Diumenge de la Tercera Setmana de Quaresma
Lc 15, 1-3.11-32
A Déu sols li cal una espurna d’esperança en nosaltres per tal de donar-nos una nova oportunitat. Ell no ens deixa. Som nosaltres qui ens allunyem. De totes a totes, és a les nostres mans la responsabilitat de viure una vida digna, una vida plena de fruits, una vida amb sentit.
Sóc conscient, Senyor, que sovint la meva vida és buida. Que davant segons quines situacions i persones, les meves paraules són profundament amargues. I que no sempre he estat bon company, fill, germà, pare...
On, Senyor? On, si no en Tu, podré trobar la veritable alegria del viure? On, de qui? Amb qui aprendré a donar fruits d’alegria?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada