dissabte, 27 de maig de 2017

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món

DIUMENGE VII DE PASQUA - ASCENSIÓ

28 maig 2017

Hem de viure amb els peus ben arrelats a la terra, barrejats amb els altres homes i dones, participant dels seus problemes de cada dia, però amb els ulls i el cor aixecats al Senyor. 

Com els apòstols, que miraven el cel, no pas per allunyar-se de la terra, de la vida real, sinó perquè contemplaven el Senyor. Era el seu punt de referència: el seu Mestre, el seu Salvador, la seva Llum, la seva Força. El seu Tot. 

Ubisi Monastery. Ascension of Jesus detail
Aquest Senyor que és el mateix que neix a Betlem, que mor a la creu i que ara, ressuscitat i gloriós, se'n va a la Casa del Pare. És la mateixa Persona, indivisible. 

També nosaltres hem de viure la nostra vida de forma unitària i no pas de forma dividida i compartimentada. La nostra vida és una alternança. Hi ha moments d'angoixa i altres de joia; moments de foscor i altres de llum; moments de tempesta i altres de bonança. 

Però, per als creients, tots els moments són positius, tots són ocasió de creixement, perquè tot és gràcia, tot és do de Déu. Tots els hem de viure amb el mateix estil: estimant. 

Si ens esforcem per viure estimant, unificarem la nostra vida perquè sempre, en qualsevol situació, ens trobarem amb el Senyor. El trobarem en la pregària i en l'eucaristia. Però també en el germà necessitat. I amagat en la foscor. I enmig de la tempesta i del sofriment. En la feina i en la festa. A tot arreu. 

Ens ho ha promès el mateix Jesús, que és la Veritat que no enganya: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". I sempre ens farà sentir la mateixa cosa: que ens estima. No sap fer cap altra feina. 

PREGARIA

"En veure'l, es prosternaren.
Alguns, però, dubtaren".

Així, amb la nostra fe entreteixida amb dubtes ens dónes el darrer missatge. 

Tornes al Pare, però restes amb nosaltres amb una presència diferent. 

Que els dubtes no em bloquegin ni m'espantin, Senyor. Cada dubte pot ser una benedicció si l'aprofito per anar més a fons.  Cada dubte és un senyal que em convida a explorar, que m'indica que no em puc conformar amb el que ara sé i el que ara visc. Els dubtes es resolen avançant. 

Vivint d'acord amb la teva paraula, deixant que tu actuïs a través de mi perquè el teu missatge i la teva vida nova progressin entre nosaltres, serà il•luminada la meva mirada interior, coneixeré a quina esperança ens has cridat i quines riqueses de glòria ens tens reservades. 

Moltes gràcies a tots!

Déu parla el menys possible


“Guarda silenci i t'ensenyaré la saviesa.” (Job 33,33)

“Heu de saber que és possible cridar en silenci.” (Rabí Nahman de Breslau)

“Déu parla el menys possible. Ningú no parla menys que Déu.” (Angelus Silesius)

dijous, 25 de maig de 2017

telèfon de l'esperança

Formació Permanent d'Adults

Seguint el curs de la nostra activitat mensual, podem oferir una conferència prou interessant i peculiar. Tots haurem sentit alguna vegada l'expressió "telèfon de l'esperança" i només pel títol haurem suposat una gestió d'interès i preocupació envers els altres.

Doncs ara podrem conèixer amb profunditat la gestió d'aquest servei benèfic, ja que ens parlarà la sra. Maria Rosa Buxarrais, que és la presidenta del patronat de la Fundació Ajuda i Esperança.


És un servei d'atenció telefònica, anònima i confidencial, 24 hores al dia i 365 dies a l'any, amb la finalitat d'escoltar i disminuir l'angoixa o la preocupació de la persona que truca.

El duen a terme 180 persones voluntàries que ofereixen el seu temps per donar esperança en un món tan complex com l'actual.

Sens dubte, aquest planteig serà un excel·lent estímul per a la nostra presència i atenció.

28 de maig de 2017, 19'00h
Sala d'Assaig de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú

dissabte, 20 de maig de 2017

No us deixaré orfes

DIUMENGE VI DE PASQUA

21 maig 2017

Una de les experiències més dures i que més ens entristeixen, és la sensació de soledat: sentir-nos sols, no poder compartir amb algú els sentiments que portem dins, no poder comptar amb una mà amiga que ens ajudi. 

És la dificultat que experimenten les persones que viuen sense companyia: tornar a casa i no trobar la persona amb qui compartir íntimament allò que t'alegra o et preocupa. 

Sobretot, quan pateixes, sempre et sents molt sol. En aquests moments una veu amiga, una estoneta de contacte humà, pot significar moltíssim per a nosaltres. 

Tota vida humana passa per moments o situacions de soledat. Fins i tot les per-sones casades o les que viuen en comunitat, es poden sentir soles en certs moments. 

Perquè sentir-se sol o acompanyat, no depèn pròpiament de si tenim moltes o poques persones al nostre entorn, sinó del grau de sintonia, d'acolliment, de comunicació que hi hagi amb elles. 

No és bo sentir-se sol. Per això Jesús, que ens estima, ens ha fet aquella promesa solemne: "NO US DEIXARÉ ORFES". L'Esperit de Jesús sempre és amb mi, encara que em costi de descobrir la seva presència. Però hi és. 

I qui és conscient d'aquesta presència, sempre se sent acompanyat. Veu la vida amb uns altres ulls: ho pot veure tot amb més esperança, malgrat les dificultats que mai no mancaran. 

I també sent dintre del seu cor una força que el capacita per lluitar i per tomar a començar, sense desanimar-se mai, després de cada fracàs o caiguda.

divendres, 19 de maig de 2017

El Camí i l'Horitzó


Joan Ferrés Prats

Déu és per als creients l’horitzó envers el que caminem. Els horitzons ens atreuen perquè són la superació de l’ara i de l’aquí, però alhora ens inquieten perquè mai no els atrapem. Ho deia Eduardo Galeano en aquella cita que m’agrada tant: “La utopia és a l’horitzó. Camino dues passes, ella s’allunya dues passes i l’horitzó corre deu passes més enllà”. Per molt que avancem, l’horitzó sempre és lluny, sempre es resisteix. Déu no l’aconseguim mai, mai no podem dir que el posseïm, sempre és més enllà de les nostres definicions, de les nostres comprensions, de les nostres experiències. Com la utopia, com l’horitzó.
Però això no hauria de ser pas frustrant per al creient. Seguint amb la cita de Galeano, “llavors, per què serveix la utopia? Per a això, serveix per caminar”. Déu omple les nostres vides perquè ens ofereix el plaer del camí, ens permet fer de la vida un camí ple de sentit i d’esperança.

Tu ets present i viu

PREGARIA

La teva, Senyor, no és una història passada que puc arxivar al calaix dels records. 

Les teves paraules continuen tan vives com el moment en què les vas pronunciar; la teva vida sedueix i provoca, crida a la conversió i al seguiment ara tant com fa dos mil anys. 

És el teu Esperit qui obra aquest prodigi, és ell qui fa que no envelleixis mai, que no et converteixis en peça de museu, episodi de la història què serà estudiat, catalogat i descrit en un llibre que acabarà endreçat en una lleixa. 

Tu ets present i viu en cada deixeble, ens inspires una paraula oportuna i una nova manera d'obrar en cada situació nova que se'ns planteja. 

Per aquesta connexió espiritual tu ens habites i ens defenses de tot el que ens aparta de la vida autèntica, i alhora vius en el si del Pare i ens atreus cap a la comunió divina que un dia esperem gaudir en el teu Regne. 

dijous, 18 de maig de 2017

Pelegrinatge a Lourdes

vols venir?

PELEGRINATGE 2017  29 juny al 3 juliol

Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

Un any més ens disposem a participar en el pelegrinatge que l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la nostra diòcesi, de Barcelona i de Terrassa, organitzen conjuntament cada any a inicis d'estiu. Anar amb l'Hospitalitat és anar a Lourdes acompanyant persones malaltes i/o discapacitades. Hom acompanya com a hospitalari (ajudant al menjador, etc.) o com a pelegrins (participant en els actes i celebracions que s'organitzen). 


Si voleu venir i més informació: despatx parroquial (dimarts de 17'30 19h) o bé al Tlf. 93893 08 14. Gràcies! 

dimecres, 17 de maig de 2017

Viatge amb destinació... a Taizé!

Encara no saps què fer a l'estiu? Si tens més de 18 anys o portes un grup de joves majors d'edat... No dubtis a venir a Taizé

Delegació de Joventut del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat - Taizé Estiu 2017

Les dates de l'estada són del 19 al 27 d' agost i és la setmana anual que la comunitat de Taizé reserva pels joves d'entre 18 i 35 anys.

dilluns, 15 de maig de 2017

#VeniuJa

#VeniuJa és una campanya amb l'objectiu que Espanya compleixi el seu compromís i aculli a 17.387 persones refugiades.


1.499 reassentades de Turquia, el Líban o Grècia que han d'arribar abans del 20 de julio de 2017.
15.888 reubicades d'Itàlia o Grècia que han d'arribar abans del 26 de setembre de 2017.

Malgrat les campanyes, mobilitzacions i del suport d'una gran part de la ciutadania, el Govern espanyol no està complint els seus compromisos i al maig de 2017 només havia acollit a un 7,5% dels refugiats.

Exigim que es respecti el Dret Internacional, els Drets Humans i els compromisos assumits. Una manera d'exigir-ho és mitjançant un comptador de temps amb compte enrere amb els dies, hores, minuts i segons que queden fins a la data final del 26 de setembre.
Totes les entitats, organitzacions i plataformes que es sumin a la iniciativa, comparteixen el comptador de temps com un element comú, i estan d'acord en exigir que es compleixi el compromís d'acollida del Govern Espanyol.


diumenge, 14 de maig de 2017

El Camí

José Antonio Pagola
Al final de l’últim sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús ja no estarà molt de temps amb ells. La sortida precipitada de Judes, l’anunci que Pere el negarà molt aviat, les paraules de Jesús parlant de la seva propera partida, els ha deixat a tots desconcertats i abatuts. Què en serà d’ells?

Jesús capta la seva tristesa i la seva torbació. El seu cor es commou. Oblidant-se de si mateix i del que l’espera, Jesús mira d’animar-los: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Més tard, en el curs de la conversa, Jesús els fa aquesta confessió: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi». No hem d’oblidar-ho mai.

«Jo sóc el camí»
El problema de molts no és que visquin extraviats o desencaminats. Senzillament viuen sense camí, perduts en una mena de laberint: caminant i desfent els mil camins que, des de fora, els van indicant les consignes i les modes del moment.

¿I què pot fer un home o una dona quan es troba sense camí? A qui es pot adreçar? On pot acudir? El que camina seguint els passos de Jesús podrà continuar trobant-se amb problemes i dificultats, però està en el camí encertat que condueix al Pare. Aquesta és la promesa de Jesús.

«Jo sóc la veritat»
Aquestes paraules contenen una invitació escandalosa a les oïdes modernes. I, no obstant, també avui hem d’escoltar Jesús. No tot es redueix a la raó. El desenvolupament de la ciència no conté tota la veritat. El misteri últim de la realitat no es deixa atrapar per les anàlisis més sofisticades. L’ésser humà ha de viure davant el misteri últim de la seva existència.

Jesús es presenta com a camí que condueix i s’acosta a aquest Misteri últim. Déu no s’imposa. No força ningú amb proves ni evidències. El Misteri últim és silenci i atracció respectuosa. Jesús és el camí que ens pot conduir a confiar en la seva bondat.

«Jo sóc la vida»
Jesús pot anar transformant la nostra vida. No com el mestre llunyà que ha deixat un llegat de saviesa admirable a la humanitat, sinó com algú viu que, des del més profund del nostre ésser, infon en nosaltres un germen de vida nova.

Aquesta acció de Jesús en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma discreta i callada. El mateix creient només n’intueix una presència imperceptible. A vegades, però, ens envaeix la certesa, l’alegria incontenible, la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, fins i tot la vida eterna. Mai entendrem la fe cristiana si no acollim Jesús com el camí, la veritat i la vida.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

divendres, 12 de maig de 2017

Que em trobis sempre disponible

PREGARIA

A vegades parlem de la crida de Déu com d'un fenomen esotèric, una veu interior que només nosaltres podem escoltar. 

És clar que tu pots actuar, Senyor, a través dels meus sentiments i reflexions, sobretot quan en actitud de pregària em poso a la teva disposició. 

Però sovint les teves crides són més planeres i arriben a través dels esdeveniments i de les persones que tinc al voltant. 

Especialment em poden arribar a través dels germans de la comunitat cristiana. Quan ells em demanen un servei, si el discerniment ha estat ben fet hi he de veure una crida teva. 

Que em trobis sempre disponible com ho van estar Esteve, Felip i companyia en ser elegits pels dotze. 

A través d'aquesta decisió, fruit d'una necessitat que es va presentar, ells van ser cridats a col·laborar més estretament en l'obra de l'Església. 

Tres maneres d'encarar la Vida


Joan Ferrés Prats

Els experts distingeixen tres maneres d'encarar les relacions humanes: la dels passius, la dels agressius i la dels assertius. La distinció pot ser molt fecunda en el camp de la fe.
Els passius no defensen els seus drets, creences i conviccions. No oposen resistència a les situacions injustes o manipuladores, no s’encaren de manera compromesa amb els problemes i conflictes. Potser ho fan per deixadesa o mandra, per estalviar-se problemes, per covardia o per no entrar en conflicte amb els altres, però fins i tot si ho fan amb aquesta intenció suposadament positiva, acaben agreujant els problemes, se’n fan còmplices, perquè són responsables de què no se solucionin.

El Camí, la Veritat i la Vida

DIUMENGE V DE PASQUA

14 maig 2017
Tot i que la nostra casa definitiva és al cel, el Senyor desitja que col·laborem amb ell per tal que aquesta terra ja comenci a ser l'avantsala del cel. És la millor manera d'anar-nos-hi preparant. 

Nosaltres som fills de Déu: per això ens vol al seu costat. I el desig de Déu, com el de tots els pares, és que ens assemblem a ell, que tinguem els mateixos criteris, els mateixos anhels, que estimem i valorem les mateixes coses. 

A Déu no l'hem vist mai. Però Jesús ens ha dit: "Qui em veu a mi, veu el Pare". Veient-lo a ell, podem saber com és el Pare. 

Si volem que la terra sigui l'avantsala del cel, hem de seguir les petjades de Jesús que, segons ens ha dit ell mateix, és "el Camí, la Veritat i la Vida". 

Jesús és, doncs, el nostre punt de referència. Jo seré de veritat fill de Déu en la mesura que m'identifiqui amb Jesús, que va passar pertot arreu fent el bé i estimant.

dijous, 11 de maig de 2017

Agenda 15 al 21 de maig de 2017

OBENCS

Aquest dilluns 15, a les 9 de la nit es reunirà l’Equip Pastoral d’Obencs

SANT ISIDRE

Aquest dilluns 15 maig, a l’eucaristia de les 7 del vespre celebrarem la Festa de Sant Isidre Llaurador.

Acosta't a l'Evangeli


dimecres, 10 de maig de 2017

Litúrgia de les hores - recurs web

Des de la web, encara en fase de proves, LiturgiaDeLesHores.cat podreu accedir a la 'pregària de les hores' corresponent al dia.

Des de la pàgina principal s'informa del dia, temps i cicle litúrgic, i del santoral.
I a partir d'aquí es pot accedir directament als oficis de les Hores Majors o a les Hores Menors a través del vincle 'Hora entre dia'.

Tot i ser una pàgina web, està perfectament adaptada per poder-se llegir des de l'smartphone o altres dispositius més petits que la pantalla d'ordinador.

Els oficis es distribueixen de la següent manera al llarg del dia:

  • Matines, vigília o ofici de lectures: Al matí, encara a la nit o en sortir el Sol.
  • Laudes: entre les set i les vuit del matí.
  • Terça: es celebra a mig matí, entre Laudes i la missa conventual.
  • Sexta: al migdia.
  • Nona: a primera hora de la tarda, sobre les 3 de la tarda.
  • Vespres: com indica la paraula, al vespre, sobre sis o 7 de la tarda.
  • Completes: abans del descans nocturn.

A més a més, la web Litúrgia de les Hores ofereix

diumenge, 7 de maig de 2017

Nova relació amb Jesús

José Antonio Pagola
A les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifant la nostra relació amb ell. Posar-lo decididament en el centre de la nostra vida. Passar d’un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L’evangeli de Joan fa alguns suggeriments importants en parlar de la relació de les ovelles amb el seu pastor.

El primer és «escoltar la seva veu» en tota la seva frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure ni atordir per altres veus estranyes que, tot i que s’escoltin a l’interior de l’Església, no comuniquen la seva Bona Notícia.

És important, a més, sentir-nos cridats per Jesús «pel nostre nom». Deixar-nos portar per ell. Descobrir a poc a poc, i cada vegada amb més alegria, que ningú respon com ell a les nostres preguntes més decisives, els nostres anhels més profunds i les nostres necessitats últimes.

És decisiu «seguir» Jesús. La fe cristiana no consisteix a creure coses sobre Jesús, sinó creure en ell: viure confiant en la seva persona; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat.

És vital caminar tenint Jesús «davant nostre». No fer el recorregut de la nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que sigui de manera maldestra, que és possible viure la vida des de la seva arrel: des d’aquest Déu que se’ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les nostres teories.

Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Es va despertant en el nostre interior de forma fràgil i humil. Al començament és gairebé només un desig. Generalment creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no sé com, arriba un moment en què el contacte amb Jesús comença a marcar decisivament la nostra vida.

Estic convençut que el futur de la fe entre nosaltres s’està decidint, en bona part, en la consciència dels que a hores d’ara ens sentim cristians. Ara mateix la fe s’està revifant o s’està extingint en les nostres parròquies i comunitats, al cor dels sacerdots i dels fidels que les formem.

La increença comença a penetrar en nosaltres des del mateix moment en què la nostra relació amb Jesús perd força o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el papa Francesc ha reconegut que «necessitem crear espais motivadors i guaridors […] llocs on regenerar la fe en Jesús». Hem d’escoltar la seva crida.


José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dissabte, 6 de maig de 2017

El Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA

7 maig 2017

Els camins de la vida no són pas fàcils: hi ha barrancs per on podem estimbar-nos, hi ha cruïlles que ens desorienten, hi ha muntanyes que ens costen de coronar, hi ha perills que no ens resulta fàcil d'evitar. 

I nosaltres, sovint, estem a les fosques: ens falta llum i sentit de l'orientació. 
No sabem, en certs moments, com tractar la parella; no sabem com ajudar els fills, sobretot quan es van fent grans; no sabem què ens demana Déu en certes situacions de la nostra vida ... 


I moltes vegades, també ens manquen forces per superar aquells desànims, aquelles decepcions i moments difícils que es van donant al llarg de tota vida humana, també en la nostra. 

Jesús és el guia expert que s'ofereix a il·luminar el nostre camí i que ens assegura pasturatges abundants, és dir, la força que necessitem per seguir sempre endavant. Només ens demana una cosa: que el seguim. 

Jesús també es defineix a si mateix amb una altra imatge molt suggeridora: "Jo sóc la porta". Però una porta oberta, per on tots -ens ha dit- puguin "entrar i sortir lliurement". 

Una porta oberta és quelcom que allibera, que obre nous horitzons, que trenca l'aïllament. Jesús és aquell que ens facilita la comunicació amb Déu i amb els germans. 
Ell és la porta d'accés a un món nou, on hi ha pasturatge abundant, és a dir, on trobarem més llum, més pau, més joia, més força per estimar. Tots vivim la nostra vida amb l'anhel de trobar la porta que condueixi a l'autèntica felicitat, a la veritable llibertat.

LECTORAT EN EL SEMINARI


Dilluns 8 maig, a les 8 de la nit a la Capella del Seminari Conciliar de Barcelona, el nostre seminarista Xavier Montané serà instituït en el "ministeri de lector", junt amb altres companys, de mans de l'Arquebisbe Joan Josep Omella de Barcelona. 

Donem gràcies a Déu i preguem per ells en aquest pas cap el presbiterat.

Pots veure l'agenda d'activitats parroquials en el Calendari de la Parròquia de Santa Maria de la Geltrú.

Que no em faltin mai el sentit comú i el sentit de Fe

PREGARIA

Com l’ovella que només  sap belar, tampoc jo no sé el que necessito de  debò i em conformo amb succedanis o em deixo enredar per  falses promeses.

Necessito alegria i persegueixo distracció, necessito felicitat i persegueixo benestar, necessito pau i
persegueixo tranquil·litat, necessito projecte i sentit i persegueixo l'èxit.

Vull restar prop de tu, Senyor, i de les ovelles del teu ramat, per tal de familiaritzar-me amb la teva veu i seguir-te cap als prats saborosos.

Hi ha moltes altres veus diferents de la teva, i algunes em resulten ben seductores. No em vull tancar a res del que hi ha de bo: en totes hi pot haver un ressò de la teva veu. Però no vull caure en cap parany per excés d'ingenuïtat.

Que no em faltin mai el sentit comú i el sentit de fe que, en comunió amb la resta del ramat, em mantindran sempre unit a tu.

Anys i Vida


Joan Ferrés Prats

A començaments del segle XX el poeta i escriptor Rudyard Kipling va escriure uns versos molt dients per reflexionar sobre la vida i la mort. Fan així: "Si pots omplir el minut implacable/ amb seixanta segons dignes del seu transcurs,/ teva és la terra i tot el que conté,/ i, el que és més, tu seràs un 
home, fill meu!".

Per al poeta una vida satisfactòria consisteix a "omplir el minut implacable amb seixanta segons dignes de ser viscuts". És una proposta excel·lent i, a més, molt propera a la fe. I una  proposta interpel·ladora, perquè contradiu la nostra manera habitual de ser i de fer. Efectivament, tendim a preocupar-nos molt per afegir anys a la nostra vida i no tant per afegir vida als nostres anys. I això és contradictori: afegir més anys a la vida no és a les nostres mans, i afegir vida als nostres anys sí. Això no és només una possibilitat, és un deure.

Hi ha moltes maneres d’afegir vida als nostres anys, moltes maneres de fer els minuts més fecunds. Viure més intensament la presència de Déu n’és una. Estimar més als altres, una altra.

Dedicar més temps a la meditació i a la pregària és una forma d’afegir més vida als nostres minuts. Implicar-se en la millora del nostre entorn des del punt de vita social, educatiu, cultural o religiós també ho és. I ho és dedicar una part del nostre temps als que se senten sols o pateixen alguna malaltia. La nostra vida s’omple també de sentit si som capaços de superar els sentiments negatius (enveges, odis, sentiments de revenja), de perdonar si algú ens han ferit...

Tot això surt de dins si ens sentim estimats per Déu. I són actituds i comportaments que trenquen les nostres rutines quotidianes i ens ajuden a viure amb més plenitud, que transformen la nostra existència i omplen de vida els nostres minuts.

Joan Ferrés Prats

divendres, 5 de maig de 2017

Cristians d'Àfrica, testimonis de Pau

El Vídeo del Papa

 El vídeo de Papa
"Quan mirem cap a Àfrica, hi veiem molt més que únicament les seves riqueses naturals

hi podem veure la seva alegria per viure. però per sobre de tot, un motiu d'esperança en la riquesa del seu patrimoni intel·lectual, cultural i religiós.

però no podem deixar de veure-hi les guerres fratricides que causen tantes víctimes innocents entre les seves poblacions i destrueixen aquestes riqueses naturals i culturals.

Unim-nos als germans i germanes d'aquest gran continent i demanem junts pels cristians d'Àfrica, perquè  siguin testimonis profètics de reconciliació, de justícia i pau, semblança de Jesús Misericordiós". 

© La Veu de Santa Maria
Maira Gall