i la justícia de Déu. El diable, per contra, li ofereix poder i esplendor si l’adora.
La reacció de Jesús és immediata: «Al Senyor, el teu Déu, dóna culte». El món no s'humanitza amb la força del poder. Precisament, per alliberar de la misèria, de la fam i de la mort als qui no tenen pa, hem de despertar la fam de justícia i d'amor en el nostre món deshumanitzat dels satisfets.
És diabòlic organitzar la religió com un sistema de creences i pràctiques que donen seguretat. No es construeix un món més humà refugiant-se cadascú en la seva pròpia religió. Cal assumir de vegades compromisos arriscats, confiant en Déu com Jesús.
Ajudar els cristians perseguits
"Quantes persones són perseguides per motiu de la seva fe, obligades a abandonar les seves cases, els seus llocs de culte, les seves terres, els seus afectes!
Són perseguits i executats per ser cristians, sense que els persecutors facin distinció entre les confessions a què pertanyen.
Us faig una pregunta, quants de vosaltres pregueu pels cristians que són perseguits?
Animeu-vos a fer-ho amb mi perquè experimentin el suport de totes les Esglésies i comunitats, per mitjà de l'oració i de l'ajuda material".
divendres, 3 de març del 2017
Porta'ns al desert
Competim i ens barallem per aconseguir el millor botí, amb l'ambició malaltissa d'omplir de riqueses el nostre cor, que només tu pots omplir de pau.
Converteixo les meves pregàries en estratagemes per tal d'aconseguir que es faci la meva voluntat, allò que he decidit que convé, en comptes de confiar en tu i d'escoltar la teva crida en cada esdeveniment.
M'entesto a considerar que manar és millor que servir, i que tot anirà millor si jo em promociono i si les coses es fan tal com jo dic.
I així ens autoexpulsem del paradís que Déu ens havia preparat i ens condemnem a viure en un món esguerrat.
Porta'ns al desert, Senyor, que la teva presència ens sedueixi, que el teu esperit ens enforteixi i que, vencent les temptacions, triem el camí de la vida.
No només de pa viu l'home
No obstant això, el dejuni segueix tenint una curiosa vigència en l'actual societat. Poques vegades s'han observat dietes tan severes per eliminar l'obesitat, tenir cura de la silueta o prevenir problemes de salut. D'altra banda, qui es burla dels que fan «vaga de fam» com a signe de protesta o gest de pressió en favor de causes justes?
dimecres, 1 de març del 2017
La Paraula és un do. L'altre és un do
Missatge del sant pare Francesc per a la Quaresma 2017
La Quaresma és un nou començament, un camí que ens porta a una destinació segura: la Pasqua de Resurrecció, la victòria de Crist sobre la mort. I en aquest temps rebem sempre una forta crida a la conversió: el cristià està cridat a tornar a Déu «amb tot el vostre cor» (Jl 2,12), a no acontentar-se amb una vida mediocre, sinó a créixer en l’amistat amb el Senyor. Jesús és l’amic fidel que mai no ens abandona, perquè fins i tot quan pequem espera pacientment que tornem a ell, i amb aquesta espera, manifesta la seva voluntat de perdonar (cf. Homilia, 8 gener 2016).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)