Aquests dies vaig una mica tocat. Les notícies sobre Oxfam a Haití em generen molts sentiments contradictoris. Porto més de 20 anys en cooperació, treballant en diferents agències de desenvolupament i en Ajuda Humanitària, viatjant, vivint, sofrint, plorant i gaudint del treball immens que ONG’s com Oxfam o altres realitzen en situacions molt difícils. No s'imaginen que és estar al Congo, Sudan, Burundi, enmig d'un conflicte atroç volent fer alguna cosa amb sentit per alleujar el sofriment de la desemparada població civil.
Els asseguro que l'esforç que he vist desplegar a les ONG ha estat enorme i encomiable tant en el tipus de projectes com pels llocs on s'estan realitzant.
També he vist un bon nombre de conductes inapropiades per part de cooperants del nord i del sud, des de prostitució fins explotació.
Identificar aquestes conductes menyspreables i elevar-les a categoria com ho està fent The Times o altres no obeeix a l'immens bé que aquestes organitzacions estem fent en comunitats oblidades del món.
La campanya de The Times pot obeir a altres interessos molt més allunyats dels focus però tan potents com poder decidir guardar la informació 6 anys al calaix per treure-la a conveniència. Les ONG estem lluitant contra titans, grans corporacions i interessos transnacionals que els interessen un rave els drets dels ciutadans, la seva alimentació o fins a la seva supervivència. Les ONG estem realitzant la tasca dels estats en molts casos denunciant i dient allò que molesta al poder del mercat lliure, al mercat sense escrúpols. Això, per Oxfam, ha pogut tenir un preu i aquesta campanya pot formar part d'ell. No es deixin d'enganyar, segueixin donant-los suport en la seva tasca i sobretot no deixin de recolzar les seves iniciatives de justícia social i defensa dels drets humans on el que precisament manca humanitat.
No obstant això, vull denunciar també la manca de maduresa del sector. Que potser ens pensem les ONG que integrem equips impecables i impol·luts que només saben fer bones coses per on passen? Que potser no ens servim d'aquesta auto-imatge per projectar a la societat aquesta impecabilitat i impol·lutesa? Que malament ho hem fet en aquest terreny. ../..
Resulta paradoxal, però mentre perseguim la realització de valors profundament humans, no reconeixem la humanitat dels nostres equips i això implica sempre, sempre llums i ombres.
../..
Pensin que el nostre objectiu és un somni però la diferència d'un somni de veritat és que aquest és a les nostres mans, fer el que preveu la carta de drets humans no és una entelèquia, és política, són decisions. Mentre hi hagi i facin el que vulguin les forces de mercat financer i no financer que res respecta ni res considera haurem de valer-nos amb exercir una ciutadania responsable amb l'acció d'ONG que ens tornin el somni d'un món més humà per a totes i tots, inclosos els empleats i empleades d'aquestes institucions.
Jordi Cardona, cooperant
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada