PREGÀRIA
No sé què diuen els llibres d'autoajuda, però em sembla, Senyor, que el primer pas per a créixer i ser feliç deu ser agrair el que sóc, perquè és així com m'has volgut fer.
En comptes de torturar-me pensant en el que no sóc i no sé, procuro pensar que el que sóc i sé fer pot convertir-se en un do en bé dels que m'has posat al costat i en una benedicció per a mi mateix.
És clar que m'agradaria millorar, i m'adono que no ho podré fer si rebutjo el que sóc.
Accepto les meves limitacions, agraeixo l'ajuda dels germans que em donen un cop de mà, i em concentro a fer rendir les potencialitats que m'has regalat. l sé que, al capdavall, tu supliràs tot allò que calgui i em convidaràs a entrar a casa teva.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada