Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

Diumenge de Rams

Lc 19,28-40 

Està bé considerar-se creient..., bo i que la fe que hom pugui tenir no sigui gaire... forta. Si, admirar el personatge “Jesús-de-Natzaret” és políticament correcte. Altra cosa, ben distinta, és reconèixer-lo (de paraula i amb la vida) com el Fill de Déu. Amb tot, però... no manca qui alci la veu per aclamar el Crist com a Senyor i Salvador. Tu, si vols, t’hi pots afegir!


Vull ser valent, decidit, agosarat per dir ben fort com t’estimo!
No vull amagar-me més, ans al contrari, vull dir ben alt les meravelles que has fet en la meva vida. Que tothom sàpiga que m’has alliberat! Vull que la meva vida sigui testimoni de la teva bondat vers mi. No deixis, Senyor, de donar-me l’empenta que em cal per fer-ho!!

---

Pregar en Quaresma 2019

Els Rams i la Passió, Déu parla

DIUMENGE DE RAMS

14 d’abril 2019

Seguint la tradició de les comunitats cristianes de Roma el Diumenge de Rams també acollim en la lectura de tota la Passió. Aquest any, en el cicle C, llegirem el relat que ens dona sant Lluc, que ressalta la grandesa humana de Jesús, amb molts detalls exclusius d’ell, com poden ser: la mirada misericordiosa a Pere quan l’ha negat, l’autoritat de Jesús davant del gran sacerdot, el silenci davant d’Herodes, la declaració d’innocència de Pilat, i –des de la creu– el perdó als botxins i al bon lladre. El fet que Jesús vagi amb les mans lliures en el camí del Calvari, perquè la creu la porta el Cirineu, li permet dedicar-se a la gent, i així pot atendre a les dones que ploren. Pel que fa als deixebles i seguidors, hi apareixen la traïció de Judes, les negacions de Pere (que re-nega), el Cirineu que acompanya, i els diàleg entre els dos lladres.

Com a pòrtic, acompanyen dos textos breus, però molts importants: el càntic del «Servent del Senyor» d’Isaïes (a la primera lectura) i l’himne de sant Pau als filipencs (a la segona lectura), on es subratlla l’abaixament de Crist fins a la Creu. Dos textos que convé rellegir-los a casa, i si pot ser en pregària. El primer és un text que els primers cristians van aplicar amb freqüència a Jesús perquè el que pateix el Servent recorda la passió del Fill de Déu. I l’himne de Pau intenta expressar el que és inefable, que Déu fet home pateixi l’escarni i la mort en creu, la més vergonyosa i terrible de les morts. És marcada l’oposició entre Déu i l’esclau, idea antitètica que recull fins a quin punt Déu és fa humil per a ser el més humil dels humils.

Així, en la Pasió, la figura de Jesús és presentada sobretot com la de l’innocent que no havent comès cap crim és ajusticiat com el pitjor dels criminals. Tots els personatges hostils, el sanedrí, Herodes i Pilat, conspiren per matar-lo mentre que Jesús es mostra tranquil i un home de pau, que atura els qui volen defensar-lo amb l’espasa i que accepta la voluntat de Déu, tot i els sofriments.

El Diumenge de Rams és el pòrtic de la Setmana Santa, que comença amb la litúrgia de la benedicció dels rams i palmes, en un ambient obert i amb una nombrosa participació dels infants que, des de la seva innocència, s’han unit a l’aclamació de Jesús que, com a rei de pau, entra a Jerusalem, ciutat de pau. Però les lectures ens fan anar més enllà de la inocència per començar a entrar en la profunditat en els fets de la Passió, de la voluntat, de la manera d’actuar de Déu. Del què realment busca mostrar-nos. És el moment en què veritablement parla Déu, el Pare.

Seguir-te fins al final

PREGÀRIA

També avui t'aclamem amb palmes i rams d'olivera, i tot seguit t'acusem quan ens retreus les nostres hipocresies i infidelitats. 

Ens fas nosa i et girem la cara quan et trobem brut i miserable al banc del carrer o en un caixer automàtic, bloquejat sense futur en un camp de refugiats o decrèpit en una residència per a vells. 

Serà difícil, Senyor, avui el que es porta és la superficialitat. Però cal que ens atrevim a seguir-te  fins al final, que no renunciem a acompanyar-te en aquests dies crucials. 

Només així podrem participar del gran misteri de la vida sense límits, de l'amor barrejat amb sang que vessa del teu cos i que amara i fecunda les vides dels que s'atreveixen a quedar-se al teu costat. 

El pòrtic de Setmana Santa

DIUMENGE de RAMS

25 març 2018

Als cristians del segle XXI els costa confessar la fe públicament. Es viu una mena de catolicisme anònim i  privat. No falten veritables testimonis cristians que confessen obertament la fe per damunt d’ideologies i pors. El Diumenge de Rams convida a sortir al carrer amb palmes i rams a les mans i testimoniar la fe cristiana davant la incredulitat i indiferència religiosa. «Sortir al carrer amb el ram d’olivera» és defensar el dret de la llibertat religiosa.

El ram d’olivera, brandat avui en la processó, ha de ser plantat en el nostre cor perquè cada dia sigui brandat amb força, floreixi en forma de creu i doni fruits de pau i de resurrecció.

I amb el diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Amb Dijous Sant iniciarem, amb la celebració de la Cena del Senyor, el Tridu Pasqual. En les celebracions d’aquesta setmana escoltarem tres crits que marcaren la vida messiànica de Jesús. El primer crit fou la proclamació de l’«Hosanna» mentre en els carrers es barallaven les branques d’olivera al pas de Jesús. En l’evangeli del Divendres Sant escoltarem el segon crit quan la gent vociferava «Crucifiqueu-lo» i, el darrer, l’escoltarem en la Vetlla Pasqual quan l’Església canta joiosament l’«Al·leluia» de la resurrecció. Tres aclamacions dinàmiques i cadascuna amb el seu propi significat i amb el seu propi misteri.

Estrena dels nous vestits de la Moixiganga

Dins dels actes del 25è aniversari de la Moixiganga de la Geltrú, aquest Diumenge 9 d'abril, després de la celebració del Diumenge de Rams, es va fer la primera ballada amb els nous vestits.

Benedicció del Diumenge de Rams. Fotografia de Carles Anson

Celebrar la passió, mort i resurrecció de Jesús

DIUMENGE DE RAMS

9 abril 2017

Al llarg d’un dia travessem moltes i moltes portes, moltes gairebé sense adonar-nos-en. Però n’hi ha altres   que les descobrim especialment presents, ja sigui perquè les trobem tancades i ens cal esperar que ens obrin, o bé perquè obren pas a quelcom especial, a un lloc significatiu, a una trobada especial.

«Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria», canta el salmista. Les portes de Jerusalem s’obren perquè Jesús entri a la ciutat santa, perquè hi pugui complir la Pasqua, la Pasqua que ens salva. Aquest Diumenge de Rams esdevé per als cristians la porta d’entrada a la Setmana més Santa de totes, aquella en què rememorem els gestos i les paraules de Jesús en el seu acte definitiu de donar la vida per donar-nos la vida: donant la vida fins a la mort per recuperar-la i comunicar-nos-la. 

Per això és important que siguem conscients que som davant d’una gran porta, una porta significativa i important que volem travessar, perquè travessar-la és obrir-nos a una trobada. La trobada amb aquest Jesús que arriba i entra a Jerusalem per complir la Pasqua i viure la seva Pasqua.

És bo que la necessitat de descans i desconnexió que tots tenim no faci que es deixi de banda la celebració d’aquests dies centrals en el sentit de la nostra fe. En el format que sigui, tothom es convidat a viure amb sentit allò que celebrarem: la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Ho sentiu? És la Setmana Santa!

Diumenge de Rams, la plaça Lledoners plena de gent, l'olor de palmes i palmons, el llorer, l'olivera... és la celebració d'inici de la Setmana Santa a La Geltrú.

Com ja diu la dita, no es pot estar a missa i repicar campanes, en el meu cas no es pot estar tocant el sac de gemecs i enregistra la celebració... Amb això vull dir que l'àudio que trobareu a continuació no inclou la part de la cerimònia de la plaça Lledoners, doncs comença amb la pregària abans de la lectura de la passió. L'any que ve miraré enginyar-me-les per poder gravar tota la celebració.

A tocar de la Pasqua!

Iniciem la gran setmana dels cristians, en la qual som invitats a contemplar i celebrar els misteris centrals de la nostra fe. El tema dominant és l’amor, un amor que s’ofereix i que acull, que es dóna i se sacrifica, que sap esperar i sap exaltar...

És temps de contemplar el misteri i de deixar-se envoltar per ell. El misteri d’aquella creu que durant segles, i en el nostre temps amb més vehemència, és diana física i cultural dels qui voldrien imposar una altra religió o visió de l’existència tot destruint o eliminant un símbol de convivència, de respecte, de veritable llibertat. La llibertat de qui estima fins a donar la seva pròpia vida per l’estimat. Perdoneu-los, que no saben el que fan.

Visquem, per tant, els ritus sagrats de la Setmana Santa, i deixem-nos provocar. Amb un advertiment. Que el clamor, l’emoció, la ritualitat, el folklore, l’exterioritat... que a vegades sobrepassen el ritu i el seu significat profund, no ofeguin l’explosió de vida de la Pasqua. Que no s’esgoti aquí l’expressió de la fe. D’aquí pot partir per encarnar-se en la inaudita alegria pasqual que orienta la vida dels cristians.

El relat de la Passió de Jesús en el dia de Rams ens convida a entrar en el drama que ell ha viscut. La narració conté una trama densa de persones i esdeveniments en què tots estem implicats; ningú no en queda fora. Constitueix un ensenyament que ens ajuda en el misteri de la seva Pasqua, davant del qual no es pot romandre indiferent o estrany: «Si volem saber qui és Déu, ens hem d’agenollar al peu de la creu» (J. Moltmann).

Tractem de confrontar-nos seriosament, amb una mica de coratge i realisme, amb el drama de la Passió de Crist. Sense quedar-nos en la fàcil emotivitat superficial, deixem-nos jutjar pel relat evangèlic; perquè, d’alguna manera, tots en som protagonistes, i no hem de tenir por de descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos en els seus personatges. .