Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.

Diumenge de la Cinquena Setmana de Quaresma

Jn 8,1-11

A un costat: la lògica aclaparadora del mal, del pecat. A l’altra banda: Jesús. En el primer hi són els acusadors i la dona. En el segon, en nom de Déu, hi ha Jesús. Ells, amb pedres a les mans i al cor. Ella, amb el seu afligit.

Jesús ofereix a tots un nou missatge, una manera diferent de lluitar i plantar cara als errors comesos: el perdó que vol abraçar a ambdues realitats, acusadors i acusada car tots dos tenen necessitat del mateix perdó,


Senyor, Tu no vols permetre al mal, al pecat, que tinguin la darrera paraula en les nostres vides. Per això ens ofereixes a tothom, sense exclusió, una nova oportunitat, un nou camí per fer-lo amb Tu, al teu costat.

---

Pregar en Quaresma 2019

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres

DIUMENGE V DE QUARESMA

7 d’abril 2019

El pecat és important. No me'l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres.  Intenta destruir la nostra identitat d'imatges d'un Déu que és Amor. I destrueix igualment la vida corporal de Jesús: el porta a la mort. Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor.

Però no oblidem que l'important no és no-caure: això és impossible. L'important és reconèixer que he estat infidel a l'amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè jo m'hi pugui agafar i recomençar de nou. 

Aquelles paraules que diu a la dona, «Tampoc jo no et condemno», valen també per a nosaltres: ens han d'omplir d'esperança. 

Jesús, en l’evangeli, ens ve a dir: «Quan no tinguis ningú que et comprengui, quan els altres et condemnen, quan et sentis perdut i no sàpigues a qui recórrer, recorda que Déu és el teu amic. Ell està a favor teu. Comprèn la teva debilitat i, fins i tot, el teu pecat». 

Però després d'escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat, «expressió viva de la bondat de Déu» pertot arreu on passem. 

El gra de blat, quan cau a la terra, si mor, dóna molt de fruit

DIUMENGE V de QUARESMA

18 març 2018

Jesús, a les portes de la passió, revela quin és el sentit més important de la vida. Pocs dies abans que li  prenguin la vida a la creu, Jesús ens diu on es troba la vida de veritat, aquella que no mor. En una aparent contradicció ens revela un secret molt important: és la vida donada, perduda als ulls de molts, la que és important. La vida de la mare que es desgasta pel seu fill, la vida d’aquell que gasta el seu

temps per visitar un malalt, o algú que està sol, la vida d’aquell voluntari que se’n va a un país del Tercer Món o a un barri del Quart Món... Són totes aquestes vides que es donen, aquelles que donen fruit. És aquesta vida la que dona llum, fent que la foscor de la pobresa, de la soledat, de la injustícia, del racisme, de l’exclusió social, de l’egoisme, de la violència, deixi lloc a la llum de la solidaritat, la llibertat, la igualtat, la justícia, l’amor, la pau. Ara, més que mai, el nostre testimoni, la nostra manera d’actuar, seguint les paraules de Jesús, no cercant el benefici egoista, el salvi’s qui pugui, sinó apropar-se dels altres, posar-se al seu servei, compartir, ser solidaris, poden ser llum en la foscor.

L’exemple dels sants ens ajuda a veure que tot això és possible. Des d’aquell que va gastar la seva vida pels infants que no tenien escola, a aquella que la va gastar recollint moribunds o leprosos pel carrer...

molts sants són models de vida donada, de gra de blat que cau a terra per donar molt de fruit.

En aquest temps de Quaresma, estem convidats a deixar-nos tocar per tantes paraules, tants fets que ens envolten i a través dels quals Déu ens parla i ens convida a canviar.

Preparem-nos a la celebració de la Pasqua amb un cor més generós, un cor que ens impulsi a donar vida, una vida amarada de fruits d’amor.

Crist, resurrecció i vida del món

DIUMENGE V   DE QUARESMA

2 abril 2017

L’evangeli de la resurrecció de Llàtzer tanca el cicle de les catequesis amb què les comunitats cristianes es preparen per celebrar en la Nit santa de Pasqua els sagraments de la iniciació cristiana.

Els fidels i els catecúmens, que ja hem reconegut en Jesús de Natzaret «el do de Déu», pou d’aigua viva per als assedegats, «la llum del món» enviada per Déu perquè els cecs hi vegin, el reconeixem avui com a font de vida per als qui habiten en ombres de mort. Seguint l’itinerari espiritual de la Quaresma avancem cap a la Nit santa, la Nit que resplendeix més que el dia, perquè ens ve a visitar Crist ressuscitat. Els assedegats cerquem l’aigua que salta cap a la vida eterna, els cecs cerquem la llum que ve de Déu; i en la seva muda impotència, els esclaus de la mort es veuran sorpresos per la vida, ja que, amb Crist ressuscitat, la Vida arriba per obrir els sepulcres, per buidar-los, per desposseir la mort del seu poder sobre l’home. Quina sorpresa per als nostres ulls definitivament cecs de veure, en un miracle de llum inesperada, no només Jesús, l’amic que havíem perdut en morir, sinó el Crist, el rostre de Déu, el Messies de Déu, l’Amor encarnat de Déu que ens troba tot ressuscitant-nos! 

Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres

El pecat és important. No me'l puc prendre a la lleugera. El pecat és un egoisme que fa mal: a mi i als altres. Intenta destruir la nostra identitat d'imatges d'un Déu que és Amor. I destrueix igualment la vida corporal de Jesús: el porta a la mort. Hem de lluitar contra el mal. No per por, sinó per amor.

Però no oblidem que l'important no és no-caure: això és impossible. L'important és reconèixer que he estat infidel a l'amor del Senyor i acceptar la mà que Ell sempre manté estesa perquè jo m'hi pugui agafar i recomençar de nou.

Aquelles paraules que diu a la dona, «Tampoc jo no et condemno», valen també per a nosaltres: ens han d'omplir d'esperança.

Jesús, en l’evangeli, ens ve a dir: «Quan no tinguis ningú que et comprengui, quan els altres et condemnen, quan et sentis perdut i no sàpigues a qui recórrer, recorda que Déu és el teu amic. Ell està a favor teu. Comprèn la teva debilitat i, fins i tot, el teu pecat».

Però després d'escoltar això, tinguem present una cosa: que nosaltres som pecadors perdonats. I la missió del pecador perdonat, és perdonar: saber ser de veritat, "expressió viva de la bondat de Déu pertot arreu on passem".