dissabte, 29 d’abril de 2017

Els deixebles d’Emaús

DIUMENGE III DE PASQUA

30 abril 2017

El poblet d’Emaús no ha esta identificat amb certesa, però tampoc cal, perquè representa en realitat qualsevol lloc o espai buscat o enyorat. En realitat el camí d’Emaús és el camí de tot cristià i, encara, el de cada home o dona. Un camí en què Jesús ressuscitat es fa company de viatge per encendre en els nostres cors el caliu de la fe i de l’esperança i compartir el pa de la vida eterna, el seu propi cos i persona. En la conversa dels deixebles amb el desconegut viatger, impacta l’expressió que l’evangelista Lluc posa en boca d’un d’ells: «Nosaltres esperàvem...» (24,21). Aquest verb en passat ho diu tot: nosaltres crèiem, nosaltres esperàvem, l’havíem seguit però... tot s’ha acabat. Curiosament la referència que fan a Jesús de Natzaret, que s’havia demostrat profeta poderós en obres i en paraules, és per suggerir que ell, el seu mestre admirat, també havia fracassat.

¿Què és el que havia fracassat en realitat en les seves vides: la fe, la confiança en algú, una simple il•lusió...? Fa uns mesos s’estrenà la pel•lícula «Silenci» de Martin Scorsese, que exposa de manera punyent aquesta situació. També és un drama, en cert sentit, la indiferència i atonia de persones en altre temps creients i practicants que, sense reflexionar sobre la seva situació, s’han anat allunyant també i necessiten algú que se’ls acosti i els comenci a parlar.

Queda't amb nosaltres

Cançó de 'Canta la teva fe'


Pels camins d’aquesta vida,
sense veure-ho del tot clar,
amb el pas feixuc i força capficats.

Has sortit al nostre encontre,
t’has posat a caminar
i per la nostra conversa has preguntat.

Ens expliques l’Escriptura
com ningú no ho ha fet mai
i et reveles en el gest de partir el pa...

 QUEDA’T AMB NOSALTRES
 QUE EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR
 QUEDA’T AMB NOSALTRES
 QUI CAMINA AMB TU, JESÚS,
MAI NO ES PERDRÀ

El síndrome de Capgràs


Joan Ferrés Prats

La síndrome de Capgràs és una malaltia molt singular. Els que pateixen creuen que una persona estretament relacionada amb ells ha estat substituïda per un doble. David, per exemple, havia estat en coma dues setmanes després d'un accident automobilístic. En despertar, quan veia la seva mare, li deia al doctor que era una impostora: aquella persona s'assemblava a la seva mare, però no ho era.

La malaltia va ser descoberta l’any 1923 pel psiquiatra francès Jean Marie Capgras, però només ara el neurocientífic indi V. S. Ramachandran n’ha descobert la causa. Va comprovar que després de l’accident en David mantenia intactes les àrees cerebrals que processen les informacions visuals (podia veure bé la seva mare), però l'impacte havia segat les connexions entre el sistema visual i l'emocional. Podia reconèixer, doncs, la seva mare, però no experimentava cap sentiment envers ella. Deduïa, doncs, que, si no sentia res per ella, aquella persona no podia ser la seva mare.

Quan en David parlava amb ella per telèfon, reconeixia la seva veu i es mostrava afectuós amb ella. Però, si la dona apareixia davant d’ell, la tractava com si fos una impostora. I és que la lesió afectava només les connexions entre el cervell emocional i el sistema visual. El cablejat entre el sistema auditiu i l'emocional no havia patit cap mena de dany.

La síndrome de Capgràs ens permet entendre com funciona el cervell humà, però també ens pot ajudar a comprendre com funcionen els mecanismes de la fe. El més important en la vida i en la fe no és el que pensem sinó el que sentim, no és creure en Jesús sinó viure Jesús. Així com les relacions filials i les de parella no funcionen si el que es pensa no va acompanyat del que se sent i del que es viu, l’experiència de fe no funciona si més enllà de la creença no hi ha una experiència.

Joan Ferrés Prats

Gràcies perquè puc compartir en la comunitat

PREGARIA

Confesso que em moro de curiositat, Senyor, i que si tingués una màquina del temps aniria amb les dones de bon matí el diumenge fins a l'entrada del sepulcre, i em reuniria amb els onze  esperant secretament la teva aparició. 


l així vaig fantasiejant, Senyor, lamentant que això no sigui possible, fins que se m'acut posar-me en la pell de la parella de deixebles que caminen, capcots, cap a Emmaús. 

Amb ells m'adono que ara va de bo, que no necessito cap màquina del temps per reconèixer que alguna vegada jo també he llançat la tovallola, que també tinc un cor que es pot obrir i acollir qui camina al meu costat, que també tinc les Escriptures a l'abast i que, en partir el pa de l'eucaristia, et fas realment present entre nosaltres. 

Gràcies perquè puc compartir aquesta trobada en la comunitat dels germans. 

Trobada +18

Trobada Jove +18 del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat a El Prat de Llobregat
Joves, el dissabte 6 maig, al vespre, a la Parròquia de St. Pere i St. Pau del Prat de Llobregat es celebrarà la “TROBADA +18”.

L'horari: 
19:30 - Acollida
20:00 - Benvinguda
20:15 - "Mirada cap al laïcat. la identitat del Batejat"
21:00 - Treball en grups i posada en comú
22:00 - Sopar 

Per la inscripció, poseu-vos en contacte amb els animadors.

Tot està connectat

Un dia per a l'esperança. Intermón- Oxfam a Vilanova i la Geltrú

Un dia per a l´esperança 

A partir de diferents activitats, les persones participants veuran el desplaçament de la gent i les causes d'aquestes.

Lloc:  Plaça de la Vila - Vilanova i la Geltrú.
Data: dissabte 6 de maig de 2017, d'11h a 21h.




TROBADA PASQUAL

Vicaria Penedès-Anoia-Garraf


Demà diumenge 30 d’abril, a les 6 de la tarda, al Santuari del Vinyet, amb el Bisbe Agustí.

El Bus sortirà a les 16:45h de la plaça de l'Estació.

dilluns, 24 d’abril de 2017

Presència de la parròquia a internet

Durant el passat més de març, 819 han visitat la fitxa de la parròquia al cercador Google, i 1584 l'han visitat des del servei de Google Maps. Això ha servit per conèixer el nostre horari, el nostre telèfon, o la manera d'arribar-hi entre d'altres.


Per seguir estan actius us proposem "Escriure una ressenya" o penjar alguna fotografia a la fitxa que tenim a Google. La trobareu en aquest enllaç: Parròquia de Santa Maria de la Geltrú.

Moltes gràcies!

dissabte, 22 d’abril de 2017

Sortiu fora!


Jesús ens diu: “Aneu per tot el món”. I què passa si un surt de casa? Pot passar un accident. Prefereixo mil vegades una Església accidentada que una Església malalta perquè es tanca. Sortiu fora. Sortiu!

                                                                                                                                           Papa Francesc 

Vuit dies més tard, Jesús entrà

DIUMENGE II DE PASQUA

23 abril 2017

Tots nosaltres hem de ser homes i dones d'esperança. Això no significa negar la realitat de mal  que descobrim al nostre entorn i en nosaltres mateixos. 

El mal hi és. Per això va ser necessari que ens salvés Jesús. 


Ser homes i dones d'esperança no és negar aquesta realitat, sinó estimar-ne una de millor i creure que, amb l'ajut de Déu, que mai no mancarà, i amb el nostre granet de sorra, podem anar millorant-ho tot. 
És creure que podem anar fent present Jesús ressuscitat enmig d'aquest món, fent-lo cada cop més semblant al projecte amorós de Déu. 

Però no oblidem que només la joia contagiosa pot demostrar, davant de tothom, que nosaltres creiem sincerament això que diem: que Crist ha ressuscitat. Solament així farem la fe atractiva als que n'estan allunyats. 

Això és el que aconseguia la primera comunitat cristiana: "Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats". 

Per què actualment no s'afegeix més gent, sobretot joves, a la comunitat cristiana? No deu ser perquè no ens estimem prou i perquè no vivim la nostra fe de forma engrescadora, com aquells primers cristians, que la vivien "amb senzillesa i alegria"? 

Hi ha aquí una bona reflexió per fer-nos cadascun de nosaltres.

Compra les roses a l'esplai

Centre d'Esplai de la Geltrú

Com cada any des del Centre d'Esplai la Geltrú es muntarà la paradeta de St. Jordi a la Rambla Principal, davant la gelateria Llorens.
(una miqueta més amunt que els altre sanys)


Allí podreu trobar-hi totes les manualitats que han fet els infants i l'equip educatiu: Des de tasses fins a samarretes, i objectes amb els colors dels fulards de cada grup.
I evidentment, les tradicionals roses per regalar!

La parada estarà en marxa de 9:00h a 20:30h aproximadament. Us hi esperem a tots!!

divendres, 21 d’abril de 2017

Viure en l'esparença

La vida cristiana és viure en l’esperança, ja que estem salvats, encara que només sigui en l’esperança (cf. Rm 8,24). 
És que Déu «treballa» (cf. Jn 5,17) en el món que ja està marcat amb el signe de la vida del Ressuscitat. Vivim, doncs, en un món ple de sentit, tot i els sense sentits en els quals es troba submergida la humanitat i la creació [cf. EE 50]. 

Josep Maria Rambla

dijous, 20 d’abril de 2017

Sant Jordi

PREGARIA

Avui celebrem la teva festa, sant Jordi, amb els carrers plens de parades de llibres i de roses. 

La cultura popular té marcat el teu dia de manera inamovible, i de ben segur que tu ets feliç de celebrar la Pasqua d'aquell que va donar la vida per tu, d'aquell amb qui gaudeixes per sempre del banquet del Regne. 

Com a patró que ets del nostre país, fes-nos enamorats del bé comú, de la nostra gent i la nostra cultura, disposats a defensar sempre la nostra llibertat per tal de ser una societat més feliç, oberta, acollidora, justa i solidària. 

Que no ens-deixem enredar per càlculs mesquins i egoistes, que no ens faci por arriscar i esforçar-nos per tot allò que és bell, just i veritable. 

dimecres, 19 d’abril de 2017

Trobada Pasqual

Vicaria Penedès-Anoia-Garraf


Diumenge 30 d’abril, a les 6 de la tarda, amb el Bisbe Agustí, al Santuari del Vinyet (Sitges).

dimarts, 18 d’abril de 2017

Santa Maria de Montserrat (celebracions)

Vetlla de Santa Maria

Dimecres 26, a les 10 de la nit vetlla al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat.
A les 9 la prevetlla.

Mare de Déu de Montserrat. Moreneta

Missa de les Montserrats

Dijous 27, a les 9 del matí, a St Antoni, I a les 7 del vespre, a la Geltrú, missa.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Acosta't a l'Evangeli - Pasqua 2017

Acosta't a l'Evangeli. Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

dissabte, 15 d’abril de 2017

Ha ressuscitat i anirà davant vostre a Galilea

DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ

16 abril 2017

Els evangelistes addueixen dues raons poderoses per a encaminar-nos cap a la fe en el Ressuscitat: la tomba buida i les aparicions. Però aquestes raons no ens menen de dret fins a la fe en el Ressuscitat. Ens hi ajuden, però no necessàriament ens porten «fins aquell moment». Per a arribar a aquell moment hem d’estar disposats a recórrer, sense pressa, un camí interior fins a deixar-nos seduir per la paraula i el gest de Jesús; aquell Jesús que, «ple de l’Esperit Sant i amb poder, passà fent el bé i donant la salut...».
La Pasqua arrenca amb Maria Magdalena. De matí, quan encara era fosc... cerca entre els morts aquell que viu. Jesús, a l’hort s’aparegué visiblement a Maria Magdalena, ja que ella l’havia estimat quan vivia, l’havia vist morint a la creu, i fou la primera que l’adorà un cop ressuscitat d’entre els morts. més endavant. I com amb els deixebles d’Emmaús, se’ns obren els ulls quan a la taula compartim el pa i el vi de l’Eucaristia i ens queda el compromís de no quedar-nos al cor la bona notícia, sinó d’escampar-la arreu.

BONA PASQUA DE RESSURRECCIÓ!!! 

La Pasqua del Senyor


La Pasqua hauria de ser la gran ocasió per fer el repàs de la infinita sèrie d'alegries que amb prou feines gaudim. El temps de descobrir que:

  • Som feliços perquè vam ser cridats a la vida, perquè entre la infinita multitud d'éssers possibles vam ser elegits nosaltres, estimats abans de néixer, escollits per aquest miracle de viure.
  • Som feliços perquè Déu ens ha estimat primer, perquè ell no va esperar a saber si mereixeríem el seu amor i va voler començar a estimar-nos abans del nostre naixement.
  • Som feliços perquè també nosaltres l'estimem, bé o malament, mediocre o avorridament, l'estimem i és això el que engrandeix i dóna sentit a les nostres ànimes.
  • Som feliços perquè tenim un Déu molt millor del que ens imaginàvem. Com nosaltres som garrepes en estimar, crèiem que també ell era garrepa. Com nosaltres estimem sempre amb condicions, pensàvem que també ell regateria.

intuïm la teva presència

PREGARIA


"S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat".

¿On han posat el goig de viure i la confiança en la humanitat? 

¿On para l'esperança en un món millor, on són la pau i la justícia? 

"No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit". 

Encara no t'hem vist, però sentim el pas de la nostàlgia a la il·lusió, de la por al coratge, de la recança a l'exultança. 

"Anirà davant vostre a Galilea. Allà el veureu". Sí, la vida quotidiana, els ambients de la família, la feina, el veïnat, la parròquia resplendeixen amb llum nova, vibren amb una harmonia més clara quan hi intuïm la teva presència i ens convides a abraçar-te en el pobre i a trobar-te en la comunitat. 

dimecres, 12 d’abril de 2017

Unció dels Malalts comunitària

El diumenge després de Pasqua, les parròquies de Sta. Maria, St. Pere del Tacó, St. Antoni Abat i la Frater celebrarem  l’UNCIÓ per tots aquelles persones que ho demanin per raó d’edat o per qüestió de salut.

Aquest any ho celebrarem a Santa Maria de la Geltrú, el diumenge 23 d’abril en l’eucaristia de les 12h.
Podeu demanar-ho a les respectives sagristies.

dimarts, 11 d’abril de 2017

Estrena dels nous vestits de la Moixiganga


Dins dels actes del 25è aniversari de la Moixiganga de la Geltrú, aquest Diumenge 9 d'abril, després de la celebració del Diumenge de Rams, es va fer la primera ballada amb els nous vestits.

Moixiganga de la Geltrú, Vilanova i la Geltrú
Benedicció del Diumenge de Rams. Fotografia de Carles Anson

dilluns, 10 d’abril de 2017

Representació de la Passió


El dissabte 8 d'abril de 2017 es va dur a terme la representació de La Passió a l'església de Santa Maria de la Geltrú, 56 anys després de la última representació a Vilanova i la Geltrú.

La Passió a la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú
Fotografies de Carles Anson
El text "Aquell qui dona testimoni" ha estat escrit per les germanes Núria i Sònia Dallà, que també han dirigit l'obra en la que hi han participat més de 40 actors.
La direcció musical ha anat a càrrec de Jordi Valls.

Sortida pedagògica

Aquest cap de setmana s'ha realitzat, com ja és habitual,  la Sortida pedagògica de l'Equip de Monitores i Monitors del Centre d'Esplai La Geltrú.

La trobada va servir per posar en comú l'organització del centre i acordar el funcionament de les activitats d'estiu.

Centre d'Esplai La Geltrú
Equip del Centre d'Esplai la Geltrú a la Sortida pedagògica 2017

dissabte, 8 d’abril de 2017

Celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús

DIUMENGE DE RAMS

9 abril 2017

Al llarg d’un dia travessem moltes i moltes portes, moltes gairebé sense adonar-nos-en. Però n’hi ha altres   que les descobrim especialment presents, ja sigui perquè les trobem tancades i ens cal esperar que ens obrin, o bé perquè obren pas a quelcom especial, a un lloc significatiu, a una trobada especial.


«Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria», canta el salmista. Les portes de Jerusalem s’obren perquè Jesús entri a la ciutat santa, perquè hi pugui complir la Pasqua, la Pasqua que ens salva. Aquest Diumenge de Rams esdevé per als cristians la porta d’entrada a la Setmana més Santa de totes, aquella en què rememorem els gestos i les paraules de Jesús en el seu acte definitiu de donar la vida per donar-nos la vida: donant la vida fins a la mort per recuperar-la i comunicar-nos-la. 

Per això és important que siguem conscients que som davant d’una gran porta, una porta significativa i important que volem travessar, perquè travessar-la és obrir-nos a una trobada. La trobada amb aquest Jesús que arriba i entra a Jerusalem per complir la Pasqua i viure la seva Pasqua.


És bo que la necessitat de descans i desconnexió que tots tenim no faci que es deixi de banda la celebració d’aquests dies centrals en el sentit de la nostra fe. En el format que sigui, tothom es convidat a viure amb sentit allò que celebrarem: la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Sorprendre's


Senyor, tu no deixes mai de sorprendre’ns: ha calgut que el teu Fill es posi en últim lloc per entrar a la teva glòria. Que el teu Esperit capgiri les nostres evidències humanes i ens obri a aquest món nou que tu instaures per Ell!

divendres, 7 d’abril de 2017

Al segle IV: LA QUARESMA, LA SETMANA SANTA, L’ASCENSIÓ I LA PENTECOSTA


El segle IV, quan l’emperador Constantí promulga el seu edicte donant llibertat a l’Església i acabant, per tant, l’època de les persecucions, serà el moment a partir del qual l’any litúrgic s’anirà desenvolupant d’una manera definitiva.
Serà aleshores quan s’introduirà un temps de preparació penitencial i de conversió per a poder celebrar adequadament la Pasqua: un temps que primer varia de llargada segons els llocs, però que finalment, prenent per model els dies que Jesús va estar al desert preparant-se per a la seva missió, queda fixat en quaranta dies: és el temps de Quaresma, que comença el primer diumenge de Quaresma i s’acaba el Dijous Sant, a punt per començar la celebració de la mort i la resurrecció de Jesús. 

El nombre 40 expressa, en la simbologia jueva, un temps llarg, Aquest temps de preparació per a tots els cristians tindrà un valor especial per a tots aquells que es preparaven per al Baptisme: la Quaresma serà, efectivament, el temps de preparació immediata per al Baptisme que havien de rebre a la Vetlla Pasqual. Això farà que, per als ja batejats, la Quaresma agafi també un to de renovació del propi Baptisme, que s’expressarà amb la renovació de les promeses baptismals la nit de Pasqua. I també, finalment, serà la Quaresma el temps en què els pecadors que havien complert el seu temps de penitència es preparaven per a ser reconciliats i reincorporats a la comunitat. (Temps després, al segle VI, com que els diumenges no eren dies penitencials i es volien assegurar quaranta dies exactes de penitència, s’avançarà l’inici de la Quaresma al dimecres abans del primer diumenge, i així naixerà el Dimecres de Cendra).

que es faci la vostra voluntat

PREGARIA

El poble de Jerusalem et va aclamar amb una alegria tan passatgera... potser com la que viurem avui a les places dels nostres pobles i ciutats, plenes de famílies amb infants que potser encara no han comprés qui ets, ni que els batejats formem el teu poble,  una església que voldria oferir-los el teu Evangeli. 

Però avui toca beneir les palmes i participar d'una emoció col·lectiva abans de deixar Jesús tot sol, camí del Calvari. 

Gràcies, Jesús, perquè no et vas fer enrere quan et vas quedar sol, abandonat de tots fins i tot amb el sentiment d'abandó de Déu. 

Tu sol davant el mal del món desfermat contra tu, vas parar com una roca la cara i vas dir: "que es faci la vostra voluntat."

Només tu podies fer-ho. Gràcies, Senyor! 

Sagrament del Perdó

Dimarts Sant, 11 d’abril, a Sant Antoni Abat.


  • 19:30 -missa 
  • 20:00 -celebració del perdó


Missa Crismal

Dimecres Sant, 12 d’abril, a la Catedral de St. Feliu,  a les 11hores, missa presidida amb el bisbe i concelebrada per tots el sacerdots i diaques de la diòcesi on es beneeixen els Sants Olis: Crisma, Catecumen i dels Malalts.

Obert a tothom.

dissabte, 1 d’abril de 2017

Dona'ns fe

Dona’ns fe.
La fe de creure que en les nostres ferides
i en les nostres creus,
en els nostres dolors i patiments,
hi ha una llum i una força que pot transcendir
i transfigurar tot el nostre ser.

Mar Galzeran

Crist, resurrecció i vida del món

DIUMENGE V   DE QUARESMA

2 abril 2017

L’evangeli de la resurrecció de Llàtzer tanca el cicle de les catequesis amb què les comunitats cristianes es preparen per celebrar en la Nit santa de Pasqua els sagraments de la iniciació cristiana.


Els fidels i els catecúmens, que ja hem reconegut en Jesús de Natzaret «el do de Déu», pou d’aigua viva per als assedegats, «la llum del món» enviada per Déu perquè els cecs hi vegin, el reconeixem avui com a font de vida per als qui habiten en ombres de mort. Seguint l’itinerari espiritual de la Quaresma avancem cap a la Nit santa, la Nit que resplendeix més que el dia, perquè ens ve a visitar Crist ressuscitat. Els assedegats cerquem l’aigua que salta cap a la vida eterna, els cecs cerquem la llum que ve de Déu; i en la seva muda impotència, els esclaus de la mort es veuran sorpresos per la vida, ja que, amb Crist ressuscitat, la Vida arriba per obrir els sepulcres, per buidar-los, per desposseir la mort del seu poder sobre l’home. Quina sorpresa per als nostres ulls definitivament cecs de veure, en un miracle de llum inesperada, no només Jesús, l’amic que havíem perdut en morir, sinó el Crist, el rostre de Déu, el Messies de Déu, l’Amor encarnat de Déu que ens troba tot ressuscitant-nos! 

Aquell qui dóna testimoni

Dissabte 8, 20:30, a l’església de de la Geltrú, teatralització de la Passió.





Tu ets el Senyor de la vida i el Mestre de l'impossible

Pregària

A vegades et trobo a faltar; penso que no hi ets, perquè si hi fossis no permetries la violència, la mentida, la injustícia que triomfen pertot arreu i que no semblen tenir aturador. 

Però tu has dit que, si creiem, veurem la glòria de Déu. Dóna'm aquesta fe viva i activa que remou les lloses que semblaven tancades per sempre, que espera la irrupció de la vida més enllà de tota esperança. 


Tu ets el Senyor de la vida i el Mestre de l'impossible. 

Repasso la meva història i m'adono que sempre hi has estat present i que has obrat en mi algun miracle que encara no t'he reconegut prou. 

Fes de mi el teu instrument per continuar aportant vida a aquest món nostre que no para de plorar. 

Místic o no


Joan Ferrés Prats

El teòleg alemany Karl Rahner, un dels grans impulsors del Concili Vaticà II, va escriure ja fa anys una frase que a hores d’ara resulta encara provocadora. Deia: “El cristià del segle XXI serà místic o no serà”.

Moixiganga, 25è aniversari

Exposició commemorativa del 25è aniversari

Inauguració: Dissabte 8 abril,  a les 18h als locals parroquials

Actuació amb els nous vestits de la Moixiganga

Diumenge RAMS, 9 abril, al final de la missa actuació amb els nous vestits.

Moixiganga de la Geltrú
http://moixiganga.com/
© La Veu de Santa Maria
Maira Gall