Dilluns de la Quarta Setmana de Quaresma
Jo 4,43-54
Quan la vida se’ns complica fins a l’extrem, quan veus patir els qui estimes, quan no saps què fer, ni què dir... el sentiment de solitud és aclaparador; com aïllat, impotent...sents que se’t menja per dins!
Ens aquestes situacions, però, quan la desesperança i el desànim fan niu dins el teu cor, existeix un alternativa: atansar-ser prop del Crist, mirar-lo als ulls i, sense por, demanar el seu ajut,
Senyor, et necessito.
Necessito que vinguis a casa meva, a la meva vida.
Només la teva presència durà, a mi i als qui estimo, esperança i vida.
Ens aquestes situacions, però, quan la desesperança i el desànim fan niu dins el teu cor, existeix un alternativa: atansar-ser prop del Crist, mirar-lo als ulls i, sense por, demanar el seu ajut,
Senyor, et necessito.
Necessito que vinguis a casa meva, a la meva vida.
Només la teva presència durà, a mi i als qui estimo, esperança i vida.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada