«Aquesta carta, no us arribarà per correu ni per e-mail. La teniu escrita en el els vostres cors i la podreu llegir sempre que connecteu amb la meva Llum a través de la pregària. Diu així:
Sóc jo qui us va crear l'un per a l'altre perquè no us sentíssiu sols i poguéssiu experimentar la força i la suavitat de l'amor. Desitjava que us ajudéssiu mútuament a créixer fins a esdevenir aquella persona única que jo vull que sigueu. Sou conscients que la vostra parella és un regal meu? Valoreu-la!
La vostra major riquesa no són els diners sinó la vostra estimació. Procureu «regar-la» amb un diàleg freqüent i sincer i feu-la créixer a través d'aquelles petites atencions i delicadeses que barren el pas a la rutina, l'enemic de l'amor. Feu coses junts, però respecteu també un àmbit de llibertat per a cadascú.
Us he fet participar del meu poder creador perquè tinguéssiu l'alegria de poder portar fills al món. Us els confio perquè els ensenyeu a ser solidaris, a estimar la pau i a sentir-se també fills meus. No oblideu que, a través dels fills, esteu creant el món del demà!
Estigueu molt units, però no us quedeu tancats a casa. Sortiu a fora i escampeu pertot arreu la meva bondat. Les persones amb qui us relacioneu han de descobrir, a través vostre, que jo no sóc un jutge sever sinó un Déu que comprèn, que perdona i estima. Vosaltres sou els testimonis del meu amor. No em decebeu!
Des del dia del casament, porteu dins una Llum i una Força especial.
Demaneu-me-la sempre que la necessiteu i jo no us fallaré. I recordeu, sobretot, que també porteu dins el meu Amor que és el llaç que us manté units. No malverseu aquest tresor!
Quan un dels dos se'n vagi d'aquest món -aquest moment arribarà!-, recordeu que seguirà vivint al meu costat, a la llar definitiva, on esperarà l'altre. Després ja no hi haurà mai més separació. Restareu per sempre amb mi, i amb les persones que estimeu, allà on ja no hi ha tristeses, sinó només goig per a tots.
Aquest és el meu projecte per a vosaltres. Us agrada? El vostre Pare del cel que us espera i us estima».
Lluís Armengol Bernils, SJ
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada