DIUMENGE V DE QUARESMA
7 d’abril 2019
El pecat és important. No me'l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres. Intenta destruir la nostra identitat d'imatges d'un Déu que és Amor. I destrueix igualment la vida corporal de Jesús: el porta a la mort. Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor.
Però no oblidem que l'important no és no-caure: això és impossible. L'important és reconèixer que he estat infidel a l'amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè jo m'hi pugui agafar i recomençar de nou.
Aquelles paraules que diu a la dona, «Tampoc jo no et condemno», valen també per a nosaltres: ens han d'omplir d'esperança.
Jesús, en l’evangeli, ens ve a dir: «Quan no tinguis ningú que et comprengui, quan els altres et condemnen, quan et sentis perdut i no sàpigues a qui recórrer, recorda que Déu és el teu amic. Ell està a favor teu. Comprèn la teva debilitat i, fins i tot, el teu pecat».
Però després d'escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat, «expressió viva de la bondat de Déu» pertot arreu on passem.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada